DANSA D’AGOST |

Estàvem expectants davant d’aquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies d’assaig general oberts al públic.

DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandès Brian Friel, és un text que es va poder veure l’any 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna Güell, Anna Lizarán, Ramon Madaula, Lluís Torner i Pep Montanyés.

En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Michael és qui narra la història rememorant l’estiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la família estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarà en moments puntuals a l’actualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representació interpreta a un tímid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta d’home.

Continua llegint →

Aquesta setmana he tingut la sort de poder assistir, a unes sessions d’assajos dins del procés de creació de dues produccions teatrals, que s’estrenaran d’aquí a pocs dies.

El Teatre Tantarantana per primera vegada, ha decidit permetre assistir a algun dels assajos de les obres que es programaran dins del CICLÓ, als seus més fidels espectadors, els “amics del Tantarantana”. Dimarts 22 al matí, un nombre reduït de persones vàrem irrompre al ben mig d’un assaig de l’obra KOHLHAAS que aquests dies està creant la companyia Ignífuga.

Es tracta d’una experiència teatral que barreja el teatre de text amb la realització audiovisual en directe i comandat pels mateixos actors des de l’espai escènic; aquesta proposta escènica està basada en un relat curt de la novel·la Michael Kohlhaas del dramaturg, poeta i novel·lista alemany Heinrich von Kleist (1777-1811).

Kohlhaas és un honrat comerciant de cavalls víctima dels abusos d’uns poders que l’haurien d’emparar. Decidit a fer justícia pel seu compte, es convertirà en el cap d’un petit exèrcit revolucionari disposat a acabar amb la corrupció sistèmica i el tràfic d’influències amb l’ús de la violència. Fins quan podrem aguantar abans d’agafar les armes?

Continua llegint →