Arxiu d'etiquetes: NINA

– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorístics d’Anton Txékhov.

Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta amb cartes, contes populars i relats humorístics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudònim Antoixa Txekhonté i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducció de tots els textos.

La peça gira entorn de Vassili (extraordinària interpretació de Francesc Orella), un actor d’èxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. Després dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El monòleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, és senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.

En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarà tres esperits femenins (Nina, Bárbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns éssers màgics que habiten els teatres quan el públic ja no hi és.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre musical – CAROUSEL EN CONCERT (🐌🐌🐌🐌🐌… +) – Teatre Grec – 2018.07.29 (temp. 17/18 – espect. nº 370)

2 respostes

CAROUSEL EN CONCERT (temp. 17/18 – espectacle nº 370)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A vegades sap greu no poder valorar amb una nota encara més alta dels 5 cargols voltaires, el màxim que nosaltres mateixos ens havíem marcat; espectacles que t’han fet vibrar d’una manera molt especial i que voldries assenyalar per fer palès que sobrepassa en molt les expectatives previstes, per les vivències inoblidables viscudes assegut davant d’un escenari teatral.

Aquesta ha estat sens dubte, una d’aquestes ocasions.

CAROUSEL EN CONCERT - Teatre Grec - Voltar i Voltar - - 1

CAROUSEL EN CONCERT - Teatre Grec - Voltar i Voltar - - 2

La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors.

Ja la roda de premsa de presentació va tenir un format diferent de la resta de propostes del Grec, una primera part al Palau de la Virreina on Daniel Anglès (direcció artística) i Xavier Torres (direcció musical) ens van parlar d’aquest CAROUSEL, considerat per molts el millor musical mai escrit; un títol que torna una vegada i una altra a les cartelleres de Broadway i al West End. La segona part de la roda de premsa va ser a l’auditori del CCBB on vàrem poder assistir als assajos de l’orquestra Pops Symphony, una formació de gairebé una cinquantena de músics.

Orquestra nascuda l’any 2011 que aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys i que van fer una actuació extraordinària amb una energia inqüestionable, dirigits magníficament pel director musical de la proposta, Xavier Torres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle amb més de 100 artistes a escena, cinquanta músics de l’orquestra Pops Symphony, més de seixanta cantants (quaranta del cor Aules), i un nombrós cos de ball, porten a escena per primera vegada a Barcelona i en versió catalana, l’adaptació feta per Daniel Anglès i Marc Gómez, un títol mític en la història del musical. Una de les partitures més romàntiques i apassionades del gènere.

Després d’assolir un èxit sense precedents amb Oklahoma!, la parella artística formada pel llibretista Oscar Hammerstein II i el compositor Richard Rodgers van estrenar a Broadway el 1945 un segon treball conjunt, que adaptava una història original de l’autor hongarès Ferenc Molnárc, del 1909, sobre un dur firaire de carrusel, Billy Bigelow (Miquel Fernández) enamorat d’una jove treballadora, Julie Jordan (Diana Roig). en el que s’inclouen temes ja mítics com “If I Loved You”, “Soliloquyo” o “You’ll Never Walk Alone”.

Continua llegint →

– Teatre Musical – CASI NORMALES (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Barts – 2017.10.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 77)

Deixa un comentari

CASI NORMALES (temp. 17/18 – espectacle nº 77)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes per veure aquest musical i al mateix temps amb poquíssimes ganes d’anar al teatre, pels esdeveniments que estan passant al nostre país; ahir dissabte, després de participar activament a la manifestació al Passeig de Gràcia, per exigir la llibertat dels nostres “Jordis” i també en defensa de les nostres institucions, finalment ens vam apropar al Teatre Barts.

CASI NORMALES (Next to normal) el musical de Brian Yorkey i música de Tom Kitt, va ser estrenat a Broadway el 2009 i ha estat guanyador de tres premis Tony, incloent la “Millor Música” de Musical i un premi Pulitzer. Després de la seva estrena a Estats Units, el musical s’ha interpretat en més de 20 països arreu del món.

A l’estat espanyol ha estat estrenat al mes de setembre al Teatre Pérez Galdós de Las Palmas de Gran Canària i després de l’estada a Barcelona es representarà a Bilbao i a Madrid.

CASI NORMALES ens explica la història d’una família que lluita per ser “normal”, i ens parla, fet inèdit als musicals, de les malalties mentals, de l’abús dels psicofàrmacs i del suïcidi. Els personatges que apareixen són absolutament versemblants i les situacions explicades poden formar part del nostre dia a dia.

Continua llegint →

– Teatre (282) – NINA (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 17.05.2017

Deixa un comentari

NINA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta ha estat l’última proposta de la companyia Sala Atrium dins de “La trilogia de la imperfecció“. Una trilogia que han construït a partir de la dona protagonista de tres grans obres de la literatura: NORA de “Casa de nines” (Henrik Ibsen), JÚLIA de “La senyoreta Júlia” (August Strindberg) i ara amb NINA de “La Gavina” (Anton Txékhov).

Tam com ens va comentar Raimon Molins, el director de la companyia, a la roda de premsa de presentació de temporada “Trilogia de la imperfecció”, agrupa tres universos, tres punts de vista de 3 autors masculins sobre tres dones que volen i necessiten anar més enllà del rol adquirit socialment per apropar-se al seu jo més íntim, humà i per tant allunyat d’allò que ens fan entendre que és el correcte, allò que s’espera…. allò perfecte. Són tres veus reivindicatives que malden per construir-se a voluntat.

Aquesta NINA és també la més difícil de les tres propostes perquè és, potser, la que més s’allunya de l’obra original en haver incorporat text contemporani del mateix Raimon Molins. De fet el començament de la proposta es correspon al desenllaç de l’obra de Txékhov amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou.

Raimon Molins situa el focus d’atenció d’aquest “primer acte” en la percepció que té Nina del seu fracàs, i de ser la protagonista d’una vida que sent com a no viscuda. Amb 23 anys se sent buida i angoixada per no saber quina orientació ha de donar a la seva vida. “Suposant que visqui fins als 70 anys, els 47 anys que em resten de la meva vida, no se pas com els podré omplir“.

Continua llegint →

– Concert OBC (11) – LA MÀGIA DE BROADWAY PER NADAL – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌🐌) – 20/12/2015

Deixa un comentari

Diumenge passat a priori no tenia pensat anar-hi al concert de NADAL que l’OBC aquesta vegada havia preparat amb bandes sonores de produccions de Teatre Musical de Broadway i del West End londinenc, ja que no entrava dins de l’abonament de què disposem…. però un parell de dies abans no vaig poder resistir la temptació i vaig acabant comprant una entrada. L’Imma no va voler forçar encara mes la seva cama i va preferir descansar una mica.

L’ambient era força diferent de la que estem acostumats, perquè es tractava d’un concert popular per tal d’apropar l’orquestra Nacional de Catalunya a públic que normalment mai acostuma a assistir a concerts simfònics; llargues cues a l’entrada i gent força despistada a l’hora de trobar les seves localitats… no vaig trobar-me cap conegut.

Va resultar ser un dels concerts en els què segurament ha gaudit més durant tot aquest any 2015, tal com podeu comprovar per la meva màxima valoració cargolaire.

Continua llegint →

– Teatre Musical – MARES i FILLES ( 🐌🐌 + 🐚) – Teatre Gaudi – 18/04/2015

2 respostes

Fa uns mesos que vàrem intentar per tots els mitjans, poder assistir a alguna de les darreres representacions al Círcol Maldà, però no va haver-hi manera, malgrat que ens van inscriure a la llista d’espera. Potser aquestes ganes de veure-la i no poder, ens han jugat una mala passada, per què ara un cop l’hem pogut veure a la seva reposició al Teatre al Teatre Gaudí, no ens ha arribat a emocionar com tothom ens assegurava.

“Mares i Filles” és la primera creació del tàndem format per Clara Peya i David Pintó. Un espectacle musical de poc més d’una hora de durada íntegrament cantat amb acompanyament de piano en directe. L’espectacle és un collage impressionista de la relació entre una mare (Nina) i una filla (Mariona Castillo) en el moment que la petita decideix viure la seva pròpia vida lluny de casa. Aquest petit gest obrirà la caixa dels trons de la mare i aquesta farà tot el que està al seu abast per retenir-la i no deixar-la marxar.

Valorem molt l’esforç de crear un Musical de “butxaca”, pensat i realitzat des de Catalunya, amb la música de Clara Peya i el llibret i direcció de David Pintó i per tant, solament per aquest motiu ha valgut la pena veure-la en directe a escena. El que més ens ha agradat, sense cap mena de dubte ha estat la música interpretada en viu i en directe per la seva compositora, al piano.

Malauradament i suposo que a causa de una mala acústica de la Sala del Gaudí, no hem entès gairebé cap frase sencera del que es cantava en directe per Mariona Castillo i per la nostra estimada Nina; una mala passada que segurament ha influenciat en la nostra baixa qualificació cargolaire, que equival a un 5 sobre 10 (aprovat justet).

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS (** 1/2) – Teatre Grec – 13/07/2014

2 respostes

Jardins del Teatre Grec – Barcelona

Una nit en la que tots els que ens agraden els Musicals, teníem les nostres esperances i la nostra il·lusió per veure que tal podria resultar un concert amb algunes de les mes conegudes peces dels Musicals del compositor català Albert Guinovart. A l’ambient del Teatre Grec, es respirava una sensació de expectació i de veritables “ganes” de que tot sortís be, i encara mes, sabent que si era així, podria tenir continuïtat en propers concerts als anys vinents amb d’altres compositors.

Al escenari també s’intuïa aquesta il·lusió, amb la Banda Municipal de Barcelona en ple, una bona pila de cantants de casa nostre, que han cantat en representacions als teatres de Catalunya, Musicals com Flor de nit, Mar i cel, Gaudí, La vampira del Raval i molts d’altres, tots ells Musicals del mestre Guinovart, al que aquesta nit se li vol retre homenatge. Ell mateix va estar present al escenari, interpretant les seves peces al piano.

Malauradament a la poca estona ens vàrem adonar tots plegats que no es el mateix veure un Musical amb representació a un teatre, que escoltar un concert amb una deficiència notable de so, amb un equip de “fireta” que transmetia a les grades del Grec les veus dels cantants amb un so “brut” i clarament insuficient; Tant era així que a vegades, quant l’equip acústic fallava del tot, els que teníem la sort de estar a les primeres fileres, podíem escoltar molt millor les veus en directe, sense amplificació, que el que vomitaven els altaveus “cutre-saltsixeros”.

El programa, recollit gràcies a l’Imma, va estar a la primera part el següent:

1. Arrebato – Desconcerto Grosso (1993)

2. Carrerons de Barcelona – La vampira del Raval (2011)

3. Llatzer- Crim i Càstig (no estrenada)

4. Dins les venes – La vampira del Raval

5. Somnis de puresa – La vampira del Raval

6. Estic confós – Flor de Nit (1992)

7. Flor de nit – Flor de Nit

8. La carta – Flor de Nit

9. Charlestone de la Pastera – Flor de Nit

10.Cançó de la Remei – Flor de Nit

11.Ciutat d’ivori – Flor de Nit

La il·lusió es va anar esvaint poc a poc i jo crec que inclús els cantants (Daniel Anglès, Xavier Fernández, Elena Gadel, Ivan Labanda, Mone i Toni Viñals), adonant-se d’aquestes deficiències força greus de so, que els afectava a ells mes que a ningú, es van contagiar d’un desànim que no va desaparèixer en gairebé tot l’espectacle. Únicament quant sortia el cor Deudeveu semblava que l’ambient s’animava una mica mes, però quant de debò vàrem creure que tot s’animava, va ser quan va fer l’aparició la cantant NINA, que amb la seva empenta, alegria i força escènica, va semblar que tot seria molt millor a partir d’aquell moment.

Continua llegint →