Arxiu d'etiquetes: Padi Padilla

– 063 – Teatre – ÓRDAGO A LA GRANDE (🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 038) – 2019.11.29

ÓRDAGO A LA GRANDE (temp. 19/20 – espectacle nº 038)                                     

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres dia 29 vam fer cap a la Sala Tallers del TNC per veure la primera producció pròpia del Festival Simbiòtic en la seva quarta edició. Un festival que es referma com a primer festival d’arts escèniques “accessibles”.

A l’entrada de la Sala Tallers, ens vam trobar una curiosa exposició de “nassos” i olors, anomenada “NASEVO” que està realitzada per un artista sord, Ernesto Ventós, que ha desenvolupat el seu art d’aquesta manera tan peculiar. Ernesto és creador d’essències i col·leccionista d’art relacionat amb el perfum.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aina Pociello MasAna Candela Campello són les codirectores del Festival i, tal com van fer a la roda de premsa del passat dimarts, abans de començar la representació, ens presenten breument la producció ÓRDAGO A LA GRANDE.

En aquesta obra sis persones es troben dins un ascensor que per causes desconegudes queda aturat. Les seves reaccions són diverses i de mica en mica apareix l’angoixa i la por i l’absoluta convicció del fet que es tracta d’un accident i han de morir.

En els últims minuts, donen pas als seus instints més primaris i acaben la seva vida amb una orgia.

Dirigida per Arantza López i Vero Cendoya, coautores de la dramatúrgia, ens expliquen l’actitud d’aquestes sis persones davant la mort i el seu balanç dels èxits i fracassos acumulats al llarg de les seves vides.

Tota la segona part de l’acció té lloc en una sala de vetlles.

«Fer un órdago» és un envit en el qual un jugador de mus aposta el joc complet i arrisca tot el que té. Si surt bé, guanya la partida.

Qui s’atreveix a assumir el màxim risc? Qui s’atreveix a tirar un órdago?

Tal com ens comenten al col·loqui (us deixem l’àudio), que té lloc un cop acabada la representació, el projecte ha nascut d’un encàrrec i el procés de creació ha estat col·lectiu, un procés on han participat els sis intèrprets amb i sense diversitat funcional.

Continua llegint

– Teatre – ÍCARO (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.05.10 (temp. 17/18 – espectacle nº 264)

ÍCARO (temp. 17/18 – espec. nº 264)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous novament vaig haver d’assistir al Teatre sense la companyia de l’Imma, malgrat que suposo que ben aviat la tornarem a veure per les platees dels teatres.

I ho vaig fer per veure ÍCARO, en una de les darreres representacions que es poden veure a la Sala Àtic22 del Tantarantana; es tracta d’una proposta de Meridiano 70ymedio Teatro, escrita per Albert Lladó i dirigida per Marcela Terra, en el que vol ser una actualització del mite d’Ícar, lligant-lo d’alguna manera amb el tràgic accident (o suïcidi/assassinat col·lectiu) del vol 9525 de Germanwings.

El 24 de marc de 2015, Andreas Lubitz va estavellar l’avió contra els Alps francesos. En el vol número 9525 van morir 150 persones. L’atracció per l’abisme que va sentir el jove pilot no és una simple anècdota.

ÍCARO està interpretada per Padi Padilla i Eloi Benet, i he de dir que potser el que m’ha agradat més d’aquesta proposta, són les interpretacions dels dos actors que es deixen la pell a l’escenari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Potser anava amb una idea equivocada, malgrat que el títol de la proposta escènica em donava forces pistes de què es tractava més aviat d’una adaptació d’un text basat amb un episodi prou conegut de la mitologia grega; el lligam amb l’accident/suïcidi del nou Ícar contemporani, segons el meu punt de vista és massa subtil, potser perquè  jo m’esperava que l’obra ens donés més pistes del perquè el pilot va actuar d’aquella manera….. i potser l’autor sí que ens ho intenta assenyalar amb algunes anàlogies amb aquella tragèdia grega, però particularment a mi aquelles històries de fa desenes de segles, no m’acaben d’atrapar. Segurament la meva valoració està massa influïda per aquest aspecte.

Continua llegint

– Teatre – LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO – La Seca Espai Brossa (🐌🐌🐌) – 2017.10.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 64)

LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO (t. 17/18 – espec. nº 64)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca, per veure una proposta inspirada en “Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carroll; aquest conte, no és pas un text que ens apassioni, sinó més aviat el contrari, perquè malauradament mai hem pogut connectar amb aquesta història, malgrat els múltiples intents que hem fet, i malgrat que som conscients que és un clàssic de la literatura universal, ple de fantasia i que a més a més amaga en el seu subtext molts simbolismes.

Deixant de banda aquest fet, teníem molta curiositat en veure LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO, per veure amb els nostres propis ulls, el que preveiem com una agosarada posada en escena, a partir del que ens van explicar a la Roda de premsa de presentació de Temporada d’aquest Teatre.

I no ens ha decebut pas, perquè dramatúrgicament és un espectacle molt treballat i reeixit, que barreja la interpretació de l’actriu Padi Padila, amb el teatre d’objectes manipulat en directe per Laura Galli i Consuelo Barrera.

L’Alícia ha arribat a l’edat adulta, necessita aturar-se però el món no deixa de córrer, és una fletxa llançada cap a la mort. L’Alícia cau en un somni profund, decideix contenir la seva ment i queda suspesa en el laberint de la seva imaginació. Hi arriben personatges insòlits de la seva infància com La Reina Vermella, La Reina Blanca, Humpty Dumpty, Tuideldin i Tuideldún entre d’altres. A través d’ells intentarà buscar respostes. Miralls i miratges fins a trobar la sortida on la vida i la realitat l’esperen.

Estem doncs davant d’un espectacle multidisciplinari tècnicament perfecte, per la seva acurada sincronia entre el personatge de carn i os, els titelles, maquetes, ordinadors, càmeres de vídeo, projeccions en pantalla que barregen l’acció de diferents espais i un magnífic espai sonor, interpretat també en directe per Gerard Masalias Masalias i Xavier Ilveira.

Una proposta que ens ha agradat més per la manera en què està portada als ulls dels espectadors, que per l’argument que ja coneixem prou bé.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ASSASSINES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 60)

ASSASSINES – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 60)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Ahir dilluns va començar la 22a Mostra de Teatre de Barcelona al Teatre del Raval.

La primera de les peces presentades ha estat ASSASSINES de Núria Vizcarro dirigida per Joan M. Albinyana i interpretada per Mar Esteban, Agnès EsquerraPadi Padilla.

Tots ells són membres de la companyia la Flor Innata, formada per un equip de professionals de procedències diverses. Aquest és el seu primer projecte i l’estrena d’aquesta proposta es va fer a El Maldà.

ASSASSINES és un espectacle en la línia del teatre-cabaret que ens parla d’un món de dones. Dues dones assegudes al fons de l’escenari van dient alternativament uns números, no sabem que fan. Una altra dona estirada a terra. Es lleva i ens pregunta a nosaltres el públic, si sabem que fan les altres dues. I tot comença.

Un espectacle que des de la ironia, l’absurd i una gran dosi d’humor qüestiona el model de dona de la societat actual. Dones que han lluitat per aconseguir alliberar-se i ser protagonistes de la seva vida, dones del segle XXI que treballen i gaudeixen d’independència econòmica, dones que poden dir el que pensen.

Però també són dones que, en un intent de recuperar la feminitat cauen en els esquemes d’uns comportaments conservadors. O no és imprescindible en la societat actual que la dona sàpiga fer magdalenes?? No és imprescindible que sàpiga fer patchwork, o punt de mitja o ganxet?? No és necessari que sàpiga explicar acudits??

Continua llegint

– Teatre – INTERIOR (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca Espai Brossa – 05/04/2016

Després de la roda de premsa i del que ens havien explicat (mireu aquella crònica), estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Dimarts vam poder assistir a la preestrena i hem de dir que ens va agradar molt. Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades que ens ha arribat.

La Seca

Estem davant d’un espai escènic buit, només 4 persones immòbils escolten amb nosaltres les paraules d’una noia que s’intueixen són un comiat. Aquesta jove està a punt de tirar-se al riu, deixa enrere uns pares, unes germanes i un nadó, la seva filla petita. No sabem per què, però no vol viure més.

És de nit. Un vell jardí plantat de salzes. Al fons una casa, amb les finestres de la planta baixa il·luminades. A l’interior, prop de la llar, una família gaudeix de la vetllada. Una de les filles de la família ha anat a visitar a la seva àvia. Els pares estan tranquils a casa, ja que no esperen a la noia fins l’endemà al matí.

Des de l’exterior, quatre persones observen la placidesa d’aquesta família que ignora la tragèdia: porten el cadàver de la jove que acaba de suïcidar-se, tirant-se al riu. S’atreviran a entrar? Com anunciaran la terrible noticia?

El vell i l’estrany apareixen fora de la casa. Segons diuen estan a la part de darrere de la casa, en el jardí, protegits pels arbres per no ser visibles des de l’interior, observen i ens expliquen el que veuen. Som espectadors del que ells ens expliquen que veuen.

Continua llegint

– Roda de premsa – INTERIOR – La Seca – 01/04/2016

Ahir al matí, també vaig poder assistir a la roda de premsa de la propera producció teatral dirigida per Hermann Bonnín a La Seca Espai Brossa. Es tracta de INTERIOR un text de Maurice Maeterlinck, basada en la traducció de Jordi Coca i amb la dramatúrgia de Sabine Dufrenoy. La seva estrena serà el dimecres vinent 6 d’abril i es podrà veure fins al 8 de maig.

La roda de premsa s’ha realitzat a l’estudi de Joan Cruspinera i la seva esposa, que està situat al carrer Ciutat, enfront d’un dels laterals de l’ajuntament de Barcelona i al costat de l’antiga seu del PSUC. En Joan Cruspinera és un pintor-grafista català molt reconegut internacionalment, que col·labora en aquest projecte amb una sèrie d’intervencions visuals, que no han volgut desvetllar a la roda de premsa, en forma de projeccions.

roda de premsa - INTERIOR - La Seca - 1

Hermann Bonnín ens comenta que sempre ha admirat a l’escriptor Maurice Maeterlinck i que li fa especial il·lusió poder dirigir aquesta obra. Diu que aquest autor va ser descobert per Adria Gual en un dels seus viatges, a partir de la seva obra “la intrusa” i gairebé tots els seus textos estan plens de simbolismes, construint un nou llenguatge poètic; la seva influència al teatre català fou molt intensa i al mateix temps va contribuir a configurar el “Modernisme” literari i pictòric. És l’autor de “L’ocell blau” i de “Pelleas et Mésisande”.

Continua llegint