– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.

SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ 1

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Una parella que s’ha conegut en una discoteca. Ell es Òscar Castellví, una persona normal, un noi amb cotxe que surt de festa. Ella, Maria Hernández, aparenta que només vol follar, però en realitat se sent molt sola i vol companyia, una persona que l’abraci mentre dorm.

Una noia que observa el parc des del seu llit. Mar Pawlowsky és una nena immobilitzada al seu llit que somnia jugar amb altres nens i fer pastissos.

Un personatge estrany. Ell és l’Àlex Marteen un músic que fa de trobador i catalitza tota la història.

El temps passa fins que aquest personatge estrany que ningú sap qui és ni d’on ve, es creua amb ells i els mira directament als ulls. Està sol però el veuen feliç, no té res, no vol res, però no el veuen patir. És això el que activa l’alerta i tots els personatges acabaran confluint en el parc en la mateixa nit, com atrets per un imant.

I es desferma la violència, una violència continguda en uns personatges atrapats en les seves vides, en les seves adolescències, en els seus desencisos.

Només el foc ho purificarà tot. Tornar a començar és l’única possibilitat.

S’utilitza el soliloqui per donar veu a tots, als que habitualment parlen i dialoguen i als que de forma habitual callen. Expressen davant nostre els seus pensaments, els seus desitjos, les seves pors en veu alta. L’únic personatge que no parla és l’estrany que l’únic que els hi diu quan els mira és “cuidado”.

SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ 2

Una representació amb música en directe composta i interpretada per Àlex Marteen, el personatge estrany, i una sonoritat efectiva de les veus amb els micròfons.

La companyia El Eje neix el 2013 a partir de l’amistat que uneix als seus fundadors l’Eric Balbàs, la Maria Hernández, la Mar Pawlowsky i el Marc Ribera.

“Quan ens vam formar pensàvem en la importància de tenir una estètica, una ideologia. Però com definir-la si això es té a mesura que es fa? Confiem en què, passat cert temps, podrem anar deixant constància, i el públic deixarà la seva, de què som, com som, de què fem, i de com fem les coses. Per ara, volem fer un teatre honest, compromès, cru, i que impacti fort en l’espectador; i això només ho podem avalar amb la nostra feina: suar treballant com a artesans per a una interpretació original i de qualitat.”

A l’escenari un banc i una paperera i els micros distribuïts dins l’espai. Els actors van canviant de lloc i al davant de tots, assegut a terra i rodejat d’amplificadors i joguines tenim al personatge estrany, el focus d’atenció de tots ells. La il·luminació sobre cada personatge en el moment adient fa la resta.

Una molt bona proposta que sens dubte recomanem.

Dramatúrgia i direcció : Roger Torns
Intèrprets: Eric Balbàs, Maria Hernàndez, Mar Pawlowsky, Marc Ribera, Òscar Castellví, Miriam Marcet, Alex Marteen.
Assessorament vestuari: Carlota Ricart \ Assessorament de moviment: Javier Cárcel \ Disseny de Llums: Marc Salicrú \ Composició musical i espai sonor: Alex Marteen \ Fotografía: Andrea Bassart \ Video: Adrià Espí, Lluis Ferrer, Hector Mas, Hector Prats, Martí Pavia \ Disseny gràfic: Eric Balbàs \ Producció: El Eje

Cargol joves sense futur

Deixa un comentari