Dissabte vam anar a La seca – espai Brossa, per tal de veure un monòleg protagonitzat per la Gemma Martínez acompanyada per la Paula Sendim. En el programa de mà indicava que es tracta d’un monòleg musicat, visceral i metamòrfic.

Una dona està en crisi. Una revista en l’avió en què viatjava feia una proposta als nens, escriure una carta per a ells mateixos, una carta que guardaran i llegiran quan sigui grans. I decideix emprendre un viatge en el temps escrivint aquesta carta al seu jo del futur. Vol obrir la carta en el futur per viatjar al passat, al passat del futur que és el present de l’ara.

Continua llegint →