Arxiu d'etiquetes: Miriam Marcet

– Teatre – LA PELL ESCRITA – Sala Atrium  (🐌🐌🐌+🐚) – 2017.11.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 110)

LA PELL ESCRITA (temp. 17/18 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una dona és morta, està tancada en una morgue a l’espera de ser enterrada, el forense ja ha acabat la seva feina i ella espera. I aprofita el temps d’espera per parlar amb nosaltres. Ella està abocada a l’oblit, però no vol oblidar, ni vol que el seu amor, el seu “nino” la oblidi.

Ella és una dona, se sent una dona i actua com una dona. Però ella té genitals masculins. Està empresonada en un cos d’home i ha lluitat per conquerir la seva pròpia identitat. Ella és una persona transgènere. La transsexualitat, aquest és el tema que ens planteja Manel Bonany en el seu text, un text que va escriure fa més de disset anys i que, tal com ens va comentar a la roda de premsa, fins ara no ha pogut portar a escena.

Un monòleg que protagonitza un personatge transgènere, fronterer entre l’home i la dona, però també entre la vida i la mort, entre la llum i la foscor, entre la joventut i la maduresa, entre la plenitud i la pèrdua.

Com després ens comentarà a la xerrada, Manel Bonany té molt clara la diferència entre el sexe morfològic, el gènere identitari i l’orientació sexual de qualsevol persona. Poden ser el mateix, però poden ser diferents. En una societat heterosexualitzada com la nostra, que se sustenta en el binomi home-dona on sexe i gènere són el mateix, una persona transgènere té difícil trobar la seva pròpia identitat perquè la lluita comença amb un mateix i amb el propi cos. Després vindrà la lluita amb la família, amb els amics, amb la societat.

Manel Dueso ha dirigit aquesta proposta que interpreta d’una forma brillant l’actriu Miriam Marcet. El seu personatge és, abans que res, persona, una persona que ha decidit emprendre el seu particular viatge d’acceptació i transformació del que aparentment és al que realment sent que és.

Continua llegint

– Teatre – NINGÚ ET CONEIX COM JO (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Borràs – 02/03/2016

Dimecres passat, era nit d’estrena al Teatre Borràs, NINGÚ ET CONEIX COM JO escrita i dirigida per Roger Peña inicia la seva marxa.

Ningu et coneix com jo

Un thriller psicològic, carregat d’humor negre, sexe i violència.  En una sala d’anatomia forense, un home i una dona. El Sergi es disposa a fer-li l’autòpsia al cadàver de la Raquel, però el seu propi destí li reserva una sorpresa que el pertorbarà tant a ell com als espectadors. Aquests són els ingredients d’aquesta obra brutal i necessària estrenada amb enorme èxit als EEUU.

Amb sinceritat començo dient que aquest teatre no és l’indicat per una obra com aquesta, ja que és una sala massa gran per un treball tan intimista en el que els dos personatges que es perden una mica a l’escenari, provocant alguna dificultat d’audició, ja que es perden frases o paraules que no ens van arribar al lateral esquerra de la fila 8 on estàvem situats; sobretot a Míriam Marcet, moltes vegades no se li escolta amb claredat i hauria de ser conscient del fet que està treballant en una sala excessivament gran per aquesta proposta teatral; aquest teatre té un problema greu i és el soroll del carrer Junqueres, que dóna a la part esquerra mirant l’escenari… la insonorització és força deficient.

Ningu et coneix com jo 2

Dit això estem davant una obra en què res no és el que sembla i on ens endinsem en el terreny del thriller amb dos protagonistes, en Sergi (Xavi Sáez) que és metge forense i es prepara per iniciar l’autòpsia de la Raquel (Míriam Marcet) que aparentment s’ha suïcidat amb una sobredosi de barbitúrics.

Continua llegint

– Roda de premsa – NINGÚ ET CONEIX COM JO i EL RECANVI – Teatre Borràs – 29/02/2016

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa on s’ha presentat dues produccions teatrals del mateix autor, Roger Peña, que es podran veure durant aquest pròxim mes de març, en el Teatre Borràs.

A la taula, el mateix autor i al seu costat Mario Gas que dirigirà la segona d’aquestes propostes; a banda i banda les dues parelles d’actors protagonistes.

Roda de premsa - Roger Peña - Teatre Borràs - 1

La primera d’aquestes propostes, és NINGÚ ET CONEIX COM JO, estarà representant-se del 2 al 13 de març, sota la direcció del mateix autor Roger Peña i protagonitzat per Míriam Marcet i Xavi Saez. Es tracta d’un thriller sinistre i angoixant, carregat d’humor negre i amb el rerefons de la violència de gènere.

Ningú et coneix com joAquest text en versió castellana ja s’ha pogut veure al Black Theater del Miami-Dade County Auditorium, amb un èxit aclaparador de públic i critica.

Roger Peña ens explica que la idea inicial li va sorgir en veure un documental per TV3 anomenat FORENSES. La situació que ens explica el text, està situat en una sala d’anatomia forense, on el Sergi es disposa a fer l’autòpsia al cadàver de Raquel, però el seu propi destí li reserva una sorpresa que el pertorbarà tant a ell com als espectadors; l’obra s’inicia en un fals to de comèdia; res no és el que sembla i potser les víctimes acaben sent els botxins.

Continua llegint

– Teatre – SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ (🐌🐌🐌 + 🐚) – La Seca – Sala Joan Brossa – 25/11/2015

Dimecres 25 va ser nit d’estrena a La Seca i vam poder gaudir d’una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Que hacemos ??

Que hacemos de que ??? Si ya estamos haciendo algo !!!!

Ells són Eric Balbàs i Marc Ribera que veuen passar la vida, incapaços de fer res.

SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ 1

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Continua llegint