Arxiu d'etiquetes: Escenari Joan Brossa

– 368 – GREC2019 – Circ – VEUS QUE NO VEUS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.07.18 (temp. 18/19 – espect. nº 284)

GREC2019 – VEUS QUE NO VEUS (temp. 18/19 – espectacle  nº 284)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous va tenir lloc, dins del Festival Grec, i a l’Escenari Joan Brossa, l’estrena a Barcelona de l’últim espectacle de la Companyia Pepa Plana, VEUS QUE NO VEUS.

Una proposta que es va estrenar al mes d’octubre del 2018 al Festival de Pallassos de Cornellà i que tornarà novament a l’Escenari Joan Brossa al mes de desembre dins de la temporada 2019-20, tal com ens van comentar a la roda de premsa “Grec Festival-Dansa i Circ” del passat 7 de juny (vegeu aquella ressenya).

VEUS QUE NO VEUS presenta la versió femenina de les anomenades “entrades clàssiques”, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. Per una banda, i com a pallassa augusta, la Pepa Plana. Per l’altra, en el rol de pallassa blanca, la Noël Olivé. Com canvien i quin significat prenen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els números circenses més clàssics. Es tracta de riure? Sí, però no només d’això, sinó de parlar, jugar i, potser, mossegar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Tony Lara

Pepa Plana és, sense cap mena de dubtes, una de les grans pallasses catalanes, nascuda a Valls, Tarragona, el 1965. Provinent del món de la interpretació, va fundar la companyia Preterit Perfecte, l’any 1989 en llicenciar-se a l’Institut del Teatre. Va col·laborar amb la companyia turca Sandimay, i l’any 1998 va crear la seva pròpia companyia per fer teatre de pallassos per a un públic adult.

Continua llegint

– 321 – Teatre – L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER – Escenari Joan Brossa (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2019.06.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 242)

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER (temp. 18/19 – espectacle nº 242)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat vam anar novament a l’Escenari Joan Brossa, aquesta vegada a la Sala Palau i Fabre on ens esperava un dels relats més coneguts d’Edgar Allan Poe, “The Fall of the House of Usher” escrit el 1839.

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER amb direcció i dramatúrgia de Pablo  Ley, una proposta que nosaltres ja vam poder veure l’any 2017 al teatre Eòlia (ressenya en aquest enllaç). No acostumem a repetir produccions, però en aquest cas ens havien assegurat que era una “altra proposta” millorada, sota la direcció d’actors de Tony Casla i amb Núria Bonet com a protagonista.

La sala, plena d’una “boira” espessa, ens acull. Al fons, asseguda en una cadira, una noia vestida de blanc espera immòbil. De cop la foscor. Ella comença a descriure la casa, el bosc, el llac, …. I a les fosques visualitzem allò que ens descriu. Quan es fa la llum ella ens parla del temps marcat per un rellotge de paret, i ens fa “veure” les arrels dels arbres que s’estenen per sota dels fonaments de la casa.

Ja en aquest moment copsem l’extraordinària feina interpretativa que ens regalarà Núria Bonet. Durant tota la representació no podrem deixar de mirar el seu vestit blanc, els seus ulls, la seva mirada penetrant i els seus magnífics canvis de registre.

El relat original d’Edgar Allan Poe (Boston 1809-Baltimore 1849) és la història de dos germans, Roderick Usher i Lady Madeline, víctimes d’una estranya malaltia. El narrador és un amic de la infància de Roderick que els visita. Tots dos mantenen llargues converses. Ella és una ombra que passa en la llunyania. La mort sobrevola en tot moment la narració.

La proposta de Pablo Ley, tracta, justament, d’explicar la mateixa història des del punt de vista de Lady Madeline. Els seus són els ulls que ens miren en la foscor i ens glacen l’ànima.

Segons explica el mateix Pablo Ley en el programa de mà “una dramatúrgia és sovint una excusa per a fer una cosa que d’altra manera no faries mai. Per exemple, una excusa per a endinsar-te en una obra, com la d’Edgar Allan Poe, d’una diversitat i qualitat senzillament fascinadores“.

Pel que fa a la posada en escena, l’ambientació aconseguida a la sala és absolutament claustrofòbica.  La música i l’espai sonor de Javier Gamazo i la il·luminació de Conchita Pons són espectaculars.

La feina actoral de Núria Bonet i la direcció de Tony Casla, ambdós exalumnes de l’escola Eòlia, és magnífica. Des del minut zero ens sentim atrapats en aquesta sala que respira horror per tots els racons.

Continua llegint

– 316 – Teatre – APOCALYPSE UPLOADED (🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.06.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 240)

APOCALYPSE UPLOADED (temp. 18/19 – espectacle nº 240)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb què LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. Ahir la vam poder veure a la Sala Joan Brossa de l’Escenari Joan Brossa.

LAminimAL va néixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigació entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per José Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intèrpret-personatge és un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produït set espectacles i hem de reconèixer que nosaltres, és la primera vegada que en veiem un.

La trilogia neix el 2012 amb “El suïcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el públic, i de recuperar el paper qüestionador que generacionalment els pertoca.

El 2014 neix la segona part “La supervivència de les Lluernes” on revisen la història recent fent un viatge a l’any 1975. La necessitat de saber com hem arribat fins aquí, qüestionant l’anomenada Transició.

Ara, amb “APOCALYPSE UPLOADED: la transhumanització de les Abelles s’enfronten al projecte més ambiciós de tots, i parlen del futur, de la sensació persistent que “alguna cosa ha de passar”, alguna cosa que ens permeti tornar a començar.

Una trilogia que parla en tres temps: passat, present i futur.

Amb dramatúrgia d’Albert Pijuan i dirigit per Daniela De Vecchi, és un espectacle que fusiona teatre, música i nous llenguatges en un escenari que amplifica, modula i modifica les accions dels personatges. Els set intèrprets, Eloi Benet, Esperança Crespí, Carles Cruces, Toni Figuera, Xantal Gabarró, Andrea Marinel.lo i Joan Martínez desenvolupen un gran treball coral, amb música en directe i, interrelacionant amb el públic que seiem a dues bandes.

Continua llegint

– 237 – Teatre – LABERINT STRIPTEASE (🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.04.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 173)

LABERINT STRIPTEASE (temp. 18/19 – espectacle nº 173)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres dia 12 va ser dia d’estrena a l’Escenari Joan Brossa, LABERINT STRIPTEASE, un espectacle creat, coreografiat  i dirigit per Roberto G. Alonso inspirat en l’univers brossià.

L’espectacle pretén redescobrir Brossa agafant com a punt de partida el seu llibre “Striptease i teatre irregular” i els seus poemes visuals mantenint l’humor i la crítica però fent una reinterpretació que ho transporta a l’actualitat.

Protagonitzat per un músic, Jordi Cornudella que és també el director musical de l’espectacle, una cantatriu, Elena Martinelli, una ballarina stripteasista, Laura Marsal, el saltimbanqui Davo Marin i el Mc Clowm que és el mateix Roberto G. Alonso (en algunes funcions aquest paper serà interpretat per l’actor Jordi Andújar).

Una proposta multidisciplinar que combina teatre, dansa, acrobàcia, música en directe, cant, play-back, transformisme i striptease.

Com a creador i com a intèrpret no podia perdre l’ocasió d’enfrontar-me a un repte majúscul com aquest. Com enfrontar-me a ella? Com reinterpretar les seves paraules? Com descontextualitzar-lo del seu temps per apropar-lo al nostre? Com no perdre el seu compromís polític? Com no trair el seu esperit crític? Com conservar el seu humor corrosiu? Per fortuna la resposta a totes aquestes preguntes eren al propi Brossa.

Un espectacle construït buscant un Brossa lúdic, crític i visual i qüestionant que passaria si Brossa fos viu en l’actualitat, i que compta amb la col·laboració de la companyia Roberto G. Alonso i amb la de Cabaret 13.

L’escenari de la Sala Joan Brossa està situat al mig amb el públic a dues bandes, un gran teló ho divideix en dues meitats. Mc Clown, el mestre de cerimònies, ens va rebent mentre ens acomodem a les nostres localitats tot esperant que l’Albert doni el senyal de sortida. Cau el teló central i a la nostra banda queden el músic i la ballarina. A l’altra banda del teló la cantant i el saltimbanqui…. Escoltem riures i ens “neguiteja” saber, que és el que ens estem perdent??

Continua llegint

– 216 – Teatre – TERCETS (🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.03.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 160)

TERCETS (temp. 18/19 – espectacle nº 160)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous vam estar convidats a l’Escenari Joan Brossa a l’estrena de TERCETS, dues peces breus de Joan Oliver dirigit per Artur Trias.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899-1986), narrador, dramaturg, traductor i periodista, feia servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va adoptar aquest nom per ser el quart de deu germans i dir-se Pere, (era un dels seus noms de bateig), en honor als seus besavis, Pere Oliver (fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell) i Pere Turull, els dos Peres més rics de Sabadell al segle XIX.

Joan Oliver formaba amb Francesc Trabal i Armand Obiols, entre d’altres, “La Colla de Sabadell” que enguany celebra el seu centenari.

TERCETS està integrada per “Tercet en re” i “Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet”. Ambdues peces estan unides per la mateixa temàtica del trio amorós i totes dues presenten un estil provocador, un humor absurd i una crítica descarada a la burgesia. Dues peces breus poc conegudes que s’interpreten per primera vegada en un escenari.

En paraules d’Artur TriasEns jactem d’estrenar dues de les peces breus més significatives en les quals Joan Oliver combina la influència de l’avantguardisme amb l’humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establers per una societat tancada i endarrerida“.

TERCET EN RE (🐌+🐚), escrita el 1959, ens parla d’un escriptor que ha perdut la inspiració i s’enfronta a un full en blanc. Esteve Callís (Santi Ricart) intenta concentrar-se però és el mes d’agost, fa molta calor i tot el distreu. Una veïna, una trucada telefònica, unes visites, ….. Excuses per emmascarar la seva falta d’inspiració.

Un personatge únic que, alhora, ens suggereix d’altres.

Una complicada interpretació, ja que es tracta d’un monòleg en el que en Santi Ricart té quatre interlocutors diferents, dos d’ells personatges invisibles que sembla que tingui davant. En aquesta peça ens ha fallat quelcom de la posada en escena o potser ha estat una interpretació que no ens hem acabat de creure.

Continua llegint

– 164 –  Teatre – AL SOSTRE (🐌🐌🐌)- Escenari Joan Brossa – 2019.01.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 119)

 AL SOSTRE (temp. 18/19 – espectacle nº 119)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir vaig haver d’anar tot sol al teatre, ja que l’Imma fa un parell de dies que està engripada … això vol dir que aviat també cauré.

Ahir tocava veure AL SOSTRE, una comèdia divertida escrita per l’actor londinenc Nigel Planer i dirigida per Israel Solà.

La proposta ens parla de les persones anònimes que hi ha darrere dels grans personatges, d’aquells que no passen a la història, malgrat que de ben segur fan bona part de la feina atribuïda al mestre i sense cap reconeixement. En aquest cas ens parla de dos operaris que han estat contractats per Michelangelo Buonarroti, (1475-1564), conegut popularment per tothom com a Miquel Àngel, el grandíssim artista renaixentista que durant més de 70 anys va realitzar els seus treballs artístics a la ciutat de Florència i Roma, principalment l’escultura, però també va ser un magnífic pintor, poeta, escriptor i arquitecte.

Entre les seves creacions més conegudes està el sostre de la volta de la Capella Sixtina, una enorme pintura que va realitzar quasi per imposició del Papa Juli II. En aquesta pintura d’una superfície de més de cinc-cents metres quadrats, va plasmar diferents històries del Gènesi. Miquel Àngel hi va estar treballant des del 1508 fins a la tardor del 1512, i ho va fer tot sol, sense ajudants.

En aquesta proposta escènica en Miquel Àngel no surt pas, encara que es parla constantment d’ell; malgrat que la biografia de l’artista diu que la va pintar tot sol, en aquesta proposta els protagonistes de la història són dos artesans que ha contractat perquè l’ajudin a realitzar el memorable fresc.

Continua llegint

– 121 – Teatre – TOP MAGIC (🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2018.12.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 091)

TOP MAGIC (temp. 18/19 – espectacle nº 091)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja ho diu el mateix programa de mà TOP MAGIC by Hausson “Una màgia molt personal” i és això en el que consisteix l’espectacle. Un espectacle de màgia “molt Hausson”.

Tal com van comentar a la roda de premsa amb aquest espectacle vol celebrar el Premi Nacional de Cultura 2018, que va obtenir en reconeixement a la seva trajectòria. Una selecció de 10 números, el que podríem anomenar el Top 10 de la Màgia. El 85% dels números encara no els havia presentat en els seus anteriors espectacles.

Abans d’ocupar les nostres localitats hem vist l’exposició “El Capricho”, petites figures de ceràmica que representen mags executant números de màgia diferents. Una deliciosa exposició de Miquel Aneas.

Començant per un joc amb cartes, ens ha deixat bocabadats amb la seva capacitat de moviment de mans amb cartes i fitxes. Nosaltres a la fila 1 hem estat incapaços de seguir-les i no hem pogut veure en cap moment d’on “coll…..” sortien les cartes que de manera imparable anaven caient a l’interior d’un paraigua.

A continuació ha anat desgranant el programa dels tops 10:

En el nº 10 No es pot ser modern si no es coneixen els clàssics.

En el nº 9 No és igual una ampolla de vi que una ampolla de cervesa.

En el nº 8 Tenir més cares que un dau.

Continua llegint