Encara no ens ho podem creure ni nosaltres mateixos, com ens ha pogut fer vibrar tant una producció, si es te en compta que es tracta d’un monòleg, per inclús arribar a valorar-la amb la màxima puntuació de 5 estrelles a “Voltar i Voltar”.
Però no és per menys, perquè aquesta producció ho té TOT. Un text impactant i molt ben escrit per l’autora grega Lena Kitsopoulo, que està triomfant per tot Europa, una traducció de Joan Sellent que l’ha fet encara més propera a casa nostre, una magnífica direcció de Josep Maria Mestres …. i sobretot una actuació per recordar, per sempre mes, de l’actriu Mònica Glaenzel.
L’obra es va estrenar a Atenes l’any 2009 i és gairebé impossible no veure un lligam entre la crisi vital de la protagonista i la crisi econòmica de Grècia i de quasi tots els països del sud d ‘Europa, en l’època que es va escriure; l’autora ens posa un mirall davant nostre per tal de què ens veiem reflectits en les nostres insatisfaccions permanents, en tot el que fem, en el que som i en el que hem aconseguit a la vida. Ens creiem de debó nosaltres mateixos la nostra teòrica infelicitat ? … o es tracta més aviat d’una postura que ha arrelat en la societat benestant actual ?
Un dels molts encerts de la direcció, és que ha vist clarament que per deixar-ho encara més clar, calia posar un enorme mirall “físic” al fons de l’espai escènic, on els espectadors es veiessin a si mateixos reflectits, tant al principi com al final de la representació.
Avui no és un bon dia per a la protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A. De fet, fa dies que no està gaire bé. Asseguda a la seva taula de treball mentre espera sense massa ganes l’arribada del seu amant ocasional, escolta música, es formula els perquès del seu desencís, busca sortides a la seva situació, ens explica la seva visió del món… Hi ha tantes preguntes sense resposta? Tant de bo existís una pastilla que ho arreglés tot!