Arxiu d'etiquetes: LA SECA

– Teatre de màgia – BRAIN (🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 20/04/2016

Feia potser anys que no assistíem a un espectacle de màgia, potser perquè a l’època de la nostra infantesa es va abusar un pèl massa d’aquests tipus d’espectacles en els programes de televisió i fins i tot, tots vam acabar demanant als reis d’orient, un joc de màgia, que encara avui és força conegut; a partir d’aleshores els nostres pares es van convertir en els espectadors que van patir llargues sessions amb les nostres “actuacions”.

Hem d’admetre que no és pas un tipus d’espectacle que ens apassioni gaire, però sí que estàvem, si mes no encuriosits per veure com havia evolucionat la manera de presentar els trucs i habilitats dels mags i així fer jugar i fins i tot somiar als espectadors adults i per una bona estona recordar-lis la seva faceta d’infants, que tots nosaltres amaguem dins nostre.

El barcelonès Jesús Julve és Hausson, el mag Hausson, al que no havíem tingut l’oportunitat de veure exercint de mag fins ahir. Aquesta vegada ens presenta a La Seca un espectacle d’il·lusionisme on els veritables mags som els espectadors. Una posada en escena totalment teatral conforma un espectacle de màgia diferent, totalment interactiu i que compta amb la nostra complicitat.

BRAIN

BRAIN és el títol d’aquesta proposta, que traduït vol dir cervell.

Una petita pantalla vertical al fons del petit escenari de la intimista sala Leopoldo Fregoli, només un parell de faristols amb unes capses ocupa l’escenari i Hausson ens proposa jugar a ser mags i a exercitar el poder de la nostra ment.

Continua llegint →

– Teatre – INTERIOR (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca Espai Brossa – 05/04/2016

Deixa un comentari

Després de la roda de premsa i del que ens havien explicat (mireu aquella crònica), estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Dimarts vam poder assistir a la preestrena i hem de dir que ens va agradar molt. Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades que ens ha arribat.

La Seca

Estem davant d’un espai escènic buit, només 4 persones immòbils escolten amb nosaltres les paraules d’una noia que s’intueixen són un comiat. Aquesta jove està a punt de tirar-se al riu, deixa enrere uns pares, unes germanes i un nadó, la seva filla petita. No sabem per què, però no vol viure més.

És de nit. Un vell jardí plantat de salzes. Al fons una casa, amb les finestres de la planta baixa il·luminades. A l’interior, prop de la llar, una família gaudeix de la vetllada. Una de les filles de la família ha anat a visitar a la seva àvia. Els pares estan tranquils a casa, ja que no esperen a la noia fins l’endemà al matí.

Des de l’exterior, quatre persones observen la placidesa d’aquesta família que ignora la tragèdia: porten el cadàver de la jove que acaba de suïcidar-se, tirant-se al riu. S’atreviran a entrar? Com anunciaran la terrible noticia?

El vell i l’estrany apareixen fora de la casa. Segons diuen estan a la part de darrere de la casa, en el jardí, protegits pels arbres per no ser visibles des de l’interior, observen i ens expliquen el que veuen. Som espectadors del que ells ens expliquen que veuen.

Continua llegint →

– Teatre – NEU FOSA (🐌🐌) – La Seca – Sala Palau i Fabre – 01/04/2016

Deixa un comentari

Aquesta producció conté tots els elements que en principi poden augurar l’èxit, un tema interessant amb un component d’intriga on res no és el que sembla, un bon text ben estructurat, unes bones interpretacions dels tres actors i una bona posada en escena…. però ens ha fallat i d’una manera contundent l’audició de la sala, o en tot cas la suficient projecció de veu dels actors.

Neu Fosa

Tot just començar vam pensar que era el tema del mallorquí però un cop habituats a l’accent i la pronuncia, no ens arribava la veu dels actors i es va convertir en un greu problema. Afegim també la il·luminació volgudament tènue, segurament massa, per dificultar encara mes la comprensió de bona part de l’obra….

Continua llegint →

– Roda de premsa – INTERIOR – La Seca – 01/04/2016

Deixa un comentari

Ahir al matí, també vaig poder assistir a la roda de premsa de la propera producció teatral dirigida per Hermann Bonnín a La Seca Espai Brossa. Es tracta de INTERIOR un text de Maurice Maeterlinck, basada en la traducció de Jordi Coca i amb la dramatúrgia de Sabine Dufrenoy. La seva estrena serà el dimecres vinent 6 d’abril i es podrà veure fins al 8 de maig.

La roda de premsa s’ha realitzat a l’estudi de Joan Cruspinera i la seva esposa, que està situat al carrer Ciutat, enfront d’un dels laterals de l’ajuntament de Barcelona i al costat de l’antiga seu del PSUC. En Joan Cruspinera és un pintor-grafista català molt reconegut internacionalment, que col·labora en aquest projecte amb una sèrie d’intervencions visuals, que no han volgut desvetllar a la roda de premsa, en forma de projeccions.

roda de premsa - INTERIOR - La Seca - 1

Hermann Bonnín ens comenta que sempre ha admirat a l’escriptor Maurice Maeterlinck i que li fa especial il·lusió poder dirigir aquesta obra. Diu que aquest autor va ser descobert per Adria Gual en un dels seus viatges, a partir de la seva obra “la intrusa” i gairebé tots els seus textos estan plens de simbolismes, construint un nou llenguatge poètic; la seva influència al teatre català fou molt intensa i al mateix temps va contribuir a configurar el “Modernisme” literari i pictòric. És l’autor de “L’ocell blau” i de “Pelleas et Mésisande”.

Continua llegint →

– Teatre – ASSAIG OBERT (🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 28/02/2016

Deixa un comentari

ASSAIG OBERT, així es diu aquesta obra de Sergi Manel Alonso i és això el que veiem, un assaig obert on ell és el director real.

El director i dramaturg, Roger Muní, decideix fer un assaig obert de la seva nova representació, per veure que tal funciona davant de públic. La seva peça, de títol “Desitjant morir”, és, segons ell, la més ambiciosa i completa que ha fet mai, en la que ha dipositat més confiança i amb la que espera fer el pas de reconeixement que li falta a la seva carrera. Per això, tindrà com a protagonista a la Greta Ruiz, una diva del teatre que, per raons que el públic desconeix, va deixar de treballar fa temps.

Assaig Obert - La Seca

Esperem asseguts a les cadires situades a banda i banda del petit escenari i ens van informant que ben aviat començarà l’assaig de “Desitjant morir” del director, a la ficció, Roger Muní (Francesc Vila). Tot són nervis i corredisses amunt i avall, una de les actrius, la Judith (Verónica Pallini), roman estirada a terra, segons diu fent els seus particulars exercicis de relaxació i concentració previs … encara que a nosaltres ens sembla que dormia …

Continua llegint →

– Teatre – EXACTE, EL MÓN COM NO ÉS – (🐌🐌🐌+ 🐚) La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 20/02/2016

Deixa un comentari

Dissabte vam anar a La seca – espai Brossa, per tal de veure un monòleg protagonitzat per la Gemma Martínez acompanyada per la Paula Sendim. En el programa de mà indicava que es tracta d’un monòleg musicat, visceral i metamòrfic.

Exacte, el mon com no es - La Seca 1

Una dona està en crisi. Una revista en l’avió en què viatjava feia una proposta als nens, escriure una carta per a ells mateixos, una carta que guardaran i llegiran quan sigui grans. I decideix emprendre un viatge en el temps escrivint aquesta carta al seu jo del futur. Vol obrir la carta en el futur per viatjar al passat, al passat del futur que és el present de l’ara.

Continua llegint →

– Teatre – LA BOHÈMIA (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Palau i Fabre – 08/01/2016

1 resposta

Ja fa uns mesos, al maig de l’any passat vàrem ser convidats per un dels protagonistes a assistir a una representació d’aquesta producció, que es representava aleshores a L’Auditori Can Roig i Torras; llavors no va poder ser per problemes de la nostra agenda. Ara hem tingut una segona oportunitat i l’hem pogut aprofitar malgrat que tenim agendats 31 espectacles en els pròxims 30 dies…. una autèntica bogeria, si, si, … som conscients de la nostra greu malaltia.

Ahir divendres vàrem assistir a l’estrena d’aquest espectacle a La Seca, espai Brossa i també a la primera funció de la programació estable a la nova sala Palau i Fabre, que a partir d’ara tots els caps de setmana estarà viva al costat de les dues altres Sales de La Seca.

LA BOHÈMIA es tracta d’un concert teatralitzat, amb clàssics de la Chanson Française, condimentats amb algun toc de poesia de l’època, fet de manera artesanal i amb tota la passió dels seus protagonistes, que ens ha deixat clavats a les butaques i absolutament fascinats….. “gallina de piel” !!!

Continua llegint →

– Teatre – COLLECTIVUS (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 09/12/2015

2 respostes

Aquesta és la segona proposta de “Els malnascuts” una plataforma creada des de la Sala Beckett per posar en contacte joves interessats en la creació d’un projecte escènic i oferir-los les eines i l’espai per dur-lo a terme. L’objectiu d’aquesta plataforma és acabar oferint un espectacle al públic d’aquesta Sala creat íntegrament pels joves que integren aquest col·lectiu.

Els membres que van formar part d’aquest segon projecte de “Els malnascuts” han creat una companyia anomenada El Niño Andrés i ens presenten COLLECTIVUS com a primer espectacle.

Els professionals que formen part de “El Niño Andrés” manifesten que “desitgem explorar i experimentar la fusió i la hibridació de diferents disciplines i llenguatges. Descobrir noves realitats escèniques, jugar en diferents codis. Enriquint-nos sense limitacions, oberts, aprofundint en allò que ens commou, ens atrapa i ens inquieta com a jugadors escènics, apostant per un cert risc i unes propostes definides”.

I ara ja situats, comentem l’obra que van estrenar ahir i que ens va agradar molt.

Continua llegint →

– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Deixa un comentari

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Continua llegint →

– Teatre – M.A.R.I.L.U.L.A. (*****) – La Seca – Espai Brossa – 13/09/2014

12 respostes

Encara no ens ho podem creure ni nosaltres mateixos, com ens ha pogut fer vibrar tant una producció, si es te en compta que es tracta d’un monòleg, per inclús arribar a valorar-la amb la màxima puntuació de 5 estrelles a “Voltar i Voltar”.

Però no és per menys, perquè aquesta producció ho té TOT. Un text impactant i molt ben escrit per l’autora grega Lena Kitsopoulo, que està triomfant per tot Europa, una traducció de Joan Sellent que l’ha fet encara més propera a casa nostre, una magnífica direcció de Josep Maria Mestres …. i sobretot una actuació per recordar, per sempre mes, de l’actriu Mònica Glaenzel.

L’obra es va estrenar a Atenes l’any 2009 i és gairebé impossible no veure un lligam entre la crisi vital de la protagonista i la crisi econòmica de Grècia i de quasi tots els països del sud d ‘Europa, en l’època que es va escriure; l’autora ens posa un mirall davant nostre per tal de què ens veiem reflectits en les nostres insatisfaccions permanents, en tot el que fem, en el que som i en el que hem aconseguit a la vida. Ens creiem de debó nosaltres mateixos la nostra teòrica infelicitat ? … o es tracta més aviat d’una postura que ha arrelat en la societat benestant actual ?

Un dels molts encerts de la direcció, és que ha vist clarament que per deixar-ho encara més clar, calia posar un enorme mirall “físic” al fons de l’espai escènic, on els espectadors es veiessin a si mateixos reflectits, tant al principi com al final de la representació.

Avui no és un bon dia per a la protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A. De fet, fa dies que no està gaire bé. Asseguda a la seva taula de treball mentre espera sense massa ganes l’arribada del seu amant ocasional, escolta música, es formula els perquès del seu desencís, busca sortides a la seva situació, ens explica la seva visió del món… Hi ha tantes preguntes sense resposta? Tant de bo existís una pastilla que ho arreglés tot!

Continua llegint →