Arxiu d'etiquetes: Mar Pawlowsky

– 295 – Teatre – NEGRATA DE MERDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2019.05.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 214)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tot just dimecres vam assistir a la roda de premsa de presentació de NEGRATA DE MERDA, una proposta de La Pulpe Teatro que forma part d’El Cicló, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representació.

Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.

Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i és cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam conèixer amb “Absentee” en 2014, en aquest mateix teatre.

La seva reconeguda trajectòria en el món de la dramatúrgia i la direcció, l’ha portat a ser nomenada autora resident de la Sala Beckett per a la temporada 2019-2020, on desenvoluparà el projecte de la negritud a Catalunya i Espanya.

Denise Duncan està convençuda que el seu color de pell, “l’obliga” a intentar fer que la societat entengui que la diferència entre dues persones està en la ment, que l’important són els valors de la persona, no el seu color, identitat sexual, ideologia o religió. Ella ha viscut la discriminació en primera persona i creu que és molt difícil que una persona que no l’ha patit pugui entendre el que ella ha sentit en determinats moments de la seva vida. S’ha sentit menyspreada a Costa Rica i aquí. Està convençuda que les diferencies són valuoses i no motiu de discriminació, defineix el seu treball com una forma d’activisme afrofeminista.

NEGRATA DE MERDA ens enfronta als comportaments contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el que diem i el que fem. Una peça que posa el focus en determinats comportaments i maneres de veure el món. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre les microviolències existents a la nostra societat i sobre els prejudicis que no com capaços de reconèixer.

Continua llegint →

– Teatre – MASTICAR HIELO (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 277)

Deixa un comentari

MASTICAR HIELO (temp. 17/18 – espec. nº 277)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’Imma i jo quan viatgem som molt de visitar museus, especialment de pintura; ens agrada molt l’època del noucentisme, l’art déco, el modernisme … però també ens agrada qualsevol tipus d’art i sovint ens parem davant d’alguna pintura híper realista, perquè s’assembla molt a una fotografia per la seva perfecció i meticulositat.

Aquesta tirallonga inicial be a conte, perquè creiem que cada persona te el seus gustos i no hauria de ser lògic que cap opinió fos més vàlida que les altres; en el cas d’aquesta proposta teatral de MASTICAR HIELO, curiosament ha provocat un abisme entre els seus detractors i els seus entusiastes, precisament per la seva posada en escena arriscada, on els crits i la violència es palpa des del minut zero.

La nostra opinió sobre aquest MASTICAR HIELO, la basem en creure que aquesta exageració en els gestos, en els “colors” i en les formes, no intenta fer una fotografia veraç i “híper realista” de la societat en què vivim, sinó que les exagera fins a límits gairebé insuportables i de forma expressa, per fer una caricatura explosiva de les actituds que sovint tenim amb la gent que ens envolta i potser encara més accentuades amb les persones que més ens estimem.

Curiosament la seva estrena ha estat precedida per l’escàndol de la censura de la pàgina del teatre Tantarantana a Facebook, conseqüència del cul del seu cartell anunciant.

MASTICAR HIELO, és una producció de EL EJE, i forma part d’EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents en Residència), programa artistic de creació i residències del Tantarantana. Es tracta de la primera producció de la companyia dins d’El Cicló.

El que si està clar que aquesta és una versió lliure, molt lliure de “Qui té por de Virginia Woolf?” d’Edward Albee.

Un espectacle adaptat i dirigit per Marc Ribera i sobretot magníficament interpretat per Eric Balbàs, Maria Hernández, Mar Pawlowsky i Jordi Samper.

EL EJE és una companyia fundada el 2013 amb la finalitat de no ser únicament una companyia de teatre, ja que tenen molt clar que el seu present i el seu futur passa per la producció. Treballa amb textos de nova creació de dramaturgs catalans contemporanis i una nova línia d’espectacles d’adaptació de textos internacionals. Una companyia que compta amb set produccions i de les que nosaltres hem pogut veure “SACRIFICI” l’estiu passat a l’off de la Villarroel i “SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ” a la Seca, el novembre de 2015.

Continua llegint →

– Teatre (307) – SACRIFICI (🐌🐌🐌+🐚) – Off de La Villarroel – 18.07.2017

Deixa un comentari

SACRIFICI –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… i dimarts dia 18 després de Paraules Encadenades, a l’Off de La Villarroel, hem pogut veure SACRIFICI, escrita i dirigida per Sergi Pompermayer, a petició dels joves actors de la companyia El Eje.

Havíem llegit prèviament algunes crítiques que no deixaven gaire bé aquesta proposta i malgrat això vam decidir veure-la per tenir la nostra opinió; curiosament (com acostuma a passar força sovint) va ser una agradabilíssima sorpresa i ens va agradar força, especialment les interpretacions il·lusionants dels actors.

Pompermayer ha destacat l’amor com a eix vertebrador de l’obra, un tema que, assegura, “sempre m’ha interessat per a les meves obres” i que en aquest cas li permet plantejar “per què l’amor ens pot portar a fer mal a les persones que volem“.

On són els límits entre l’amistat i l’amor?

Quines renúncies cal fer per seguir una vocació?

Un jove artista, Nil (interpretació brutal de Eric Balbàs) es qüestiona si ha de tenir una vida convencional subsistint econòmicament amb la seva feina a un supermercat o deixar-ho tot per dedicar-se de ple a la pintura, la seva veritable vocació.

Ell viu amb la Lara (Maria Hernández) que es conforma a treballar per viure més o menys còmodament sense gaires més plantejaments. Estan tranquils, tenen un projecte de vida en comú i han decidit tenir un fill.

L’aparició d’un amic d’en Nil, de tota la vida, en Marc (Marc Ribera), sense problemes econòmics, i una cambrera, Mia (Mar Pawlowsky) que vol triomfar en el món de la música, trasbalsaran totalment l’estabilitat del Nil i l’obligaran a enfrontar-se amb el seu futur.

Continua llegint →

– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Deixa un comentari

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.