Arxiu d'etiquetes: Òscar Muñoz

– 164 – Teatre – GRETA & FRIDAY II – AMOR MOR — (🐌🐌🐌+🐚) – Escenari Joan Brossa (temp. 19/20 – espectacle 112 ) – 2020.02.22

GRETA & FRIDAY II – AMOR MOR (temp. 19/20 – espectacle 112)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte vam poder veure la segona proposta del díptic Greta & Friday, que segons va comentar el director artístic del teatre Escenari Joan Brossa, Marc Chornet (podeu veure aquí l’entrada de la roda de premsa), es va plantejar amb dues finalitats, d’una banda trobar en els dos autors “l’herència de Brossa” capaços de crear estètiques arriscades, i per l’altra, abordar des de la teatralitat el fenomen activista dels joves en un moviment global i compromès com és el Fridays for future liderat per la jove Greta Thunberg.

El passat dia 24 de gener vam veure la primera de les propostes “Amor pur” obra escrita per Albert Mestres basada en dos personatges que es coneixen i s’enamoren durant la seva adolescència.

Ara ens retrobem aquests dos personatges, ja adults, en la proposta “AMOR MOR” escrita i dirigida per la Queralt Riera i interpretada per Annabel Castan i Òscar Muñoz.

Entre els dos relats han transcorregut quaranta anys, la parella viu en el seu pis de Barcelona i es planyen pel “pes” que suporten, el pes de la vida, el pes dels anys transcorreguts, el pes de la infelicitat, el pes del desencís, el pes de la rutina, el pes d’un mateix, el pes dels altres, el pes de l’altra.

Continua llegint →

– 180 – Teatre – QUI ETS ? (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2019.02.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 131)

2 respostes

QUI ETS ? (temp. 18/19 – espectacle nº 131)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Avui, nit d’estrena a l’Espai Lliure del Teatre Lliure per escoltar la història de Llullu, el fill de l’escriptor Màrius Serra nascut amb paràlisi cerebral.

El 2008 Màrius Serra va publicar el seu llibre QUIET, en una col·lecció de narrativa, quan el seu fill Llullu tenia 8 anys. L’obra ha estat traduïda a diverses llengües i reeditada fins a deu vegades per l’Editorial Empúries. El 14 de juny de 2009 es va fer una lectura pública amb música, en el marc del concert benèfic “Mou-te pels Quiets”. El 24 de juliol de 2009 el Llullu va morir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Cristina Claramunt

Després de fer moltes lectures del text davant de públic, Màrius Serra va decidir convertir-ho en una obra de teatre: QUI ETS ?

Segons explica el mateix Màrius Serra: “De primer, només llegia, però de mica en mica vaig començar a explicar-ne els episodis més significatius del llibre, cada cop més dramatitzats, i al final vaig pensar que n’havia de fer una versió teatral que visibilitzes aquests éssers sovint invisibles, els quiets, que et permeten descobrir qui ets.”

Aquesta peça s’ha estrenat al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat el 25 de gener, i ara arriba a l’Espai Lliure on s’estarà fins al dia 10 de febrer. Dirigida per Joan Arqué, els intèrprets Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz es posen a la pell de Màrius Serra.

Continua llegint →

– Teatre – MALA BROMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.03.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 237)

2 respostes

MALA BROMA (temp. 17/18 – espec. nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I ahir dissabte, de la Sala Flyhard a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta escrita per Jordi Casanovas i que ens havia “engrescat” a la roda de premsa.

Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina.

Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat “tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”.

El punt de partida de la proposta és un retrobament entre dos vells amics, companys d’estudis i que van compartir la seva primera feina, un programa radiofònic d’humor. Una amistat que té més de vint anys.

Ara feia temps que no es veien, l’Ernest (Ernest Villegas) i l’Òscar (Òscar Muñoz) parlen de les seves feines i de les seves vides, l’Ernest ha triomfat com a humorista i l’Òscar treballa com a periodista i se sent fracassat professionalment. Ell és feliç amb la seva parella, l’Anna (Anna Sahun), una prestigiosa cirurgiana que treballa a urgències, i tenen una filla, la Paula. L’Ernest està passant una crisi existencial, i sembla que el sentit de l’humor l’ha abandonat.

Continua llegint →

– Roda de premsa MALA BROMA – Hotel Internacional Rambles (Sala Muntaner)- 2018.03.27 (temp. 17/18 – RdP 072)

Deixa un comentari

Roda de premsa MALA BROMA – (temp. 17/18 – RdP nº 72)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Dimarts passat vaig poder assistir a una nova Roda de premsa; aquesta es va celebrar a la primera planta de l’hotel Internacional de la Rambla, davant mateix del Liceu, lloc on habitualment es presenten les propostes escèniques de la Sala Muntaner.

Jordi Casanovas ha escrit el text de MALA BROMA per encàrrec d’aquest teatre. Ell mateix ens explica que potser té alguna similitud amb “IDIOTA”, un altra obra escrita per ell i que es va poder veure a la Sala Muntaner l’any 2015.

Aquesta nova proposta tracta bàsicament sobre els límits de l’humor i del mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder.

Malgrat que Jordi Casanovas no vol fer espòiler i no ens vol explicar la “broma” que provocarà els fets representats, ens explica com comença tot …

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – LEHMAN TRILOGY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – La Villarroel – 14/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LEHMAN TRILOGY

Estem a la Sala Villarroel i una plataforma blanca simulant marbre és tota l’escenografia. Els sis actors surten a escena.

Ens diuen que estem al port de Nova York, és l’any 1844 i Heyum Lehman (Santi Ricart) acaba d’arribar després d’una travessia de més de tres mesos. És un jueu circumcidat que procedeix de Rimpar, Baviera, a Alemanya. L’oficial d’immigració que li dóna el permís d’entrada el rebateja com a Henry. S’estableix a Montgomery (Alabama) i obre una petita botiga de teixits i peces de roba.

Ell és el cap.

LEHMAN TRILOGY 1 - La Villarroel

Arriben els seus germans, Emanuel (Òscar Muñoz) i Mayer (Jordi Rico). Emanuel és el braç. Mayer és una patata que lliga el cap amb el braç.

Canvien el nom de la botiga i la rebategen com a Lehman Brothers i inicien una frenètica carrera.

Una obra de Stefano Massini, el mateix autor que ens va oferir els textos de “Crec en un sol Déu” i “Dona no reeducable”que hem pogut veure al Lliure aquesta mateixa temporada, obres de les que també hem parlat en aquest blog i que podeu llegir les nostres valoracions, clicant en els enllaços corresponents. Un tipus de teatre documental i de denúncia que ens arriba punyent i clar.

Continua llegint →

– Teatre – DANSA D’AGOST (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 09/03/2016

Deixa un comentari

Estàvem expectants davant d’aquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies d’assaig general oberts al públic.

DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandès Brian Friel, és un text que es va poder veure l’any 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna Güell, Anna Lizarán, Ramon Madaula, Lluís Torner i Pep Montanyés.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 4

En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Michael és qui narra la història rememorant l’estiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la família estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarà en moments puntuals a l’actualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representació interpreta a un tímid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta d’home.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 8

Continua llegint →

– Teatre – STOCKMANN (*****) – Les Antonietes – Sala Muntaner – 14/06/2014

10 respostes

Aquest dissabte passat va sortir un dia força reivindicatiu, sense buscar-ho pas.

Pel mati assistència a la primera assemblea de Voluntaris pel Referèndum 9n2014…

…. a la tarda vàrem fer acte de presencia a la manifestació convocada per SOM escola, en defensa de la immersió lingüística que tanta por fa a les espanyes i que per aquest motiu, pretenen aniquilar-la.

…. i finalment vàrem acabar la jornada anant al Teatre…. estrany no ??? …. a veure un altre versió d’un obra força reivindicativa i ja molt coneguda per nosaltres… UN ENEMIG DEL POBLE del escriptor noruec Henrik Ibsen; aquesta vegada però una versió de “Les Antonietes” força reduïda en temps (que no en contingut) que capta perfectament l’essència del mes important d’aquest excepcional text….. sota el títol STOCKMANN.

Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) és un drama que reflecteix molt bé la societat d’aquella època, però també es perfectament transportable a la nostra societat actual . El doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, font principal d’ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L’obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se’n hagin d’anar del poble.

Les Antonietes en el programa de ma ens diuen : hem titulat l’espectacle STOCKMANN perquè pensem que el doctor i la seva defensa de la veritat, és una figura que valdria tenir sempre present. Sobretot en aquest moment on el món que coneixem se’ns esmicola a les mans, la llibertat individual és administrada amb comptagotes i el futur es mostra carregat d’incertesa. Per fortuna, nosaltres no som personatges d’una tragèdia d’Ibsen i podem lluitar, per algun dia, aconseguir allunyar-nos de la inevitable tragèdia.

Continua llegint →

– Teatre – LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS (** 1/2) – Teatre Romea – 31/10/2013

2 respostes

Entrem al Teatre Romea, quant el públic de la funció de tarda/nit, esta sortint de la Sala… una mica d’embolic tot plegat, ja que ni tan sols ens demanen les entrades; esperem al Hall del Teatre fins que ens posen una chapeta distintiva i ens diuen que tenim que seguir una persona amb direcció al carrer….. som unes 30 persones i al sortir del Teatre girem la cantonada.

No arriba als 100 metres quant un immigrant “indigent”, potser tan sols un solitari o be un marginat (qui sap)… des de l’altre banda del carrer de la Junta de Comerç, ens crida i comença a parlar en veu alta, en principi de lluny i poc a poc apropant-se ens comença a tractar de “companys” i ens ofereix la seva ma…. ens toca d’una manera que vol inspirar la nostra confiança…. evidentment és l’actor Òscar Muñoz que esta interpretant un paper. La gent que passa pel carrer es queda sorpresa i suposo que ni s’imagina que es una representació teatral.

Valoro molt aquesta nova forma de fer Teatre, fora dels espais establerts, en “petit comitè” on et veus de sobte quasi be actuant, ja que tens que intentar respondre d’alguna manera les accions o preguntes que l’actor et fa personalment. De totes maneres casi tothom es queda en silenci… i es que no estem acostumats a trencar la quarta paret del Teatre convencional. La representació depèn en aquest cas de la reacció dels espectadors… i en el nostre cas no varem saber trencar la nostra posició d’espectadors passius…. una llàstima.

Continua llegint →