Arxiu d'etiquetes: Mireia Trias

– Roda de premsa JÚLIA – Sala Atrium (rp57) – 24.01.2017

JÚLIA – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

…. i de la Roda de premsa de la Sala Muntaner, amb un cop de Metro, acudeixo a la segona Roda de premsa d’aquest passat dimarts, a la presentació de JÚLIA, la segona proposta escènica de la trilogia de la imperfecció, que aquesta temporada presenta la Sala Atrium.

Júlia és una noia a qui li agrada flirtejar amb allò prohibit, allò desconegut. Durant la nit de Sant Joan ha decidit barrejar-se amb la diferència, amb el “poble”. El company triat per aquesta aventura, aquesta nit serà el Jean, un seductor, intel·ligent i manipulador depredador. La nit serà llarga, una nit d’exorcisme personal, polític i de gènere.

JÚLIA està inspirada en la” Senyoreta Júlia” de l’escriptor suec August Strindberg i ens parla bàsicament de les relacions basades en la lluita de poder. El poder de l’home sobre la dona. El poder del ric sobre el pobre. El poder de la moral sobre el lliure albir….. de la realitat sobre el somni …  i així podríem continuar amb una infinita llista de maneres de relacionar-nos i de viure.

julia-sala-atrium

Si l’anterior obra de la trilogia, NORA, ens parlava d’una dona lluitant per alliberar-se d’una societat antiga i convencional; a JÚLIA veiem una dona lluitant contra un individuo, un tète a tète entre una dona i un home. Sotmetre a l’altre sembla que és la manera de relacionar-nos encara avui en dia i sembla que la nostra societat està basada en la clara voluntat que així sigui.

Continua llegint

– Teatre (145) – NORA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 30.12.2016

NORA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta és l’última obra de Teatre que hem pogut gaudir aquest passat any 2016….. exactament la que fa el número 321 de les que hem pogut veure i valorar en aquest blog durant els 365 dies de l’any que hem acabem de deixar enrere.

NORA és la primera proposta dins de la “Trilogia de la imperfecció” que presenta la Sala Atrium i la seva companyia tal com ens van comentar a la roda de premsa. Una trilogia que pretén parlar sobre el que és imperfecte, el que és humà i per tant difícil d’assumir en un món on sovint l’educació perpetua una sèrie de normes de comportament i pensament que ens unifica, esdevenint una massa.

Nora està basada en l’obra de Henrik Ibsen, “Casa de nines“. Adaptada i dirigida per Raimon Molins, es tracta d’una proposta reivindicativa que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la realització o la felicitat personal. Escrita a finals del segle XIX, ha estat adaptada a l’època actual i sorprenentment, el que ens planteja continua sent vàlid. En més d’un segle no s’ha avançat gaire en molts aspectes socials i tampoc gaire en la forma de fer teatre.

nora-sala-atrium

L’obra Casa de Nines, protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l’obra més traduïda i més representada del seu autor H. Ibsen; la seva protagonista, Nora, s’ha acabat convertint en símbol de la igualtat i alliberació de la dona.

S’ha reduït sensiblement el temps d’aquesta versió respecte a l’obra original i està centrada bàsicament en la part final. També s’han permès la llicència de canviar el sexe d’un dels personatges, ja que el Sr. Krogstad és ara Oda Krogstad.

Continua llegint

– Teatre – CONFIDÈNCIES A AL.LÀ (****) – Sala Atrium – 08/11/2014

La Companyia Sala Atrium, ha tingut un gran encert en l’elecció d’un gran i colpidor text de la jove dramaturga Saphia Azzedin; segurament bona part de l’èxit d’aquesta producció teatral és aquesta elecció, però cal parlar també d’una proposta escènica arriscada i molt treballada, utilitzant una forma de narració que no es veu gaire sovint…. un monòleg a dos veus, protagonitzat per dos extraordinàries actrius catalanes, Judith Farrés (que nosaltres acabem de descobrir en aquest treball) i Mireia Trias, a la que ja vàrem veure a “Litoral”  al Romea, i també a “Jaz”  a la Sala Atrium.

Jbara viu a les muntanyes d’un país del Magreb, amb els seus pares, cinc germans i germanes i les seves ovelles. Reduïda al rang de criada per un pare ignorant i brutal,  a vegades es prostitueix per alguns dolços i un iogurt de magrana. És bonica, però no ho sap. En un poble on les dones, literalment, no són Res, encara no ha après que la seva bellesa és poder. Fins al dia en què una maleta cau d’un cotxe d’uns turistes americans i li revela un altre món. El camí que emprendrà serà radicalment diferent.

IMG_9262.JPG

Un testimoni implacable de l’opressió. Un crit de revolta. Però també, més enllà de la desesperació i la misèria, l’aclaparadora oració d’una dona que es manté dempeus davant Déu i davant els homes. Una mirada lliure, vital i irònica de les veritats imposades, siguin veritats religioses, polítiques o culturals.

L’escenografia ens va sorprendre per la senzillesa i especialment pel seu intens color vermell, que inunda tot l’espai escènic, inclòs l’únic element que incorpora…. un sofà també vermell a la dreta; a la part esquerra una taula de so, a partir de la qual una de les actrius, tecleja els mecanismes adients per tal de provocar sorolls, música i efectes sonors que s’incorporen a l’acció, en una comunió perfecte i sorprenent; un altre encert el d’aquesta inclusió d’elements acústics i cançons cantades en directe que alleugen molt la pressió quasi insofrible del text, per la seva brutal cruesa. Segons la mateixa directora de la producció, el color vermell pot donar una imatge per tal de remarcar l’infern, la passió o la prostitució a la qual es veu avocada la protagonista.

Continua llegint