Arxiu d'etiquetes: Andrés Lima

– 185 – Teatre – EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2019.02.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 135)

EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA (temp. 18/19 – espectacle nº 135)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja fa uns dies a la Sala Beckett ens van presentar en roda de premsa el cicle “Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals” coordinat per Elisenda Ardèvol. Un cicle que vol ser una reflexió sobre la ficció i el món juvenil.

I dins d’aquest cicle s’ha programat EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA de Juan Mayorga, dirigit per Andrés Lima. Aquest text va ser guardonat amb un premi Max al millor autor 2008, i va inspirar el cineasta François Ozon per la pel·lícula “Dans la maison” (2012) que va guanyar la Conxa d’Or al Festival de San Sebastian.

El març del 2014, ja vàrem poder veure un altra versió d’aquesta proposta a la Sala Muntaner, que també ens va agradar molt i que llavors va estar dirigida per Víctor Velasco.

Germán és un professor de secundària, professor de literatura, que es desespera corregint les redaccions dels seus alumnes. Fins que arriba a la redacció del noi silenciós que s’asseu a l’última fila. Una redacció que comença dient “El sábado fui a estudiar a casa de Rafael Artola. La idea partió de mí, porque hace tiempo que deseaba entrar en esa casa.” … redacció que acaba amb un “continuará“….

L’afilada capacitat d’observació que transmet el text li despertaran contradiccions, somnis i velles frustracions. A partir d’aquí, sorgeix entre l’adult i el chico un vincle tan intens com a perillós. Perillós per a ells i per als qui els envolten. Una estranya relació que acabarà en una espiral perversa de fascinació, erotisme i expectatives irrefrenables.

Continua llegint →

– Teatre – MOBY DICK (🐌🐌🐌) – Teatre Goya (temp. 17/18 – espectacle nº 181)

2 respostes

MOBY DICK (temp. 17/18 – espectacle nº 181)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dilluns passat vàrem assistir a l’estrena d’aquesta proposta, malgrat que en aquesta ocasió estàvem situats a la penúltima fila del Teatre, des d’on és literalment impossible veure les expressions de les cares dels actors, i poder valorar com cal aquest aspecte que creiem és importantíssim en Teatre; encara sort que aquesta vegada el so era potent i vàrem poder escoltar amb claredat la veu d’aquests, en anar microfonats.

MOBY DICK és una novel·la de l’escriptor Herman Melville publicada en 1851 que narra la travessia del vaixell Pequod, comandat pel capità Ahab, en l’obsessiva i suïcida persecució de la balena blanca.

Juan Cavestany ha fet l’adaptació del text, i tal com ens va comentar a la roda de premsa després de conèixer la novel·la, va descobrir que “el veritable secret de la novel·la va més enllà del relat d’aventures que aquesta presenta“. L’essència de Moby Dick rau en el que representa aquesta persecució obsessiva per a tota la tripulació del Pequod.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Una ambiciosa adaptació teatral, una proposta “enorme” que s’ha portat a l’escenari del Teatre Goya sota la direcció de l’Andrés Lima “estem davant de la història d’una obsessió que veiem a través dels ulls del protagonista. Un home que es defineix com la bogeria embogida; l’ésser humà davant la mort“…. “en el nostre Moby Dick hem col·locat voluntàriament paraules de Melville en boca d’Ahab“.

Continua llegint →

– Teatre (176) – LA MARE (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 06.02.2017

2 respostes

LA MARE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tal com ja ens van descobrir a la roda de premsa, LA MARE és un text complex que ens porta a fer un viatge per la ment de la protagonista.

Florian Zeller, autor del text, és considerat un dels millors dramaturgs francesos contemporanis i un dels més apassionats. Va escriure La Mère l’any 2010 i es va estrenar al setembre del mateix any a París. Ara, amb traducció d’Ernest Riera s’estrena a Catalunya. Durant la present temporada teatral Focus ha presentat una altra obra del mateix autor, EL PADRE al Teatre Romea, protagonitzada per Héctor Alterio.

Andrés Lima és el director d’aquesta proposta i ha volgut que l’Emma Vilarasau, a la que coneix de fa vint anys, fos la seva protagonista. “Emma és de les millors artistes que he conegut en la meva vida. Hi ha molt poques que puguin fer el que fa ella”.

La peça se centra en una dona en la cinquantena, Anne, que afronta una crisi en tots els fronts: fills grans, matrimoni que fa aigües, solitud, angoixa existencial, por, depressió, falta de propòsit en la vida, desamor. El retorn provisional del fill a causa d’una ruptura sentimental solament servirà per exacerbar encara més la síndrome del niu buit quan ell torni a marxar.

Es pot estimar massa un fill, fins al punt de perdre les ganes de viure en el moment en què marxa de casa per viure la seva vida? La mare és una obra directa que parla de la dificultat i el dolor que sent una dona en perdre el seu rol de mare al llarg dels anys. Emma Vilarasau és l’Anne, una mare entregada que ho perd tot menys la capacitat de patir i somniar.

This slideshow requires JavaScript.

Com moltes dones que han viscut per als seus fills, el seu marit i la seva casa, Anne veu marxar primer el fill, desprès la filla, i nota com el seu marit està cada vegada més lluny i les excuses per absentar-se són cada cop més nombroses. Ella es troba sola, en un món que li cau al damunt. Res a fer, res a compartir, cap activitat, cap afició, només soledat absoluta i espera. Esperar el retorn del marit, la trucada del fill …

Continua llegint →

– Roda de premsa de LA MARE – La Villarroel (rp59) – 27.01.2017

Deixa un comentari

LA MARE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Ahir divendres, La Villarroel va presentat en roda de premsa la nova producció de la sala: LA MARE de Florian Zeller, dirigida per Andrés Lima i protagonitzada per Emma Vilarasau, que estarà acompanyada per Pep Pla, Òscar Castellví i Ester Cort a l’escenari.

“Tornar a rebre l’Emma Vilarasau a La Villarroel és un autèntic plaer”, va comentat la directora artística de la sala, Tania Brenlle. L’actriu hi va estrenar INFÀMIA de Pere Riera durant la temporada 2015-2016, i va aconseguir gran èxit tant de crítica com de públic.

“L’Emma és de les millors actrius que he conegut a la meva vida”, ha declarat Lima, que la dirigeix per primera vegada en un escenari. Per a Brenlle és també motiu de profunda satisfacció acollir la primera obra en què Lima i Vilarasau treballen junts sobre les taules. El director i l’actriu es coneixen des de fa vint anys però mai havien coincidit en teatre fins ara.

Vilarasau ha declarat que tenia moltes ganes de treballar amb Lima perquè “és un gran coneixedor de l’ànima humana, té una sensibilitat especial a l’hora de dirigir“. “Ens hem trobat en el moment idoni”, ha afegit l’actriu. La mare és també la primera obra que Lima dirigeix a La Villarroel i s’ha mostrat molt agraït a Focus per l’oportunitat de treballar en “un projecte tan meravellós”.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – LES BRUIXES DE SALEM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 02/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra d’Arthur Miller, en versió traduïda per Eduardo Mendoza, ha estat escollida com la peça que ha inaugurat oficialment el Festival Grec d’enguany. Dirigida per Andrés Lima i coproduïda pel Teatre Romea, el Centro Dramático Nacional i el Grec 2016 serà representada a Madrid a partir del mes de gener del 2017.

This slideshow requires JavaScript.

Feia uns anys en què una producció teatral no era la que obria el Festival i si bé hem de dir que l’amfiteatre del teatre Grec no és potser el lloc més idoni per oferir teatre, aplaudim aquest començament.

Arthur Miller, un dramaturg que es caracteritza per la càrrega social i de denúncia que impregnava a les seves obres, ens parla en aquesta ocasió d’un episodi de la història dels EUA que va tenir lloc a Salem (Massachusetts) el 1692. L’autor va escriure aquesta obra com a resposta a la famosa “caça de bruixes” del senador McCarthy, un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador Joseph McCarthy va desencadenar un estès procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistas i que Arthur Miller va patir en primera persona.

Aquest terme,” caça de bruixes”, ha esdevingut com la manera d’anomenar aquelles situacions en què un govern persegueix als seus oponents polítics en nom de l’interès del país i la seguretat nacional. I malauradament no ha deixat mai d’estar vigent…. i sobretot els catalans en podem donar fe.

Continua llegint →

– Teatre – CIARA (🐌🐌) – Eixample Teatre – 26/05/2016

Deixa un comentari

Està molt clar que de vegades has de seguir peti que peti les teves intuïcions, i aquesta proposta és una d’aquestes vegades a les que hauríem d’haver-nos refiat de la nostra intuïció … i malauradament no ho vàrem fer. Quan la van programar al teatre Akademia vam pensar que el tema no era prou atraient per nosaltres i com la nostra agenda està tan atapeïda, vam deixar passar el moment.

Quan vam saber que la feien de nou al Teatre de l’Eixample també vam pensar que ens continuava sense atreure el tema i que la deixaríem passar … però… han estat tantes les veus que deien que era un “imperdible”, que finalment ens vam decidir. I dijous 26 vam anar a veure-la.

Àngels Bassas està genial, és una actriu de cap a peus que es deixa la pell en l’escenari. Un monòleg contundent interpretat per ella amb una gran varietat de registres: Àngels és sensual, és tímida, és dòcil, és elegant, és discreta. Àngels és dura, és intransigent, és despietada, és enèrgica, és màfia.

Continua llegint →

– Teatre – MEDEA (🐌🐌🐌) – Teatre LLiure – Sala Fabià Puigserver – 03/12/2015

Deixa un comentari

Dijous ens vam incorporar a la particular marató de teatre grec clàssic que ha organitzat el Teatre Lliure i que ens fa arribar a través del “Teatro de la Ciudad”.

Tres són les obres proposades: Edipo Rey, Medea i Antígona. Nosaltres hem començat per Medea.

“Teatro de la Ciudad” neix de la unió de tres grans directors, Miguel del Arco, Andrés Lima i Alfredo Sanzol i tres productors, Aitor Tejada, Joseba Gil i Gonzalo Salazar-Simpson, en una aposta per la investigació i la reflexió. Tenen com a seu el Teatro de la Abadia de Madrid i no tenen cap estructura empresarial al darrere, és a dir, tornen al concepte de les companyies de repertori de sempre.

Van arrencar amb el plantejament de tornar a les arrels del teatre occidental i a la tragèdia grecollatina desenvolupant al mateix temps la creació col·lectiva.

El projecte es va iniciar al juny de 2014 amb aquestes tres obres que ara ens presenten sota el lema de Mite i Raó.

Continua llegint →

– Teatre – DES DE BERLIN, TRIBUTO A LOU REED (****) – Teatre Romea – 12/09/2014

4 respostes

A vegades t’ajuden a valorar, en la seva justa mesura, opinions contràries a la qualitat d’un determinat espectacle; aquesta vegada va passar exactament això, ja que un parell de dies abans d’anar a veure “DESDE BERLÍN, TRIBUTO A LOU REED”, un amic teatraire de pro, que ja l’havia vist prèviament, ens va comentar que no li havia acabat de fer el pes. Per tant, una mica decebuts per aquesta opinió ens vàrem dirigir al Teatre Romea, tenint quasi la seguretat de què seria un espectacle fallit.

Potser aquesta predisposició a què veuríem una producció que no ens agradaria, va fer que al final de l’espectacle l’Imma i jo ens miréssim amb cara d’incredulitat i al mateix temps ens vam dir l’un a l’altre…. m’ha agradat moltíssim … i ens vam posar a riure per la coincidència d’opinió i la sincronia en el moment d’expressar-ho.

Us explico això, per tal de què preneu bona nota, ja que les opinions són molt subjectives i no heu de fer massa cas a les nostres opinions escrites al Blog; cada un de nosaltres té uns interessos culturals i inclús el nostre estat d’ànim en un determinat dia, pot influir positiva o negativament en aquesta valoració.

Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, (Ciutat de Nova York, 2 de març de 1942 – Long Island, 27 d’octubre de 2013) poeta, cantant i músic estatunidenc, considerat com una de les icones més importants del rock, que va influir de manera notable en corrents com el rock alternatiu, el glam o el punk.

Només va gaudir de l’estrellat popular internacional a principis dels anys 70. Finalment, el seu personatge fosc, portaveu d’homosexuals, travestis i sadomasoquistes, va acabar sent més reconegut a Europa que al seu país, on també es van apreciar les seves qualitats literàries.

Continua llegint →