Arxiu d'etiquetes: Ferran Utzet

– 274 – Teatre – UN, NINGÚ I CENT MIL (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2019.05.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 198)

UN, NINGÚ I CENT MIL (temp. 18/19 – espectacle nº 198)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A l’espai sempre màgic de la Biblioteca de Catalunya, seu de La Perla 29, vam poder gaudir dimecres dia 15 de la posada en escena de la darrera de les novel·les de Luigi Pirandello, UN, NINGÚ I CENT MIL escrita el 1925 i publicada dos anys més tard.

Luigi Pirandello (Agrigent, Sicilia 1867-Roma 1936) va estar guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1934 i està considerat un dels autors teatrals més rellevants de l’Europa d’entreguerres.

Ferran Utzet dirigeix a Laura Aubert i Marc Rodríguez en aquesta obra que versa sobre la identitat i els seus límits. L’any 2017 en el marc del festival “Escenes de Filosofia i Teatre, Les nits de la Maleta a la Perla“, el mateix Ferran Utzet va dirigir una posada en escena d’un fragment del text amb els mateixos actors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un home pateix una crisi d’identitat per una banal observació sobre el seu nas que li fa la seva dona Dida mentre es mira al mirall. A partir d’aquest moment, el mirall li retornarà la imatge de l’altre, de l’home que no és, sinó que sembla ser: l’individu que no és sinó cent mil, algú amb tantes personalitats com els altres poden atribuir-li. Qui fa aquest descobriment es converteix en ningú, almenys per a ell mateix, perquè no li queda més possibilitat que veure’s com els altres el veuen, és a dir, en les seves cent mil diverses personalitats.

A partir d’una anècdota trivial, Vitangelo Moscarda (Gengé), el protagonista de la història, s’adona que mai podrà saber com és ell per als altres, s’adona que ell no es coneix a si mateix, ja que quan es mira al mirall veu i observa, però no viu, i quan viu són els altres els que el veuen com és.

Ha començat per a ell una autèntica crisi d’identitat.

Continua llegint

– Teatre – SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – 2018.03.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 213)

SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI (temp. 17/18 – espectacle nº 213)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglès Arnold Wesker, que ha estat versionada per LLàtzer Garcia i Ferran Utzet i dirigida per aquest últim.

Aquesta obra és la primera part d’una trilogia integrada també per “Arrels” (1959) i “Estic parlant sobre Jerusalem” (1960).

Una obra autobiogràfica de l’autor, membre destacat dels anomenats AngryYoungMen (joves aïrats), col·lectiu que va protagonitzar una revolució artística en els anys 50, amb els seus textos teatrals. Parlaven de la decepció ideològica.

La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936, amb habitants majoritàriament jueus, i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956 són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra.

Al llarg de set escenes, abastant més de vint anys, SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, ens explica la història d’una família de classe obrera, els Khan, en un món que canvia a tota velocitat.

Una posada en escena que juga amb fórmules imaginatives construint i desconstruint l’espai escènic. Un rectangle marca la sala de la modesta casa dels Khan. Un magnífic repartiment i dos regidors que donen entrada i sortida a l’utillatge teatral, amb moviments absolutament sincronitzats amb els actors i actrius que permeten canvis ràpids, en un “vist i no vist”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Bito Cels

Set personatges que van lluitar per construir un món millor amb la il·lusió d’una manifestació i l’alegria de la victòria, malgrat les ferides que ha provocat la policia. Un començament que a tots, o a quasi tots ens porta a la memòria els desgraciats fets de l’u d’octubre ocorreguts a casa nostra.

Continua llegint

– Teatre (105) – UN OBÚS AL COR (🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 27.11.2016

UN OBÚS AL COR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

UN OBÚS AL COR és un monòleg extret de la novel·la “Visage retrouvé“, de l’escriptor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad. Un autor amb una contundència brutal en els seus textos com vam poder comprovar en les representacions d’Incendis, Cels o Litoral que formen part de la tetralogia “La sang de les promeses” i de la que podrem veure Boscos a partir del mes de març en aquest mateix espai. La mateixa contundència que vam trobar amb la lectura de la seva novel·la Ànima.

Un monòleg de 80 minuts que té com a protagonista a Ernest Villegas i dirigit a 4 mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Aquesta vegada ha estat coproduït amb Temporada Alta tal com ens van comentar a la roda de premsa.

Un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Fa fred, molt fred. Neva. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent.

un-obus-al-cor-biblioteca-de-catalunya-1

Un obús al cor – fotografia de Lara Alonso

Un text que ens torna a redescobrir l’univers narratiu de l’autor i on es replanteja de nou els vincles amb els pares, l’avanç irreversible de la vida i la certesa de la mort. Un monòleg intens, on l’actor, sol, desplega sentiments, patiments i alegries.  I l’Ernest ens ho transmet de tal manera que quedem impregnats del seu dolor, de la seva angoixa, sentim les seves vivències com si fossin nostres, com si la seva mare fos la nostra, com si visquéssim amb ell la guerra, com si la seva tieta grassa també estigues agafant la mà de la nostra mare, com si volguéssim fugir, com si patíssim fred, com si sentíssim la por a la nostra anima….

Continua llegint

– Teatre – DANSA D’AGOST (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 09/03/2016

Estàvem expectants davant d’aquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies d’assaig general oberts al públic.

DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandès Brian Friel, és un text que es va poder veure l’any 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna Güell, Anna Lizarán, Ramon Madaula, Lluís Torner i Pep Montanyés.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 4

En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Michael és qui narra la història rememorant l’estiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la família estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarà en moments puntuals a l’actualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representació interpreta a un tímid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta d’home.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 8

Continua llegint

– Teatre – Assistència als processos de creació de – KOHLHAAS i DANSA D’AGOST – 23 i 24/02/2016

Aquesta setmana he tingut la sort de poder assistir, a unes sessions d’assajos dins del procés de creació de dues produccions teatrals, que s’estrenaran d’aquí a pocs dies.

Assaig de KOHLHAAS - Tantarantana - 1

El Teatre Tantarantana per primera vegada, ha decidit permetre assistir a algun dels assajos de les obres que es programaran dins del CICLÓ, als seus més fidels espectadors, els “amics del Tantarantana”. Dimarts 22 al matí, un nombre reduït de persones vàrem irrompre al ben mig d’un assaig de l’obra KOHLHAAS que aquests dies està creant la companyia Ignífuga.

Es tracta d’una experiència teatral que barreja el teatre de text amb la realització audiovisual en directe i comandat pels mateixos actors des de l’espai escènic; aquesta proposta escènica està basada en un relat curt de la novel·la Michael Kohlhaas del dramaturg, poeta i novel·lista alemany Heinrich von Kleist (1777-1811).

Kohlhaas és un honrat comerciant de cavalls víctima dels abusos d’uns poders que l’haurien d’emparar. Decidit a fer justícia pel seu compte, es convertirà en el cap d’un petit exèrcit revolucionari disposat a acabar amb la corrupció sistèmica i el tràfic d’influències amb l’ús de la violència. Fins quan podrem aguantar abans d’agafar les armes?

Continua llegint

– Teatre – LES MILLORS OCASIONS (***) – Sala FlyHard – 21/09/2012

 

Com ja sabeu de sobres, som uns incondicionals de la Sala FlyHard, dirigida per Jordi Casanovas i evidentment com acostumem a fer sempre en quant ens assabentem de què les entrades es poden reservar, sense saber ni tan sols de què es tracta… les reservem.

A mes a mes en aquest cas es tracta d’una creació del mateix Jordi Casanovas…. impossible dons que ens falli aquest cop.

El dia de l’estrena va ser la nit abans i malauradament rebem comentaris d’amics teatraires a traves del twiter que han assistit a l’estrena i no la deixen massa bé. Per tant ahir varem assistir amb una certa por, influenciats per aquests comentaris.

Abans de continuar la crònica hem de dir que ens ha agradat moltíssim, almenys molt mes del que esparàvem.  Les 3 estrelles (que no 4), de l’encapçalament tenen una explicació que intentaré justificar ara mateix, i que es basen mes en sensacions viscudes durant la representació que en la qualitat d’aquesta producció.

En un lavabo d’una estació de trens, dos homes misteriosos hi tenen retingut un conegut tertulià de la televisió. Sembla que el tertulià va dir alguna cosa que no tocava, ni ell mateix sap quina. Els homes misteriosos es comencen a qüestionar les seves accions quan reben ordres dels seus superiors molt diferents a les que havien rebut fins llavors. Un còctel de metafísica i violència.

En un Teatre que té una capacitat de tan sols 40 butaques, en un espai molt reduït i que a mes a mes d’una manera volguda l’espai es redueix considerablement per tal de donar la sensació de claustrofòbia a l’espectador… ja és mala sort coincidir amb persones que no saben ni entenen el que estan veient i que es passen rient mes de mitja funció a riallades sense to ni so… fins que s’adonen als 50 minuts (l’obra té una durada de 80 minuts), que no es tracta d’una comèdia i si d’un triler angoixant, claustrofòbic, amb escenes de violència psíquica i física… i de cop deixen de riure, però ja han esgarrat el treball dels actors i la paciència dels espectadors.  Les tres persones que varen tenir aquesta actitud, vaig tenir la gran sort de tenir dues a la meva esquerra immediata i una a la dreta de l’Imma.  Manda huevos !!!

Un text d’una qualitat extraordinària, que aconsegueix explicar molt bé un segrest d’una estrella televisiva per dos homes… en realitat dos desgraciats a la vida que per tal de sobreviure executen ordres dels d’ADALT… però que no es queda tan sols en aquesta visió, sinó que d’una manera molt eficaç entra en l’anima dels personatges i fa que l’espectador valori qui dels tres personatges és el pitjor de tots….. els segrestadors o el segrestat ?

Continua llegint

– Teatre – CYRANO DE BERGERAC (*****) – Biblioteca de Catalunya

Els que em coneixeu personalment o be és ja una mica “Voltaire”, de ben segur sabreu que no es el meu fort els clàssics de Teatre i menys encara les obres escrites en vers.  Haig de reconèixer que m’agrada molt mes el Teatre contemporani que tracti temes actuals i no pas històries com Don Juan Tenorio o aquest mateix Cyrano de Bergerac.   Aquesta vegada l’Imma s’ho va fer anar per comprar les entrades el primer dia que van sortir a la venta i es que per ella entre en Pere Arquillué i jo… no se pas. Ahir 26 de maig de 2012 ens vam apropar a la Bliblioteca de Catalunya.

Edmond Rostand

L’autor d’aquest clàssic del Teatre francès i mundial és Edmond Rostand (Marsella, 1868 – París, 1918).  Cyrano de Bergerac va ser estrenada a París el 1897 al Théâtre de la Renaissance. Aquesta obra va tenir un important èxit des de les seves primeres representacions. El seu temor al fracàs amb aquesta obra va ser tal que va arribar a reunir els actors uns minuts abans de la primera representació per demanar perdó per haver involucrat en una obra tan arriscada. A partir de l’entreacte la sala aplaudia de peu i Rostand va ser felicitat per un ministre del govern després de la seva finalització li va  lliurar la seva pròpia medalla de la Legió d’honor per felicitar-lo, afegint que tan sols s’estava avançant lleugerament en el temps amb aquesta condecoració. L’obra va finalitzar amb vint minuts de aplaudiment ininterromput per part del públic. 

Abans de tot tinc que dir que em sento afalagat perquè el meu cognom GASCÓN, sigui conegut en part per aquesta obra  i també per Els tres mosqueters  d’Alexandre Dumas.

Al 1985, Josep Maria Flotats va estrenar el ‘Cyrano de Bergerac’, dirigit  per Mauizio Scaparro, en un espectacle que va tenir gran èxit i encara avui és recordat. El director del actual espectacle Oriol Broggi ha reconegut que el muntatge de Flotats és un referent per al teatre català i per a ell mateix, ja que va veure l’obra quan era un nen i va ser una de les raons que el va portar a dedicar-se al teatre.”Aquell muntatge va ser una fita, per això ningú no s’ha atrevit des d’aleshores a tornar a portar aquest clàssic als escenaris barcelonins“, ha indicat  Xavier Bru de Sala, traductor de la versió que va dirigir Flotats, que és la mateixa que ha elegit Broggi.

Continua llegint