Avui dissabte 24 d’octubre del 2020, fa 10 anys que vàrem començar a publicar les nostres ressenyes en aquest Blog.
Durant aquest període, hem publicat milers d’entrades de diferents temes, però molt especialment referents a les Arts Escèniques. Malauradament la pandèmia del Covid 19, ens ha canviat la vida i des del 3 de març d’aquest any, gairebé fa ja vuit mesos, que nosaltres, l’Imma i el Miquel no trepitgem una sala de teatre ni un auditori de música.
Per precaució ja que som persones de risc, però també per responsabilitat davant dels nostres fills, hem volgut ser molt prudents i no assistir a actes realitzats en recintes tancats o amb molta gent.
Fa tan sols uns dies que ens han convertit en avis per triplicat de 3 precioses netes, l’Arlet, la Gal·la i l’Àlex, i per tant fins que no veiem molt clarament que la pandèmia té una solució per fer vida normal, continuarem publicant al Blog únicament records de viatges que hem tingut la sort de poder realitzar.
Volem però, celebrar amb vosaltres aquest 10 aniversari, tot desitjant que aquest malson de la pandèmia acabi ben aviat i que tots nosaltres superem aquest entrebanc amb la millor salut possible.
Diumenge 5 de maig, al vespre, després de tornar del Mercat de les Flors, vàrem rebre la tràgica notícia de la mort de la nostra neboda LOURDES, en un ridícul accident de moto que podria haver acabat en no res, però que per mala sort en la caiguda, va posar fi a la seva vida, quan feia pocs dies havia complert tan sols 37 anys.
És incommensurable l’enorme dolor que genera perdre una persona estimada. La mort és sempre injusta i colpeja fortament. Però encara és més dolorós quan la persona que ha marxat és jove i un maleït accident ho trunca tot.
Des d’aquí volem retre homenatge a la nostra estimada neboda Lourdes, la seva mort ens deixa plens de dolor, de ràbia i d’incomprensió.
Dilluns dia 25 va tenir lloc al Teatre Romea un acte d’homenatge a Carles Canut que va comptar amb la presència de familiars, amics, companys de professió i un bon grapat d’espectadors admiradors d’en Carles Canut.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Carles Canut (1944-2018) va morir el passat mes de setembre després de més de 50 anys dedicats al teatre, al cinema, a la televisió i en general amb tot el que estava relacionat amb la interpretació als escenaris o darrere els micròfons. Natural de Gerri de la Sal, al Pallars, sempre es va considerar “pallarès” i “perico”.
Una gran pantalla amb la imatge somrient d’en Carles Canut, el seu germà dalt de l’escenari i la cançó d’Elvis Presley “Are you lonesome tonight” va donar pas a Joaquim Maria Puyal que ens va recordar el pas d’en Carles com a Rafeques en el programa “Vostè jutja”.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Ell va donar pas a Joan Pera, company d’estudis i de professió que ens va explicar un parell d’anècdotes i a Mari Pau Huguet amb qui en Carles Canut havia compartit projectes solidaris i ens va recitar un poema d’en Màrius Torres “Molt lluny d’aquí”.
Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, on els anys d’alegria són breus com una nit; on el sol és feliç, el vent és un poeta, i la boira és fidel com el meu esperit.
Cavalcada de REIS 2019 – Els voltaires en el seguici del rei Gaspar
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Per tercer any consecutiu, novament l’Imma i jo, en Miquel, hem participat activament a la cavalcada de reis de Barcelona. Aquest 2019 hem acompanyat al rei Gaspar, formant part del seu seguici.
Per això ens vam inscriure fa moltes setmanes, quan estàvem viatjant pel Japó i una bona amiga ens va avisar de què havia sortit la convocatòria de les inscripcions dels voluntaris. Aquesta vegada no creiem pas que ens cridessin, però la sort novament ha estat a favor nostre i pocs dies abans de finalitzar l’any 2018, ens van convocar el dia 2 de gener del 2019, a un assaig a un dels Palaus de l’exposició de Montjuïc, al costat de les fonts.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Va estar l’assaig més llarg que hem fet mai per una cavalcada, perquè va durar 4 hores … i és que encara que nosaltres únicament havíem d’arrossegar una enorme bola transparent que contenia un carrusel, anàvem en mig d’un grup de ballarines i havíem d’actuar amb elles, avançant o retardant la nostra marxa en funció de la coreografia.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
… I per fi, arriba el dia 5 de gener i ja ens veus de nou al Palau de Montjuïc, a dos quarts de tres de la tarda, fent els preparatius de vestuari i maquillatge, per estar super “guais” per pujar als autocars a les 5 de la tarda, que ens traslladarien a l’inici de la cavalcada, darrere de l’estació de França.
Allà ens toca esperar una bona estona i aprofitem per fer l’últim “pipi”, perquè després estarem més de 4 hores sense poder-ho fer…. i veiem les formacions de la cavalcada com es poden en l’ordre que han de sortir i els últims assajos.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
A les sis en punt comença la cavalcada i amb l’emoció de sempre ens preparem per viure un dels dies més macos de l’any….
Fragment del rei Gaspar i el seu seguici, de la retransmissió per TVE
Aquest any arribem al final, esgotats, perquè l’enorme bola pesava molt més del que esperàvem i encara sort que una de les esferes es va espatllar abans de la sortida, i el nostre grup que inicialment era de 4 persones, es va ampliar fins a 6. Això ens va permetre fer relleus en alguns trams i les dues persones alliberades van poder gaudir del contacte amb els nens de molt més a prop.
Esgotats, sí. …. Però també una experiència inoblidable, que l’any que ve intentarem tornar a repetir….. a veure si tenim sort !!!
Un any més han arribat les dates de les Festes de Gràcia, el barri on vivim i on en el Miquel va néixer i créixer. Avui fa un any del terrible atemptat que va patir la ciutat de Barcelona on van morir a la Rambla un munt de gent innocent. Aquests fets van aigualir les Festes de Gràcia precisament l’any en què se celebrava el 200 aniversari d’aquestes festes i que haurien de ser “especials”.
Cercle catòlic de Gràcia i carrer de Santa Rosa
Nosaltres el primer dia de les festes d’aquesta nova edició (la 201), vàrem voler passar tot el dia passejant pels carrers del nostre barri i veure els 22 carrers que aquesta vegada s’han guarnit. Vàrem aprofitar per conèixer un altre restaurant japonès, el “Kitsuné Sushi Bar” en ple cor del barri, al carrer Montseny …. per després descansar tot veient una pel·lícula de dinosaures als Cinemes Bosque…. gaudir de la rua i del correfoc al carrer Gran de Gràcia i acabar de fer la passejada per la resta de carrers, fins que es va fer de nit.
Volen fer aquesta ressenya pel nostre propi record d’aquest recorregut …
1 – TRAVESSIA DE SANT ANTONI
“Olimp 54” – dins d’un temple grec, l’Olimp dels Deus, en el qual, en la zona de bar les Cariàtides i a la plaçeta d’Anna Frank la recreació de la Sala Apolo. En sortir el cavall alat de Pegàs.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
2 – VERDI DEL MIG (segon premi)
“Ave Verdi” – un apropament a la Roma antiga amb tres espais definits: el Coliseo, l’aqüeducte i el déu Bacus. L’escultura de Marc Aureli dona la benvinguda al carrer.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
… I ja hi tornem a ser, ha passat un any i, de nou assistim a la presentació de la programació de TERRATS en Cultura en la seva sisena edició, com de fet ja vàrem fer i publicar les presentacions dels anys 2016 i 2017.
Com ja és habitual, la presentació de TERRATS en Cultura 2018, s’ha celebrat a l’antiga fàbrica Damm, i per segon any consecutiu, a la terrassa i a la sala contigua.
Coincidències (www.coincidencies.org) és l’associació cultural que impulsa aquesta magnífica iniciativa dels Terrats en Cultura, i la que ha organitzat la gala de presentació de la nova temporada.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Tornem a gaudir de la comicitat de la Marta Bernal i la Gloria Martínez Bueno, que formen el duo “Les Glories Cabareteres” que inicien la gala i com de costum aniran interrompent l’espectacle unes quantes vegades.
Els presentadors de la gala d’enguany són l’Oriol Puig Taulé, crític teatral i Jordi Domenech i Navarro, actor, que comencen la gala presentant un vídeo resum de Terrats en Cultura.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Aquest dilluns passat vàrem poder assistir a la cerimònia d’entrega de la XX Premis de la Crítica de les Arts Escèniques; una cerimònia festiva i sobretot reivindicativa, denunciant la repressió de l’estat contra els nostres representants legítims al Parlament de Catalunya.
Però també una cerimònia que va resultar llarga, potser massa llarga, que va començar mitja hora tard i que va durar més de 3 hores. Va estar presentada pels periodistes Toni Puntí i Anna Pérez Pagès.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Tot va començar amb una divertida actuació de les The Feliuettes, que va escalfar l’ambient abans d’iniciar l’entrega de premis. Però els moments més màgics de la nit van ser l’entrega de premis a Lita Claver “La Maña” i a Iago Pericot. La Maña va fer patir als presentadors, perquè es va fer la propietària de l’escenari, però tots els assistents li van fer costat i la van “coronar” com la reina de la gala.
La gran triomfadora de la nit va ser la proposta escènica de L’ÀNEC SALVATGE que es va poder veure al Teatre Lliure i que va obtenir 4 guardons:
He trigat 65 anys a conèixer per dins la Casa Vicens i això que vaig néixer a 100 metres d’ella i a més a més vaig anar a l’escola paret per paret d’aquesta joia del modernisme, durant els primers anys de la meva vida, en la dècada dels anys 50 del segle passat. Durant tota la meva joventut he viscut a pocs metres i passat milers i milers de vegades per davant, inclús abans d’adonar-me de la importància que tenia l’edifici i de saber que aquesta va ser la primera construcció que va realitzar Antoni Gaudí.
Sempre havia admirat les reixes en forma de fulla de palma i l’harmonia exterior de l’edificació; sempre havia tingut unes enormes ganes de descobrir el seu interior i encara mes a partir de què vaig cursar estudis de disseny arquitectònic a l’Escola d’Arts Aplicades durant 5 anys de la meva adolescència.
Per fi, ahir 23 de novembre del 2017 vaig poder complir un dels meus somnis i penetrar en el seu interior per descobrir els sus secrets….. i no m’ha decebut pas, sinó tot el contrari. Ha estat una meravellosa descoberta i com veureu hem fet un munt de fotografies per no perdre’ns cap detall i tenir per sempre mes un record inesborrable.
Us deixem un tast de les mateixes …
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Volem celebrar i compartir amb vosaltres el goig que ens fa, que avui 24.10.2017, ja fa 7 anys que vàrem començar aquesta aventura d’escriure aquest Blog.
El nom inicial de “Voltar i Voltar” el vàrem escollir per tal que el nom fos fidel reflex de la nostra inquietud de “no parar quiets”, d’anar gaudint al màxim la Cultura del nostre entorn i molt especialment tot el que fa referència a les Arts Escèniques, ja que aquest és un tema que ens apassiona tant a l’Imma com a mi, i que compartim amb la mateixa intensitat.
Ja fa temps que el Blog es dedica gairebé en exclusivitat a tot allò que tingui a veure amb les Arts Escèniques i va passar a anomenar-se:
“VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques“
D’ençà que vàrem començar aquesta temporada 2017/2018, l’1 de setembre del 2017, ja hem pogut veure i valorar 81 propostes escèniques, a les que hem de sumar l’assistència a 23 rodes de premsa, que també hem explicat en aquest Blog.
Estem molt satisfets de la quantitat d’informació que hem anat recopilant en aquests 7 anys de vida i del reconeixement que a hores d’ara comencem a tenir en aquest sector cultural.
També fa uns anys publiquem les nostres cròniques de “Teatre” en altres fòrums de les xarxes socials:
Portal TeatreBarcelona, on pengem les nostres valoracions com a col·laboradors i que avui ja superen el nombre de 500 apunts/valoracions escrites per nosaltres.
En aquests 7 anys hem escrit al Blog 2.118 apunts i hem rebut de forma directa més de 506.000 visites, a les que s’ha d’afegir un bon grapat de milers de lectures a través de Facebook, Twitter o del portal TeatreBarcelona.
Continuarem donant suport a la CULTURA des d’aquest petit espai, mentre tinguem salut i ganes. Esperem que aquestes ganes ens durin una bona pila d’anys.
Gràcies a tots els nostres seguidors “Voltaires”
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta
