Arxiu d'etiquetes: Kathy Sey

– 071 – Teatre – ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (🐌🐌🐌) – TNC – Sala Gran – 2018.10.05 (temp. 18/19 – espectacle. nº 052)

ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA (temp. 18/19 – espectacle nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d’un musical en forma de “paròdia esbojarrada” sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l’adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat “Cançons del Poble”, destinat a l’Orfeó Català, on s’hi llegia entre línies que “si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem“. I d’aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l’humor i la ironia per riure’ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s’hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal … i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l’oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de “salvar la unidad indisoluble de España“.

La nit del dimarts 29 d’abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l’escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l’empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – ESTACIÓ TÈRMINUS (🐌🐌+ 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 04/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns passat, 4 de juliol al vespre, Festival Grec, Mercat de les Flors, esperem entrar dins l‘ESTACIÓ TÈRMINUS.

I és que és així com trobem la sala quan entrem, les butaques no hi són, una estructura metàl·lica encercla un espai central on hi ha tres bancs de fusta i un munt de maletes. Als laterals uns taulons de fusta fan de grades. Un parell de grans pantalles, a banda i banda informen de les sortides dels trens. A una banda de l’espai maquines expenedores de begudes, a l’altra banda dos lavabos. (que algú fins i tot, els voldria utilitzar, malgrat que són de attrezzo).

Moltes expectatives que de mica en mica s’aniran diluint. I és que ens trobem amb un muntatge i una posada en escena potents, unes interpretacions entregades i quasi totes convincents, però ens ha fallat el text, que per nosaltres ha estat poc elaborat. Quan sortim comentem que tenim la impressió que hem assistit a una pluja d’idees de temes relacionats amb la violència, sense aprofondir en cap cas; no hem vist un text acabat i amb un fil argumental estructurat.

Continua llegint →

– GREC2015 – Teatre – DIGUE’M LA VERITAT (🐌🐌🐌🐌) – Cia. Eólia – Museo d’Arqueologic – 16/07/2015

1 resposta

DIGUE’M LA VERITAT – Fa uns dies vam conèixer a Pablo Ley i mig de broma va comentar que si ja teníem entrades per aquesta producció que es presentava en un lloc inusual, el Museu d’Arqueologia, de fet ja ho havíem pensat però com que no eren numerades i desconeixíem si hi hauria o no cadires ens havia fet desistir a priori. Aquella mateixa nit vam comprar les entrades …. I si era realment una de les sorpreses del Festival Grec??

I hem de dir que absolutament, per nosaltres, si, ha estat una sorpresa, amb una obra d’una temàtica pensada i escrita per aprofitar l’espai en el qual s’ha presentat.

És la primera producció de la Companyia Eòlia integrada per actors que s’han format a l’Escola Eòlia, fundada l’any 2000, i que per nosaltres han estat magnífics.

Un grup d’amics han estat convidats a un sopar que és el primer d’uns sopars en què els plats principals estaran elaborats amb ingredients prehistòrics i que han aconseguit tornar a produir. Quatre dels convidats tenen un passat comú que els uneix. Comparteixen el misteri d’un fet ocorregut en un viatge a la vall d’Hunza, a la frontera entre l’Índia i el Pakistan.

Set persones presents i una d’absent però que hi és, al llarg de tota l’obra.

Els personatges es presenten entre ells i se’ns presenten a nosaltres els espectadors, però qui són en realitat aquests convidats??, perquè han coincidit en el sopar una arqueòloga, una traductora d’àrab i estudiosa dels protoidiomes de la humanitat, un ex capellà enginyer, una cooperant d’una ONG, una corresponsal, un fotògraf de guerra i un militar pilot d’avions???

Pablo Ley és l’autor i Josep Galindo el director, ambdós han aconseguit crear un clímax per un thriller que revisant el passat ens alerta sobre el futur. El que comença com a ficció s’atura de cop i volta i es torna present real per acabar de nou en ficció amb un sorprenent final.

La interacció amb els espectadors és constant, fins i tot al Miquel “Juli César” li van demanar de sortir a l’escenari per fer una foto del grup.

La naturalitat dels actors des del principi de la representació és un dels valors més positius, fins i tot els noms dels personatges són els noms reals, i aquest fet li dóna frescor i credibilitat. El jo personatge interacciona amb el jo persona en un joc de realitat i ficció realment fascinant.

Una proposta que ens ha semblat valenta i agosarada, una forma de fer diferent i un munt de temes a escena: les religions, les pors, l’amistat, l’amor, la política, la cultura, el fanatisme, la violència, la labor de les ONG’s, la manipulació de la informació …… i la veritat, … on està la veritat de tot plegat??

No és més cert que la veritat la construïm entre tots ??