Arxiu d'etiquetes: LA SECA

– Teatre (226) – PROTESTA (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 29.03.2017

PROTESTA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’1 de gener de 1977 el dramaturg Václav Havel, el filòsof Jan Patocka i l’exmembre del partit comunista Jiri Hájek esdevenen els tres signataris principals de Carta 77, una declaració a favor dels drets humans a l’antiga Txecoslovàquia, assetjada pels abusos del règim comunista. La publicació de la Carta comporta la mort de Patocka a causa dels interrogatoris policials, i l’empresonament de Havel durant quatre anys. Abans del seu empresonament havia escrit l’assaig “El poder dels sense poder” i el text teatral “Protesta“.

PROTESTA és una de les obres prohibides de Havel i ha estat treta a la llum per la companyia Exquis Teatre. Dirigida per Jordi Casasampera està emmarcada dins del seu cicle “Cicatrius“, cicle que pretén recuperar obres de les cicatrius que encara estan obertes a Europa. En aquest cas, una obra que a causa de la prohibició es va convertir en un autèntic objecte de culte clandestí entre els cercles de la cultura txeca dels últims trenta anys.

Václav Havel va néixer a Praga l’any 1936 i va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer President de la República Txeca. Durant la seva vida va anar a presó en nombroses ocasions per la seva defensa dels drets humans. En acabar la seva carrera política va tornar a la seva activitat de dramaturg i conferenciant. El 2008 es van publicar les seves memòries en espanyol amb el títol “Sigui breu, si us plau”. Va morir en 2011 a 75 anys.

PROTESTA és una conversa desigual entre dos intel·lectuals, Stanek (Jordi Gràcia i Vallès) i Vanek (Carles Goñi).

Continua llegint →

– Roda de premsa – ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY – La Seca (rp76) – 07.03.2017

Deixa un comentari

ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Ahir dimarts vaig poder assistir a una roda de premsa a La Seca, on es va presentar una nova proposta escènica titulada ABANS QUE ARRIBI L’ALEMANY, una obra, escrita per Marta Barceló que va guanyar el II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.

Curiosament molt recentment aquesta autora també ha guanyat el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2017 de Girona i el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2017 de Buenos Aires, pel text TOCAR MARE.

Júlia, una dona d’una seixantena d’anys, acaba de ser diagnosticada amb la malaltia d’Alzheimer. La imminència del desenvolupament de la malaltia, així com les reaccions de la seva família i coneguts, la conduiran, després del terrabastall emocional que suposa una notícia com aquesta, a prendre una sèrie de decisions imprescindibles per tal de viure plenament el temps de consciència que li resti.

En absència del director de La Seca, Hermann Bonnin, ens presenta la proposta l’adjunt a la direcció artística Ferran Madico; a la presentació estan presents la dramaturga Marta Barceló i els dos actors de la proposta, Muntsa Alcañiz i Pedro Mas.

El primer que ens diuen que en cap cas voldrien veure l’endemà el titular de què aquesta obra tracta sobre la malaltia de l’Alzheimer, perquè no seria pas cert, ja que la protagonista tot just s’acaba d’assabentar de la notícia i encara no té símptomes visibles. En realitat vol parlar d’una persona que ha estat fortament trasbalsada per aquesta notícia i això precisament actuarà com un revulsiu per intentar viure amb la màxima vitalitat possible en aquesta marxa enrere, mentre ella sigui conscient.

Per tant, la protagonista des d’aquell moment, literalment “vola” sense prejudicis, perquè vol aprofitar el temps al màxim i farà coses que d’un altra manera segurament mai s’hauria atrevit a fer. “Ara que encara sóc jo …. que puc fer per ser feliç i viure intensament ???”

Muntsa Alcañiz, és l’actriu que encarna el paper principal d’aquesta dona i el seu company d’escena, Pedro Mas arriba a interpretar fins a 18 personatges secundaris.

Continua llegint →

– Teatre (191) – OQUES CRETINES (🐌🐌🐌) – La Seca – 19.02.2017

1 resposta

OQUES CRETINES –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Abans d’entrar a la sala, en el programa de mà, hem pogut llegir “Un cabaret en que parlant la gent NO s’entén i on RES és el que sembla”.

En entrar a la sala Ferran Castells ens observa assegut en una petita banqueta i amb un minúscul piano darrere. Estirat en un banc Josep Maria Mas espera.

OQUES CRETINES és un cabaret a partir de 12 peces breus i una cançó de Karl Valentín (1882-1948). Karl Valentín era pallasso, músic, còmic, actor i productor de cinema, que es nodria de la cultura popular de Munic i va ser admirat per Bertoltd Brecht i Hermann Hesse. Un artista que va trepitjar els escenaris als inicis de la Segona Guerra Mundial.

oques-cretines-la-seca-voltar-i-voltar-4 L’any 1980 la companyia el Globus de Terrassa (podem veure una exposició en sortir de la sala Leopoldo Fregoli) va estrenar un espectacle anomenat “Tafalitats” amb textos de Valentín. Tres anys més tard s’editaven els textos de Karl Valentín traduïts per en Feliu Formosa. L’any 2000 va aparèixer el llibre Teatre de cabaret que recollia una vintena de textos valentinians. En les peces d’aquest volum i alguna d’inèdita es basa l’espectacle, Oques cretines que ha decidit portar als escenaris la companyia Taganrog Teatre, creada en 2014 per en Miquel Bonet, la Lluïsa Mallol i el Josep Maria Mas.

oques-cretines-la-seca-voltar-i-voltar-1 Sense riure mai el pallasso Valentín es presentava al públic com si estigués obligat, com si de fet es volgués trobar en un altre lloc i començava a barallar-se amb els objectes i amb la seva inseparable parella Liesl Karistadt (paper interpretat per Blanca Pàmpols).

En el teatre d’aquest autor “les paraules són la llavor del caos” jocs de paraules, paraules equívoques que volen dir coses diferents del que diuen, paraules amb més d’un significat, paraules deformades.

oques-cretines

Continua llegint →

– Teatre (163) – SEMPRE TEU, ÒSCAR (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 25.01.2017

Deixa un comentari

SEMPRE TEU, ÒSCAR –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Els monòlegs són sempre un repte, si t’agraden, és genial, però si el tema o la interpretació no t’atrapen pot ser un malson. En aquesta ocasió ha estat genial. Dimecres de pluja i fred fem cap a La Seca per veure aquesta proposta d’en Sergi Mateu dedicada a Oscar Wilde.

El muntatge, la selecció dels textos, la traducció i la interpretació són obra d’en Sergi Mateu que ha volgut retre un homenatge a aquest escriptor irlandès apropant-se a la que va ser l’última etapa de la seva vida, poc coneguda per nosaltres.

Óscar Wilde és probablement el literat irlandès més important de tots els temps, i va patir, a finals del segle XIX, judicis i empresonament derivats de la seva condició homosexual. Era un home admirat, casat i amb dos fills, un escriptor elogiat i un autor dramàtic de gran èxit quan va decidir denunciar al pare del seu amant (d’acord amb ell, o instigat per ell) per assajament, però en aquella estricta societat victoriana, els fets se li van girar en contra i va acabar sent ell el jutjat i condemnat a dos anys de treballs forçats a la presó de Reading.

sempre-teu-oscar

Sergi Mateu ha recuperat un llarg monòleg, estrenat per ell fa vint anys, que ens mostra el pensament i la vida d’aquest peculiar personatge en el període compres entre els seus últims anys de glòria, la caiguda en desgràcia amb l’empresonament i l’estigmatització a què va estar sotmès, fins a la seva mort a París.

Continua llegint →

– Teatre (151) – AMOR DE DON PERLIMPLÍN CON BELISA EN SU JARDÍN (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 11.01.2017

Deixa un comentari

AMOR DE DON PERLIMPLÍN CON BELISA EN SU JARDÍN –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest dimecres va ser dia d’estrena a la Seca Espai Brossa, amb aquesta proposta, dirigida per Genoveva Pellicer, de El amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín “aleluya erótica en cuatro cuadros” de Federico García Lorca, obra dramàtica breu escrita en 1933.

Genoveva Pellicer dirigeix la Companyia Perlimplín de teatre. Entre els seus últims muntatges destaquen: Novecento de Alessandro Baricco i Les Criades de Jean Genet que hem pogut veure en aquest mateix espai.

El component satíric és una constant en el teatre de Lorca, en el qual coexisteixen el còmic i el seriós i aquesta obra és una farsa per actors que té el seu antecedent immediat en “El retablillo de don Cristóbal“, farsa per titelles. El paral·lelisme entre ambdues obres és conegut però Don Perlimplín adquireix en aquesta obra una dimensió humana que li manca a Don Cristóbal. En paraules del mateix Lorca, “Teatro de monigotes humanos que empieza en burla y acaba en trágico”.

c_amor_web_757

Fragments del Retablillo de Don Cristóbal i altres textos de Lorca són introduïts en aquesta obra per un personatge especial, el director de la companyia, interpretat magníficament per en Jordi Sanosa qui també representarà el paper de mare i d’un dels follets.

S’inicia l’obra recordant el món del guinyol i passant ràpidament a la dimensió humana dels personatges.

Continua llegint →

– Teatre (109) – QUAN ARRIBI LA TARDOR (🐌🐌🐌) – La Seca – Sala Leopoldo Fregoli – 01.12.2016

Deixa un comentari

QUAN ARRIBI LA TARDOR –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una proposta escènica molt arriscada i molt valenta, que possiblement no agradarà a tot tipus de públic, perquè se surt del que es considera “teatre de text”, per configurar una mena de performance en la qual ens expliquen una història, utilitzant diverses Arts, com poden ser la pintura i la caricatura en viu, amb la narració, la interpretació dramatúrgica i la música en directe.

quan-arribi-la-tardor-la-seca En entrar el públic a la Sala, són tractats com a si fossin productors, que estan a la recerca d’un projecte cinematogràfic que els hi resulti atractiu i per això els intèrprets ens fan entrar en una sessió de “pitching” per explicar-nos el seu projecte, amb la clara intenció de què el financem.

El terme anglès pitch fa referència a una presentació verbal (i visual, de vegades) concisa d’una idea per a una pel·lícula o sèrie de televisió, generalment feta per un guionista o director a un productor o executiu de l’estudi, amb l’esperança d’atreure finançament de desenvolupament per costejar l’escriptura d’un guió.

… i ens comencen a explicar el seu projecte cinematogràfic que diuen està basat en el relat “The last of the Metrozoids” d’Adam Gopnik, que es va publicar al diari The New Yorker. Un text ha estat elaborat en un treball d’improvisació, a partir d’aquell article, per David Bo.

La primavera del 2003 el professor d’història de l’art Kirk Varnedoe, després d’una vida d’èxits acadèmics, va haver de fer front a una sèrie de reptes inesperats, el més difícil dels quals va ser sense dubte fer-se càrrec d’un equip infantil de futbol americà. Un personatge excepcional que va marcar la diferència en la seva comunitat i va deixar una petjada inesborrable en els que el van conèixer.

Continua llegint →

– Roda de premsa WOHNWAGEN – La Seca (rp29)- 02.11.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Dimecres passat vaig voler assistir a una roda de premsa molt especial, en la que primava l’enorme il·lusió d’un grup nombrós de joves (cap d’ells sobrepassa l’edat de 25 anys), per aixecar un projecte teatral des de zero….. joves provinents de diferents llocs, però amb interessos artístics comuns, que viuen a Barcelona, Londres, Madrid o Berlín.

Estem a La Seca i davant nostre 10 nois i noies ens intenten explicar el que veurem en aquest espai a partir del pròxim dijous 10 de novembre. Es tracta de WOHNWAGEN, en el que es van involucrar més d’una vintena de joves en el projecte inicial, que es va estrenar a Berlín l’any 2014 en llengua alemanya i que posteriorment al gener del 2015, es va presentar a la Sala Beckett, en versió subtitulada.

roda-de-premsa-wohnwagen-la-seca-voltar-i-voltar-1

El director artístic de La Seca, Hermann Bonnín, va poder presenciar aquella representació i va quedar frapat per la força de la posada en escena i l’enorme il·lusió d’aquells joves, per la qual cosa els va proposar revisar el projecte, traduir-la en bona part, per poder ser presentada en temporada a La Seca. Ara l’espectacle es representarà en diversos idiomes: català, castellà, anglès, italià, francès i alemany, malgrat que asseguren que l’espectador entendrà perfectament tot el que es diu a escena.

Volen representar-la a la seva manera, amb el seu propi llenguatge que consideren està molt allunyat de la representació clàssica “a la italiana”, ja que els actors es barrejaran amb el públic perquè volen des de l’inici trencar amb la quarta paret. Marc Salicrú, signa l’escenografia que vol crear “un món nou, on només es pot representar Wohnwagen”, i pensada perquè el públic visqui l’espectacle.

Han estat assajant durant una bona pila de mesos, en llocs diferents de Barcelona, i curiosament un d’aquests espais ha estat situat a 50 metres de casa nostra, al barri de Vallcarca, un lloc que ni nosaltres sabíem que existia… El Pulmarejo.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – L’EMPESTAT (🐌🐌🐌+ 🐚) – La Seca – 20/07/2016

3 respostes

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’EMPESTAT

Amb moltes ganes ens vam apropar a la Seca per tal de veure aquesta nova proposta del “duet” Jordi Oriol i Xavier Albertí. El rètol de localitats exhaurides i la llista d’espera confirmaven les expectatives generades.

Espectacular posada en escena que, encara que ja sabíem que a l’escenari de la Seca també plovia, ens va sorprendre per la intensitat de la pluja i sobretot pel piano-piscina-banyera.

L'empestat - La Seca 2

L’empestat és una nova lectura de La tempesta de Shakespeare passada pel filtre de La pesta d’Albert Camus i maridada amb la Sonata núm. 17 de Beethoven (més coneguda com La tempesta), que interpreta l’actor i músic Carles Pedragosa.

Una personal reescriptura de Jordi Oriol que repeteix el que ja va fer amb la seva particular visió de Hamlet, “la caiguda d’Amlet” l’any 2007, en aquella ocasió també passada pel filtre d’Albert Camus (La Caiguda) i dirigida igualment per Xavier Albertí.

Centrada en dos dels personatges de l’obra de Shakespeare, Pròsper i Miranda que vivien sols en una illa on havien anat a parar després del naufragi. Allà han anat a parar també un seguici de la cort de Nàpols i Milà. Pròsper els educa i els hi ensenya el poder de les paraules. Amb la paraula neix la raó, la consciencia i amb aquesta la necessitat d’aclaparar. La paraula és una plaga. I la pesta … és silenci.

Continua llegint →

– Teatre – ROMEU I JULIETA (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 11/05/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dia 11 era nit d’estrena a la Seca d’aquesta producció que va ser estrenada a Tarragona el passat mes d’abril. En entrar a la sala els 9 actors de la jove companyia Projecte Ingenu estaven fent l’escalfament. Una elasticitat brutal dels seus cossos i una complicitat entre ells era força visible.

Ens esperaven dues hores de teatre amb la revisió d’un clàssic dels clàssics, Romeu i Julieta de William Shakespeare versionada i dirigida per Marc Chornet.

Romeu i Julieta - La Seca

Després d’abordar Hamlet de la mà de Raimon Molins, Projecte Ingenu continua amb l’obra shakesperiana amb aquest muntatge protagonitzat per Carlos Cuevas i Clàudia Benito.

Projecte Ingenu és un grup de treball i recerca sobre el fet actoral i la teatralitat. Resident a la Nau Ivanow neix de la voluntat d’un grup de joves actors i creadors de treballar a la recerca permanent d’un model d’actor contemporani.

Romeu i Julieta és la història d’un primer, i últim, amor. La història de dos joves per desprendre’s del llegat d’odi que no els deixa estimar, que no els deixa estimar-se.

Continua llegint →

– Teatre – CABARET VOLTAIRE (🐌) – La Seca – 27/04/2016

Deixa un comentari

Aquesta proposta em feia especial gràcia anar a veure-la, malgrat que desconeixia en realitat del que es tractava…. i és que em feia gràcia perquè l’Imma i jo, de broma ens auto anomenem “Voltaires”, tot i pel fet del nom que vàrem elegir pel Blog que publiquem des de gairebé 6 anys. Fins i tot en recollir l’entrada a la taquilla de La Seca, vaig fer la broma tot dient que estava seguríssim de què era “bona” perquè amb aquest títol era impossible que no ho fos.

Malauradament aquesta vegada la meva intuïció em va fallar estrepitosament; amb això no vull dir que aquesta proposta no sigui pas “bona”, ja que no m’agrada mai fer afirmacions d’aquest tipus, quan estic parlant del resultat artístic d’uns professionals de les Arts Escèniques. Estimem el Teatre, i creiem que estem oberts a qualsevol tipus d’espectacle …i potser encara mes, si aquest és innovador i fins i tot “trencador”.

Cabaret Voltaire - La seca

El 1916 un grup d’emigrants polítics, desertors, agents secrets, inútils, visionaris, poetes i artistes obriren el “Cabaret Voltaire” en el número 1 de la Spielgasse a Zuric. Aquell petit local, en un racó del món, en mig d’un barri degradat, va ser el lloc de fundació del Dadaisme. El Cabaret va insuflar, enmig d’una Europa en guerra, un aire d’autèntica llibertat, un pensament i una actitud sense lligadures, que avui segueix essent un vertader referent.

Continua llegint →