Arxiu d'etiquetes: Òscar Intente

– 072 – Teatre – MADAME MARIE (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella – (temp. 19/20 – espectacle 044) – 2019.12.06

Deixa un comentari

MADAME MARIE (temp. 19/20 – espectacle nº 044)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres vam anar a La Vilella per veure MADAME MARIE, una producció de La Fornal d’Espectacles, que acaba avui diumenge les seves representacions.

Una proposta que ens parla d’una de les víctimes invisibles del franquisme, “Marie”, àlies de María Altamir Latre, de pares catalans, que va obrir un local de prostitució al centre de Manacor. Una història basada en fets reals. Des del 1934 al 1937 Madame Marie regentà el bordell situat al passeig de Na Carmela (actual passeig d’Antonio Maura), i el va convertir en un lloc molt visitat per les tropes franquistes.

El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937.

This slideshow requires JavaScript.

El seu delicte? Tenir 85 monedes de plata quan el règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets de paper…. només amb plata es podien comprar armes ….

La causa real? La revenja d’un militar que no havia satisfet els seus desitjos sexuals amb una de les noies del prostíbul, i a la que Madame Marie va defensar.

Imputada per un delicte inventat “d’auxili a la rebel·lió”, va ser sotmesa a un consell de Guerra i finalment alliberada després de romandre set mesos a la presó.

Continua llegint →

– 172 –  Teatre – DELIRI A DOS (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2019.01.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 125)

Deixa un comentari

DELIRI A DOS (temp. 18/19 – espectacle nº 125)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Al Teatre Akadèmia vam poder veure ahir al vespre, DELIRI A DOS, un text de l’autor romanès Eugène Ionesco, que no s’havia representat mai a casa nostra. Es tracta del segon muntatge de la companyia Bojum, que dirigeix Montse Bonet, traduït per ella mateixa i per Lluís Hansen, i que interpreten Montse Puga i Òscar Intente.

Bojum Teatre es forma a finals del 2012, fundada per Montse Bonet, amb la voluntat de crear espectacles on el treball actoral es nodreixi d’un llenguatge gestual i físic per acompanyar el text i on les imatges creades i la sonoritat de la paraula tinguin una participació especial. La seva primera proposta va ser “Masticació” a partir de textos de Patrick Kermann que es va estrenar el 2013.

Eugène Ionesco (1912- 1994) és un dels autors més emblemàtics del segle XX i creador amb Samuel Beckett de l’anomenat teatre de l’absurd. Autor entre d’altres d’obres com “La cantante calva”, “Rinoceront” ó el “Rey se muere”.

 Teatre de l’absurd, és aquella modalitat de teatre que es regeix pels principis existencialistes expressats en termes absurds.

La virtut de Ionesco rau en la capacitat de reflectir el caos d’aquest món amb sentit de l’humor i gran humanitat, utilitzant jocs verbals o sense sentit aparent i situacions mancades de “lògica” per tal de fer palesa aquesta realitat. DELIRI A DOS va ser escrita el 1962 i ens parla de la bogeria d’Ell i d’Ella, l’aferrissament de tancar-se enfront del món exterior i de com a la seva manera, lluiten per sobreviure.

“Pren l’aire. Aprofita l’ocasió per inventar-te una altra existència. Vés a veure si existeix una altra existència.”

L’autor ens presenta dos personatges, ELL i ELLA, tancats en la seva closca, que estan junts des de fa molts anys. Un home i una dona, ja grans, en una mena d’amagatall on s’acumula tot el seu passat, envoltats per un món en guerra, que va penetrant a poc a poc dins el seu cau.

Segons comenta la Montse Bonet en el programa de mà, l’obra conté tots els elements del teatre de Ionesco, sent una barreja de poesia, fantasia, malson, imaginari, …. i també tots els seus temes preferits: la soledat, l’aïllament de l’individu, la seva dificultat per comunicar-se amb els altres i la seva subjecció a pressions exteriors degradants i a la mecànica conformitat de la societat.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA – Teatre Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – Espai Lliure – 2018.07.28 (temp. 17/18 – espect.  nº 369)

Deixa un comentari

ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA (temp. 17/18 – espectacle nº 369)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja hi som a la recta final del Festival Grec, i ahir vam anar de nou a l’Espai Lliure per tal de veure aquesta adaptació de Jumon Erra, sobre el llibre de José Saramago, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA, sota la direcció de Roger Julià.

Es tracta de la nova proposta de La Danesa, una companyia dedicada al teatre de text contemporani que va ser fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. Fins al moment, han portat a escena els espectacles de creació pròpia “Un disgust danès” i “La distància entre el llamp i el tro”, que nosaltres vam poder veure al Teatre Tantarantana l’octubre del 2015, a més de la proposta per a públic juvenil i familiar “Ifigènia en taxi”, de Sílvia Navarro.

L’any 1995, José Saramago (1922-2010) escrivia “Assaig sobre la ceguesa“ on imaginava un episodi de ceguesa que paralitzava, de cop i volta, tot un país. L’any 2004 escriu “Assaig sobre la lucidesa” que es pot considerar la continuació del primer i on ara, aquells mateixos protagonistes, decideixen votar en blanc a les eleccions.

Una història, irònica i pessimista, sobre les possibilitats de practicar la democràcia d’una manera real. Una faula contemporània sobre la relació entre governats i governants.

Un text difícil per ser adaptat teatralment i que la companyia ha decidit escenificar fent que els mateixos protagonistes ens expliquin el que va passar i ens intentin fer entendre els fets. Un escenari absolutament buit i una posada en escena que juga amb el terra convertint-lo en una pissarra on ells van dibuixant o escrivint a mesura que avança el relat.

Una magnífica il·luminació de Sylvia Kuchinov i l’espai sonor d’Enric Monfort i Roger Julià acompanyen perfectament, sense dubte, el moviment escènic dels intèrprets.

Una obra que es fa absolutament vigent d’ençà dels últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya i que posa en relleu el necessari debat entorn de l’anomenada “democràcia real”. El poder no s’arriba a creure el resultat electoral, acusa de moviment sediciós la voluntat popular, anul·la el resultat i torna a convocar eleccions, amb un resultat calcat a l’anterior….. us sona ???

Continua llegint →

– Teatre – OTHELLO (Les Antonietes) (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Seca espai Brossa – 2018.06.06 (temp. 17/18 – espectacle  nº 291)

2 respostes

OTHELLO (Les Antonietes) (temp. 17/18 – espectacle nº 291)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I de la sala Palau i Fabra a la Sala Joan Brossa de La Seca. Del conte de contes a l’adaptació d’un clàssic, OTHELLO de William Shakespeare.

OTHELLO és una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació.

Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important.

La ciutat de Venècia atorga plens poders a Othello per governar, ja que ha demostrat que ningú està més preparat per aquest càrrec que ell. La primera decisió que aquest pren és anomenar conseller al seu amic Cassio. Tothom hi està d’acord. Tothom menys Iago que amb l’únic propòsit de despertar la gelosia d’Othello s’inventarà una història d’amor entre Cassio i Desdèmona, acabada de casar amb Othello, per enemistar els seus dos rivals.

Les Antonietes és una companyia que pretén reflexionar sobre l’home i el món que ens envolta i que van iniciar la seva singladura el 2009 amb “EL MAL DE LA JOVENTUT”  (Brückner), després van seguir “MOLT SOROLL PER RES” (2011- Shakespeare), “STOCKMANN” (2013-Ibsen), “VANIA” (2014- Txèkhov), “SOMNI AMERICÀ” (2015- autoria pròpia),”UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG” (2015- Tennessee Williams) i “MAMBO” (2016-autoria pròpia).

OTHELLO, tres actors en una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat.

Continua llegint →

– Teatre – LA IDEA D’EUROPA (🐌🐌🐌+🐚) – Biblioteca Francesca Bonnemaison – 2018.05.07 (temp. 17/18 – espectacle  nº 262)

Deixa un comentari

LA IDEA D’EUROPA (temp. 17/18 – espec. nº 262)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb motiu del dia d’Europa, Biblioteques de Barcelona amb la col·laboració de la Direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, ha organitzat un cicle commemoratiu amb tres activitats que tenen com a objectiu oferir una visió política, històrica i cultural del passat, del present i del futur d’Europa: de l’elogi de les fites passades al seu futur incert, passant per la paràlisi davant dels principals problemes humanitaris del nostre temps.

Nosaltres vam poder assistir dilluns a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, a la primera d’aquestes activitats, la representació del monòleg dramàtic a càrrec d’Òscar Intente anomenat LA IDEA D’EUROPA. Un muntatge que es va estrenar el 2010 i ha passat per diversos escenaris, però que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure.

George Steiner (París, 1929 professor, crític i teòric de la literatura i de la cultura) va pronunciar una conferència al Nexus Institute d’Holanda, l’any 2004, tan impactant que es va editar un llibre i es va traduir a diversos idiomes.

Segons George Steiner, Europa és, per sobre de tot, un cafè.

I és en un cafè on Òscar Intente, un xerraire que pot ser de qualsevol lloc, acompanyat de l’acordionista Ferran Martínez, ens explica la seva idea d’Europa.

Europa està feta de cafès. Des del cafè preferit de Pessoa a Lisboa fins als cafès d’Odessa freqüentats pels gàngsters d’Isaac Babel. Hi caben des dels cafès de Copenhagen per davant dels quals passava Kierkegaard, capficat durant les seves passejades, fins als taulells de Palerm. No hi ha cafès antics ni distintius a Moscou, que ja és un suburbi d’Àsia. Molt pocs a Anglaterra després d’una breu moda al segle XVIII. No n’hi ha cap als Estats Units, excepte al reducte gal·licà de Nova Orleans. Dibuixeu el mapa dels cafès i tindreu uns dels indicadors essencials de la “idea d’Europa”.

Continua llegint →

– Teatre – AULA BRECHT (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.12.22 (temp. 17/18 – esp. nº 146)

Deixa un comentari

AULA BRECHT (temp. 17/18 – espectacle nº 146)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest divendres a la sortida del TNC, gairebé corrents fem cap al Teatre Romea, a una sessió de l’Off Romea, per veure AULA BRECHT, estrenada la temporada passada al Teatre Akadèmia. Aquesta és la nova versió de l’espectacle que amb el mateix nom i amb Feliu Formosa com a actor es va estrenar fa uns anys.

Òscar Intente ens apropa a l’obra de Bertolt Brecht, en una proposta que mescla una quinzena de textos breus de poesia, prosa i teatre amb contingut antidogmàtic i de crítica social.

Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. Conegut a l’escena dels cabarets berlinesos, des d’on molts artistes de l’època es van permetre opinar i criticar, sempre amb humor i intel·ligència, la situació política d’un moment perillós. Un Brecht malhumorat i autoritari al que no li agrada allò que veu al seu voltant. Un Brecht que diu veritats enormes.

Dirigit per Carles Grau, el muntatge critica la situació política que es vivia a Alemanya durant la primera meitat del segle XX i evidencia la desesperança que l’autor vivia en aquell moment.

Una aula i una pissarra on podem llegir tres frases de la boca de tres siluetes:  “visc en un temps molt fosc” “així va passar el temps” i “als nascuts després”. Entra Òscar Intente i sense dir una paraula escriu a la pissarra els títols de tots els textos, poemes, relats o contes, que dirà amb la seva captivadora i hipnòtica manera de parlar o recitar.

Continua llegint →

– Teatre – PARLÀVEM D’UN SOMNI (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Tallers – 2017.11.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 119)

1 resposta

PARLÀVEM D’UN SOMNI (temp. 17/18 – espectacle nº 119)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’any 1984, el periodista Xavier Febrés iniciava la col·lecció de Diàlegs a Barcelona convidant Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall a passejar per la ciutat comtal, mentre reflexionaven sobre els seus lligams afectius amb Barcelona i sobre el model de ciutat que els agradaria desenvolupar-hi.

Jordi Coca va rebre l’encàrrec d’escriure i dirigir una versió lliure d’aquesta conversa i va pensar, tal com ens va comentar a la roda de premsa, que no es tractava únicament de reproduir un moment del passat, sinó que calia aprofitar aquestes reflexions de fa més de trenta anys, per parlar dels temes que encara avui són de rabiosa actualitat: el paper de Barcelona en el nostre país, la corrupció en els mitjans polítics i empresarials, el catalanisme, la necessitat d’integrar ciutadans de procedències diverses, el paper de la burgesia, la llengua, i el conflicte entre Catalunya i Espanya vist com el desencontre entre frustració i fracàs.

El fracàs de Madrid a l’hora de vertebrar la unitat d’Espanya i la frustració de Catalunya en no poder esdevenir un estat independent.

This slideshow requires JavaScript.

Per escriure el text, Jordi Coca va tenir en compte discursos polítics de Pascual Maragall i textos literaris de la Maria Aurelia Campany, així com les memòries d’ambdós i diversos estudis sobre les obres i les personalitats respectives. I, lentament, d’aquest material tan divers van començar a emergir dos “personatges” polèmics, brillants, valents, antifranquistes i socialistes, que es complementaven perfectament.

Continua llegint →

– Teatre/Poesia (237 i 269) – HEM ESCOLLIT (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 17.04.2017 / 01.05.2017

Deixa un comentari

HEM ESCOLLIT, Vinguts del que fórem, restem el que som –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Emmarcat en el cicle de Llicència Poètica que ha programat la Sala Fènix, aquest dilluns hem pogut veure aquesta proposta de l’Òscar Intente que ens ha emocionat molt.

Una acurada tria de poemes, al voltant de la nostra raó de ser com a país, que va preparar l’actor Òscar Intente l’any 2002, un espectacle que ha recuperat quinze anys després, quan el procés cap a la independència es presenta com una possibilitat real, que ni tan sols s’entreveia en aquell moment.

L’any 2002, acompanyat d’un contrabaixista i un gronxador, presentava els poemes amb el títol de “Ca lluny, redéu ..!” lamentant la llunyania del nostre país de la sobirania i la llibertat.

Obres de poetes de tots els temps, Jacint Verdaguer, Joan Margarit, Salvador Espriu, Ventura Gassol, Josep Maria de Sagarra, Marcel Riera, …..  que l’Òscar va escollir amb l’ajut del filòleg Jaume Aulet i establint, a partir de la selecció, un fil conductor que enllaça un poema amb l’altra sense respir. Obres de poetes que han mantingut la flama de l’esperança i no han deixat mai de lluitar per la nostra identitat i la nostra llengua.

‘Com a actor hauria pogut anar fent els meus personatges i prou. Però com a ciutadà no podia prescindir de la situació del país ni del meu estat d’ànim’

“Hem fet una mirada cap enrere perquè necessitem trobar el camí. I fer-lo. Un camí.”

Continua llegint →

– Teatre – INTERIOR (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca Espai Brossa – 05/04/2016

Deixa un comentari

Després de la roda de premsa i del que ens havien explicat (mireu aquella crònica), estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Dimarts vam poder assistir a la preestrena i hem de dir que ens va agradar molt. Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades que ens ha arribat.

La Seca

Estem davant d’un espai escènic buit, només 4 persones immòbils escolten amb nosaltres les paraules d’una noia que s’intueixen són un comiat. Aquesta jove està a punt de tirar-se al riu, deixa enrere uns pares, unes germanes i un nadó, la seva filla petita. No sabem per què, però no vol viure més.

És de nit. Un vell jardí plantat de salzes. Al fons una casa, amb les finestres de la planta baixa il·luminades. A l’interior, prop de la llar, una família gaudeix de la vetllada. Una de les filles de la família ha anat a visitar a la seva àvia. Els pares estan tranquils a casa, ja que no esperen a la noia fins l’endemà al matí.

Des de l’exterior, quatre persones observen la placidesa d’aquesta família que ignora la tragèdia: porten el cadàver de la jove que acaba de suïcidar-se, tirant-se al riu. S’atreviran a entrar? Com anunciaran la terrible noticia?

El vell i l’estrany apareixen fora de la casa. Segons diuen estan a la part de darrere de la casa, en el jardí, protegits pels arbres per no ser visibles des de l’interior, observen i ens expliquen el que veuen. Som espectadors del que ells ens expliquen que veuen.

Continua llegint →

– Roda de premsa – INTERIOR – La Seca – 01/04/2016

Deixa un comentari

Ahir al matí, també vaig poder assistir a la roda de premsa de la propera producció teatral dirigida per Hermann Bonnín a La Seca Espai Brossa. Es tracta de INTERIOR un text de Maurice Maeterlinck, basada en la traducció de Jordi Coca i amb la dramatúrgia de Sabine Dufrenoy. La seva estrena serà el dimecres vinent 6 d’abril i es podrà veure fins al 8 de maig.

La roda de premsa s’ha realitzat a l’estudi de Joan Cruspinera i la seva esposa, que està situat al carrer Ciutat, enfront d’un dels laterals de l’ajuntament de Barcelona i al costat de l’antiga seu del PSUC. En Joan Cruspinera és un pintor-grafista català molt reconegut internacionalment, que col·labora en aquest projecte amb una sèrie d’intervencions visuals, que no han volgut desvetllar a la roda de premsa, en forma de projeccions.

roda de premsa - INTERIOR - La Seca - 1

Hermann Bonnín ens comenta que sempre ha admirat a l’escriptor Maurice Maeterlinck i que li fa especial il·lusió poder dirigir aquesta obra. Diu que aquest autor va ser descobert per Adria Gual en un dels seus viatges, a partir de la seva obra “la intrusa” i gairebé tots els seus textos estan plens de simbolismes, construint un nou llenguatge poètic; la seva influència al teatre català fou molt intensa i al mateix temps va contribuir a configurar el “Modernisme” literari i pictòric. És l’autor de “L’ocell blau” i de “Pelleas et Mésisande”.

Continua llegint →