Arxiu d'etiquetes: Marc Ribera

– Teatre – MASTICAR HIELO (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 277)

MASTICAR HIELO (temp. 17/18 – espec. nº 277)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’Imma i jo quan viatgem som molt de visitar museus, especialment de pintura; ens agrada molt l’època del noucentisme, l’art déco, el modernisme … però també ens agrada qualsevol tipus d’art i sovint ens parem davant d’alguna pintura híper realista, perquè s’assembla molt a una fotografia per la seva perfecció i meticulositat.

Aquesta tirallonga inicial be a conte, perquè creiem que cada persona te el seus gustos i no hauria de ser lògic que cap opinió fos més vàlida que les altres; en el cas d’aquesta proposta teatral de MASTICAR HIELO, curiosament ha provocat un abisme entre els seus detractors i els seus entusiastes, precisament per la seva posada en escena arriscada, on els crits i la violència es palpa des del minut zero.

La nostra opinió sobre aquest MASTICAR HIELO, la basem en creure que aquesta exageració en els gestos, en els “colors” i en les formes, no intenta fer una fotografia veraç i “híper realista” de la societat en què vivim, sinó que les exagera fins a límits gairebé insuportables i de forma expressa, per fer una caricatura explosiva de les actituds que sovint tenim amb la gent que ens envolta i potser encara més accentuades amb les persones que més ens estimem.

Curiosament la seva estrena ha estat precedida per l’escàndol de la censura de la pàgina del teatre Tantarantana a Facebook, conseqüència del cul del seu cartell anunciant.

MASTICAR HIELO, és una producció de EL EJE, i forma part d’EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents en Residència), programa artistic de creació i residències del Tantarantana. Es tracta de la primera producció de la companyia dins d’El Cicló.

El que si està clar que aquesta és una versió lliure, molt lliure de “Qui té por de Virginia Woolf?” d’Edward Albee.

Un  espectacle adaptat i dirigit  per Marc  Ribera  i  sobretot magníficament interpretat  per  Eric  Balbàs,  Maria  Hernández,  Mar  Pawlowsky  i  Jordi  Samper.

EL EJE és una companyia fundada el 2013 amb la finalitat de no ser únicament una companyia de teatre, ja que tenen molt clar que el seu present i el seu futur passa per la producció. Treballa amb textos de nova creació de dramaturgs catalans contemporanis i una nova línia d’espectacles d’adaptació de textos internacionals. Una companyia que compta amb set produccions i de les que nosaltres hem pogut veure “SACRIFICI” l’estiu passat a l’off de la Villarroel i “SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ” a la Seca, el novembre de 2015.

Continua llegint

– Teatre (307) – SACRIFICI (🐌🐌🐌+🐚) – Off de La Villarroel – 18.07.2017

SACRIFICI

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… i dimarts dia 18 després de Paraules Encadenades, a l’Off de La Villarroel, hem pogut veure SACRIFICI, escrita i dirigida per Sergi Pompermayer, a petició dels joves actors de la companyia El Eje.

Havíem llegit prèviament algunes crítiques que no deixaven gaire bé aquesta proposta i malgrat això vam decidir veure-la per tenir la nostra opinió; curiosament (com acostuma a passar força sovint) va ser una agradabilíssima sorpresa i ens va agradar força, especialment les interpretacions il·lusionants dels actors.

Pompermayer ha destacat l’amor com a eix vertebrador de l’obra, un tema que, assegura, “sempre m’ha interessat per a les meves obres” i que en aquest cas li permet plantejar “per què l’amor ens pot portar a fer mal a les persones que volem“.

On són els límits entre l’amistat i l’amor?

Quines renúncies cal fer per seguir una vocació?

Un jove artista, Nil (interpretació brutal de Eric Balbàs) es qüestiona si ha de tenir una vida convencional subsistint econòmicament amb la seva feina a un supermercat o deixar-ho tot per dedicar-se de ple a la pintura, la seva veritable vocació.

Ell viu amb la Lara (Maria Hernández) que es conforma a treballar per viure més o menys còmodament sense gaires més plantejaments. Estan tranquils, tenen un projecte de vida en comú i han decidit tenir un fill.

L’aparició d’un amic d’en Nil, de tota la vida, en Marc (Marc Ribera), sense problemes econòmics, i una cambrera, Mia (Mar Pawlowsky) que vol triomfar en el món de la música, trasbalsaran totalment l’estabilitat del Nil i l’obligaran a enfrontar-se amb el seu futur.

Continua llegint

– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.

SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ 1

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Continua llegint

– Teatre – WOYZECK CADUCAT (🐌🐌🐌 + 🐚) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 30/09/2015

Tornem a veure una nova versió de Woyzeck, l’obra inacabada i mítica de l’autor alemany Georg Büchner, que va morir massa jove (26 anys), l’any 1836. Sense anar més lluny l’any 2014 vàrem veure dues versions: la primera per la companyia Iguana Teatre al mateix Tantarantana… i la segona d’una versió de Marc Rosich  amb la interpretació d’una bona part de la Cia. Parking Shakespeare a la Sala Beckett.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Roger Torns ha escrit aquesta versió, WOYZECK CADUCAT basada en el mateix text de Büchner i l’ha apropat molt més als nostres dies, esquematitzant molt l’argument i deixant l’essència del Woyzeck original. L’ha fet molt més atractiva visualment, fins i tot en algun moment divertida, malgrat que ha respectat en tot moment la duresa del que està explicant; per això s’ha recolzat en la manipulació de titelles a escala humana, de cançons creades per ell mateix i d’una posada en escena en la qual contrasten molt els dos personatges principals Woyzeck (Marc Ribera) i Maria (Paula Malia), amb la resta de personatges secundaris, tots ells interpretats per Arnau Comas i el mateix Roger Torns, vestits de blanc de cap a peus.

Woyzeck, aquí no és un soldat, sinó un treballador de neteja, que per tal de sobreviure a més de pencar des de que surt el sol fins que es posa, fa també de conillet d’índies oferint el seu cos a la ciència per què facin experiments amb ell (com menjar iogurts caducats) i tot per intentar tirar endavant una família, la Maria i el fill dels dos. Maria en veure que les entrades de diners són minses, també ofereix el seu cos a espatlles de Woyzeck, per intentar viure una mica millor.

Continua llegint