Arxiu d'etiquetes: Federico Garcia Lorca

– 108 – Teatre – ROMANCERO GITANO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea (temp. 19/20 – espectacle 069) – 2020.01.15

ROMANCERO GITANO (temp. 19/20 – espectacle nº 069)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, dimecres dia 15 de gener, vam fer cap al Teatre Romea per veure ROMANCERO GITANO, un espectacle creat per Lluís Pasqual especialment per a Núria Espert, a partir del poemari homònim de Federico Garcia Lorca.

Amb aquesta proposta, Núria Espert torna al Romea on va debutar amb tretze anys, i on segons ha explicat “vaig descobrir que volia ser actriu“. L’espectacle compta amb una acurada selecció del poemari, altres obres de l’autor granadí, i amb vivències personals de l’actriu.

ROMANCERO GITANO és un poemari de Federico García Lorca publicat en 1928, compost per divuit romanços, i que té a Andalusia i als gitanos per protagonistes. El primer gran llibre de Federico on ell es reconeix com a poeta. Un mapa d’Andalusia on la pena és la figura central i està personificada en els gitanos.

Un llibre que evoca en tot moment les arrels del seu autor: l’amor a la seva terra, la seva passió, la tradició, la cultura, la història, la literatura i la religió. Són poemes de temàtica romàntica carregats de populisme i folklore, de sensualitat, però també de frustració, tragèdia i mort.

Fotografia de Sergio Parra

El Teatre Romea ple de gom a gom, amb el cartell d’entrades exhaurides, i aplaudiments incondicionals al “bona nit” de la Núria en sortir a escena. Núria Espert ens ha regalat un recital ple d’intensitat i emotivitat, que malauradament ha anat acompanyat per un “recital d’estossecs” injustificable que no han parat en cap moment i al que finalment s’ha afegit la melodia d’un mòbil, en el moment més inoportú.

Continua llegint →

– 158 – Teatre – ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS (🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 2019.01.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 116)

10 respostes

ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS (temp. 18/19 – espec. nº 116)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Havíem llegit moltes crítiques negatives d’aquesta producció que s’ha representat durant 4 dies a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

Nosaltres anàvem amb un bri d’esperança pensant que es compliria allò de què a expectatives baixes … però en aquest cas no ha estat així i hem de concloure que no hem estat capaços de connectar amb la proposta.

ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS de Federico Garcia Lorca ha estat versionada per la companyia Atalaya Teatro i dirigida per Ricardo Iniesta. Atalaya va estrenar la primera versió d’aquesta obra, el 1986 als cinquanta anys de l’assassinat del poeta. Per a ells aquell era el seu primer muntatge de teatre de text, després de la seva etapa de realitzar espectacles de teatre de carrer. En 1988 la companyia va passar a ser companyia concertada per l’INAEM del Ministeri de Cultura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 2016, coincidint amb el vuitantè aniversari de la mort del poeta, el Centro Dramático Nacional va proposar coproduït aquesta nova versió a Atalaya.

Una obra que presenta alguns dels temes omnipresents a l’obra de Lorca com són el temps, l’amor i la mort. Una obra on l’únic personatge real és el Jove, un jove enamorat de la seva estimada que li explica a un personatge vell que ha d’esperar cinc anys per poder casar-se amb ella.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (305) – BODAS DE SANGRE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 17.07.2017

1 resposta

BODAS DE SANGRE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

LORCA sempre ha estat un poeta capaç de transmetre les emocions d’una manera directa, les seves paraules arriben al cor, sigui en forma de poesia o de tragèdia teatral.

Aquesta proposta de BODAS DE SANGRE, potser una de les obres teatrals més reconegudes del poeta granadí, i que va representar el seu primer èxit com a dramaturg, ens ha fet multiplicar les emocions fins a deixar-nos sense alè. Ens falten les paraules per poder descriure el que ens ha fet sentir.

Gallina de piel !!!

Bodas de sangre parla sobre els grans temes: la vida, la mort i l’amor.

La tragèdia és l’element fonamental d’aquesta història plena de simbolismes en la qual els costums i la tradició desfermen la tragèdia en la vida d’uns personatges guiats pels seus impulsos vitals. Passions, gelosia, sentiments ombrívols i, com a final, la mort.

Oriol Broggi l’ha tornat a encertar de ple…. ha vist l’obra com un llarg poema ple de ritme i de musicalitat protagonitzat pel nuvi i la núvia, per Leonardo (únic personatge amb nom de l’obra de Lorca) i la seva dona. Uns personatges forts que lluiten per sobreviure en un entorn rural on la feina del camp és el seu dia a dia.

Aquest relat amorós amb desenllaç sagnant està basat en un fet real, un crim ocorregut en Níjar el 22 de juliol de 1928, on una núvia va fugir amb el seu amant el dia de les seves noces. Lorca es va inspirar en aquesta notícia apareguda en la premsa per reflectir la falta de llibertat de les dones de la seva època.

Continua llegint →

– Teatre (268) – FEDERICO GARCÍA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 01.05.2017

2 respostes

FEDERICO GARCÍA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

És difícil escriure sobre una proposta que mou emocions i sentiments, una proposta que arriba a l’ànima. Això és el que ens ha passat amb aquesta mirada que ens ha proporcionat Pep Tosar sobre la figura del poeta.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa aquest és el gran homenatge de Pep Tosar a la figura de Federico Garcia Lorca, que ha preparat amb la col·laboració d’Evelyn Arévalo.

Aquesta proposta es va estrenar a la Sala Hiroshima, dins del marc de Festival Grec 2015; s’han arribat a fer tan sols 8 funcions, quatre a la Sala Hiroshima i les altres en gira per l’estat espanyol. Un cop vista ens sembla inversemblant aquesta espera de dos anys per poder programar-la de nou.

Pep Tosar s’ha endinsat a la vida del poeta a través de la música, la dansa, el text i imatges documentals. Un recorregut que va des de Fuente Vaqueros, lloc on va néixer i viure els primers anys de la seva vida, a la Guerra Civil quan va ser assassinat, i recull els episodis més destacables de la vida de Federico.

Estableix connexions amb les obres del poeta i ens retrobem amb personatges com Machado, Buñuel, Dalí, Margarida Xirgu, … i ciutats com Granada, Madrid, Nueva York, Cadaqués, La Habana ….

Un vídeo rodat en un tren, fet que suggereix l’últim trajecte que va fer Lorca de Madrid a Granada, amb les declaracions de persones vinculades d’alguna manera al poeta com la seva neboda Vicenta Fernández-Montesinos García, la seva biògrafa Antonia Rodrigo o especialistes en l’obra de Lorca com Juan de Loxa.

Una mirada polièdrica a la figura del poeta

En el 81è aniversari de la mort del poeta, Pep Tosar s’apropa al món interior de Federico García Lorca en un viatge sorprenent i formidable pels paisatges de Castella i Andalusia. Una biografia sonora i visual. Una guia per entendre millor al poeta que va cantar a la vida i a la mort amb la mateixa intensitat.

Continua llegint →

– Teatre (205) – YERMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 08.03.2017

2 respostes

YERMA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una col·laboració de Projecte Ingenu i el teatre Akadèmia, que, tal com va comentar la directora del teatre a la roda de premsa culmina una fita present a la filosofia del teatre, propiciant sinergies d’intercanvi amb companyies de creació recent.

En aquella roda de premsa es va arribar a parlar de la mítica representació de la Núria Espert d’aquesta obra al Teatre Coliseum l’any 1973. Nosaltres els Voltaires hi érem i malgrat que recordem poca cosa més que una posada en escena molt agosarada, realitzada sobre una mena de xarxa, el que si recordem, és que ens va impactar moltíssim. Marc Chornet, va comentar que ell encara no havia nascut, la qual cosa em va fer notar massa el pas dels anys.

Després del gran encert amb la versió de Romeu i Julieta presentada la temporada passada a la Seca i la no tan encertada (sempre des del nostre punt de vista) Top Girls presentada en aquesta mateixa sala, tornen a encertar-la amb aquesta revisió del clàssic de Federico Garcia Lorca.

Marc Chornet dirigeix la tragèdia amorosa de Yerma en una adaptació que ha fet ell mateix a quatre mans amb l’Anna Maria Ricart. Una versió contemporaneizada que vol constatar la vigència d’un text escrit en 1934, un parell d’anys abans de l’esclat de la guerra civil espanyola.

Aquesta obra, juntament amb “La casa de Bernarda Alba”(1936) i “Bodas de sangre” (1933) conformen l’anomenada trilogia lorquiana, una trilogia on Lorca mostra la disconformitat amb les normes socials del seu temps, i, on els seus personatges tenen una gran necessitat de realització personal, però no aconsegueixen els seus desitjos perquè s’ho impedeixen la mort, el temps o les mateixes convencions socials.

Continua llegint →

– Teatre (151) – AMOR DE DON PERLIMPLÍN CON BELISA EN SU JARDÍN (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 11.01.2017

Deixa un comentari

AMOR DE DON PERLIMPLÍN CON BELISA EN SU JARDÍN –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest dimecres va ser dia d’estrena a la Seca Espai Brossa, amb aquesta proposta, dirigida per Genoveva Pellicer, de El amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín “aleluya erótica en cuatro cuadros” de Federico García Lorca, obra dramàtica breu escrita en 1933.

Genoveva Pellicer dirigeix la Companyia Perlimplín de teatre. Entre els seus últims muntatges destaquen: Novecento de Alessandro Baricco i Les Criades de Jean Genet que hem pogut veure en aquest mateix espai.

El component satíric és una constant en el teatre de Lorca, en el qual coexisteixen el còmic i el seriós i aquesta obra és una farsa per actors que té el seu antecedent immediat en “El retablillo de don Cristóbal“, farsa per titelles. El paral·lelisme entre ambdues obres és conegut però Don Perlimplín adquireix en aquesta obra una dimensió humana que li manca a Don Cristóbal. En paraules del mateix Lorca, “Teatro de monigotes humanos que empieza en burla y acaba en trágico”.

c_amor_web_757

Fragments del Retablillo de Don Cristóbal i altres textos de Lorca són introduïts en aquesta obra per un personatge especial, el director de la companyia, interpretat magníficament per en Jordi Sanosa qui també representarà el paper de mare i d’un dels follets.

S’inicia l’obra recordant el món del guinyol i passant ràpidament a la dimensió humana dels personatges.

Continua llegint →

– Dansa – LOS QUE ME QUIEREN ME LLAMAN FEDE (*) – La Vilella Teatre – 02/11/2014

Deixa un comentari

Sap més greu del que us podeu imaginar fer una crònica negativa d’un espectacle, però no em queda més remei que fer-ho, quan en arribar el final de l’espectacle t’adones que gairebé en cap moment, has pogut connectar i encara sap més greu quan es tracta d’una proposta avalada per un grup de gent en el que crec a ulls clucs, el del Teatre de La Vilella, per la seva forma de fer i d’entendre el món de les Arts escèniques.

El passat diumenge vàrem assistir de nou al Teatre de la Vilella per tal de veure un espectacle de dansa en què el text també intervé d’una manera important; es tracta de “Los que me quieren me llaman Fede“, basat en els últims moments de la vida del poeta Federico Garcia Lorca, afusellat a la matinada del 18 d’agost de 1936, acusat pels feixistes de ser espia dels russos, estar en contacte amb aquests per ràdio, haver estat secretari de Fernando de los Rios (dirigent i ideòleg socialista espanyol)…. i sobretot, per ser homosexual.

Poc abans de la seva mort en una entrevista pel diari madrileny “El Sol”, Federico deia…

Yo soy español integral y me sería imposible vivir fuera de mis límites geográficos; pero odio al que es español por ser español nada más, yo soy hermano de todos y execro al hombre que se sacrifica por una idea nacionalista, abstracta, por el sólo hecho de que ama a su patria con una venda en los ojos. El chino bueno está más cerca de mí que el español malo. Canto a España y la siento hasta la médula, pero antes que esto soy hombre del mundo y hermano de todos. Desde luego no creo en la frontera política

L’espectacle de dansa amb quatre ballarines i un ballarí impacta en un primer moment per la seva posada en escena, en l’obscuritat absoluta i amb el cos de Federico ja mort a terra… les dones vestides de dol, amb espelmes vermelles enceses a la mà, caminant endavant i enredera, enfront dels espectadors.

Continua llegint →