Arxiu d'etiquetes: Núria Bonet

– 321 – Teatre – L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER – Escenari Joan Brossa (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2019.06.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 242)

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER (temp. 18/19 – espectacle nº 242)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat vam anar novament a l’Escenari Joan Brossa, aquesta vegada a la Sala Palau i Fabre on ens esperava un dels relats més coneguts d’Edgar Allan Poe, “The Fall of the House of Usher” escrit el 1839.

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER amb direcció i dramatúrgia de Pablo  Ley, una proposta que nosaltres ja vam poder veure l’any 2017 al teatre Eòlia (ressenya en aquest enllaç). No acostumem a repetir produccions, però en aquest cas ens havien assegurat que era una “altra proposta” millorada, sota la direcció d’actors de Tony Casla i amb Núria Bonet com a protagonista.

La sala, plena d’una “boira” espessa, ens acull. Al fons, asseguda en una cadira, una noia vestida de blanc espera immòbil. De cop la foscor. Ella comença a descriure la casa, el bosc, el llac, …. I a les fosques visualitzem allò que ens descriu. Quan es fa la llum ella ens parla del temps marcat per un rellotge de paret, i ens fa “veure” les arrels dels arbres que s’estenen per sota dels fonaments de la casa.

Ja en aquest moment copsem l’extraordinària feina interpretativa que ens regalarà Núria Bonet. Durant tota la representació no podrem deixar de mirar el seu vestit blanc, els seus ulls, la seva mirada penetrant i els seus magnífics canvis de registre.

El relat original d’Edgar Allan Poe (Boston 1809-Baltimore 1849) és la història de dos germans, Roderick Usher i Lady Madeline, víctimes d’una estranya malaltia. El narrador és un amic de la infància de Roderick que els visita. Tots dos mantenen llargues converses. Ella és una ombra que passa en la llunyania. La mort sobrevola en tot moment la narració.

La proposta de Pablo Ley, tracta, justament, d’explicar la mateixa història des del punt de vista de Lady Madeline. Els seus són els ulls que ens miren en la foscor i ens glacen l’ànima.

Segons explica el mateix Pablo Ley en el programa de mà “una dramatúrgia és sovint una excusa per a fer una cosa que d’altra manera no faries mai. Per exemple, una excusa per a endinsar-te en una obra, com la d’Edgar Allan Poe, d’una diversitat i qualitat senzillament fascinadores“.

Pel que fa a la posada en escena, l’ambientació aconseguida a la sala és absolutament claustrofòbica.  La música i l’espai sonor de Javier Gamazo i la il·luminació de Conchita Pons són espectaculars.

La feina actoral de Núria Bonet i la direcció de Tony Casla, ambdós exalumnes de l’escola Eòlia, és magnífica. Des del minut zero ens sentim atrapats en aquesta sala que respira horror per tots els racons.

Continua llegint

– 302 – Teatre – ALL YOU NEED IS LOVE (L’Amor de Fedra) – Institut del Teatre – (🐌🐌🐌) – 2019.06.04 (temp. 18/19 – esp. nº 221)

ALL YOU NEED IS LOVE (L’Amor de Fedra) (temp. 18/19 – espectacle nº 221)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia temps que no havíem tornat a l’Institut del Teatre per veure una representació teatral, i ahir ho vam fer de la mà d’en Nil Martín que ens va convidar a veure la proposta ALL YOU NEED IS LOVE (L’AMOR DE FEDRA).

Basada en l’obra de Sarak Kane, l’Amor de Fedra, es tracta d’una adaptació de Fedra de Sèneca. Fedra és una princesa casada amb per conveniència amb Teseo. Aquest té un fill d’una relació anterior, Hipòlit, un personatge estrany i introvertit del qual Fedra s’enamora. Ella té una filla amb Teseo, anomenada Estrofa, que li retreu aquest enamorament cap al seu fillastre.

Hipòlit és l’antiheroi, viu tancat a la seva habitació, rodejats de joguines, veient la televisió i menjant, un personatge que manté relacions sexuals amb qui vol. La gent l’estima. Ha mantingut relacions sexuals amb la seva germanastra.

Fedra li confessa el seu amor i és rebutjada, fet que la porta al suïcidi després de denunciar que ha estat violada per Hipòlit. La tornada de Teseo provoca el desenvolupament dels fets i el tràgic final.

La sala “s.4 s.4” de l’Institut del Teatre està a les fosques quan entrem, uns personatges ballen dalt una mena de cubs. Ens acomodem, segons ens indiquen, malgrat que massa sovint hem de canviar de lloc perquè l’acció es realitza per tot arreu, especialment a les grades. De cop la llum ens mostra a Hipòlit, dalt de la grada, la seva habitació… s’està masturbant. Nil Martín és Hipòlit i ens oferirà una interpretació sòlida i convincent. Un paper que oscil·la entre la innocència i la perversió. De fet el seu paper es converteix en el protagonista de l’acció.

Núria Bonet, ens ha ofert una magnífica interpretació de Fedra. Hem vist diverses vegades interpretacions d’aquesta actriu sent l’última a la “Plaça del Diamant” al Teatre Victòria al gener d’enguany.

Continua llegint

– 149 –  Teatre – LA PLAÇA DEL DIAMANT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Victoria – 2019.01.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

LA PLAÇA DEL DIAMANT (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Torna als escenaris un clàssic.Torna l’obra clàssica de Mercè Rodoreda, LA PLAÇA DEL DIAMANT, i ho fa de la mà de Paco Mir i amb actors i actrius de la Companyia Eòlia, al Teatre Victòria. Dimarts dia 8 va ser l’estrena d’aquesta producció que es podrà veure tots els dimarts del mes de gener.

“La plaça del Diamant” és una novel·la publicada en 1962 i està considerada com una de les millors plasmacions de la vida a Barcelona abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola. La novel·la és, al mateix temps un gran retrat de dona, una crònica magnífica de Barcelona i de com van marcar aquests moments històrics la vida dels barcelonins.

Paco Mir ha fet i dirigeix aquesta adaptació que vol comprimir en noranta minuts els quaranta anys de la vida de la Colometa i ho fa des de “l’admiració que sent per l’autora i la seva obra“.

La Companyia Eòlia està formada per actors i actrius que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Eòlia. Una companyia nascuda amb la voluntat de donar visibilitat a aquest grup de professionals, sent al mateix temps un lloc de retrobament i posada en comú d’experiències que es van adquirint professionalment. Nosaltres ja vam poder gaudir de la primera proposta de la companyia, “Digue’m la veritat” dins del Festival Grec 2015.

En aquesta producció els intèrprets són Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps. Set actors que interpreten els més de vint personatges de la novel·la. Unes magnífiques interpretacions, fresques i entregades, destacant a les dues Colometes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’escenografia de Jordi Bulbena es recolza en les projeccions i música original de Jofre Bardagí i donen com a resultat una posada en escena molt acurada que ens ha agradat per la seva aparent simplicitat.

Continua llegint

– Teatre – PLANETA PÀRIA (🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2018.02.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 200)

PLANETA PÀRIA (temp. 17/18 – espectacle  nº 200)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Som conscients que algunes de les propostes que ofereix el Teatre Eòlia, estan total o parcialment aixecades amb l’esforç del treball i sobretot la il·lusió d’estudiants de l’Escola d’art dramàtic de l’escola del mateix nom. No podem valorar per tant, amb la mateixa escala amb la que ho fem quan parlem de propostes de teatre professional.

Però un cop dit això, creiem que aquesta proposta de PLANETA PÀRIA, no estava encara prou madura per oferir-la davant del públic, tot i saber que no és la primera vegada que es presenta en aquest teatre, ja que va ser representada el juny de 2017 dins la Mostra d’Intèrprets Emergents organitzada per Eòlia, i a la que accedeixen els alumnes de quart de formació lliure de l’escola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La idea inicial del text de Carla Torres, és si mes no, força atractiva, però un cop aquest text s’ha volgut traspassar a l’espai escènic, la direcció que realitza la mateixa autora, és segons el nostre punt de vista, segurament massa ambiciosa; intentar fusionar dues històries paral·leles al mateix espai i amb 9 actors, és complicat inclús per professionals amb una llarga carrera teatral.

Continua llegint