Arxiu d'etiquetes: Francesc Amaro

– 318 – Teatre – COSMÈTICA DE L’ENEMIC (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.14 temp. 18/19 – espectacle nº 241)

COSMÈTICA DE L’ENEMIC (temp. 18/19 – espectacle nº 241)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres dia 14 de juny, vam veure la versió de COSMÈTICA DE L’ENEMIC que la companyia Kadiram Teatre porta a escena a la Sala Petita del Teatre Gaudí. Un text d’Amélie Nothomb, adaptada i traduïda per Pablo Ley i que està dirigida per Francesc Amaro.

La companyia Kadiram Teatre va néixer l’any 2012 impulsada per Francesc Amaro, i està formada per alumnes dels cursos d’interpretació que imparteix. L’any 2017 van aixecar Cosmètica de l’enemic, que  va suposar un repte interpretatiu per a dos actors que durant 70 minuts ens condueixen per un viatge sorprenent.

Amélie Nothomb va néixer l’any 1967 a Kobe, Japó a causa de la professió del seu pare, consol de Bèlgica. Ella és una escriptora belga en llengua francesa. Des del 1992 publica una novel·la cada any. Les seves obres destaquen per la descripció dels personatges i giren entorn de l’enfrontament dialèctic entre dos personatges o entre un personatge i una situació. La paraula com a nucli, l’enfrontament entre personatges com a motor de l’acció.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

COSMÈTICA DE L’ENEMIC va ser escrita l’any 2001 i en ella, els dos protagonistes, Jêrome Angust i Textor Textel van construint un relat d’intriga, que Pablo Ley dosifica en aquesta adaptació.

Cosmètica de l’enemic és una petita joia en què dos actors han de defensar, en un espai petit, gairebé asfixiant, un diàleg brillant, boig, en què la contenció i la mesura interpretativa és clau per no desvetllar abans d’hora el sorprenent desenllaç

L’any 2013, nosaltres ja vam poder veure una posada en escena d’aquesta adaptació a la ara desapareguda Sala Muntaner (veure en aquest enllaç), dirigida per Magda Puyo i interpretada per Lluís Soler i Xavier Ripoll.

Continua llegint

– Teatre – CLIFF (PRECIPICI) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.05.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 276)

CLIFF (PRECIPICI) (temp. 17/18 – espec. nº 276)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A vegades es compleix fil per randa aquella dita coneguda que diu “en el pot petit està la bona confitura“…. i aquesta és una d’aquelles ocasions que una proposta de petit format d’un teatre no massa conegut pel gran públic, provoca el nostre entusiasme, especialment per una M E M O R A B L E interpretació.

No coneixíem en Montgomery Clift (1920-1966), millor dit, el coneixíem per pel·lícules com “De aqui a la eternidad” o “El baile de los malditos”, per esmentar alguna, però sabíem poc o molt poc de la seva vida i és que en la data de la seva mort, nosaltres no érem encara ni tan sols adolescents.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El juliol de 2016 es van complir cinquanta anys de la seva mort (va morir jove, amb 45 anys) i diuen que Monty, va “protagonitzar” el suïcidi més llarg de la història de Hollywood. Un personatge complex i autodestructiu, una llegendària figura de l’època daurada de Hollywood, al que un accident de cotxe l’any 1956 va marcar l’inici de la seva carrera autodestructiva.

CLIFF (PRECIPICI) ens situa el 1961, uns dies abans de la cerimònia dels Oscars on ell estava nominat per quarta vegada (última ocasió en què va ser nominat). Montgomery Clift prepara la seva tornada als escenaris teatrals interpretant a Trèplev en la Gavina de Txékhov, i vol tenir a Elisabeth Taylor com a coprotagonista. Espera la concessió del Òscar per anunciar la seva retirada de les pantalles.

Continua llegint

– Teatre (159) i (rp54) – TE VOY A MATAR MAMÁ (🐌🐌) – Teatre Porta4 – 20.01.2017

TE VOY A MATAR MAMÁ – … i Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir divendres al matí vaig ser convocat a una roda de premsa a la Sala Porta4, per tal presentar-nos un parell d’obres de l’autor argentí Eduardo Rovner.

A la roda de premsa van estar presents, l’actriu Verónica Pallini (actriu i directora de Porta4), Francesc Amaro (director de l’obra) i Raul Santiago Algán (com a representant de la companyia Altro Ké).

te-voy-a-matar-mama-roda-de-premsa-sala-porta4-voltar-i-voltar-1

La primera d’aquestes obres es tracta de CUARTETO, que pren la figura d’un lluitador per la llibertat, la igualtat i l’alegria, com va ser Beethoven, i la posa en mans de quatre farsants, que simulen executar la música del geni per edulcorar les seves existències miserables. En un assaig el dia abans d’un concert important, els músics escolten les queixes d’una dona que està agonitzant en una habitació del costat. Els gemecs i interrupcions de la dona, generen una tensió cada vegada més profunda, portant la situació a un desenllaç cruament poètic, això si… en nom de la llibertat i la pau.

La gira d’aquesta obra, finalitza demà diumenge 22, perquè els actors de la companyia argentina Altro Ké, aquest dilluns ja volen cap a Buenos Aires. Malauradament nosaltres no podrem veure aquesta peça, perquè demà  ja teníem previstes anar a veure dues obres de Teatre d’estils molt diferents.

Us deixo un fragment de l’àudio de la roda de premsa, malgrat que el soroll de la forta tempesta que es va iniciar en aquell moment, dificulta en part la bona audició d’aquesta…

La segona obra de teatre d’aquest autor, TE VOY A MATAR MAMÁ, sí que es podrà veure a partir d’avui dissabte 21 i durant el mes de febrer i març en aquesta Sala. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per l’actriu argentina Verónica Pallini, qui dóna veu a Florència, la protagonista d’aquesta obra, que parla de la relació mare-filla, sens dubte el vincle conflictiu per excel·lència. Està dirigida per un director català, en Francesc Amaro, que l’ha volgut donar una nova visió europea i fins i tot catalana.

En finalitzar la roda de premsa, ens van oferir veure la representació en una sessió privada.

Continua llegint