Arxiu d'etiquetes: Festival GREC2015

– Festival Grec2015 – La nostra Valoració

Creiem que aquest Grec, ha estat un dels més fluixos dels últims anys; això evidentment és la nostra opinió molt personal del que hem pogut veure, escollint el que a priori ens semblava que era el millor del que ens oferien.

Malauradament en forces casos ens hem equivocat de ple i alguns d’ells no ens han agradat gens; per altra banda, alguns espectacles ens els hem perdut per manca de temps disponible i sobretot per culpa de què la direcció del Festival Grec, no anuncia quines d’aquestes propostes tenen pensat programar-les a la temporada vinent…. i d’aquesta manera hem escollit alguns espectacles prioritzant-los erròniament, sobre d’altres, que possiblement no podrem veure mai.

GREC2015També ens agradaria denunciar des d’aquest espai, el greuge comparatiu que representa que gairebé la meitat de les localitats han estat INVITACIONS, i també que els que som realment aficionats a les Arts escèniques i a la CULTURA, hem estat una altra vegada castigats amb preus excessius que han malmès la nostra economia; novament la direcció d’aquest Festival Grec, no ha recolzat en absolut (més aviat al contrari) als que paguem la nostra entrada, i NO ens han oferit abonaments, que tinguin en compte el nombre d’entrades que vols comprar, oferint majors descomptes a mesura que aquests s’incrementen.

En veure les llargues cues per recollir INVITACIONS, molts de nosaltres ens hem sentit dolguts pel greuge comparatiu…   a vegades arribem a considerar-nos estafats, mentre els “amics” i a “dit”, obtenen entrades gratuïtes. Avui en dia, aquest fet s’hauria de considerar també com una mena de corrupció i més tenint en compte que es juga amb diners públics ….que paguem entre els pocs que declarem la totalitat dels nostres ingressos. Una autèntica vergonya, que hauria de provocar la destitució immediata dels responsables d’aquest Festival.

Nosaltres ens hem gastat una “pasta gansa” per tal de poder veure 28 produccions del GREC, durant el mes de juliol… i la veritat és que els resultats no han estat ni molt menys els que ens esperàvem d’un Festival d’aquesta categoria.

Deixem constància aquí dels espectacles que ens han agradat més, intentant posar-los per ordre de preferència:

1 – THE GUEST – Dansa (🐌🐌🐌🐌🐌)

2 – À LOUER – Peepin Tom – Dansa (🐌🐌🐌🐌🐌)

3 – NEUS CATALÀ – UN CEL DE PLOM – Teatre (🐌🐌🐌🐌🐌)

4 – IL N’EST PAS ENCORE MINUIT – Circ (🐌🐌🐌🐌🐌)

5 – JOAN MANUEL SERRAT – Concert (🐌🐌🐌🐌🐌)

6 – SOEURS – Teatre (🐌🐌🐌🐌🐌)

7 – LA IMAGINACION del FUTURO (🐌🐌🐌🐌🐌)

8 – VORÒNIA – Dansa (🐌🐌🐌🐌 + 🐚)

9 – LA NIT d’HELVER – Teatre (🐌🐌🐌🐌 )

10 – CINÉMATIQUE – Dansa (🐌🐌🐌🐌 )

11 – DIGUE’M LA VERITAT – Teatre (🐌🐌🐌🐌 )

12 – BANGKOK – Teatre (🐌🐌🐌🐌 )

13 – SÓCRATES – Teatre (🐌🐌🐌🐌 )

14 – LA TORTUGA DE CALIFORNIA – Teatre –  (🐌🐌🐌 + 🐚)

15 – PALS – Circ (🐌🐌🐌 + 🐚)

16 – THE CIVIL WARS – Teatre (🐌🐌🐌 + 🐚)

Per altra banda, fora del Festival GREC, també es poden veure produccions de força qualitat … encara que els Teatres que no poden entrar en el “GREC”, ho tenen realment difícil per sobreviure; hem vist 6 obres de Teatre durant el mateix període i ens agradaria ressaltar les següents:

1 – RAGAZZO – Teatre  (🐌🐌🐌🐌🐌)

2 – LA PISTA – Teatre  (🐌🐌🐌🐌 + 🐚)

3 – iME – Teatre (🐌🐌🐌 + 🐚)

Durant aquest mes d’Agost el Blog “Voltar i Voltar” deixarà de publicar noves cròniques, tot esperant la nova temporada.

Us desitgem que passeu unes molt BONES VACANCES !!!

shells and beach bling of the caribbean islands

– GREC2015 – Teatre – LA IMAGINACION DEL FUTURO – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Fabià Puigserver – 29/07/2015

Amb aquest espectacle, LA IMAGINACION DEL FUTURO, hem posat el punt final a la nostra temporada teatral del curs 2014-2015 i al Festival Grec d’enguany. Ha estat un bon final amb una proposta que ens ha agradat molt.

LA IMAGINACION DEL FUTURO 5

Un grup de ministres de l’època actual viatgen al passat per assessorar al president Allende, convèncer-ho de què dimiteixi i d’aquesta manera evitar el cop d’estat que a més li va costar la vida. Aquesta és la situació totalment fictícia que, si bé està basada en fets reals, i explica fets coneguts per tothom, porta l’acció a situacions inversemblants i esbojarrades. Es converteix en un espectacle “passat de voltes”, a moments insolent, però que en cap moment traspassa la frontera de la falta de respecte.

Escenes com la de tots els ministres esnifant cocaïna o vestits amb vestit de bany a la platja, la “bala perduda” o la nevera plena de coca-coles a la que fan referencia cada dues frases i la petició de diners al públic per pagar els estudis a un nen pobre, són irrepetibles i voregen la hilaritat. Les interpretacions han estat totes molt bé i l’escenografia i posada en escena a l’alçada del que calia per a aquest tipus de producció.

No estem davant d’un relat històric sinó davant d’una proposta provocadora on l’humor, la crueltat i el sarcasme ens ajuden a reflexionar entorn del passat i al present de Xile.

“La Resentida” és una companyia que va néixer l’any 2008 integrada per actors joves que busquen posades en escena que es desmarquin dels models estandarditzats. Des d’aquesta perspectiva assumeixen com un deure el desvergonyiment, la dessacralització de tabús i la reflexió des de la provocació, atorgant-li a la creació teatral una gran responsabilitat política, entenent-la com un instrument de crítica, reflexió i construcció.

El director és Marco Layera nascut el 1978, advocat especialitzat en criminologia, que va desenvolupar la seva afició al teatre en escoles especialitzades fins a la creació de la companyia. Ha dirigit també processos d’investigació escènica amb persones de diferents edats i condicions socials i és professor en diverses escoles de teatre del seu país.

Una de les millors propostes d’aquest GREC2015 !!!

Direcció: Marco Layera
Intèrprets: Diego Acuña, Benjamín Cortés, Carolina de la Maza, Luis Moreno, Pedro Muñoz, Carolina Palacios, Rodolfo Pulgar, Benjamín Westfall, Genís Casals.
Composició musical: Marcelo Martínez // Escenografía i fotografía: Pablo de la Fuente // Il.luminació i video: Raúl Donoso // So: Alonso Orrego // Producció: Nicolás Herrera // Producció executiva local: Velvet Events
Aquest espectacle s’ha presentat en nombrosos festivals i teatres internacionals: Festival d’Avignon, Festival d’Automne à Paris, Théâtre La Vignette, Théâtre L’Hippodrome, Théâtre Jean-Vilar (Francia), Festival de  Santarcangelo (Italia), Festival de Singel, Festival de Liege, Théâtre Le Manège (Bélgica), Festival Mirada, Teatro Sesc Consolação, Teatro  Sesc Ginástico (Brasil) i es part de la  programació de:  Schaubühne am Lehniner Platz (Berlìn), Holland Festival (Holanda), Festival Sibiu (Rumania), Festival Panam (Canadá) y Wiener Festwochen (Austria)

Cargol Xilé

– GREC2015 – Dansa o Teatre ??? – AQUIL.LES O L’ESTUPOR – (🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 28/07/2015

ESTUPOR és el que vàrem sentir en veure que el que podria haver estat un magnífic espectacle de Dansa, es va malmetre per la dramatúrgia massa descriptiva i la direcció de l’espectacle (🐌), responsabilitat d’Albert Mestres, que no ens va convèncer gens ni mica.

aquiles-o-estupor_5  foto de Josep AznarNosaltres potser equivocadament, creiem que anàvem a veure un espectacle de Dansa/Teatre i malauradament sembla que era a l’inrevés…. Teatre/Dansa.

El que hauria pogut ser un gran espectacle de dansa, segons el nostre punt de vista, es va malmetre per un text teatral enrevessat d’Albert Mestres (en clau d’un humor de dubtós gust), sobre la mitologia clàssica, que no va aclarir als espectadors l’entrellat de qui era qui, si prèviament no s’havia ben embegut de la història dels Déus mitològics…..

I si Aquil·les i Helena, la filla de Zeus raptada per Paris, s’haguessin entrevistat en secret durant la guerra de Troia i s’haguessin enamorat sense remei? Són dos éssers de gran bellesa que s’atreuen com a imants però que viuen un amor impossible. La vida d’Aquil·les, un heroi ambigu en la vida, en l’amor i en la mort, en el qual entren en conflicte dues concepcions de l’existència.

Ni el text, ni la posada en escena dirigida pel mateix autor, Albert Mestres, ens va agradar; des del nostre punt de vista, va espatllar la que hauria pogut ser una de les coreografies estrelles d’aquest GREC2015, signada per la molt reconeguda coreògrafa noruega Ina Christel Johannessen i interpretada pels magnífics i joves ballarins de la Companyia IT DANSA.

Fa tan sols 5 dies, vàrem tenir la gran sort de veure l’espectacle THE GUEST de la mateixa coreògrafa i sense cap mena de dubte, considerem que ha estat la millor producció d’aquest Grec2015.

L’espectacular començament amb un ballarí a escena interpretant a Zeus, prometia i molt, però de sobte es va tallar per un monòleg que es va fer llarguíssim, gairebé insuportable, que a més a més estava escrit en clau d’una mena de “conya marinera”, tot intentant apropar el text a l’espectador, suposem que a la recerca de les riallades que gairebé no es van produir.

aquiles-o-estupor_1  foto de Josep Aznar

L’actor Quimet Pla, ho va fer prou bé…. ell no tenia pas la culpa d’aquell text … i encara sort que amb la seva professionalitat va intentar salvar els mobles; posteriorment la interpretació de l’actor Pep Planas va estar força aconseguida, malgrat que el text ens va deixar d’interessar ben aviat.

Un altra cosa ben diferent va estar l’extraordinària coreografia (encara que malauradament entretallada), quan el director permetia que és desenvolupes; els ballarins de IT DANSA, com sempre, van interpretar magníficament la coreografia de Ina Christel Johannessen, malgrat les pauses de text imposades, que en bona part malmetien la continuïtat d’un espectacle que de ben segur hauríem valorat en 4 cargols Voltaires.

This slideshow requires JavaScript.

El treball del compositor Knut Vaage va ser excel·lent des del primer minut i és un dels actius que va salvar l’espectacle; també l’escenografia va ser un element que va contribuir que la nostra valoració no fos més negativa del que ja és; un espectacular final, protagonitzat exclusivament per l’esclat de la mateixa escenografia, la dansa i la música….. que no el text, va deixar un agradable sabor de boca.

 Autoria i direcció: Albert Mestres
Coreografia: Ina Christel Johannessen
Composició i direcció musical: Knut Vaage
Intèrprets: Eulàlia Bergadà, Aina Calpe, Quimet Pla, Pep Planas
Dansa: IT Dansa (direcció: Catherine Allard)
Interpretació musical: Tom Chant, Marc Egea, Jørgen Træen, Knut Vaage
Escenografia i vestuari: José Menchero // Vestuari: Raquel Bonillo // Disseny d’il·luminació:  Quico Gutiérrez // Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos i Jørgen Træen // Ajudant de direcció: Iban Beltran  // Regidoria: Germano Bozzelli // Producció: Queralt Riera, Sol Blasi i Isabel Castellet – Collserola, projectes culturals
Cargols dansaires

Cargols dansaires

– GREC2015 – Circ – IL N’EST PAS ENCORE MINUIT – Compagnie XY (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 27/07/2015

Comença la setmana i encetem els tres últims espectacles del Festival Grec 2015, avui ens acomiadem del Teatre Grec amb un espectacle de circ-dansa de la Companyia XY que ja vam tenir oportunitat de conèixer al Festival Grec 2012 quan van presentar Le Grand C.

Avui ens presenten l’espectacle IL N’EST PAS ENCORE MINUIT estrenat l’any 2014 , una gran producció amb 22 acròbates en l’escenari, una creació col·lectiva que segueix fidel a l’estil de la companyia basada en equilibris i salts acrobàtics, piràmides humanes, salts en bàscula, combinat amb moviments de dansa, així com, també farcit d’un bon treball de Clowns, que els tornen a fer originals i únics.

Fotografies de Josep Aznar

En un escenari nu, jugant amb la relació de l’individu cap al col·lectiu, aconsegueixen transmetre un munt d’emocions a ritme de swing.

Un espectacle en el qual el que sembla impossible és possible i les formes es componen, descomponen i tornen a compondre d’una manera quasi màgica.

Aquesta companyia va revolucionar el món del circ l’any 2009 quan constituïen un col·lectiu de 17 acròbates, van començar a dibuixar els seus moviments en els aires i van prendre com a lema “mirar a l’aire quan tot s’enfonsa”. Van aixecar les seves primeres torres. Els seus moviments acrobàtics conjuguen solidaritat i virtuosisme.

Un espectacle absolutament màgic que va fer esclatar al teatre en aplaudiments en nombroses ocasions i va fer aixecar la platea en l’aplaudiment final. Per nosaltres ha estat una de les millors propostes d’aquest GREC2015.

Compagnies XY
Creació i Interpretació: Abdeliazide Senhadji, Amaia Valle, Andrés Somoza, Airelle Caen, Alice Noel, Ann-Katrin Jornot, Antoine Thirion, Aurore Liotard, Charlie Vergnaud, David Badia Hernandez, David Coll Povedano, Denis Dulon, Emmanuel Dariès, Evertjan Mercier, Guillaume Sendron, Gwendal Beylier, Jérôme Hugo, Mohamed Bouseta, Romain Guimard, Thomas Samacoïts, Thibaut Berthias, Xavier Lavabre, Zinzi Oegema
Col.laboració artística: Loïc Touzé, Emmanuel Dariès, Valentin Mussou, David Gubitsch // Col.laboració acrobàtica: Nordine Allal // Ballarins de lindy hop : Aude Guiffes, Philippe Mencia // Vestuari: Nadia León // Diseny d’ il·luminació:Vincent Millet // Direcció de producció: Peggy Donck, Antoine Billaud // Fotografía: Christophe Raynaud de Lage

– GREC2015 – Teatre – THE CIVIL WARS (🐌🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – 25/07/2015

Ens trobem davant un espai escènic “ocupat” pel que sembla un enorme retaule barroc que alberga dins seu un petit escenari i un teló. Comença l’espectacle i després de girar aquest retaule se’ns mostra una enorme pantalla on veurem les cares ampliades dels intèrprets i un salonet carregat de fotos i petites andròmines.

Avui veurem una representació a quatre veus en format declaració/conferència.

the-civil-wars 1

Milo Rau és un dels representants del nou teatre documental i s’ha especialitzat a crear obres on s’analitza la realitat des de l’escenari. L’obra de Hate Radio (sobre el genocidi a Rwanda), que vam poder veure en el Festival Grec del 2013, ja ens va impactar en la seva concepció i per això no vam dubtar amb aquesta proposta.

Amb THE CIVIL WARS, Milo Rau ens planteja unes preguntes:

Quin és el futur del continent europeu ?

Què porta a un noi a participar en una guerra que no és la seva?

Per què un miler de joves francesos s’han allistat a la Jihad?

Ens obliga a submergir-nos a la fi de la vella Europa a través de la vivència d’un jove belga que ha anat a Síria per enrolar-se al terrorisme islàmic. Jugant amb els recursos audiovisuals mescla aquestes confessions amb experiències personals dels quatre actors de la seva companyia, per construir un discurs sobre els valors occidentals, la llibertat o el desencís cap a la figura paterna. Les seves històries personals ens parlen de la nostra societat i dels canvis que imperceptiblement estan impregnant el tarannà i l’esperit del vell continent.

the-civil-wars 2

Els actors ens parlen de la seva infància, de la seva joventut i dels seus pares i de com els baixen de l’altar on els tenien ubicats i els converteixen en rivals a abatre. Ens dibuixen una societat que ha anat perdent els seus punts de referència i ens ho creiem fil per randa perquè els actors no actuen, parlen davant de la càmera. Karim Bel Kacem, Sara de Bosschere, Sébastien Foucault i Johan Leysen expliquen, davant de la càmera, bocins de la seva biografia.

the-civil-wars 3Entre els intèrprets i la majoria de joves salafistes amb els quals va parlar el director hi ha, a més, un punt en comú: l’absència de figura paterna. Pares maltractadors, pares que es van arruïnar, pares que van acabar al psiquiatre o, directament, la mort del pare. La fi del patriarcat.

Aquesta és la primera d’una trilogia sobre Europa que esperem continuï arribant a casa nostra.

Interessant proposta en francès i flamenc sobretitulat en català, que ens va mantenir atents a la pantalla durant les dues hores llargues de durada de l’espectacle. Ens va sorprendre una platea mig buida i les desercions que de forma constant es van anar produint al llarg de la representació.

A nosaltres ens va agradar força.

Concepció, text i direcció : Milo Rau
Text i interpretació : Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucaul, Johan Leysen
Investigació i dramatúrgia : Eva-Maria Bertschy // Escenografia i vestuari : Anton Lukas // Vídeo: Marc Stephan // Disseny de so: Jens Baudisch // Disseny d’il•luminació : Abdeltife Mouhssin, Bruno Gilbert i Aymrik Pech // Assessorament musical: Colette Broeckerti i Eurudike De Beul // Ajudant de direcció: Mirjam Knapp // Assistència a la investigación : Aurélie Di Marino // Assistència técnica i escenográfica: Bruno Gilbert i Aymrik Pech // Cap de producció: Mascha Euchner-Martinez i Eva-Karen Tittmann // Producció executiva local: Velvet Events// Fotografia: Marc Stephan
Coproduit per: Kunstenfestivaldesarts en colaboració con Beursschouwburg (Bruselas), Zürcher Theater Spektakel, Kaserne Basel, Schlachthaus Theater Bern, La Bâtie – Festival de Genève, Schaubühne am Lehniner Platz (Berlín) y Théâtre Nanterre-Amandiers (París). Amb la col.laboracoó del Goethe Institut.
La Guerra Civil dels Cargols

La Guerra Civil dels Cargols

– GREC2015 – Dansa – THE GUEST (🐌🐌🐌🐌🐌) – Ina Ch. Johanesen – Teatre Lliure – escenari de la Sala Fabiá Puigserver – 23/07/2015

…. per tal de què quedi clar, i ja d’entrada …. ras i curt, THE GUEST és el millor espectacle de dansa que hem vist en molts anys!!!

Estem en l’interior de l’escenari de la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, i les poques localitats (potser un centenar?) del públic envolten l’espai escènic per les quatre bandes, per esdevenir, tal com declara Ina Christel Johannessen, autora d’aquesta coreografia, testimoni propers de les relacions que els intèrprets estableixen entre ells.

L’espectacle està inspirat parcialment en El convidat de l’escriptor francès Albert Camus i tot que només ens parlen d’una coreografia nosaltres vam veure dues totalment diferents, encara que el tema que ens proposen sigui el mateix.

Ens plantegen intentar esbrinar quina és la frontera entre l’hospitalitat i l’amistat per una banda i entre l’oposició i l’hostilitat en l’altre. Quin és el tracte que dispensem als qui acaben d’arribar a la nostra comunitat??? En quin moment som els convidats, quan som els amfitrions???

A la primera part 12 ballarins vestits de negre presents en tot moment a l’escenari juguen amb l’espai i amb el públic ajudats d’un munt de tamborets que prenen formes i disposicions totalment diferents, a un ritme d’infart. És absolutament genial el moviment i la capacitat de transmetre que tenen tots i cada un dels ballarins tant en intervencions individuals com en coreografies quasi perfectes.

A la segona part que deriva de la primera amb la desaparició de tots els ballarins, són 6 els ballarins que, aquest cop per parelles, vestits de colors i amb el suport d’uns bidons buits d’aigua ens tornen a deixar bocabadats; aquesta segona part, a més a més va acompanyada per una composició musical de música sufí turca, que ens va provocar “gallina de piel”.

Un espectacle realment esplèndid i inoblidable, que està a anys llum del que veiem normalment a casa nostra.

La coreògrafa noruega Ina Christel Johannessen, és una de les coreògrafes més premiades i reconegudes al món i va fundar la companyia Zero Visibility l’any 1996. La seva feina es caracteritza per l’alta energia en els moviments físics, moviments que fusiona amb elements poètics i teatrals. La música dels seus espectacles són gairabè sempre adaptacions personals de composicions electròniques de compositors internacionals.

THE GUEST 11

Ella treballa a partir d’un diàleg amb els ballarins creant un entorn on la confiança entre ells és bàsica.

Amb ganes de tornar a veure un altre treball de col.laboració d’aquesta coreografa amb IT Dansa, … una nova proposta d’aquest Grec AQUIL.LES O L’ESTUPOR.

Direcció: Ina Christel Johannessen
Repartiment: Line Tørmoen, Pia Elton Hammer, Mate Meszaros, Jon Filip Fahlstrøm, Dimitri Jourde, Merete Hersvik, Antero Hein, Valtteri Raekallio, Edhem Jesenkovic, Yaniv Cohen, Camilla Spidsøe Cohen, Cecilie Lindeman Steen
Composició musical: Demdike Stare i le Trio Joubran // Concepció visual: Ina Christel Johannessen //Il·luminació:
Chrisander Brun // So: Morten Pettersen // Supervisió de vestuari: Therese Vagane // Coordinació técnica: Nico Benz // Relacions internacionals: Lene Bang // Cap de producció : Linn Eidas // Fotografia: Erik Berg
Cargol Convidat

Cargol Convidat

 

– GREC2015 – Dansa – EL CINQUÈ HIVERN (🐌🐌+ 🐚) – Mal Pelo – Mercat de les Flors – Sala MAC – 22/07/2015

El Grec d’enguany ens porta de nou al Mercat de les Flors per veure una nova proposta de dansa de la Companyia Mal Pelo interpretada pels dos fundadors, Maria Muñoz i Pep Ramis.

Es tracta del CINQUÈ HIVERN que ens parla de la relació de dues persones que esperen, en silenci, que passi un altre hivern, el cinquè i últim de les seves vides. Es tracta d’una reflexió sobre el pas del temps i els límits dels territoris propis

el-cinque-hivern Mal Pelo

El 1989 Maria Muñoz I Pep Ramis van formar el grup de dansa Mal Pelo basant el seu treball en una recerca constant de llenguatges. Durant els primers anys, van realitzar nombroses gires internacionals i van obtenir el Premi Nacional de Dansa 2001 de la Generalitat de Catalunya i l’any 2009 el Premi Nacional de Dansa atorgat pel Ministeri de Cultura. El seu centre de creació és una masia de Celrà a Girona, centre on es fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes i ballarins.

D’aquesta companyia, vàrem poder veure la temporada passada un altre espectacle, L’esperança de vida d’una llebre, que tampoc ens va acabar de convèncer massa.

Tots els elements treballats en el seu grup són dins d’aquest espectacle  CINQUÈ HIVERN: l’espai acotat per un tractament del so i de la llum. Els cossos captius, deambulen per una geografia intima, suspesa entre silencis i veus vingudes d’arreu.

el-cinque-hivern Mal Pelo 2

Ens ha resultat un espectacle llarg i en alguns moments fins i tot avorrit; tan sols amb alguns moments destacables i un últim quart d’hora que ens ha fet aixecar una mica l’abatiment en el qual estàvem immersos. Moments de massa immobilitat i fins i tot foscor. Com hem sentit en sortir, un escenari en blanc, sense res, i parlar de l’hivern ens han deixat freds, li ha faltat quelcom d’emoció, de vida. Sabem que el tema era justament la vellesa i la mort però potser massa depriment tot plegat. La banda sonora ha estat prou encertada sobretot amb les veus de la cantant tunisiana Alia Sellami la aportació flamenca del Niño de Elche i Israel Galván.

Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis
Col.laboració en la direcció: Jordi Casanovas
Assistencia d’assajos: Neus Villà // Col.laboracions artístiques: Vincent Dunoyer i Leo Castro // Text: Erri de Luca // Espai sonor i composició : Fanny Thollot // Col.laboracions musicals: Alia Sellami, Niño de Elche i Israel Galván // Veu en off: Meritxell Yanes // Disseny d’il.luminació: August Viladomat // Espai escénic: Pep Aymerich i Pep Ramis// Vestuari: CarmenpuigdevalliplantéS // Ténic de so: Andreu Bramon // Técnic muntador: Pau Costa // Producció técnica: Punt de Fuga // Producció executiva: Mal Pelo // Promoció: Eduard Teixidor // Fotografía: Jordi Bover.

– GREC2015 – Teatre – SÓCRATES, JUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 21/07/2015

Josep Maria Pou és Sòcrates, un pensador atenès del segle V abans de Crist, considerat el pare del pensament occidental, va ser mestre de Plató que a la vegada ho va ser d’Aristòtil.

No hi ha res escrit per aquest filòsof i només la historia, a través dels seus deixebles, ens ha transmès els seus pensaments. Potser cal recordar la frase que se li atribueix i que més ha ressonat al llarg del temps: “Només sé que no sé res” i que defineix el seu tarannà, ell no es creia en possessió de la veritat i el seu únic objectiu era fer raonar, no acceptar el que ens ve imposat, qüestionar-ho tot. No planteja acumular coneixements sinó revisar constantment els coneixements adquirits i fer-los més sòlids.

Sócrates - Grec2015 b

Un text escrit a quatre mans per Mario Gas i Alberto Iglesias que intenta potenciar paral·lelismes amb la societat actual i qüestiona un sistema democràtic que des de la pròpia democràcia fa caure les persones incòmodes que no accepten sense raonar. Les persones íntegres i insubornables que no callen el que pensen i no tenen por al sistema, es converteixen en persones incòmodes que cal neutralitzar i/o eliminar. No sé perquè, em va recordar molt al president Mas, que després de ser l’únic que realment s’ha arriscat davant pel poder corrupte, resulta que bona part del poble, li està girant l’esquena.

L’escenografia austera i el vestuari uniformat dels actors incideix en la personalitat del personatge, i ens remarca el seu menyspreu pels béns materials.

L’obra ens presenta un Sòcrates irònic i discursiu fins al final que afronta amb incredulitat una denúncia i un judici que el portaran irremeiablement a la mort. El seu caràcter íntegre farà que no vulgui fer res per evitar-la tal com li proposen els seus amics i seguidors.

Sócrates - Grec2015 c

Va ser acusat de menysprear als déus i corrompre la moral de la joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia. El seu mètode era dialèctic: després de plantejar una proposició analitzava les preguntes i respostes que es donaven.

Globalment ens ha agradat la proposta encara que en alguns moments i personatges hem copsat una forma de declamar més pròpia d’un teatre grec (o mesetari), allunyat de la nostra manera d’entendre el teatre. En general tots els actors han estat a l’altura del personatge interpretat destacant especialment a Carles Canut i la Amparo Pamplona, a la que crec, no havíem vist mai treballar en directe i que ens ha agradat més a mesura que avançava l’obra i sobretot a l’escena que es desenvolupa a platea on ens explica la seva relació personal i difícil amb Sòcrates, el seu marit i pare dels seus fills, i que fa pales la vida austera que porta la família amb un marit únicament dedicat a filosofar.

Sócrates - Grec2015 d

Extraordinari com sempre Josep Maria Pou que ens ha presentat un Sòcrates convincent, insubornable i convençut de què cal acceptar el que el destí et proporciona quan la teva honestedat i integritat està per sobre dels teus interessos o dels interessos de la comunitat a la qual pertanys.

Presentada a Mèrida, he llegit en alguna banda que tornarà al Romea a la tardor.

Autors : Mario Gas i Alberto Iglesias
Direcció : Mario Gas
Repartiment : Josep María Pou, Borja Espinosa, Carles Canut, Guillem Motos, Amparo Pamplona, Ramón Pujol, Pep Molina
Escenografía : Paco Azorín // Il.luminació: Txema Orriols // Figurinista: Antonio Belart // Espai Sonor: Àlex Polls // Ajudant de dirección: Montse Tixè // Ajudant d’escenografia: Alessandro Arcangeli // Vestuari: Antonio Belart // Ajudant de vestuari: Carlota Ricart // Estudiant en practiques de dirección: Selene Perdomo // Direcció de producción: Amparo Martínez // Cap de producción : Maite Pijuan // Producció executiva: Marina Vilardell// Regidoria: Montse Tixé // Sastreria: Rosario Macías // Fotografia: David Ruano
Coproducció: Teatre Romea, Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mérida i Grec 2015 Festival de Barcelona

Cargol Socrates

– GREC2015 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS: UNA NIT A BROADWAY (🐌🐌) – Teatre Grec – 20/07/2015

Em fa moooooolta mandra començar a escriure sobre aquest espectacle que de nou ens ha decebut molt per falta de qualitat del so al recinte del Teatre Grec.

Ens considerem amants d’aquest gènere de Teatre Musical, i en més d’una ocasió ha estat l’excusa per viatjar per Europa i veure diferents Musicals que a casa nostra no es poden veure.

La temporada passada del Grec, ja vàrem escriure una crònica del primer espectacle que es va representar, que volia ser un resum de diferents Musicals del compositor Albert Guinovart i llavors ens vàrem prometre que no ens gastaríem ni un duro més, en espectacles com aquell, si la qualitat del so no millorava. Aquí us deixo aquella crònica del 2014.

cartel_nit_de_musicalsPer tant, havíem descartat comprar entrades per l’espectacle d’enguany, dedicat a Musicals conegudíssims de Broadway….. però una setmana abans, vàrem rebre una invitació per assistir a l’assaig general el dia abans de la seva estrena oficial. En mala hora vàrem acceptar, perquè va ser una pèrdua absoluta de temps i vàrem sortir del recinte amb un cabreig evident….. i és que el so va tornar a ser patètic, però aquesta vegada a més a més, molts dels micròfons de mà no funcionaven o ho feien a estones, amb el problema afegit que els tècnics pujaven el so d’alguns cantants que tapaven totalment als seus companys.

Estic d’acord que era un assaig general, que no es pot valorar un espectacle com caldria en una representació prèvia i també sóc conscient que el dia de l’estrena oficial, pel que m’han dit no varen haver-hi incidències greus d’aquest tipus. De totes maneres, haig de donar la meva opinió sobre el que vaig veure …. i sobretot el que NO vàrem poder escoltar….. i sincerament em va semblar més que patètic, vaig sentir vergonya aliena, del que estàvem presenciant.

Quan un assaig general te problemes greus com aquells, s’ha de parar l’espectacle, resoldre els problemes i continuar…. però en aquest cas la directora Elisenda Roca va cometre el gran error de no fer-ho. Era potser perque erem public convidat i no merexiem la mateixa consideració ?

This slideshow requires JavaScript.

Deixant a banda els problemes tècnics greus de so, el que vàrem poder intuir, és sens dubte una gran voluntat d’aixecar un espectacle de qualitat, especialment amb una posada en escena força acurada i amb una gran il·lusio d’un grup força important d’escoles musicals de casa nostre, com són les escoles Aules, Coco Comín, Eòlia, Dance Emotion, Luthier d’arts Musicals, Luthiers Dansa, Memory i Taller de Músics; de fet es notava a l’ambient que molts dels convidats d’aquella nit eren familiars dels membres que actuaven.

El millor de tot, sense cap dubte va ser la Banda Municipal de Barcelona, que malgrat tots els moments de desconcert, varen saber continuar com si no passes res.

Les interpretacions molt desiguals, perquè es barrejaven cantants de qualitat amb actors que l’únic que podien oferir és la seva voluntat, cantant com bonament podien algunes de les cançons; evidentment ens van agradar, com sempre ho fan Àngels Gonyalons, Daniel Anglès, Elena Gadel, Ivan Labanda… i molt especialment Xavi Duch amb un número de claqué antològic; entre els actors, la gran sorpresa la va donar l’actriu Mercè Aranega a la que nosaltres mai l’havíem vist cantar i que ho va fer força, força bé…. i sobretot va omplir l’escenari amb la seva gran presencia.

Segurament aquest espectacle, almenys el dia de la representació oficial, gaudia d’una qualitat molt més elevada que el de la temporada passada i la meva valoració hauria estat força més alta. Malauradament el que nosaltres vàrem poder escoltar, no va estar a l’altura d’uns mínims tolerables.

Direcció escènica: Elisenda Roca
Direcció musical: Andreu Gallén
Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons
Col·laboració al piano: Albert Guinovart
Interpretació musical: Àngels Gonyalons, Anna Moliner, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Ivan Labanda, Joan Pera i Roger Pera, Mercè Arànega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, Sergi Albert, Xavi Duch
Col·laboració: Albert Bolea, Annabel Totusaus, Benjamí Conesa, Bernat Mestre, Dídac Flores, Ferran González, Gracia Fernández, Jordi Llordella, Jordi Vidal, Júlia Jové, Lluís Parera, Marc Flynn, Marc Pociello, Marc Vilavella, Marta Capel, Miquel Cobos, Nacho Melús, Neus Pàmies, Rubén Yuste, Víctor Arbelo, Víctor Gómez Casademunt, Xavi Navarro
Traducció i adaptació de les cançons: David Pintó // Arranjaments: Jordi Cornudella // Caracterització: Toni Santos // Disseny de so: Toni Vila // Enregistrament d’àudio: Guillermo Prats // Disseny d’il·luminació: Dani Santamaría // Projeccions, enregistrament de vídeo i Producció executiva : Teatralnet Produccions

Cargols Musicals de Broadway

– GREC2015 – Teatre – SOEURS – (🐌🐌🐌🐌🐌) (en francès) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 19/07/2015

Teniem moltes ganes de veure aquesta producció de Wadji Mouawad que sempre ens sorprèn. SOEURS és la segona entrega del cicle “Domèstics” dedicat a la família que va començar amb SEULS (***), que vam poder veure la temporada passada al Teatre Lliure, i anirà seguit de Frères i Père et Mère.

La veritat és que ens va enlluernar amb la primera proposta que vàrem poder veure d’ell, ni més ni menys que INCENDIS (*****), al 2012, però en canvi altres propostes que vam veure posteriorment, ens va deixar no precisament amb bon sabor de boca, com per exemple LITORAL (**) en 2013, o CELS (**) en 2014.

soeurs_3

Aquesta vegada amb SOEURS (🐌🐌🐌🐌🐌), ens ha tornat a deixar de nou absolutament meravellats del que és capaç de poder escrriure i hem de dir que ara per ara, creiem que és la millor proposta teatral d’aquesta temporada del GREC2015.

Aquesta obra també se’ns presenta com un monòleg que ens parla dels orígens, de la identitat i del que pot arribar a representar el no poder parlar amb llibertat en la pròpia llengua.

La posada en escena és sensacional, ja que se’ns planteja com una barreja d’elements reals amb projeccions i on l’actriu, única protagonista, es desdobla en diversos personatges gràcies a l’espectacular muntatge audiovisual.

soeurs_5

Geneviève Bergeron és advocada i experta en mediació en conflictes internacionals i és per això que intenta treure ferro al sentiment de la seva mare que se sent com una exiliada dins del mateix país. Són naturals de la província de Quebec de parla francesa i ara viuen a la província de Mont-real que també és francofona, malgrat que aquest idioma està en un alarmat retrocés per culpa de la imposició per part de l’estat Canadenc, de l’anglès a tot el país, menystenint el francès, inclús a la part francòfona del país. Una absència, la de la seva germana ameríndia amb la qual no té gaire contacte, pesa cada vegada més en la seva solitud.

Una turmenta de neu, la reté a Ottawa i ha de fer nit en un hotel, la seva habitació, la 2121, és interactiva, aquesta escena ens ofereix situacions molt divertides, i tot s’activa per la veu: llums, nevera, tele…… la seva frustració, serà la gota que farà vessar el got de la seva tolerància és justament que no ho pot fer en la seva llengua materna. Tots els idiomes són reconeguts tret del francès. Truca a recepció demanant, exigint i finalment pidolant que algú parli amb ella en el seu idioma i li diuen que no ho poden fer, que a les sis del matí ningú parla francès.

soeurs_7

I és a partir d’aquest moment que tot canvia, ella perd els papers i reacciona d’una manera que sembla inversemblant i violenta. Entren en escena altres personatges que són interpretats per ella mateixa però que conviuen a l’escenari gràcies a la màgia dels mitjans audiovisuals. Són uns moments realment fantàstics.

Nosaltres entenem molt bé aquesta denúncia que vol fer el text de Wadji Mouawad, ja que l’estiu passat vàrem conèixer bona part de Canadà (costa est, rocalloses i costa oest..)….. i vàrem poder constatar que l’únic idioma que es parla en tot el país, és l’anglès i que a la part francòfona és difícil trobar persones que parlin francès (almenys els que tenen contacte amb els turistes).

Com a Catalans, entenem perfectament que arribi un moment que la protagonista perdi els papers, al trobar-se amb una situació que se senti estranya en el seu propi país, per culpa de la persecució d’una llengua a favor de la llengua majoritària. La repressió del estat espanyol i de l’actual govern del PP en contra del català, ens va fer remoure les entranyes i valorar encara més la denúncia realitzada sobre aquest tema.

soeurs

Annick Bergeron interpreta un monòleg però no un únic personatge, el segon personatge de pes és el perit d’assegurances, és libanesa i exiliada al Canadà, viu sola amb el seu pare que depèn totalment d’ella. Es crea una interacció entre les dues dones, totes dues amb problemes familiars, amb carències afectives i amb un sentiment d’exclusió i aïllament vers la societat en la qual viuen.

Els temes recurrents, ens els textos de Mouawad tornen a aparèixer, el rerefons de la guerra com a causant de mort, separació i exili, la nostàlgia que aquest exili provoca en els que ho pateixen i la lluita per la defensa de la identitat enfront d’una societat homogeneïtzadora.

Podríem dir que Wadji Mouawad és sempre el mateix i és sempre diferent, però en qualsevol cas hem gaudit d’una gran, gran, GRAN representació.

Text i direcció : Wajdi Mouawad
Inspirat per : Nayla Mouawad i Annick Bergeron
Dramatúrgia: Charlotte Farcet
Interpretació: Annick Bergeron
Veus: Annick Bergeron (nevera, televisor, canals de televisió), Christelle Franca (Virginie), Aimée Mouawad (veus de nens), Wadji Mouawad (Arnold)
Ajudant de direcció i seguiment artístic en la gira: Alain Roy // Escenografia i dibuixos : Emmanuelle Thomas // Disseny d’il.luminació: Éric Champoux, amb la col.laboració d’Éric Le Brec’h // Vestuari: Emmanuelle Thomas // Concepció i realització de video: Dominique Daviet, Wajdi Mouawad // Direcció musical: Christelle Franca // Composició musical: David Dury // Músiques addicionals: Je ne suis qu’une chanson, de Ginette Reno, Saat Saat, de Sabah, i Estudi opus 76 núm. 2, de Jean Sibelius // Disseny de so : Michel Maurer // Maquillatge: Angelo Barsetti // Direcció de producción: Maryse Beauchesne 

germanes ?