Arxiu d'etiquetes: Carles Arquimbau

– 121 – Teatre – TOP MAGIC (🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2018.12.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 091)

TOP MAGIC (temp. 18/19 – espectacle nº 091)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja ho diu el mateix programa de mà TOP MAGIC by Hausson “Una màgia molt personal” i és això en el que consisteix l’espectacle. Un espectacle de màgia “molt Hausson”.

Tal com van comentar a la roda de premsa amb aquest espectacle vol celebrar el Premi Nacional de Cultura 2018, que va obtenir en reconeixement a la seva trajectòria. Una selecció de 10 números, el que podríem anomenar el Top 10 de la Màgia. El 85% dels números encara no els havia presentat en els seus anteriors espectacles.

Abans d’ocupar les nostres localitats hem vist l’exposició “El Capricho”, petites figures de ceràmica que representen mags executant números de màgia diferents. Una deliciosa exposició de Miquel Aneas.

Començant per un joc amb cartes, ens ha deixat bocabadats amb la seva capacitat de moviment de mans amb cartes i fitxes. Nosaltres a la fila 1 hem estat incapaços de seguir-les i no hem pogut veure en cap moment d’on “coll…..” sortien les cartes que de manera imparable anaven caient a l’interior d’un paraigua.

A continuació ha anat desgranant el programa dels tops 10:

En el nº 10 No es pot ser modern si no es coneixen els clàssics.

En el nº 9 No és igual una ampolla de vi que una ampolla de cervesa.

En el nº 8 Tenir més cares que un dau.

Continua llegint →

– 099 – Roda de premsa TOP MAGIC – Escenari Joan Brossa – 2018.12.04 (temp. 18/19 – RdP 020)

Deixa un comentari

RdP – TOP MAGIC (temp. 18/19 – RdP nº 020)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest matí, estàvem convocats a l’Escenari Joan Brossa, per assistir a la Roda de premsa de presentació de TOP MAGIC, el nou espectacle del mag Hausson. Torna doncs per les dates de Nadal com ja és habitual en aquest teatre.

L’any passat en acabar el seu darrer espectacle el mag Hausson va pensar en deixar un cert temps i descansar almenys aquest any, però el director artístic del Teatre, Ferran Madico, l’ha anat convencent de què no podia faltar aquest any un nou espectacle i encara menys després del premi que se li va atorgar fa pocs mesos.

Hausson doncs celebra així el Premi Nacional de Cultura 2018 (el primer que s’atorga a un il·lusionista) amb aquest espectacle; en resposta a un periodista ha afirmat que aquest premi creu que efectivament és un reconeixement a la seva trajectòria, però al mateix temps, creu que també a la MÀGIA en general, un art molt més antic que el mateix Teatre.

L’espectacle és una selecció de 10 números d’entre els més sorprenents i originals que es poden presentar en un espectacle de màgia, el que podria ser el Top 10 de la Màgia en una impressionant combinació de màgia de saló, manipulació, mentalisme, prediccions i alguna sorpresa més….

Malgrat tot, ha afirmat que no vol ser una antologia dels seus espectacles, ja que el 85% dels números no els havia encara presentat en públic.

Continua llegint →

– Teatre – DESIG SOTA ELS OMS (🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 2017.10.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

4 respostes

DESIG SOTA ELS OMS (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Com ja hem comentat en un anterior apunt, divendres passat, vàrem estar bona part de la jornada al passeig Picasso per recolzar el nostre Parlament i viure en directe la declaració de la independència de Catalunya i la proclamació de la República.

Va ser un dia intens, emocional i físicament esgotador, però al mateix temps un dia històric que vàrem arribar a pensar que mai podríem viure.

Al vespre, malgrat que estàvem esgotats físicament, vam decidir continuar la nostra vida normal de “teatraires” i vàrem fer cap fins al Teatre Nacional de Catalunya, per veure la primera proposta de la temporada a la Sala Gran, DESIG SOTA ELS OMS.

L’obra d’Eugene O’Neill es va representar per primera vegada en 1924 i és una transcripció de l’Hipòlit d’Eurípides a un escenari rural nord-americà de mitjan segle XIX.

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’òptica. El teló abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’Efraïm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol.

Desig sota els oms - TNC - David Ruano 4

Desig sota els oms - TNC - David Ruano 3

Desig sota els oms - TNC - David Ruano 1

Desig sota els oms - TNC - David Ruano 2

Fotografies de David Ruano

Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges.

Darrere la casa un camí en alt, al qual s’accedeix per una escala i un cel que va mostrant els diferents moments del dia i amb uns núvols en constant moviment. Per aquest camí accedeix Efraïm amb la seva nova dona, Abbie (Laura Conejero), i per aquest camí marxen dos dels fills cansats de la vida a la granja, a la recerca del somni de trobar or a California. Simeon (Pepo Blasco) i Peter (Santi Ricart), abans de marxar, “cedeixen” la seva part de la granja al germà que reclama el dret a l’herència, Eben (Ivan Benet).

I a partir d’aquí comença el joc de passions dels tres protagonistes, la passió amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passió ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’Efraïm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herència. I els veïns de les terres properes, que veuen, murmuren i es burlen del vell.

Continua llegint →

– Teatre (193) – MONTAG 451 (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 22.02.2017

Deixa un comentari

MONTAG 451 –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Feia molt de temps que no tornàvem al Teatre Eòlia, tot i que som conscients que ens hem perdut algunes produccions interessants. Malgrat que vaig assistir a la roda de premsa de presentació de la temporada al setembre passat i llavors érem conscients del que es podria veure, posteriorment no ens arriben les comunicacions de les estrenes i quan ens adonem ja és massa tard, tenint en compte la poca durada de les representacions.

Ahir, i gràcies a Quim Durban que ens ho va fer saber, vam anar a veure MONTAG 451, una nova proposta de la Companyia la Niña Bonita basada en el llibre Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. Segons van comentar en el col·loqui que va tenir lloc en acabar, aquesta era una idea que Xavi Àlvarez, director de la proposta, tenia a la seva motxilla des de fa deu anys i que finalment ha pogut fer realitat.

“Montag 451 es basa en un gran clàssic, una obra mestre que ens parlava d’un món sense llibres. Ara, però, ja ens trobem en el futur, i Montag, el seu protagonista és vell, un heroi del passat, un número. Lluny queda el seu treball en el temible cos de bombers. Les seves lectures furtives de llibres prohibits… Montag haurà de recompondre els fragments de tota una vida per descobrir que encara hi palpita un foc inextingible.”

Montag 451 ha tirat endavant gràcies a un projecte de Verkami que ha permès fer front a algunes despeses de producció.

Comencem veient un Montag ja vell (excel·lent treball de Carles Arquimbau), vestit amb una granota de color blanc i que està tancat en una institució, en el pavelló 451. Llegeix un llibre que amaga quan entra la seva cuidadora.

Continua llegint →

– Teatre – INTERIOR (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca Espai Brossa – 05/04/2016

Deixa un comentari

Després de la roda de premsa i del que ens havien explicat (mireu aquella crònica), estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Dimarts vam poder assistir a la preestrena i hem de dir que ens va agradar molt. Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades que ens ha arribat.

La Seca

Estem davant d’un espai escènic buit, només 4 persones immòbils escolten amb nosaltres les paraules d’una noia que s’intueixen són un comiat. Aquesta jove està a punt de tirar-se al riu, deixa enrere uns pares, unes germanes i un nadó, la seva filla petita. No sabem per què, però no vol viure més.

És de nit. Un vell jardí plantat de salzes. Al fons una casa, amb les finestres de la planta baixa il·luminades. A l’interior, prop de la llar, una família gaudeix de la vetllada. Una de les filles de la família ha anat a visitar a la seva àvia. Els pares estan tranquils a casa, ja que no esperen a la noia fins l’endemà al matí.

Des de l’exterior, quatre persones observen la placidesa d’aquesta família que ignora la tragèdia: porten el cadàver de la jove que acaba de suïcidar-se, tirant-se al riu. S’atreviran a entrar? Com anunciaran la terrible noticia?

El vell i l’estrany apareixen fora de la casa. Segons diuen estan a la part de darrere de la casa, en el jardí, protegits pels arbres per no ser visibles des de l’interior, observen i ens expliquen el que veuen. Som espectadors del que ells ens expliquen que veuen.

Continua llegint →

– Roda de premsa – INTERIOR – La Seca – 01/04/2016

Deixa un comentari

Ahir al matí, també vaig poder assistir a la roda de premsa de la propera producció teatral dirigida per Hermann Bonnín a La Seca Espai Brossa. Es tracta de INTERIOR un text de Maurice Maeterlinck, basada en la traducció de Jordi Coca i amb la dramatúrgia de Sabine Dufrenoy. La seva estrena serà el dimecres vinent 6 d’abril i es podrà veure fins al 8 de maig.

La roda de premsa s’ha realitzat a l’estudi de Joan Cruspinera i la seva esposa, que està situat al carrer Ciutat, enfront d’un dels laterals de l’ajuntament de Barcelona i al costat de l’antiga seu del PSUC. En Joan Cruspinera és un pintor-grafista català molt reconegut internacionalment, que col·labora en aquest projecte amb una sèrie d’intervencions visuals, que no han volgut desvetllar a la roda de premsa, en forma de projeccions.

Hermann Bonnín ens comenta que sempre ha admirat a l’escriptor Maurice Maeterlinck i que li fa especial il·lusió poder dirigir aquesta obra. Diu que aquest autor va ser descobert per Adria Gual en un dels seus viatges, a partir de la seva obra “la intrusa” i gairebé tots els seus textos estan plens de simbolismes, construint un nou llenguatge poètic; la seva influència al teatre català fou molt intensa i al mateix temps va contribuir a configurar el “Modernisme” literari i pictòric. És l’autor de “L’ocell blau” i de “Pelleas et Mésisande”.

Continua llegint →

– Teatre – COACHING (**) – Teatre TANTArantana – 13/02/2014

Deixa un comentari

Ahir dijous 13 de febrer tornem al Teatre TANTArantana per veure una nova proposta de Teatre contemporani en Català.

Àngel Amazares és l’autor i director d’aquesta proposta. L’idea inicial del argument li va vindre al cap, quant va veure l’enfrontament polític dins del mateix partit, el PSOE, de dos candidats, Rubalcaba i Chacón. Els dos candidats per primer cop van ser votats pels afiliats, però també pels simpatitzants.

Partint d’aquesta idea, l’autor intenta introduir a l’espectador en el mes fosc de la política, on el que compta realment es aconseguir l’objectiu desitjat, encara que la manera i les eines per aconseguir-ho, no siguin massa ètiques i si força invisibles cap el votant final…. En aquest mon, qualsevol recurs s’utilitza, encara que es caigui en la corrupció i l’engany polític.