Arxiu d'etiquetes: Patrick le Mauff

– Grec2017 – Teatre (311) – LES LAMES D’OEDIPE (DES MOURANTS) (🐚) – Teatre Lliure – Sala Sabià Puigserver – 21.07.2017

LES LAMES D’OEDIPE (DES MOURANTS) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Si la memòria no ens falla (que tot pot ser a aquestes edats), creiem que es tracta de la producció teatral més avorrida que hem vist mai.

Cansats i decebuts de l’obra precedent entrem de nou a la sala Fabià Puigserver, disposats a ser receptius amb aquesta segona peça del díptic “Des mourants” de Wajdi Mouawad, “els moribunds” dedicats com sabem a Filoctetes (la primera peça) i a Edip aquesta segona.

Una primera estona (llarga estona) absolutament a les fosques on una veu en off (Oriol Broggi), ens explica la història d’Èdip, rei de Tebes que ha hagut de fugir a causa del parricidi i l’incest. Està cec I vagareja pels camins guiat per la seva filla Antígona.

S’alça el teló i el que vol ser un cop d’efecte és gairebé una agressió, uns enormes focus ens donen directament als ulls per enlluernar-nos i ens deixen literalment cecs, mentre sentim l’enorme calor que desprenen com a mínim fins a la fila 5 on estem situats.

Apareixen Èdip i Antígona (es un dir …), que es refugien en un teatre abandonat on Èdip vol passar el darrer dia de la seva vida. Mes tard apareix un tercer personatge que porta la notícia d’una Atenes enfurismada, una Atenes d’avui que plora la mort d’un nen a mans de la policia durant una manifestació.

Una posada en escena desesperadament estàtica on els tres actors estan darrere una pantalla translúcida i només en veiem les ombres, Èdip estirat, de fet estarà pràcticament tota la representació estirat. Només les llums de diferents colors van donant una mica de vida a les escenes. Més d’una hora sense veure als actors.

Continua llegint