Arxiu d'etiquetes: Roger Torns

– 401 – Teatre – PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) – 2019.08.28 (temp. 18/19 – RdP 084 i espectacle nº 305)

PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES (temp. 18/19 – RdP 084 i espectacle nº 305)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts 28 d’agost, va tenir lloc la roda de premsa (us deixem els àudios al final d’aquest paràgraf) … i ahir dijous va ser l’estrena d’aquesta proposta, quarta de la companyia “Produït per H.I.I.I.T” i primera proposta dins d’El Cicló, “Cicle de Companyies Independents en Residència de Barcelona”, que arriba enguany a la seva cinquena edició, de la mà del Teatre Tantarantana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dimecres vam fer cap de nou al Teatre Tantarantana per assistir a la “prèvia” de PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES. Per nosaltres aquesta serà l’última obra de la temporada 2018-2019, en canvi per al Tantarantana, és considerada la primera estrena de la temporada 2019-2020, malgrat que la presentació de la nova temporada serà el pròxim 18 de setembre.

La companyia “Produït per H.I.I.I.T” va néixer l’any 2008 de la mà de Laura Daza (actriu i compositora) i Roger Torns (director i dramaturg), amb la intenció de produir obres que provoquin un cop d’efecte amb efecte, un cop a l’estat d’ànim, un desequilibri intel·lectual i fisiològic.

Les tres produccions anteriors han estat “Distància” que vam veure a la Sala Beckett el maig del 2018, (podeu veure aquella ressenya) “Hàbitat (doble penetració)” guanyadora de la beca DespertaLab 2018 que nosaltres vam veure a la Sala Atrium l’abril del 2018  (veure ressenya) i “Estrip-tesi” guanyadora de la beca Càtedra Brossa que vam veure a l’Espai Brossa l’agost del 2018 (veure ressenya).

Amb aquest espectacle, PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES la companyia inaugura la seva residència de tres anys al Teatre Tantarantana. Està escrita i dirigida per Roger Torns i compta amb les interpretacions de Laura Daza, Romina Cocca, Alex Sanz i David López.

L’espectacle parteix d’una situació de tensió en la vida d’una família quan el gos de la casa, el Negre, mossega la mà de la Raquel (Laura Daza) sense un motiu aparent.  L’Ismael (David López), el germà de la Raquel, no pensa deixar-ho passar.

Continua llegint

– Teatre – Abrossa’m ESTRIP-TESI (🐌🐌+🐚) – La Seca – 2018.08.05 (temp. 17/18 – espect. nº 377)

Abrossa’m ESTRIP-TESI (temp. 17/18 – espectacle nº 377)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al límit del temps, ahir era l’últim dia de representació, vam poder veure aquest projecte guanyador de les residències ABROSSA’M. La Càtedra Brossa 2018 ha estat impulsada per la Seca Espai Brossa amb la complicitat de l’Institut del Teatre, tal com ens van explicar a la roda de premsa on van presentar els dos projectes guanyadors, BROSSAT, una creació col·lectiva coordinada per Catalina Florit i aquest ESTRIP-TESI.

ESTRIP-TESI escrita i dirigida per Roger Torns és el tercer projecte de la companyia productora H.I.I.I.T. Una companyia nascuda amb l’ambició de crear cops a l’estat d’ànim i sinergies i de les que les seves primeres produccions han estat “Distància” que vam veure a la Sala Beckett i “Hàbitat (Doble penetració)” que vam veure a la Sala Atrium.

Per la seva part, Estrip-tesi és un collage de qüestions i llenguatges escènics. El seu creador, Roger Torns, explica que «l’espectador es troba un espai molt dividit amb escenes de diferents tons, amb una pel·lícula en directe, un documental, objectes i òpera per parlar de l’expropiació de la cultura per instal·lar-hi la por».

La llàstima ha estat, en el nostre cas, que una errada en les connexions de la càmera de vídeo no ha fet possible veure la creació de la pel·lícula en directe a la que fa referència. Ho han resolt amb humor però certament ens hem quedat amb una proposta incompleta tal com havia estat concebuda.

Segons manifesta Roger Torns han aprofitat l’oportunitat per endinsar-se en l’univers del poeta, Joan Brossa, tant pel que fa a la seva obra com en el seu estil tan particular de generar interrogants amb la seva especial poesia.

Continua llegint

– Teatre – DISTÀNCIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2018.05.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 271)

DISTÀNCIA (temp. 17/18 – espec. nº 271)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Sala Beckett ha programat únicament 6 representacions de DISTÀNCIA, una proposta escènica amb un magnífic text que es va donar a conèixer la temporada passada en format de lectura dramatitzada.

Un text de Roger Torns que és també el director de la proposta.

Educació, formació, rebel·lia, responsabilitat, professors, famílies, un munt de temes que són tractats en el curt espai d’una hora, amb una habilitat admirable.

Distància gira entorn l’educació i els seus límits. Distància ens planteja fins a quin punt no es toleren certs temes, en segons quins àmbits, per tal de no desestabilitzar la jerarquia i el sistema establert. Distància posa en dubte certes estructures paternalistes que prenem com a patrons inamovibles.

L’escola contemplada com el lloc on s’eduquen els nostres fills, uns fills que volem que triomfin en la vida però sense qüestionar res, que volem que acceptin el sistema establert i que acceptin les jerarquies. La feina del professor subjecta a uns condicionaments imposats per una part de la societat que no pot tolerar que dins de les aules es tractin temes que puguin despertar en els alumnes necessitats de saber, de conèixer, de pensar per si mateixos. De què ens sona tot això?

Una part de la societat que imposa barreres ideològiques que cal respectar?, on acaba la tasca de l’escola i comença la de la família?, qui posa els límits del que es pot parlar dins d’una aula?, quina és la llavor de la rebel·lió?.

Continua llegint

– Teatre – HÀBITAT (Doble penetració) (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.04.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 256)

HÀBITAT (Doble penetració) (temp. 17/18 – espec. nº 256)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I ja hem arribat a la quarta edició del Cicle Desperta LAB que organitzen conjuntament la Nau Ivanow i la Sala Atrium, un cicle que aposta per donar visibilitat a joves creadors tant del nostre país com en l’àmbit internacional.

Aquest any ha avançat el calendari per no fer-ho coincidir amb el Festival Grec.

La proposta guanyadora del primer premi és la que vam veure diumenge dia 15 a la Sala Atrium, HÀBITAT (DOBLE PENETRACIÓ) de Roger Torns.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest projecte és el treball final de carrera de Roger Torns, amb el que hem coincidit en múltiples propostes, tant en la seva faceta de dramaturg, ajudant de direcció o actor.

«Vaig començar reunint un grup d’actors per elaborar una peça textual en col·lectiu. A partir de l’escriptura automàtica a contrarellotge volia que el discurs i la poesia afloressin sols a partir de la generació de material textual provocat a partir del caos, la immediatesa, el joc i la irracionalitat. Vam estar durant dos mesos fent sessions d’escriptura automàtica guiada fins que vaig tenir prou material, llavors em vaig recloure durant tot l’estiu per intentar entendre quines eren les necessitats discursives de cada participant i a partir d’aquí es va anar construint la dramatúrgia i la seva estructura fins a arribar al text resultant.»

Els actors que han participat en l’escriptura de la peça són: Carla Linares, Mar Pawlovsky, Laura Danza, Maria Hernàndez, Pablo Macho, Jaume Viñas i el mateix Roger Torns.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – MATAR CABALLOS – Teatre del Raval (🐌🐌) – 2017.10.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 81)

MATAR CABALLOS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 81)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Ahir dilluns vam encetar la tercera setmana de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, al Teatre del Raval, amb la proposta MATAR CABALLOS de la “Jove Companyia El plató de cinema” amb text de Roger Torns i direcció de Hugo Guzman.

Aquesta companyia va néixer en 2015 i està integrada per exalumnes de l’escola d’interpretació “El Plató de Cinema” de l’Hospitalet de Llobregat. Van presentar la seva primera proposta, “Fuera, delante de la puerta” a la 20ª Mostra de Teatre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MATAR CABALLOS és el projecte final de carrera dels alumnes de tercer curs d’interpretació i plantegen la història d’un grup compost per sis actors i tres actrius que després de superar diversos càstings són tancats en una casa per ser sotmesos a les últimes proves i aconseguir un paper. A cadascú d’ells se li oferirà un determinat objecte i se li encarregarà un objectiu; estaran dirigits per una veu i vigilats per càmeres (una idea que ens recorda el reality Gran Hermano).

L’única cosa que saben és que ells seran els personatges de la ficció, d’una història en directe que han d’anar construint fins que algú els digui que ha arribat el final.

MATAR CABALLOS parla de la manipulació, dels desitjos malentesos, de la degradació per aconseguir triomfar.

Una proposta carregada d’il·lusions i de ganes de fer-ho bé, d’arribar al públic, nou joves actors que com els que representen tenen ganes de triomfar en el món de les arts escèniques.

Andrea Carmona, Tania SerraNatalia Brandes, Adrià Arnau, Daniel Aragón, Roger VivóHermann Alexander, Sergi Aguilera i David Marsol s’han deixat la pell a l’escenari. Unes interpretacions desiguals, convincents algunes, no tant d’altres, però que no han aconseguit, al nostre entendre, transmetre emocions. Hauríem d’afegir que en alguns dels actors no hi ha una correcta projecció de veu, fet que provoca que en alguns moments no els puguem escoltar de forma correcte i es perdin algunes frases.

Continua llegint

– Teatre – GENERACIÓ DE MERDA (🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 29/04/2016

Aquesta proposta teatral, s’ha estat representant al Teatre Poliorama, durant diversos divendres a unes hores fora del que és corrent, ja que s’iniciaven a les 23:30 hores de la nit. Aquest fet ens tirava enrere, perquè l’Imma els dies laborables s’aixeca a les 6 del matí i a aquella hora ja no està per més cultura. L’últim dia que es representava va ser aquest passat divendres i ella em va animar a fer “doblet” després de la representació de “La Peixera”, malgrat que ella no es va veure amb cor d’anar-hi.

GENERACIÓ DE MERDA es tracta d’una proposta de teatre musical de petit format, en la que es retrata la vida de la generació que va néixer en la dècada dels anys 80 del segle passat a casa nostre, és a dir els joves que ara tenen entre 25 i 35 anys… exactament l’edat que tenen els nostres dos fills.

Una generació que ha estudiat de valent, potser mes que els seus pares, però que els ha tocat en sort una crisi econòmica que els ha portat a tenir un treball precari amb sous, que en general no es poden comparar amb la dels seus pares; això els ha abocat a haver de viure amb els pares segurament molt més del que haurien desitjat… o en alguns casos a retornar de nou, quan de sobte s’han quedat sense feina. Una generació que al mateix temps ha viscut l’esclat de les noves tecnologies i de les xarxes socials, a les que gairebé tothom (joves i vells), som addictes…. i especialment a les relacions personals a base d’enviament compulsius de missatges via WhatsApp, de Twitter o de Facebook …. o de lligar mitjançant aplicacions per a mòbil.

Continua llegint

– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.

SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ 1

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Continua llegint