Arxiu d'etiquetes: David Vert

– 152 – Teatre – NOMÉS LA FI DEL MÓN  (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 099) – 2020.02.12

NOMÉS LA FI DEL MÓN (temp. 19/20 – espectacle 099 )       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dia 12 era nit d’estrena al Teatre Biblioteca de Catalunya, amb l’obra de Jean-Luc Lagarce “Juste la fin du monde” (1990) amb el títol de NOMÉS LA FI DEL MÓN, en la versió catalana de Ramon Vila, i que està dirigida per l’Oriol Broggi.

Una escenografia despullada, una llum tènue, i Louis (David Vert) que comença dient amb veu pausada Més tard, a l’any següent, em tocava morir-me. Tinc prop de 34 anys i moriré a aquesta edat”.

NOMÉS LA FI DEL MÓN … és paraula i interpretació d’actors.

Segons va indicar l’Oriol Broggi a la roda de premsa del passat dia 4, aquest projecte s’ha treballat de forma relaxada i en la seva posada en escena no s’ha volgut fer ús de cap mitjà audiovisual ni cap afegit escenogràfic, justament per donar valor a la paraula i a la interpretació dels actors.

NOMÉS LA FI DEL MÓN exposa la tornada al seu poble natal d’un escriptor després de dotze anys d’absència per anunciar a la seva família que s’està morint. A mesura que el ressentiment reescriu el transcurs de la tarda, els conflictes surten a la llum, alimentats pel dubte i la solitud.

La peça va ser escrita pel dramaturg francès Jean-Luc Lagarce (Héricourt 1957-París 1995) que a dotze anys ja va escriure la primera obra de teatre. L’any 1977 va fundar la companyia “Le theatre de la Roulotte” en la qual va treballar com a actor, director i dramaturg estrenant molts dels seus textos. Va escriure un total de 25 obres de teatre, 3 narracions, un llibret d’òpera, un guió de cinema, un assaig i un diari personal que va portar fins a la seva mort.    El 1988 li diagnostiquen la Sida i al 1990 se’n va a viure a Berlín on escriu aquesta peça.

Aquesta obra no va ser estrenada fins al 1999 i posteriorment ha estat traduïda a més de 15 llengües. A Catalunya, en 2003, se’n va presentar una versió, al Teatre Tantarantana amb direcció de Roberto Romei amb el títol de Just la fi del món.

El 2008 la Comédie–Française va afegir l’obra al seu repertori. Va guanyar el premi Molière del 2008 al millor espectacle en un teatre nacional.

Continua llegint

– 107 –  Teatre – 4D ÒPTIC (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2018.12.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 083)

4D ÒPTIC (temp. 18/19 – espec. nº 083)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta temporada, encara no havíem tingut l’oportunitat d’anar al Teatre Biblioteca de Catalunya i la veritat és que ens feia especial il·lusió veure aquesta proposta que no vam tenir oportunitat de veure quan es va estrenar fa 15 anys.

La primera sorpresa va ser trobar a la taquilla del teatre a la jove Ailin Migliora, una actriu polifacètica que nosaltres vam descobrir a l’Institut del Teatre amb “Partida“, la seva tesina d’interpretació. Tant de bo la puguem veure treballar aviat de nou a l’escenari.

Tornant a la proposta, 4D ÒPTIC, potser el més destacable a priori és que es tracta d’una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.

Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”.

Segons comenta l’Oriol Broggi, aquesta va ser la primera obra que Javier Daulte va fer a la nostra ciutat i amb gent d’aquí, fent-nos descobrir a espectadors i actors una manera de treballar especial, que des d’aleshores ens ha fascinat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre Lliure des d’on va passar a la Sala Beckett. L’octubre de 2004 va fer també temporada a l’Antic Teatre.

S’han fet alguns canvis sobre l’obra original retallant algunes escenes i suprimint la mitja part He recortado muchas cosas porque el espectador de hoy va más rápido y eso permite ir más directo“.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2018.07.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tornem a trepitjar la plaça Margarida Xirgu, abans d’anar a veure l’espectacle que hem escollit …  Avui toca Teatre Grec, en la que serà la darrera representació de l’espectacle inaugural del Festival Grec, EL POEMA DE GUILGAMESH. Vàrem escollir aquest dia, perquè en el moment de la compra, és la sessió que ens permetia estar més a prop de l’escenari.

Ens asseiem a la plaça una estona per veure el grup IRON SKULLS CO., que fusionen hip-hop, dansa contemporània, acrobàcies i un munt de disciplines més …

Un cop entrem al recinte del Teatre Grec, com de costum fem un mos, per preparar-nos a una representació de “EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK“, que voreja les dues hores de durada.

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec.

Crítiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir.

Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’edició d’enguany del festival Grec, “posats a explicar històries… expliquem-ne una de les més antigues del món!“. Un text amb més de 4.000 anys d’història que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta història no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que sigui treballada, rellegida, repensada i reescrita tantes vegades com calgui.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El poema de Guilgamesh és una de les ficcions humanes més antigues. Més antiga que la Bíblia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·líada. Més antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mític rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, cap al 2.700 abans de Crist, inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang trobades a les ruïnes de l’antiga ciutat de Nínive.

Continua llegint

– Teatre (162) – EL TEST (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 22.01.2017

EL TEST

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta és una proposta que ja se’ns va “escapar” la temporada passada i “quasi” en aquesta, però que finalment hem pogut veure l’últim dia a la Sala Muntaner. A la roda de premsa feta amb motiu de la seva reposició es va comentar el canvi de repartiment respecte al de la temporada anterior.

Es tracta d’una tragicomèdia escrita per Jordi Vallejo i dirigida per Cristina Clemente, interpretada per Sergio Caballero (Toni), David Vert (Hèctor), Carme Poll (Paula) i Clàudia Costas (Berta).

El tema sembla, a priori, una absurditat, un dilema al qual s’enfronten la parella Hèctor-Paula, un matrimoni amb problemes econòmics, quan el seu amic Toni els planteja el test que la seva dona, Berta, una psicòloga d’èxit, proposa als seus alumnes:  Què escolliries si et regalessin 100.000 € ara mateix, o 1.000.000 € d’aquí a deu anys ?

el-test-amb-carme-poll-sala-muntaner

S’han trobat per fer un sopar en el nou pis del Tony, que ha triomfat en el món dels negocis immobiliaris, i s’ha comprat un àtic amb jacuzzi. Aquest supòsit teòric que planteja als seus amics servirà d’excusa perquè surtin a la llum les veritables relacions entre ells i la veritable personalitat de cadascú. A partir d’aquest moment, quan el que sembla teoria pot convertir-se en realitat és quan es posen a prova les veritables relacions d’amistat i de parella.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LEHMAN TRILOGY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – La Villarroel – 14/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LEHMAN TRILOGY

Estem a la Sala Villarroel i una plataforma blanca simulant marbre és tota l’escenografia. Els sis actors surten a escena.

Ens diuen que estem al port de Nova York, és l’any 1844 i Heyum Lehman (Santi Ricart) acaba d’arribar després d’una travessia de més de tres mesos. És un jueu circumcidat que procedeix de Rimpar, Baviera, a Alemanya. L’oficial d’immigració que li dóna el permís d’entrada el rebateja com a Henry. S’estableix a Montgomery (Alabama) i obre una petita botiga de teixits i peces de roba.

Ell és el cap.

LEHMAN TRILOGY 1 - La Villarroel

Arriben els seus germans, Emanuel (Òscar Muñoz) i Mayer (Jordi Rico). Emanuel és el braç. Mayer és una patata que lliga el cap amb el braç.

Canvien el nom de la botiga i la rebategen com a Lehman Brothers i inicien una frenètica carrera.

Una obra de Stefano Massini, el mateix autor que ens va oferir els textos de “Crec en un sol Déu” i “Dona no reeducable”que hem pogut veure al Lliure aquesta mateixa temporada, obres de les que també hem parlat en aquest blog i que podeu llegir les nostres valoracions, clicant en els enllaços corresponents. Un tipus de teatre documental i de denúncia que ens arriba punyent i clar.

Continua llegint

– Teatre – VILAFRANCA, un dinar de festa major (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 06/11/2015

Aquesta vegada les grades de la Sala Fabià Puigserver estan distribuïdes a banda i banda d’un gran escenari on els membres d’una família s’han trobat per dinar amb motiu de la festa major.

La filla gran (una extraordinària Lluïsa Castell) ha esdevingut l’amfitriona d’aquesta reunió familiar i any rere any deixen constància en una foto familiar on avis, filles, fill, gendres, jove i nets fan el seu millor posat.

Vilafranca 1

Però els anys van deixant seqüeles i el patriarca de la família (Manel Barceló) ha emmalaltit i va perdent la memòria. Els fills comencen a agafar posicions, i han de prendre decisions que comporten desavinences.

Baralles, desafiaments, enganys, rancúnies entre germans, favoritismes, despit,  tot surt a la palestra quan els diners apareixen:

qui ha d’heretar que ?

qui se’n ocupa del pare malalt ?

com hem de deixar que la mare visqui sola ?

perquè tu i no jo ?

Continua llegint

– Teatre – STOCKMANN (*****) – Les Antonietes – Sala Muntaner – 14/06/2014

Aquest dissabte passat va sortir un dia força reivindicatiu, sense buscar-ho pas.

Pel mati assistència a la primera assemblea de Voluntaris pel Referèndum 9n2014

dissabte 14 juny 201401-imp …. a la tarda vàrem fer acte de presencia a la manifestació convocada per SOM escola, en defensa de la immersió lingüística que tanta por fa a les espanyes i que per aquest motiu, pretenen aniquilar-la.

CARTEL logo vertical…. i finalment vàrem acabar la jornada anant al Teatre…. estrany no ??? …. a veure un altre versió d’un obra força reivindicativa i ja molt coneguda per nosaltres… UN ENEMIG DEL POBLE del escriptor noruec Henrik Ibsen; aquesta vegada però una versió de “Les Antonietes” força reduïda en temps (que no en contingut) que capta perfectament  l’essència del mes important d’aquest excepcional text….. sota el títol STOCKMANN.

Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) és un drama que reflecteix molt bé la societat d’aquella època, però també es perfectament transportable a la nostra societat actual . El doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, font principal d’ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L’obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se’n hagin d’anar del poble.

Les Antonietes en el programa de ma ens diuen : hem titulat l’espectacle STOCKMANN perquè pensem que el doctor i la seva defensa de la veritat, és una figura que valdria tenir sempre present. Sobretot en aquest moment on el món que coneixem se’ns esmicola a les mans, la llibertat individual és administrada amb comptagotes i el futur es mostra carregat d’incertesa. Per fortuna, nosaltres no som personatges  d’una tragèdia d’Ibsen i podem lluitar, per algun dia, aconseguir allunyar-nos de la inevitable  tragèdia.

Continua llegint