Arxiu d'etiquetes: Maria Hernàndez

– 099 – Teatre – HEY, HERMANA ! (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Àtic 22 – Teatre Tantarantana (temp. 19/20 – espectacle 064) – 2020.01.10

HEY, HERMANA ! (temp. 19/20 – espectacle nº 064)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres, de nou al Teatre Tantarantana, en aquest cas a l’Àtic 22 per veure la proposta de la companyia resident del Tantarantana, EL EJE i del col·lectiu EMERGÈNcies. Es tracta de HEY, HERMANA!, una reescriptura del mite d’Helena de Troia i Clitemnestra des d’una perspectiva contemporània i de gènere.

EL EJE és una companyia fundada el 2013 per l’Eric Balbàs, la Maria Hernández, la Mar Pawlowsky i el Marc Ribera, que treballa amb textos de nova creació de dramaturgs catalans contemporanis i amb adaptacions pròpies de textos internacionals.

This slideshow requires JavaScript.

HEY, HERMANA ! és la història de dues dones que sempre ha estat explicada des del punt de vista dels homes i que ha mantingut amagat en el temps el fet que les dues dones són germanes. I el que han buscat amb aquesta peça és que siguin elles dues qui expliquin la seva pròpia història. Portada a l’actualitat, la història d’aquestes dues dones hi ha traspassat la barrera del temps.

Escrit per Vicky Salvuccii i dirigit a quatre mans per Eric Balbàs i Beatriz Boneti està interpretat per María Hernández en el paper d’Helena de Troia, Anna Elias com a Clitemnestra i la mateixa Beatriz Boneti que interpreta a Deus Ex Machina. La música que acompanya en molts moments la proposta és de Violeta Tello Grau.

Continua llegint →

– Teatre – MASTICAR HIELO (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 277)

Deixa un comentari

MASTICAR HIELO (temp. 17/18 – espec. nº 277)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’Imma i jo quan viatgem som molt de visitar museus, especialment de pintura; ens agrada molt l’època del noucentisme, l’art déco, el modernisme … però també ens agrada qualsevol tipus d’art i sovint ens parem davant d’alguna pintura híper realista, perquè s’assembla molt a una fotografia per la seva perfecció i meticulositat.

Aquesta tirallonga inicial be a conte, perquè creiem que cada persona te el seus gustos i no hauria de ser lògic que cap opinió fos més vàlida que les altres; en el cas d’aquesta proposta teatral de MASTICAR HIELO, curiosament ha provocat un abisme entre els seus detractors i els seus entusiastes, precisament per la seva posada en escena arriscada, on els crits i la violència es palpa des del minut zero.

La nostra opinió sobre aquest MASTICAR HIELO, la basem en creure que aquesta exageració en els gestos, en els “colors” i en les formes, no intenta fer una fotografia veraç i “híper realista” de la societat en què vivim, sinó que les exagera fins a límits gairebé insuportables i de forma expressa, per fer una caricatura explosiva de les actituds que sovint tenim amb la gent que ens envolta i potser encara més accentuades amb les persones que més ens estimem.

Curiosament la seva estrena ha estat precedida per l’escàndol de la censura de la pàgina del teatre Tantarantana a Facebook, conseqüència del cul del seu cartell anunciant.

MASTICAR HIELO, és una producció de EL EJE, i forma part d’EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents en Residència), programa artistic de creació i residències del Tantarantana. Es tracta de la primera producció de la companyia dins d’El Cicló.

El que si està clar que aquesta és una versió lliure, molt lliure de “Qui té por de Virginia Woolf?” d’Edward Albee.

Un espectacle adaptat i dirigit per Marc Ribera i sobretot magníficament interpretat per Eric Balbàs, Maria Hernández, Mar Pawlowsky i Jordi Samper.

EL EJE és una companyia fundada el 2013 amb la finalitat de no ser únicament una companyia de teatre, ja que tenen molt clar que el seu present i el seu futur passa per la producció. Treballa amb textos de nova creació de dramaturgs catalans contemporanis i una nova línia d’espectacles d’adaptació de textos internacionals. Una companyia que compta amb set produccions i de les que nosaltres hem pogut veure “SACRIFICI” l’estiu passat a l’off de la Villarroel i “SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ” a la Seca, el novembre de 2015.

Continua llegint →

– Teatre – HÀBITAT (Doble penetració) (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.04.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 256)

Deixa un comentari

HÀBITAT (Doble penetració) (temp. 17/18 – espec. nº 256)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I ja hem arribat a la quarta edició del Cicle Desperta LAB que organitzen conjuntament la Nau Ivanow i la Sala Atrium, un cicle que aposta per donar visibilitat a joves creadors tant del nostre país com en l’àmbit internacional.

Aquest any ha avançat el calendari per no fer-ho coincidir amb el Festival Grec.

La proposta guanyadora del primer premi és la que vam veure diumenge dia 15 a la Sala Atrium, HÀBITAT (DOBLE PENETRACIÓ) de Roger Torns.

This slideshow requires JavaScript.

Aquest projecte és el treball final de carrera de Roger Torns, amb el que hem coincidit en múltiples propostes, tant en la seva faceta de dramaturg, ajudant de direcció o actor.

«Vaig començar reunint un grup d’actors per elaborar una peça textual en col·lectiu. A partir de l’escriptura automàtica a contrarellotge volia que el discurs i la poesia afloressin sols a partir de la generació de material textual provocat a partir del caos, la immediatesa, el joc i la irracionalitat. Vam estar durant dos mesos fent sessions d’escriptura automàtica guiada fins que vaig tenir prou material, llavors em vaig recloure durant tot l’estiu per intentar entendre quines eren les necessitats discursives de cada participant i a partir d’aquí es va anar construint la dramatúrgia i la seva estructura fins a arribar al text resultant.»

Els actors que han participat en l’escriptura de la peça són: Carla Linares, Mar Pawlovsky, Laura Danza, Maria Hernàndez, Pablo Macho, Jaume Viñas i el mateix Roger Torns.

Continua llegint →

– Teatre (307) – SACRIFICI (🐌🐌🐌+🐚) – Off de La Villarroel – 18.07.2017

Deixa un comentari

SACRIFICI –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… i dimarts dia 18 després de Paraules Encadenades, a l’Off de La Villarroel, hem pogut veure SACRIFICI, escrita i dirigida per Sergi Pompermayer, a petició dels joves actors de la companyia El Eje.

Havíem llegit prèviament algunes crítiques que no deixaven gaire bé aquesta proposta i malgrat això vam decidir veure-la per tenir la nostra opinió; curiosament (com acostuma a passar força sovint) va ser una agradabilíssima sorpresa i ens va agradar força, especialment les interpretacions il·lusionants dels actors.

Pompermayer ha destacat l’amor com a eix vertebrador de l’obra, un tema que, assegura, “sempre m’ha interessat per a les meves obres” i que en aquest cas li permet plantejar “per què l’amor ens pot portar a fer mal a les persones que volem“.

On són els límits entre l’amistat i l’amor?

Quines renúncies cal fer per seguir una vocació?

Un jove artista, Nil (interpretació brutal de Eric Balbàs) es qüestiona si ha de tenir una vida convencional subsistint econòmicament amb la seva feina a un supermercat o deixar-ho tot per dedicar-se de ple a la pintura, la seva veritable vocació.

Ell viu amb la Lara (Maria Hernández) que es conforma a treballar per viure més o menys còmodament sense gaires més plantejaments. Estan tranquils, tenen un projecte de vida en comú i han decidit tenir un fill.

L’aparició d’un amic d’en Nil, de tota la vida, en Marc (Marc Ribera), sense problemes econòmics, i una cambrera, Mia (Mar Pawlowsky) que vol triomfar en el món de la música, trasbalsaran totalment l’estabilitat del Nil i l’obligaran a enfrontar-se amb el seu futur.

Continua llegint →

– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Deixa un comentari

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Continua llegint →