Arxiu d'etiquetes: Companyia Eòlia

– 149 –  Teatre – LA PLAÇA DEL DIAMANT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Victoria – 2019.01.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

LA PLAÇA DEL DIAMANT (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Torna als escenaris un clàssic.Torna l’obra clàssica de Mercè Rodoreda, LA PLAÇA DEL DIAMANT, i ho fa de la mà de Paco Mir i amb actors i actrius de la Companyia Eòlia, al Teatre Victòria. Dimarts dia 8 va ser l’estrena d’aquesta producció que es podrà veure tots els dimarts del mes de gener.

“La plaça del Diamant” és una novel·la publicada en 1962 i està considerada com una de les millors plasmacions de la vida a Barcelona abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola. La novel·la és, al mateix temps un gran retrat de dona, una crònica magnífica de Barcelona i de com van marcar aquests moments històrics la vida dels barcelonins.

Paco Mir ha fet i dirigeix aquesta adaptació que vol comprimir en noranta minuts els quaranta anys de la vida de la Colometa i ho fa des de “l’admiració que sent per l’autora i la seva obra“.

La Companyia Eòlia està formada per actors i actrius que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Eòlia. Una companyia nascuda amb la voluntat de donar visibilitat a aquest grup de professionals, sent al mateix temps un lloc de retrobament i posada en comú d’experiències que es van adquirint professionalment. Nosaltres ja vam poder gaudir de la primera proposta de la companyia, “Digue’m la veritat” dins del Festival Grec 2015.

En aquesta producció els intèrprets són Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps. Set actors que interpreten els més de vint personatges de la novel·la. Unes magnífiques interpretacions, fresques i entregades, destacant a les dues Colometes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’escenografia de Jordi Bulbena es recolza en les projeccions i música original de Jofre Bardagí i donen com a resultat una posada en escena molt acurada que ens ha agradat per la seva aparent simplicitat.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – DIGUE’M LA VERITAT (🐌🐌🐌🐌) – Cia. Eólia – Museo d’Arqueologic – 16/07/2015

DIGUE’M LA VERITAT – Fa uns dies vam conèixer a Pablo Ley i mig de broma va comentar que si ja teníem entrades per aquesta producció que es presentava en un lloc inusual, el Museu d’Arqueologia, de fet ja ho havíem pensat però com que no eren numerades i desconeixíem si hi hauria o no cadires ens havia fet desistir a priori. Aquella mateixa nit vam comprar les entrades …. I si era realment una de les sorpreses del Festival Grec??

digam-la-veritat

I hem de dir que absolutament, per nosaltres, si, ha estat una sorpresa, amb una obra d’una temàtica pensada i escrita per aprofitar l’espai en el qual s’ha presentat.

És la primera producció de la Companyia Eòlia integrada per actors que s’han format a l’Escola Eòlia, fundada l’any 2000, i que per nosaltres han estat magnífics.

Un grup d’amics han estat convidats a un sopar que és el primer d’uns sopars en què els plats principals estaran elaborats amb ingredients prehistòrics i que han aconseguit tornar a produir. Quatre dels convidats tenen un passat comú que els uneix. Comparteixen el misteri d’un fet ocorregut en un viatge a la vall d’Hunza, a la frontera entre l’Índia i el Pakistan.

digam-la-veritat 2

Set persones presents i una d’absent però que hi és, al llarg de tota l’obra.

Els personatges es presenten entre ells i se’ns presenten a nosaltres els espectadors, però qui són en realitat aquests convidats??, perquè han coincidit en el sopar una arqueòloga, una traductora d’àrab i estudiosa dels protoidiomes de la humanitat, un ex capellà enginyer, una cooperant d’una ONG, una corresponsal, un fotògraf de guerra i un militar pilot d’avions???

Pablo Ley és l’autor i Josep Galindo el director, ambdós han aconseguit crear un clímax per un thriller que revisant el passat ens alerta sobre el futur. El que comença com a ficció s’atura de cop i volta i es torna present real per acabar de nou en ficció amb un sorprenent final.

digam-la-veritat 3

La interacció amb els espectadors és constant, fins i tot al Miquel “Juli César” li van demanar de sortir a l’escenari per fer una foto del grup.

La naturalitat dels actors des del principi de la representació és un dels valors més positius, fins i tot els noms dels personatges són els noms reals, i aquest fet li dóna frescor i credibilitat. El jo personatge interacciona amb el jo persona en un joc de realitat i ficció realment fascinant.

digam-la-veritat 4

Una proposta que ens ha semblat valenta i agosarada, una forma de fer diferent i un munt de temes a escena: les religions, les pors, l’amistat, l’amor, la política, la cultura, el fanatisme, la violència, la labor de les ONG’s, la manipulació de la informació …… i la veritat, … on està la veritat de tot plegat??

No és més cert que la veritat la construïm entre tots ??

Autor : Pablo Ley
Direcció : Josep Galindo
Repartiment: Cristina Blanco Aloy, Eugenia Manzanares, Kathy Sey, Rai Borrell, Sonia Espinosa, Tasio Acezat, Toni Soldevila.
Producció executiva: Ana Esteban // Ajudant de dirección : Anna Serrano // Disseny de llums: Anna Espunya // Disseny gràfic: Miquel Llach // Escenografía: Projecte Galilei // Espai sonor: Javi Gamazo // Fotografia : Ima Garmendia // Vestuari: Projecte Galilei 
Cargol prehistoric

Cargol prehistoric