Arxiu d'etiquetes: August Strindberg

– Voltar per la Literatura – AUGUST STRINDBERG (🐌🐌🐌🐌) d’August Strindberg – 2018.03.25 – (temp. 17/18 – llibre nº 029)

AUGUST STRINDBERG d’August Strindberg – (temp. 17/18 – llibre nº 029)

Per Imma Barba

Un nou títol de la col·lecció Dramaticles que va néixer el 2016, una col·lecció de textos teatrals coeditada per l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre.

Es tracta del llibre dedicat a l’escriptor suec AUGUST STRINDBERG, prologat per Carolina Moreno i Teresa Vilardell que ens apropen a la figura d’aquest contradictori autor i director.

Tots els textos han estat traduïts per Carolina Moreno Tena, excepte l’obra Dansa de mort, traduïda per Feliu Formosa i publicada el 1976 per Edicions Robrenyo, revisada ara per ell mateix.

Un dels autors més influents de les lletres sueques, compromès en una lluita personal, que implicava una actitud de rebel·lió contra l’ordre establert, i que evidenciava la necessitat d’adaptar-se a una realitat que l’hi era hostil. Una lluita que el va fer autoexiliar a París, a la dècada dels noranta, arran de la incomprensió que va trobar als teatres d’Estocolm.

Aquest llibre recull l’evolució de les principals preocupacions de l’autor en el context de crisi, personal i social a l’Europa de finals del segle XIX i principis del XX.

S’inclouen les obres:

“El viatge de Pere l’Afortunat” escrita el 1883 on relata la història d’en Pere, un noi no contaminat per la civilització, que surt al món i descobreix una societat on l’amistat, la fama i la política són falses. Un conte sobre la necessitat i la voluntat de fer-se gran.

“La més forta”, del 1888, escrita en el context d’una aventura teatral que va resultar fracassada, el Teatre Experimental de Copenhaguen. En aquesta obra la senyora X elabora una sèrie de reflexions i conclusions sobre les relacions de rivalitat que ha mantingut amb la senyoreta Y. En tota la peça, la senyoreta Y es manté en silenci. Una obra que es pot veure com la reivindicació dramàtica dels silencis, capaços de provocar la comprensió del jo, en qui parla.

Continua llegint

– Teatre (178) – JÚLIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 08.02.2017

JÚLIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta és la segona proposta de la “Trilogia de la imperfecció”, que ha preparat aquesta temporada la Sala Atrium, basada en tres personatges femenins de la dramatúrgia europea: Nora (Casa de nines), JÚLIA (La senyoreta Júlia) i Nina (La gavina).

Aquesta proposta està inspirada en l’obra de l’escriptor suec August Strindberg i tal com ens va comentar Raimon Molins en la roda de premsa, ha fet aquesta adaptació teatral de l’obra prenent només els tres personatges principals de la obra: la mateixa Júlia, Jean i Kristina.

La senyoreta Júlia ens parla bàsicament de les relacions basades en la lluita de poder. El poder de l’home sobre la dona. El poder del ric sobre el pobre. El poder de la moral sobre el lliure albir. De la realitat sobre el somni. I una llarga llista … malauradament infinita de maneres de relacionar-nos i viure. Amb nosaltres. Amb els altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Júlia és una noia a qui li agrada jugar amb el prohibit, el desconegut, i la nit de Sant Joan decideix “jugar” amb el Jean, un majordom de la casa amb el que es coneixen des que eren petits. La seva parella fins aquella nit l’acaba d’abandonar perquè no accepta la relació de poder que ella exerceix i que arribava a la humiliació. Però Jean és un seductor, intel·ligent i manipulador, un depredador.

Júlia no vol ser una senyoreta, perquè el seu pare l’ha educat com un home i la seva mare mai la va estimar, mai s’ha relacionat massa amb la gent del seu entorn social, i des de la seva “masculinitat” vol exercir el poder que en aquella època exercia l’home sobre la dona. Ella, a més, té el poder sobre el personal del servei de la casa, en aquest cas sobre el Jean i la Kristina. Al mateix temps el Jean, pel fet de ser home, té el poder sobre les dones, la senyoreta Júlia i la Kristina. El pare de la Júlia és una presència que té el poder sobre tots tres per la seva condició social i per ser home.

Continua llegint

– GREC 2012 – (11) – Teatre – SENYORETA JÚLIA (****) – Teatre Romea

Ahir dimarts 17 de juliol ens apropem al Teatre Romea per tal de veure una obra teatral que teníem moltes ganes de veure i que no hem pogut veure abans per tal de prioritzar unes altres propostes del GREC 2012 que es representaven únicament un parell de dies. Es tracta de SENYORETA JÚLIA.

La senyoreta Júlia (en suec; Fröken Julie) és una obra de teatre realista escrita el 1888 per August Strindberg, que tracta de les classes socials, l’amor / luxúria i la batalla dels sexes amb un fort toc de determinisme (s’entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l’acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l’atzar prengui un paper en cap moment).

En la nit de Sant Joan de 1874 en l’estat de Count a Suècia, la jove noble Júlia, que intenta escapar d’una existència plena de costums socials i passar una bona estona, decideix anar a ballar a la festa dels servents, on sedueix a un lacai anomenat Joan. Aquesta nit Joan i Júlia consumeixin el seu amor, cosa que resulta dramàtic per Júlia, qui veu tacada la seva posició social, en haver-se relacionat amb un criat. Joan la convenç dient-li que l’única manera d’escapar de la seva dificultat és el suïcidi.

L’acció pren lloc en la cuina del senyoriu del pare de Júlia, on la núvia de Joan, una serventa anomenada Cristina, cuina i de vegades dorm mentre Joan i la senyoreta Júlia parlen. La lluita de classes i el poder estan molt presents en l’obra.

Júlia exerceix poder sobre Joan, perquè és d’una classe social més alta, però, Joan té el poder sobre aquesta, perquè és un home. El comte, el pare de la senyoreta Júlia (un personatge que no apareix en escena), exerceix el poder sobre ambdós personatges perquè és un home noble, el patró de Joan i el pare de la senyoreta Júlia.

Gairebé un segle més tard, el dramaturg i guionista britànic Patrick Marber va escriure After Miss Julie i va traslladar l’acció a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès el 1945. Va saber a mes a mes, polir l’odi a les dones que declarava tenir l’autor Strindberg i va posar mes accent en la lluita de classes. 

Continua llegint