Arxiu d'etiquetes: Xavier Torra

– Teatre – VAIG SER PRÒSPER (Recordant la Tempesta) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 2018.04.06 (temp. 17/18 – espectacle nº 242)

VAIG SER PRÒSPER (Recordant la Tempesta) (temp. 17/18 – espec. nº 242)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Tempesta va ser l’última gran obra de Shakespeare publicada l’any 1611, que narra la història de Pròsper, Duc de Milà i la seva filla Miranda desterrats a una illa deserta. El duc és un mag que desencadenarà una tempesta per venjar-se, i entra en contacte amb l’altre món.

Aquesta obra serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per fer una exploració de la naturalesa de la senectut humana. Com ens van comentar a la roda de premsa, després de “HAMLET” i “ROMEU i JULIETA”, la companyia tanca, amb aquesta proposta, una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal.

Una proposta on la coralitat, la cançó, l’escenografia mutant i la vivència ritual conjunta amb l’espectador formen part del llenguatge escènic. Una posada en escena propera al teatre-dansa.

VAIG SER PRÒSPER O RECORDANT LA TEMPESTA ens parla d’un home vell que en un altre temps fou pròsper. Una casa que en una altra època fou esplendorosa Una filla. Runes de memòria per a desenterrar. Vestigis d’un passat cert. Fabulacions per a evitar l’oblit …

Continua llegint

– Teatre – DRAMABURG (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.02.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 196)

DRAMABURG (temp. 17/18 – espectacle nº 196)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem ganes de veure aquesta proposta guanyadora del tercer premi a la segona edició del Cicle DespertaLab, organitzat conjuntament per la Nau Ivanow i la Sala Àtrium.

Carlos Perelló és el jove dramaturg d’aquesta peça que ha dirigit Guillem Gefaell amb la interpretació de Laia Alberch, Rafa Delacroix, Georgina Latre i Xavier Torra.

D’entrada hem de reconèixer que el text se’ns ha fet una mica complicat d’entendre i ens hem perdut en molts moments de l’obra, però també hem de dir que hem gaudit de la proposta perquè ens hem deixat portar per la posada en escena i les interpretacions que ens han agradat força.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un grup d’operaris preparen un espai en el qual ha ocorregut una catàstrofe. Porten mascares i un d’ells (Laia Alberch) ens explica que han de convertir el lloc en un espai visitable, en un lloc d’espectacle, una mena de parc temàtic perquè el públic pugui gaudir amb comoditat del morbo que dóna saber que en aquest lloc va ocórrer una tragèdia.

Continua llegint

– Teatre (205) – YERMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 08.03.2017

YERMA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una col·laboració de Projecte Ingenu i el teatre Akadèmia, que, tal com va comentar la directora del teatre a la roda de premsa culmina una fita present a la filosofia del teatre, propiciant sinergies d’intercanvi amb companyies de creació recent.

En aquella roda de premsa es va arribar a parlar de la mítica representació de la Núria Espert d’aquesta obra al Teatre Coliseum l’any 1973. Nosaltres els Voltaires hi érem i malgrat que recordem poca cosa més que una posada en escena molt agosarada, realitzada sobre una mena de xarxa, el que si recordem, és que ens va impactar moltíssim. Marc Chornet, va comentar que ell encara no havia nascut, la qual cosa em va fer notar massa el pas dels anys.

Després del gran encert amb la versió de Romeu i Julieta presentada la temporada passada a la Seca i la no tan encertada (sempre des del nostre punt de vista) Top Girls presentada en aquesta mateixa sala, tornen a encertar-la amb aquesta revisió del clàssic de Federico Garcia Lorca.

Marc Chornet dirigeix la tragèdia amorosa de Yerma en una adaptació que ha fet ell mateix a quatre mans amb l’Anna Maria Ricart. Una versió contemporaneizada que vol constatar la vigència d’un text escrit en 1934, un parell d’anys abans de l’esclat de la guerra civil espanyola. 

Aquesta obra, juntament amb “La casa de Bernarda Alba”(1936)  i “Bodas de sangre” (1933) conformen l’anomenada trilogia lorquiana, una trilogia on Lorca mostra la disconformitat amb les normes socials del seu temps, i, on els seus personatges tenen una gran necessitat de realització personal, però no aconsegueixen els seus desitjos perquè s’ho impedeixen la mort, el temps o les mateixes convencions socials.

Continua llegint

– Teatre – HAMLET (🐌🐌🐌 + 🐚) – Sala Atrium – 12/01/2016

La temporada passada no vam poder “encabir” aquesta producció a la nostra premuda agenda i aquesta temporada ens hem vist “forçats” a anar-hi l’ultima setmana i en la seva versió castellana … però per sort hem pogut anar i hem de dir que ens ha agradat molt.

Es tracta d’una revisió de l’obra de Shakespeare respectant el text clàssic, amb traducció de Joan Sellent en la versió catalana (que no hem pogut veure), i que els directors Marc Chornet i Raimon Molins han portat a l’actualitat.

Hamlet - Sala Atrium

L’escenografia, la música i els mateixos personatges marquen aquesta actualització: una passarel·la de fusta, amb tres nivells d’alçada i que es desplacen conformant diferents escenaris i mostrant sota ells un canal d’aigua, amb un pes important al llarg de la representació.

Continua llegint

– Teatre – NOMÉS RICARD (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Vilella – 24/04/2015

No teníem pas pensat anar-hi a veure aquesta representació de NOMÉS RICARD, ja que per nosaltres requereix un gran esforç el fet de fer tot el muntatge per assistir en cadira de Cartell_Noms_Ricardrodes i per aquest motiu “únicament” intentàvem aprofitar les entrades prèviament comprades amb antelació; però una crònica teatraire de la nostra amiga Neus Monico, ens va fer replantejar aquesta premissa i demanar al Teatre La Vilella el seu ajut per poder accedir… i així va ser, perquè es van desfer en fer-nos l’accés el més còmode possible muntant unes rampes especials de fusta.

NOMÉS RICARD, és una magnífica proposta en forma de “monòleg”, o potser més aviat dit… de diàleg entre diferents personatges en boca d’un sol actor. Està basada en l’obra Tragèdia de Ricard III (The Life and Death of King Richard III) que es tracta de l’última de la tetralogia de William Shakespeare sobre la història d’Anglaterra. Després de Hamlet, és l’obra més llarga d’aquest autor.

L’obra comença amb Ricard lloant al seu germà, el rei Eduard IV i aquest monòleg ja ens mostra l’enveja i l’ambició de Ricard vers al seu germà Eduard, que governa el país amb prudència i saviesa. Ricard és un lleig geperut, que es descriu com «deformat, mutilat».
Ricard conspira perquè el seu germà Jordi de Clarence, que el precedeix com a hereu al tron, sigui reclòs a la Torre de Londres com a sospitós d’assassinat. Seguidament, per complir les seves ambicions, pretén els favors de Lady Anna, la vídua d’Eduard de Lancaster, després d’haver assassinat el seu marit i al seu pare.
Malgrat els prejudicis en contra, Anna es compromet a casar-se amb Ricard. Aquest, en col·laboració amb el seu amic Henry Stafford, segon duc de Buckingham, conspira per accedir a la successió al tron, presentant-se als altres senyors com un home piadós, modest, sense cap pretensió de grandesa. Així, és elegit successor del rei Eduard IV.
Ricard es garanteix de manera activa la possessió de la corona. Assassina a qualsevol que s’interposi en el seu camí, inclòs el jove príncep, Lord Hastings, el seu antic aliat Buckingham, i fins i tot la seva dona. Aquests crims no passen desapercebuts, i quan Ricard ha perdut tot el suport i s’enfronta amb el comte de Richmond, futur Enric VII d’Anglaterra, a la batalla de Bosworth Field, els fantasmes de la gent que va matar el visiten i li auguren: «desespera i mor!».
Malgrat la lluita que inicialment sembla estar anant bé, Ricard aviat es troba sol al mig del camp de batalla, i plora desconsoladament implorant «Un cavall, un cavall, el meu regne per un cavall». Ricard finalment és derrotat després d’un combat cos a cos amb Richmond, que li dóna mort amb la seva espasa.

La interpretació de Xavier Torra és d’aquelles que no podrem oblidar mai a la nostra vida i és que encara avui passats quatre dies de la representació em faig creus del que he vist a escena, dubtant si és real i no un somni; una interpretació brutal, en un espai negre i buit, per tal d’emmarcar la tragèdia encara mes, utilitzant la paraula, l’expressió del rostre i de tot el cos a mesura que es va transformant d’un a un altre personatge en dècimes de segon, canviant el to de veu i la carència de les paraules en cada un d’ells; però és que a més a més utilitza la seva força corporal per fer els canvis utilitzant l’acrobàcia i gairebé podríem dir la dansa, en un treball físic que sembla impossible aguantar per un sol ésser humà durant els quasi 80 minuts de la representació. Em trec el barret davant d’aquest treball….Chapeau, de debò, per Xavier Torra.

Continua llegint

– Teatre – TEENAGE DREAM – (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 05/02/2015

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de la primera proposta del cicle “El Cicló”, una creació de “Projecte NISU“; es tracta de TEENAGE DREAM, una tragèdia familiar amb forma de comèdia esbojarrada que ens va atrapar al cap de pocs minuts de començar.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 1-imp

Solament tres actors masculins a l’escenari, que interpreten els papers de pare, mare i filla respectivament, d’una família que sembla immensament feliç i que tenen els seus rols molt definits, en l’època de l’adolescència de la filla.

Haig de confessar que les primeres escenes em van descol·locar força, perquè el que jo veia a l’escenari, era una crua realitat del que sovint passa a totes les famílies, en la que la sobreprotecció del fill, aniquila de soca-rel, la seva personalitat i la seva llibertat com a persona; en canvi el públic al meu voltant reia per qualsevol paraula o gest dels intèrprets…. i jo no em trobava gaire còmode en aquesta situació…. fins que per fi, em vaig deixar anar i vaig estar seduït per la comicitat de les situacions.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 2-impProjecte NISU  pretén indagar sobre la vivència de tres personatges que viuen de ple la fase de l’adolescència; tant els pares com l’adolescent construeixen un món nou, de trànsit, on emergeixen noves formes de relacionar-se, nous rols, nous valors. L’adolescència és una fase de confluència de sensibilitats com el dubte, el despotisme, l’experimentació o el desbordament i també de tòpics i patrons que serveixen de fonaments pels valors de l’edat adulta.

Realment el plantejament de la posada en escena conviden a riure de tot i per tot; ens trobem dins de l’habitació de la filla, i veiem com els pares any rere any tornen a repetir el seu ritual en el dia de l’aniversari de la seva filla…. felicitacions, regals, petons i sobretot demostracions d’un amor desmesurat; a tot això la filla s’ho mira tot des de la “barrera” com si es tractés d’un somni o potser més aviat com un malson, on ella mateixa s’imagina que un “tigre” que acabarà atacant als seus pares…. fins que en despertar, tot esclata i salta pels aires i la convivència resulta insuportable.

Continua llegint