SIS PERSONATGES – HOMENATGE A TOMÁS GINER (temp. 17/18 – espectacle nº 286)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
NOSaltres, Mostra de Teatre Inclusiu, és un projecte del Teatre Lliure nascut amb la intenció de mostrar al públic una part de la societat que s’ha volgut amagar, utilitzant el teatre com a mitjà per donar veu als que habitualment romanen invisibles.
Dins d’aquesta Mostra s’han programat 4 espectacles teatrals : “TRANS (MÉS ENLLÀ)“, “CINEMA“, “HISTÒRIES D’ISTANBUL, A CONTRAPEU” i aquest “SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER“, tot seguint els quatre eixos vertebrals proposats: persones amb diversitat sexual i afectiva, persones amb diversitat funcional, persones refugiades i persones sense sostre.
SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER és la història d’una persona sense llar amb una personalitat única. Una persona que va captivar tothom.
El text, escrit per Joan Yago, sorgeix d’un procés de creació col·lectiva en què han participat els cinc protagonistes d’Arrels, en un procés que ha durat més d’un any, i que ha sorgit després de nombroses reunions, entrevistes i exercicis d’improvisació teatral; podeu veure el procés de creació en aquesta web www.sispersonatgesblog.wordpress.com
Amb l’aparença d’un documental, l’obra està dirigida per Juan Carlos Martel Bayod i conduïda magistralment per l’actor Marc Rodríguez. Té com a protagonista a una persona absent, Tom Giner, també conegut com a Tomasín o Tom “l’americà”, al que coneixem a través dels testimonis de persones que van compartir vivències amb ell. La vida, els retalls de vida, de vegades increïbles, no acabes de saber mai què és realitat i que és ficció, d’un home que va viure i morir al carrer.
Tom Giner era una persona, real ? fictícia ?, que, abandonada en néixer va viure fins als 16 anys en un orfenat a la província de Madrid. Actor frustrat, no va aconseguir el seu paper en l’obra de “Sis personatges en cerca d’autor” de Pirandello, que dirigia Ricard Salvat al Romea, per desavinences amb el director al qual no va voler escoltar. Aquest episodi de la seva vida ens ho explica la Carme Sansa en una entrevista gravada.
