Arxiu d'etiquetes: Bertolt Brecht

– 175 –  Teatre – LA BONA PERSONA DE SEZUAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.02.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

3 respostes

LA BONA PERSONA DE SEZUAN (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres va ser una d’aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d’una representació que omplia la Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la fantàstica posada en escena, les increïbles interpretacions, la música, la direcció i una platea plena.

Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX, LA BONA PERSONA DE SEZUAN de Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila;  l’obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Enfrontada a moments difícils haurà de travestir-se per deixar de ser una persona bona i defensar-se de l’agressivitat del món que l’envolta. És així com ella “l’àngel dels suburbis” deixa lloc al seu cosí Xui Ta. En paraules d’Esteve Miralles que prologa el llibre d’Arola, si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones.

LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l’any 1988 al Mercat de les Flors, dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Anna Lizaran.

Escrita durant el seu exili als Estats Units es va estrenar l’any 1943 a Zurich emmarcada dins el corrent del Teatre Èpic que pretenia més que generar empatia i emocions en l’espectador, provocar reflexions i debat entorn l’obra. Ha estat traduïda per Feliu Formosa, gran coneixedor de l’obra de l’autor alemany.

Continua llegint →

– Teatre – AULA BRECHT (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.12.22 (temp. 17/18 – esp. nº 146)

Deixa un comentari

AULA BRECHT (temp. 17/18 – espectacle nº 146)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest divendres a la sortida del TNC, gairebé corrents fem cap al Teatre Romea, a una sessió de l’Off Romea, per veure AULA BRECHT, estrenada la temporada passada al Teatre Akadèmia. Aquesta és la nova versió de l’espectacle que amb el mateix nom i amb Feliu Formosa com a actor es va estrenar fa uns anys.

Òscar Intente ens apropa a l’obra de Bertolt Brecht, en una proposta que mescla una quinzena de textos breus de poesia, prosa i teatre amb contingut antidogmàtic i de crítica social.

Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. Conegut a l’escena dels cabarets berlinesos, des d’on molts artistes de l’època es van permetre opinar i criticar, sempre amb humor i intel·ligència, la situació política d’un moment perillós. Un Brecht malhumorat i autoritari al que no li agrada allò que veu al seu voltant. Un Brecht que diu veritats enormes.

Dirigit per Carles Grau, el muntatge critica la situació política que es vivia a Alemanya durant la primera meitat del segle XX i evidencia la desesperança que l’autor vivia en aquell moment.

Una aula i una pissarra on podem llegir tres frases de la boca de tres siluetes:  “visc en un temps molt fosc” “així va passar el temps” i “als nascuts després”. Entra Òscar Intente i sense dir una paraula escriu a la pissarra els títols de tots els textos, poemes, relats o contes, que dirà amb la seva captivadora i hipnòtica manera de parlar o recitar.

Continua llegint →

– Teatre – FUSELLS – (assaig obert) (🐌🐌🐌🐌) – Nau Ivanow – 29/01/2016

Deixa un comentari

Aquest matí, he pogut assistir a la roda de premsa que s’ha celebrat en un lloc molt adient per presentar FUSELLS, una obre de Teatre, escrita l’any 1937 per Bertolt Brecht i que parla de la vida d’un dia d’una família en plena guerra civil espanyola; la trobada s’ha fet dins del refugi antiaeri de la plaça del Diamant.

El seu director Daniel J. Meyer, que alhora és el responsable d’aquesta adaptació, ens ha presentat gairebé a tota la companyia i ens ha explicat les modificacions que ell ha introduït al text original en un intent d’apropar més a la gent jove, una història que potser els hi semblarà molt llunyana, malgrat que creu que cal reexplicar-la les vegades que faci falta per evitar que es repeteixi aquest terrible i sagnant error. Ha volgut que sigui en aquest 2016, any en el qual es complirà el 80 aniversari de l’inici de la guerra civil espanyola.

Situa l’obra en una platja, i tots els esdeveniments passen en el transcurs d’un sol dia; en aquesta platja intenten viure els fills d’una família trencada per la mort del pare en combat a la guerra civil; la protagonista, Teresa Carràs, és la germana gran (en el text original, la mare)… i se sent culpable per la mort del seu pare, ja que ella va ser qui el va empènyer a defensar la república amb les armes; ara amb aquesta tràgica realitat, ha fet un “viatge” a l’inrevés, deixant de banda el seu discurs ideològic i revolucionari, cap a un discurs molt més emocional i protector, que la converteix en la defensora dels seus dos germans més petits, en un intent d’evitar amb tots els mitjans al seu abast, que vagin al front, simulant alhora una falsa “neutralitat” que ni ella mateixa es creu.

Continua llegint →