Arxiu d'etiquetes: Pablo Ley

– 321 – Teatre – L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER – Escenari Joan Brossa (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2019.06.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 242)

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER (temp. 18/19 – espectacle nº 242)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat vam anar novament a l’Escenari Joan Brossa, aquesta vegada a la Sala Palau i Fabre on ens esperava un dels relats més coneguts d’Edgar Allan Poe, “The Fall of the House of Usher” escrit el 1839.

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER amb direcció i dramatúrgia de Pablo  Ley, una proposta que nosaltres ja vam poder veure l’any 2017 al teatre Eòlia (ressenya en aquest enllaç). No acostumem a repetir produccions, però en aquest cas ens havien assegurat que era una “altra proposta” millorada, sota la direcció d’actors de Tony Casla i amb Núria Bonet com a protagonista.

La sala, plena d’una “boira” espessa, ens acull. Al fons, asseguda en una cadira, una noia vestida de blanc espera immòbil. De cop la foscor. Ella comença a descriure la casa, el bosc, el llac, …. I a les fosques visualitzem allò que ens descriu. Quan es fa la llum ella ens parla del temps marcat per un rellotge de paret, i ens fa “veure” les arrels dels arbres que s’estenen per sota dels fonaments de la casa.

Ja en aquest moment copsem l’extraordinària feina interpretativa que ens regalarà Núria Bonet. Durant tota la representació no podrem deixar de mirar el seu vestit blanc, els seus ulls, la seva mirada penetrant i els seus magnífics canvis de registre.

El relat original d’Edgar Allan Poe (Boston 1809-Baltimore 1849) és la història de dos germans, Roderick Usher i Lady Madeline, víctimes d’una estranya malaltia. El narrador és un amic de la infància de Roderick que els visita. Tots dos mantenen llargues converses. Ella és una ombra que passa en la llunyania. La mort sobrevola en tot moment la narració.

La proposta de Pablo Ley, tracta, justament, d’explicar la mateixa història des del punt de vista de Lady Madeline. Els seus són els ulls que ens miren en la foscor i ens glacen l’ànima.

Segons explica el mateix Pablo Ley en el programa de mà “una dramatúrgia és sovint una excusa per a fer una cosa que d’altra manera no faries mai. Per exemple, una excusa per a endinsar-te en una obra, com la d’Edgar Allan Poe, d’una diversitat i qualitat senzillament fascinadores“.

Pel que fa a la posada en escena, l’ambientació aconseguida a la sala és absolutament claustrofòbica.  La música i l’espai sonor de Javier Gamazo i la il·luminació de Conchita Pons són espectaculars.

La feina actoral de Núria Bonet i la direcció de Tony Casla, ambdós exalumnes de l’escola Eòlia, és magnífica. Des del minut zero ens sentim atrapats en aquesta sala que respira horror per tots els racons.

Continua llegint

– 318 – Teatre – COSMÈTICA DE L’ENEMIC (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.14 temp. 18/19 – espectacle nº 241)

COSMÈTICA DE L’ENEMIC (temp. 18/19 – espectacle nº 241)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres dia 14 de juny, vam veure la versió de COSMÈTICA DE L’ENEMIC que la companyia Kadiram Teatre porta a escena a la Sala Petita del Teatre Gaudí. Un text d’Amélie Nothomb, adaptada i traduïda per Pablo Ley i que està dirigida per Francesc Amaro.

La companyia Kadiram Teatre va néixer l’any 2012 impulsada per Francesc Amaro, i està formada per alumnes dels cursos d’interpretació que imparteix. L’any 2017 van aixecar Cosmètica de l’enemic, que  va suposar un repte interpretatiu per a dos actors que durant 70 minuts ens condueixen per un viatge sorprenent.

Amélie Nothomb va néixer l’any 1967 a Kobe, Japó a causa de la professió del seu pare, consol de Bèlgica. Ella és una escriptora belga en llengua francesa. Des del 1992 publica una novel·la cada any. Les seves obres destaquen per la descripció dels personatges i giren entorn de l’enfrontament dialèctic entre dos personatges o entre un personatge i una situació. La paraula com a nucli, l’enfrontament entre personatges com a motor de l’acció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

COSMÈTICA DE L’ENEMIC va ser escrita l’any 2001 i en ella, els dos protagonistes, Jêrome Angust i Textor Textel van construint un relat d’intriga, que Pablo Ley dosifica en aquesta adaptació.

Cosmètica de l’enemic és una petita joia en què dos actors han de defensar, en un espai petit, gairebé asfixiant, un diàleg brillant, boig, en què la contenció i la mesura interpretativa és clau per no desvetllar abans d’hora el sorprenent desenllaç

L’any 2013, nosaltres ja vam poder veure una posada en escena d’aquesta adaptació a la ara desapareguda Sala Muntaner (veure en aquest enllaç), dirigida per Magda Puyo i interpretada per Lluís Soler i Xavier Ripoll.

Continua llegint

– 212 –  Teatre – LA MEMÒRIA PERDUDA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2019.03.10 (temp. 18/19 – espectacle nº 157)

LA MEMÒRIA PERDUDA (temp. 18/19 – espectacle nº 157)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I com ni hi ha dues sense tres, per tal de completar el diumenge, en sortir del Mercat de les Flors ens vam dirigir al Teatre Eòlia per tal de veure la nova proposta de Pablo Ley, LA MEMÒRIA PERDUDA.

“A mi m’hauria agradat que això fos una superproducció. Una superproducció de les d’abans. Perquè la història que explicaré requeriria una superproducció. Sí. Perquè per exemple el que hauríem de posar aquí al darrera és una gran ciutat com a teló de fons. Grans avingudes, carrers traçats amb tiralínies que fan que les paral·leles s’ajuntin a l’infinit. I als carrers caldria que hi poséssim pistolers…”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Així comença Raquel Ferri la seva extraordinària interpretació d’aquest text escrit i dirigit per Pablo Ley Fancelli, un text que vol ser un homenatge a la seva mare i a la seva generació. Un espectacle que repassa la història recent d’Europa des de la mirada d’una jove de 15 anys.

Un homenatge a tots els que han estat arrossegats per la història sense ser (ni voler-ho ser) protagonistes.

Una noia nascuda en 1921, a la Barcelona del Pistolerisme que viurà la Guerra Civil sent adolescent. Aquest fet comportarà la sortida d’Espanya, amb la seva mare i el seu germà, per buscar refugi a Itàlia d’on era originaria la família del seu pare. En acabar la Guerra d’Espanya tornen a Barcelona des d’on viuran la II Guerra Mundial i la llarga travessia del franquisme. Una noia que “va dir adéu” el 1999 marxant per un túnel de llum cap al futur.

Una proposta absolutament captivadora pel text, d’una gran sensibilitat, per la interpretació i per la música, que de la mà de Jorge de la Torre ha acompanyat, de forma magnífica, a la protagonista al llarg de tota la història.

Continua llegint

– Teatre – MEDUSA (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Tallers – 2017.12.20 (temp. 17/18 – esp. nº 144)

MEDUSA (temp. 17/18 – espectacle nº 144)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La companyia barcelonina La Virgueria, creada l’any 2009, formada per Aleix Fauró, Isis Martín, Marina Fita, Oscar Llobet i Patricia Bargalló, va guanyar el X premi Quim Masó de produccions teatrals (dins del marc del Festival Temporada Alta 2016), amb el projecte MEDUSA, que ahir varem tenir ocasió de veure a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, després del seu pas per Temporada Alta d’enguany.

MEDUSA parteix de l’adaptació que Pablo Ley va fer de la novel·la homònima de l’escriptor asturià Ricardo Menéndez Salmón, sobre el cineasta, fotògraf, dibuixant i pintor Karl Gustav Friedrich Prohaska. Una adaptació teatral arriscada amb un magnífic resultat, i que segons manifesta l’autor “de tots els llibres que he escrit, Medusa és el que menys em podia imaginar en llenguatge teatral“.

Prohaska va ser un artista molt singular, obsessionat amb la desaparició i la invisibilitat, i fidel observador de les atrocitats i vergonyes humanes del segle XX. Un observador de l’horror. Del llibre es desprenia una reflexió sobre l’origen del mal i la seva essència.

Un projecte que va tardar cinc anys a madurar després de l’impacte que la lectura del llibre va causar en l’Isis Martín i l’Aleix Fauró, codirectors de la proposta. L’adaptació feta per Pablo Ley que diu: “El que he fet és convertir-la en un poema continu que hauria de tenir una traducció en els objectes, en els personatges i l’espai“.

Ha estat un llarg procés de creació amb el repte de construir la dramatúrgia des de la disposició dels objectes, des de l’ús de la llum o l’elecció del vestuari i l’ús de tots els elements escenogràfics en cada moment.

En entrar a la sala ja observem als quatre intèrprets posicionats a l’escenari, Isis Martín és la primera a parlar, es presenta com una estudiant que realitza un treball de recerca sobre el personatge, i ens explica amb una fredor feridora una pel·lícula de poc més de tres minuts rodada per Prohaska, on ha filmat les execucions de jueus a mans de dos botxins que es van alternant els papers d’executor i del que enretira el cos. Ella és la que al llarg del muntatge donarà veu al testimoni de Prohaska, aquesta persona de la qual no es guarda cap fotografia, cap prova de la seva existència.

Continua llegint

– Teatre – L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER (🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia -2017.11.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 117)

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER  (temp. 17/18 – espectacle nº 117)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge al vespre tornem al Teatre Eòlia per veure aquesta proposta amb direcció i dramatúrgia de Pablo Ley, basada en un dels relats més coneguts d’Edgar Allan Poe, L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER.

Una única actriu ens explica la història i al mateix temps interpreta tots els papers del relat. Una jove Núria Montes que ens ha captivat per la seva narració, sentida de tal forma que ens ha fet visualitzar el que ens estava descrivint i, fins i tot, ens ha fet sentir les olors del bosc, del llac, de la casa, …. Ens ha fet veure la boira que envolta la casa i la foscor de l’interior.

Una actriu que ens mira directament als ulls sense perdre ni una paraula ni l’absoluta i perfecta sincronització amb l’espai sonor de Javier Gamazo, que amb les notes dissonants de la seva música evoca una atmosfera ombrívola i terrorífica.

La història que explica, amb una prosa gairebé poètica s’enquadra dins del gènere de terror. Explica la història de dos germans, Roderick Usher i Lady Madeline, que són víctimes d’una estranya malaltia.

Un amic de la infància de Roderick els visita i intenta entendre quin és el mal que els afecta. Quan arriba a la casa ella ha mort, i l’han enterrada a la cripta però passeja com una ombra per tota la casa. A l’obra original aquest amic és el que explicava la història.

Lady Madeline és, en el relat de Poe, un personatge fugaç com una ombra que passa en la llunyania. En aquesta proposta, ella és qui ens explica la història des del seu punt de vista. Els seus ulls són els ulls que ens miren en la foscor i ens glacen l’ànima.

Una obra gòtica que explora escènicament el gènere de terror i que paga la pena veure, per veure treballar Núria Montes, actriu andorrana que hem pogut veure a la sèrie televisiva La Riera i que va formar part del grup de laboratori de teatre jove, Els Malnascuts, a la sala Beckett participant en la proposta “Bereshit. Gènesi o en el principi” el passat mes de juny.

Continua llegint

– Teatre – 90 MINUTOS (🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2017.11.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 111)

90 MINUTOS (temp. 17/18 – espectacle nº 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vàrem poder assistir a l’estrena de 90 MINUTOS al Teatre Eòlia, una proposta realitzada per dues noies molt joves que estan formant-se professionalment a l’Escola superior d’art dramàtic Eòlia, sota la tutela d’un dels seus professors, en Pablo Ley.

Un text que no és fàcil, amb el que en principi ens va costar entrar, però que per sort finalment vam aconseguir connectar, escrit per Andrea Monje (23 anys) i que comparteix direcció amb Pablo Ley.

La interpretació és de Cristina Vallribera (22 anys), que es deixa la pell sobre l’espai escènic des del minut zero, i no tan sols amb la seva expressió i les seves paraules, sinó també per un exercici físic esgotador, caminat i corrent reiteradament pel passadís longitudinal que travessa la sala de punta a punta, en una carrera descontrolada en alguns moments i que obliga als espectadors situats a banda i banda a seguir-la com si estiguéssim veient un partit de tenis.

Un afer sexual amb un noi, que sembla que no acaba del tot bé, fa que la protagonista, entri en una mena de desestabilització personal en veure’s rebutjada; de tornada a casa tota sola en el tren, es comença a plantejar que la seva existència no te gaire sentit i entra en un procés d’angoixa depressiva que li fa plantejar seriosament el suïcidi.

Diuen els psicòlegs que tracten el tema del suïcidi, que si una persona triga més de 90 minuts en prendre la decisió d’acabar amb la seva vida, molt possiblement no arribarà a consumar-lo.

Són precisament aquests 90 minuts el que ens vol explicar aquesta proposta teatral, des de la desesperació inicial, l’angoixa personal de frustració, la sensació de solitud a la vida, alguns pensaments d’acomiadament de persones estimades, els records de la infància i de la curta vida fins aleshores, que s’amunteguen a la balança per prendre la decisió més important de la seva existència.

La solitud és part de la vida des del principi de la humanitat, mai podràs desfer-te d’ella.

Una escenografia molt senzilla, però impactant i efectiva, basada en dues vies paral·leles vermelles i fluorescents que travessen l’espai escènic de punta a punta i per un transita el personatge durant tota la representació; fora d’aquestes “venes de sang”, una sèrie de petits elements que anirà utilitzant l’actriu i que anirà incorporant a l’acció en determinats moments.

Continua llegint

– Teatre (266) – LA MATERNITAT D’ELNA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 28.04.2017

LA MATERNITAT D’ELNA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dins del recorregut “Guerra i Pau” que ha programat el Teatre Lliure aquesta temporada (ja hem pogut veure MASACRE), hem tingut la sort de poder gaudir d’aquesta proposta que se’ns va escapar, quan es va estrenar a temporada Alta el 2008, fent estada al Teatre Capítol en 2009 i al Teatre Eòlia la passada temporada.

LA MATERNITAT D’ELNA va ser una institució que va funcionar entre 1939 i 1944 impulsada pels moviments socials suïssos, que van aportar diners i equipaments, i que va dirigir una persona molt jove, l’infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, amb l’únic objectiu de què les dones embarassades que estaven als camps de concentració francesos d’Argelers i Sant Cebrià del Rosselló, poguessin tenir les criatures en millors condicions higièniques, alimentaries i de salut.

Aquesta proposta, amb dramatúrgia de Pablo Ley, està basada en l’obra “La Maternitat d’Elna”, primer llibre de la historiadora Assumpta Montellà, que es va convertir en tot un èxit des de la seva publicació en 2005.

Ens parla d’uns fets històrics relatats en tercera persona per una dona, la Mercè Domènech, que ens explica com va haver de fugir de Barcelona, al gener del 1939, quan entraven les tropes franquistes. Van iniciar el camí de fugida cap a França amb el que hi cabia en una maleta, ella era modista i només es va endur de record una capseta amb fils de colors. En travessar la frontera on ells esperaven iniciar una nova vida, van ser internats en camps de concentració amb filferros al nord, filferros al sud, filferros a l’oest i a l’est, el mar. Com a matalàs la sorra. Com a sostre el cel.

Continua llegint

– Roda de premsa – ALÍCIA – Sala Atrium (rp75)- 06.03.2017

ALÍCIA – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir dilluns m’apropo a la Sala Atrium, per poder assistir a la presentació d’una nova proposta de la companyia Menú Teatral. Es tracta d’ALÍCIA basat en l’obra de Lewis Carroll, dirigit per David Maqueda i amb dramatúrgia de Pablo Ley.

En aquest espectacle, com si es tractés d’un estat alterat de la consciència, ens endinsaran en el món de Les Meravelles, el món d’Alícia, on el nonsense i els somnis són l’única norma a seguir. L’espectacle, que respecta gran part del text de Carroll, és un passeig per la psique d’Alícia, on es qüestiona la identitat, i la relació amb el món que l’envolta vers el seu propi món interior. És un viatge, sense direcció, és un viatge interior, cap als camins que hi ha dins de la ment.

Es tracta d’una ALÍCIA una mica corrompuda….. una història d’un somni. Ens comenten que ha estat un treball d’un procés força llarg, primer de lectures i més tard de laboratori d’idees, a la recerca de buscar la millor manera d’explicar aquest món oníric.

Una escenografia a partir d’una habitació abstracta, en el que veurem a tots els actors que s’aniran convertint en Alícia, per mostrar diferents punts de vista d’aquesta, en la que l’espectador podrà triar la que més li satisfà o amb la que se senti més identificat. L’habitació prendrà “vida” des del primer moment quan el públic entra en la llodriguera.

Continua llegint

– Teatre (200) – PAISAJE SIN CASAS (🐌🐌🐌🐌) – La Virgueria – 29/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

…. i arribem a les 200 produccions artístiques, que ja hem pogut veure aquesta temporada i que també hem valorat en aquest espai.

Per nosaltres ha estat tot un rècord, aconseguir-ho en tan sols en 9 mesos, ja que ho hem aconseguit a poc a poc, sortint gairebé cada dia de la comoditat de la nostra llar per gaudir del Teatre; així hem anat sumant en el nostre particular comptador, diferents representacions teatrals, així com produccions d’altres facetes de les Arts escèniques, com poden ser la dansa i el circ. Estem contents, molt contents, però encara ho estem més, quan aquest número l’hem pogut assolir amb una representació que ens ha agradat moltíssim…

Curiosament, no ens vam assabentar quan aquesta producció va ser estrenada a l’Espai Lliure la temporada 2012-2013 i més tard va ser representada a l’actual teatre Eòlia. Ara l’hem pogut veure en el local d’assaig de la companyia, la Virgueria, al Poble-Sec.

PAISAJE SIN CASAS - La Virgueria 2

El text de Pablo Ley, guanyador del premi Marqués de Bradomín 1990 (Premi literari per a joves dramaturgs), ens trasllada a la dècada dels 80.

…. una dècada de profunds canvis a la societat espanyola. Una dècada de reestructuració a tots els nivells, en la qual va anar entrant llum a tots els racons d’un Estat que havia restat a les fosques durant quaranta anys. Va tenir la porta oberta, per primera vegada en molts anys, a la llibertat, a l’experimentació, ….  Però els anys 80 van donar lloc també a una generació tacada per la lacra de l’heroïna i la desil·lusió

Un diàleg entre dos joves, dos ionquis, delinqüents comuns, carteristes que esperen una sortida per a les seves vides. I mentre esperen ens expliquen el seu món, a què dediquen el temps, quines són les seves frustracions, les seves pors, els seus somnis.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – DIGUE’M LA VERITAT (🐌🐌🐌🐌) – Cia. Eólia – Museo d’Arqueologic – 16/07/2015

DIGUE’M LA VERITAT – Fa uns dies vam conèixer a Pablo Ley i mig de broma va comentar que si ja teníem entrades per aquesta producció que es presentava en un lloc inusual, el Museu d’Arqueologia, de fet ja ho havíem pensat però com que no eren numerades i desconeixíem si hi hauria o no cadires ens havia fet desistir a priori. Aquella mateixa nit vam comprar les entrades …. I si era realment una de les sorpreses del Festival Grec??

digam-la-veritat

I hem de dir que absolutament, per nosaltres, si, ha estat una sorpresa, amb una obra d’una temàtica pensada i escrita per aprofitar l’espai en el qual s’ha presentat.

És la primera producció de la Companyia Eòlia integrada per actors que s’han format a l’Escola Eòlia, fundada l’any 2000, i que per nosaltres han estat magnífics.

Un grup d’amics han estat convidats a un sopar que és el primer d’uns sopars en què els plats principals estaran elaborats amb ingredients prehistòrics i que han aconseguit tornar a produir. Quatre dels convidats tenen un passat comú que els uneix. Comparteixen el misteri d’un fet ocorregut en un viatge a la vall d’Hunza, a la frontera entre l’Índia i el Pakistan.

digam-la-veritat 2

Set persones presents i una d’absent però que hi és, al llarg de tota l’obra.

Els personatges es presenten entre ells i se’ns presenten a nosaltres els espectadors, però qui són en realitat aquests convidats??, perquè han coincidit en el sopar una arqueòloga, una traductora d’àrab i estudiosa dels protoidiomes de la humanitat, un ex capellà enginyer, una cooperant d’una ONG, una corresponsal, un fotògraf de guerra i un militar pilot d’avions???

Pablo Ley és l’autor i Josep Galindo el director, ambdós han aconseguit crear un clímax per un thriller que revisant el passat ens alerta sobre el futur. El que comença com a ficció s’atura de cop i volta i es torna present real per acabar de nou en ficció amb un sorprenent final.

digam-la-veritat 3

La interacció amb els espectadors és constant, fins i tot al Miquel “Juli César” li van demanar de sortir a l’escenari per fer una foto del grup.

La naturalitat dels actors des del principi de la representació és un dels valors més positius, fins i tot els noms dels personatges són els noms reals, i aquest fet li dóna frescor i credibilitat. El jo personatge interacciona amb el jo persona en un joc de realitat i ficció realment fascinant.

digam-la-veritat 4

Una proposta que ens ha semblat valenta i agosarada, una forma de fer diferent i un munt de temes a escena: les religions, les pors, l’amistat, l’amor, la política, la cultura, el fanatisme, la violència, la labor de les ONG’s, la manipulació de la informació …… i la veritat, … on està la veritat de tot plegat??

No és més cert que la veritat la construïm entre tots ??

Autor : Pablo Ley
Direcció : Josep Galindo
Repartiment: Cristina Blanco Aloy, Eugenia Manzanares, Kathy Sey, Rai Borrell, Sonia Espinosa, Tasio Acezat, Toni Soldevila.
Producció executiva: Ana Esteban // Ajudant de dirección : Anna Serrano // Disseny de llums: Anna Espunya // Disseny gràfic: Miquel Llach // Escenografía: Projecte Galilei // Espai sonor: Javi Gamazo // Fotografia : Ima Garmendia // Vestuari: Projecte Galilei 
Cargol prehistoric

Cargol prehistoric