Arxiu d'etiquetes: Carles Canut

– Teatre – ADOSSATS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.12.18 (temp. 17/18 – esp. nº 142)

ADOSSATS (temp. 17/18 – espectacle nº 142)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena al Teatre Romea, de la nova dramatúrgia de Ramon Madaula dirigida per Jordi Casanovas; una proposta que ja es va poder veure fa poques setmanes a Girona, dins del Festival Temporada Alta. Es tracta de la quarta obra de l’autor i aquesta vegada està situada en el jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la seva onomàstica.

Tal com va comentar fa pocs dies, el mateix Madaula a la roda de premsa, ADOSSATS és una comèdia que tracta de la manca de comunicació en una família “normal”.

Una parella, en Jordi pare i la Carme viuen en una casa adossada al costat de Polinyà, amb el seu fill que també es diu Jordi, en Jordi petit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ells són en Jordi Bosch, la Rosa Renom i un jove Guillem Balart. Ella escombra el jardí i xerra pels descosits, ell llegeix el diari còmodament assegut, el fill dorm a l’habitació del pis de dalt. A la caseta del gos dorm la gossa de la família. Una família “normal”.

És el dia 23 d’abril i esperen l’arribada de la resta de la família, fa bon temps i dinaran al jardí. Arriben el Jordi avi, amb la seva cuidadora, i l’artista de la família, en Joan, germà del Jordi pare, fill del Jordi avi i tiet del Jordi petit. Ells són Carles Canut, Marieta Sánchez i Ramon Madaula.

En clau de comèdia retrata el món d’una família de classe mitjana, que estan junts, però se senten sols i no aconsegueixen anar més enllà de les bones formes. No saben com apropar-se, i com més ho intenten, més s’allunyen.

Continua llegint

– Teatre (142) i (150) – LA TAVERNA DELS BUFONS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 28.12.2016 i 10.01.2017

LA TAVERNA DELS BUFONS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir ens va tocar anar gairebé al sostre del teatre Romea, al segon amfiteatre on, sincerament, la visibilitat deixa molt a desitjar. Lluny i escapçat, però sobretot molt lluny. Ahir, el Grup Focus ens va fer una mala passada, perquè malgrat que ens va convidar a l’estrena, des d’allà dalt era del tot impossible veure les expressions dels actors i la funció en algun moment mes que gaudir-la, la vàrem patir. Alguns companys de premsa, a mitja representació van preferir marxar i perdre’s la representació; nosaltres vàrem aguantar, però la nostra valoració, segurament hauria estat un altre, si haguéssim pogut veure-la amb unes mínimes condicions.

la-taverna-dels-bufons-teatre-romea-1

Aquesta proposta és un homenatge a William Kempe i Robert Armin, els còmics oblidats i menyspreats pel mateix Shakespeare, i per fer-ho Martí Torras Mayneris ha comptat amb dos grans còmics del teatre català, Joan Pere i Carles Canut. Segons manifesta ell mateix, els dos personatges que interpreten estan escrits pensant amb ells, a cada un hi ha una mica de la personalitat de l’actor.

En Dafnis Balduz és el tercer personatge de la farsa i és el contrapunt generacional que acabarà reconeixent la vàlua dels dos actors veterans, i assumint el paper del mateix Shakespeare acabarà donant la glòria als dos actors oblidats.

Ambdós còmics van formar part de la “Lord Chamberlain’s Men”, la companyia de William Shakespeare, en la que treballaven vint-i-sis actors. Tots dos eren deixebles del mestre Richard Tarlton, el primer clown anglès que es va convertir en el bufó preferit de la reina Elisabet. En La Taverna dels Bufons, és el seu fantasma qui anuncia als nostres bufons, la mort de Shakespeare.

Continua llegint

– Teatre (62) – LA SRA. OLIVER (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 20.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

LA SRA. OLIVER – 

i de l’Àtic 22, sense pausa, a la Sala Baixos22 del Tantarantana Teatre. No em volia perdre LA SRA. OLIVER, després de les bones sensacions que vaig tenir a la roda de premsa dues setmanes abans.

Una dramatúrgia que atrau en un principi per tractar d’un tema força inusual, un pare de família que va decidir fa anys que es vestiria de dona i fer visible d’aquesta manera la seva homosexualitat, però que va molt més enllà. El seu autor, Iñaki Garz, va veure fa uns anys a prop de casa seva, un home vestit de dona assegut tranquil·lament en un banc públic i es va plantejar com viuria aquesta persona i quins problemes socials tindria per viure amb normalitat.

Va pensar llavors que podria desenvolupar un text que potser algun dia podria ser representat sobre un escenari i així ho va fer, malgrat que aquest text va quedar arxivat en un calaix una mica oblidat, fins que un bon dia el seu amic Dani Arrebola el va llegir i el va empènyer a posar-la en escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A en Julio Alvarez, director del Tantarantana li va arribar aquesta informació i va oferir a l’autor coproduir-la plegats; els actors van ser proposats per Julio, perquè va pensar enseguida en Carles Canut pel paper de la Sra. Oliver, en Dani Arrebola per interpretar el fill i en Lluïsa Mallol pel paper de la mare.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LES BRUIXES DE SALEM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 02/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra d’Arthur Miller, en versió traduïda per Eduardo Mendoza, ha estat escollida com la peça que ha inaugurat oficialment el Festival Grec d’enguany. Dirigida per Andrés Lima i coproduïda pel Teatre Romea, el Centro Dramático Nacional i el Grec 2016 serà representada a Madrid a partir del mes de gener del 2017.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Feia uns anys en què una producció teatral no era la que obria el Festival i si bé hem de dir que l’amfiteatre del teatre Grec no és potser el lloc més idoni per oferir teatre, aplaudim aquest començament.

Arthur Miller, un dramaturg que es caracteritza per la càrrega social i de denúncia que impregnava a les seves obres, ens parla en aquesta ocasió d’un episodi de la història dels EUA que va tenir lloc a Salem (Massachusetts) el 1692. L’autor va escriure aquesta obra com a resposta a la famosa “caça de bruixes” del senador McCarthy,  un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador Joseph McCarthy va desencadenar un estès procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistas i que Arthur Miller va patir en primera persona.

Les Bruixes de Salem - Teatre Grec

Aquest terme,” caça de bruixes”, ha esdevingut com la manera d’anomenar aquelles situacions en què un govern persegueix als seus oponents polítics en nom de l’interès del país i la seguretat nacional. I malauradament no ha deixat mai d’estar vigent…. i sobretot els catalans en podem donar fe.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – SÓCRATES, JUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 21/07/2015

Josep Maria Pou és Sòcrates, un pensador atenès del segle V abans de Crist, considerat el pare del pensament occidental, va ser mestre de Plató que a la vegada ho va ser d’Aristòtil.

No hi ha res escrit per aquest filòsof i només la historia, a través dels seus deixebles, ens ha transmès els seus pensaments. Potser cal recordar la frase que se li atribueix i que més ha ressonat al llarg del temps: “Només sé que no sé res” i que defineix el seu tarannà, ell no es creia en possessió de la veritat i el seu únic objectiu era fer raonar, no acceptar el que ens ve imposat, qüestionar-ho tot. No planteja acumular coneixements sinó revisar constantment els coneixements adquirits i fer-los més sòlids.

Sócrates - Grec2015 b

Un text escrit a quatre mans per Mario Gas i Alberto Iglesias que intenta potenciar paral·lelismes amb la societat actual i qüestiona un sistema democràtic que des de la pròpia democràcia fa caure les persones incòmodes que no accepten sense raonar. Les persones íntegres i insubornables que no callen el que pensen i no tenen por al sistema, es converteixen en persones incòmodes que cal neutralitzar i/o eliminar. No sé perquè, em va recordar molt al president Mas, que després de ser l’únic que realment s’ha arriscat davant pel poder corrupte, resulta que bona part del poble, li està girant l’esquena.

L’escenografia austera i el vestuari uniformat dels actors incideix en la personalitat del personatge, i ens remarca el seu menyspreu pels béns materials.

L’obra ens presenta un Sòcrates irònic i discursiu fins al final que afronta amb incredulitat una denúncia i un judici que el portaran irremeiablement a la mort. El seu caràcter íntegre farà que no vulgui fer res per evitar-la tal com li proposen els seus amics i seguidors.

Sócrates - Grec2015 c

Va ser acusat de menysprear als déus i corrompre la moral de la joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia. El seu mètode era dialèctic: després de plantejar una proposició analitzava les preguntes i respostes que es donaven.

Globalment ens ha agradat la proposta encara que en alguns moments i personatges hem copsat una forma de declamar més pròpia d’un teatre grec (o mesetari), allunyat de la nostra manera d’entendre el teatre. En general tots els actors han estat a l’altura del personatge interpretat destacant especialment a Carles Canut i la Amparo Pamplona, a la que crec, no havíem vist mai treballar en directe i que ens ha agradat més a mesura que avançava l’obra i sobretot a l’escena que es desenvolupa a platea on ens explica la seva relació personal i difícil amb Sòcrates, el seu marit i pare dels seus fills, i que fa pales la vida austera que porta la família amb un marit únicament dedicat a filosofar.

Sócrates - Grec2015 d

Extraordinari com sempre Josep Maria Pou que ens ha presentat un Sòcrates convincent, insubornable i convençut de què cal acceptar el que el destí et proporciona quan la teva honestedat i integritat està per sobre dels teus interessos o dels interessos de la comunitat a la qual pertanys.

Presentada a Mèrida, he llegit en alguna banda que tornarà al Romea a la tardor.

Autors : Mario Gas i Alberto Iglesias
Direcció : Mario Gas
Repartiment : Josep María Pou, Borja Espinosa, Carles Canut, Guillem Motos, Amparo Pamplona, Ramón Pujol, Pep Molina
Escenografía : Paco Azorín // Il.luminació: Txema Orriols // Figurinista: Antonio Belart // Espai Sonor: Àlex Polls // Ajudant de dirección: Montse Tixè // Ajudant d’escenografia: Alessandro Arcangeli // Vestuari: Antonio Belart // Ajudant de vestuari: Carlota Ricart // Estudiant en practiques de dirección: Selene Perdomo // Direcció de producción: Amparo Martínez // Cap de producción : Maite Pijuan // Producció executiva: Marina Vilardell// Regidoria: Montse Tixé // Sastreria: Rosario Macías // Fotografia: David Ruano
Coproducció: Teatre Romea, Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mérida i Grec 2015 Festival de Barcelona

Cargol Socrates

– Teatre – L’HORT DE LES OLIVERES – (🐌🐌🐌🐌) Teatre Nacional de Catalunya – 15/05/2015

Sorpresa majúscula amb aquesta fresca i atrevida producció del TNC… i encara més quan ens havien dit que era un autèntic “nyap”; el text del poeta Narcís Comadira l’hem trobat superb, ja que es fonamenta en tres fonts de les quals no s’amaga pas, la primera és l’obra de Txékhov de la que gairebé en copia el títol (l’hort dels cirerers), la segona l’autor per excel·lència del Teatre de text, Shakespeare i el seu més conegut personatge: Hamlet (ser o no ser)…. i la tercera, la religió cristiana evocant la passió de Jesucrist. Quan llegiu això segurament us fareu creus de com pot sortir d’aquesta amanida estranya, d’aquest poti poti, un argument amb cara i ulls, però us asseguro que en Comadira, ho broda.

L'hort de les Oliveres

Una família burgesa que a la mort del pare s’enfronten per l’herència, la mare i la filla per una banda volen vendre la finca familiar, per tal de guanyar calerons fàcils, ja que uns promotors urbanístics els hi proposen construir una urbanització de luxe; el fill que hi ha heretat part de la finca, concretament l’hort de les oliveres i el Mas principal, no vol vendre perquè creu que aquest seria el desig del seu pare. La lluita és despietada i les dones tenen el suport del mossèn, perquè li han promès uns bons calerons per arreglar l’església… o el que calgui.

Es barregen temes de molta actualitat, com el sentit de país (Catalunya) i la defensa de la seva cultura, que a alguns no els importa pas vendre-la al millor postor i en canvi a d’altres, segurament amb molta més sensibilitat, sembla que els hi costa admetre que tothom tenim un preu; tot i la fermesa del fill (que és homosexual), en no voler vendre la seva part de la finca, fent valdre els seus ideals (l’estima per la llengua pròpia i la pàtria), malauradament com qualsevol ésser humà, per un moment dubta seriosament i es replanteja fer-ho per tal de retenir al seu amant amb diners.

L'hort de les Oliveres 2

No és gens optimista la visió que Comadira ens mostra sobre el futur i la defensa de la nostra terra i la nostra cultura, fent us d’escenes al·legòriques, on el fill incomprès per la resta dels seus familiars, es transforma en una mena de redemptor similar a un Jesucrist contemporani, acusat de traïdoria i de pensar únicament en el seu ego; una escena impagable teatralment parlant, és la del sopar familiar que es visualitza escènicament, com un “sant sopar” amb tots els personatges bíblics que intervenen, incloent-hi l’apòstol Judes.

La posada en escena es magnifica per lo innovadora que resulta, amb tots els elements escenogràfics a la vista, encara que pertanyen a diferents localitzacions i tempos, on els personatges es mouen quasi permanentment a escena; la música en directe interpretada als teclats (piano, teclat i orgue) per l’excel·lent músic, tenor i actor Antoni Comas, del que ja hem pogut gaudir en diverses ocasions entre elles una molt especial en l’Òpera “Jo Gaudí” al Gran Teatre del Liceu.

Els actors/cantants, realitzen una magnífica interpretació coral, on tots els personatges tenen el seu paper i moment important i on a més a més canten prou bé; com sempre però, m’agradaria fer menció especial a Rubèn de Eguia (el fill) en una sorprenent actuació i ….. clar, evidentment també a Mont Plans (la criada), Mercè Arànega (la mare) i Oriol Genis (el poeta) en un dels millors papers que l’he vist representar.

L'Hort de les Oliveres 6

Haig de felicitar a la direcció del TNC per aquesta aposta arriscada i que se surt del que normalment ens té acostumats a representar a la Sala Gran; aposta per un teatre musical contemporani que s’apropa a l’opereta amb molta qualitat i que malgrat aquest enorme esforç segurament no aconseguirà ser reconeguda com una producció massa comercial, no arribant a agradar a tots els públics….. per nosaltres es tracta d’una de les millors produccions d’aquesta temporada.

L’HORT DE LES OLIVERES, UNA ÒPERA DE CATALUNYA
NARCÍS COMADIRADirecció:  Xavier Albertí  
Repartiment: Mercé ArànegaRubèn de EguiaMarta OssóRobert GonzálezMont PlansOriol GenísCarles CanutAina SánchezAntoni Comas Ricard Farré
Direcció d’escena: Xavier Albertí // Escenografía: Jordi Roig // Vestuari; Maria Araujo //Il·luminació: David Bofarull //So: Carles Gómez  i Josep Puigdollers  // Moviment: Roberto G. Alonso // Caracterització: Toni Santos //
Ajudant de direcció: Albert Arribas // Ajudanta de vestuari: Marian García // Alumnes en pràctiques:  Gerard Bidegain –  Òscar Vilarroya – Roger Vila
Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Catalunya, nou estat a Europa