Arxiu d'etiquetes: Toni Gomila

– 040 – Teatre – ROSTOLL CREMAT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre de la Biblioteca de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 023) – 2019.11.14

ROSTOLL CREMAT (temp. 19/20 – espectacle nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una proposta que es va estrenar dins del Festival Grec 2019 amb dues representacions al Mercat de les Flors, s’estrena de nou a Barcelona, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, on farà estada fins al dia 1 de desembre.

ROSTOLL CREMAT és una història de cobdícia i ambició ambientada a Mallorca, una al·legoria de la societat en què vivim. Un text de Toni Gomila magistralment dirigit per Orilol Broggi.

La “Rondalla d’en Joanet de sa Gerra” (recollida per Mossèn Alcover a les seues Rondalles d’en Jordi des Racó) és el punt de partida per a la construcció d’una metàfora sobre la indústria de l’oci i del turisme.

Mallorca com a desert, com un gran arenal, un ermàs on res no hi arrela, i que conviu amb la destrucció natural i humana, sinó amb perfecta harmonia, amb perfecta despreocupació.

En Toni Gomila i l’Oriol Broggi, han construït una proposta que parteix d’aquesta rondalla i afegeix textos que formen part d’obres de Shakespeare (Macbeth, el rei Lear), Henrik Ibsen (L’enemic del poble) o Txékhov (L’hort dels cirerers i L’oncle Vania), i evidentment els textos del mateix autor, per parlar de la Mallorca on es busca el sol dia i nit, la que s’omple de turistes que han estat acollits pels habitants de l’illa com si fossin l’única font de riquesa possible.

Una història que comença als anys 30 del segle XIX quan Georges Sand hi anà amb Frederic Chopin per passar-hi un hivern i parlà dels mallorquins com “orangutans”. Una proposta on tant l’autor com el director volen fer reflexionar sobre l’impacte del turisme a la societat actual a partir del bagatge que don la literatura.

Una proposta que ens descriu una “tragèdia”, la de la “destrucció” d’una illa, en to de comèdia.

La rondalla ens explica com la família d’en Joanet (Toni Gomila), va passant de dècada en dècada, de viure en una gerra, a tenir una barraca, una casa petita, una gran casa, un palau, …. Seran metges, batlles i reis. La seva ambició no té límits, arribant a demanar a Sant Pere (magnífic Joan Toni Sunyer en aquest paper), que volen ser el mateix Jesús. La dona d’en Joanet (Catalina Alorda) sempre vol tenir o ser, una mica més. Només la filla petita de la família (Catalina Florit) lluita per fer raonar sobre la inviabilitat de tanta ambició i la destrucció que provoca la massificació turística.

Continua llegint →

– 175 – Teatre – LA BONA PERSONA DE SEZUAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.02.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

3 respostes

LA BONA PERSONA DE SEZUAN (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres va ser una d’aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d’una representació que omplia la Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la fantàstica posada en escena, les increïbles interpretacions, la música, la direcció i una platea plena.

Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX, LA BONA PERSONA DE SEZUAN de Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila; l’obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Enfrontada a moments difícils haurà de travestir-se per deixar de ser una persona bona i defensar-se de l’agressivitat del món que l’envolta. És així com ella “l’àngel dels suburbis” deixa lloc al seu cosí Xui Ta. En paraules d’Esteve Miralles que prologa el llibre d’Arola, si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones.

LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l’any 1988 al Mercat de les Flors, dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Anna Lizaran.

Escrita durant el seu exili als Estats Units es va estrenar l’any 1943 a Zurich emmarcada dins el corrent del Teatre Èpic que pretenia més que generar empatia i emocions en l’espectador, provocar reflexions i debat entorn l’obra. Ha estat traduïda per Feliu Formosa, gran coneixedor de l’obra de l’autor alemany.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2018.07.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

Deixa un comentari

EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK (temp. 17/18 – espectacle nº 336)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tornem a trepitjar la plaça Margarida Xirgu, abans d’anar a veure l’espectacle que hem escollit … Avui toca Teatre Grec, en la que serà la darrera representació de l’espectacle inaugural del Festival Grec, EL POEMA DE GUILGAMESH. Vàrem escollir aquest dia, perquè en el moment de la compra, és la sessió que ens permetia estar més a prop de l’escenari.

Ens asseiem a la plaça una estona per veure el grup IRON SKULLS CO., que fusionen hip-hop, dansa contemporània, acrobàcies i un munt de disciplines més …

Un cop entrem al recinte del Teatre Grec, com de costum fem un mos, per preparar-nos a una representació de “EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK“, que voreja les dues hores de durada.

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec.

Crítiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir.

Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’edició d’enguany del festival Grec, “posats a explicar històries… expliquem-ne una de les més antigues del món!“. Un text amb més de 4.000 anys d’història que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta història no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que sigui treballada, rellegida, repensada i reescrita tantes vegades com calgui.

This slideshow requires JavaScript.

El poema de Guilgamesh és una de les ficcions humanes més antigues. Més antiga que la Bíblia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·líada. Més antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mític rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, cap al 2.700 abans de Crist, inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang trobades a les ruïnes de l’antiga ciutat de Nínive.

Continua llegint →

– Teatre – PECCATUM (🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18 – espectacle nº 30)

Deixa un comentari

PECCATUM (temp. 17/18 – espectacle nº 30)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I sense interrupció baixem de la Sala Leopoldo Fregoli a la Sala Joan Brossa de La Seca on ens espera la proposta de Toni Gomila, Peccatum.

Entrem a la sala on les cadires estan disposades en forma circular al voltant d’un petit “escenari” també rodó. Una posada en escena de Joan Miquel Artigues que permet una gran proximitat amb el públic. Fum i foscor per iniciar l’espectacle.

Pornorondalles. Rondalles verdes, rondalles pecadores, rondalles brutes, fragments, retalls i bocins dels nostres contes més populars recollits per Mossèn Alcover i servits en clau d’humor polissó, subtil i tal vegada un poc grosser per Toni Gomila i Catalina Florit, que sense prejudicis ni preconceptes afloren i desfloren rondalles, folkloren i desfolkloren, cullen i despullen, fiquen i desmitifiquen, menteixen i desmenteixen, i sobretot juguen i es diverteixen amb tota casta de vicis, pecats, verdors i brutors presents en la cultura popular de transmissió oral.

Un recull de rondalles mallorquines, vicis i pecats presents en la cultura popular que aquests dos actors ens han presentat d’una manera que el gest més groller sembla elegant i les irreverències passin desapercebudes o no ho semblin. Ens presenten un mostrari de rondalles per valorar el que per Mossèn Alcover era pecat, el que tapava i el que mostrava sense pudor, aquelles coses que el poble considerava correctes i les que no, d’allò que era considerat obscè i ara ens fa riure.

Mossèn Alcover afirmava que dins del meu “Aplech” no hi ha l’element pornogràfic que tant abunda dins totes les literatures populars.

Toni Gomila (Acorar i Al nostre gust) i Catalina Florit (Homenatge) han jugat amb nosaltres, ens han fet riure i ens han deixat literalment bocabadats davant d’un llenguatge que sembla creat per explicar històries. Amb una gran expressivitat gestual, una posada en escena molt senzilla i divertida i un estil narratiu propi, ens porten al món de les rondalles mallorquines que formen part de la identitat de les Illes Balears.

Continua llegint →

– Teatre – AL NOSTRE GUST (🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2015

Deixa un comentari

La Biblioteca de Catalunya obre la temporada teatral amb una barreja de textos i autors, una obra feta de retalls que s’ajunten dalt de l’escenari per obra d’en Oriol Broggi que també l’ha dirigit conjuntament amb el Marc Artigau. Vam comprar les entrades tan bon punt es van posar a la venda però hem de dir que la proposta no ens ha acabat de fer el pes.

S’han convocat les veus de Koltès, Calderón de la Barca, Shakespeare, Mouawad, Handke, Chéjov, Espriu, Di Filippo, Foix, Molière, Calders…. peces de tota mena, algunes d’oblidades, altres totalment presents, algunes vigents, d’altres fent olor de ranci … totes barrejades i sense un relat unívoc, sense un fil conductor que les enllaci.

Continua llegint →

– Teatre – ACORAR (****) – La Seca – espai Brossa – 27/10/2013

3 respostes

Per tal de definir l’espectacle, podria resumir-ho en poques paraules…

Es tracta d’una “SIMFONIA” feta de paraules, de mots, d’expressions … dites amb el so bellíssim de la llengua de ses illes.

Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que oferim és universal.

“Acorar” és una paraula mallorquina que significa ficar alguna cosa dins del cor i també , matar, aniquilar . Acorador és el ganivet que s’utilitza per degollar als porcs... i d’aquí el nom del espectacle on Toni Gomila ens explica amb un monòleg esplèndid, tot el que es viu al voltant d’una jornada familiar amb la tradicional matança del porc… Però en realitat, l’argument es el de menys… es una excusa per utilitzar els mots que s’estan perdent per culpa de la globalització i la pèrdua lenta d’una llengua…… “Com moren els pobles quan moren les paraules”.

Continua llegint →