Arxiu d'etiquetes: Xavier Ruano

– 175 –  Teatre – LA BONA PERSONA DE SEZUAN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.02.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

LA BONA PERSONA DE SEZUAN (temp. 18/19 – espectacle nº 127)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres va ser una d’aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d’una representació que omplia la Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la fantàstica posada en escena, les increïbles interpretacions, la música, la direcció i una platea plena.

Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX, LA BONA PERSONA DE SEZUAN de Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila;  l’obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Enfrontada a moments difícils haurà de travestir-se per deixar de ser una persona bona i defensar-se de l’agressivitat del món que l’envolta. És així com ella “l’àngel dels suburbis” deixa lloc al seu cosí Xui Ta. En paraules d’Esteve Miralles que prologa el llibre d’Arola, si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones.

LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l’any 1988 al Mercat de les Flors, dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Anna Lizaran.

Escrita durant el seu exili als Estats Units es va estrenar l’any 1943 a Zurich emmarcada dins el corrent del Teatre Èpic que pretenia més que generar empatia i emocions en l’espectador, provocar reflexions i debat entorn l’obra. Ha estat traduïda per Feliu Formosa, gran coneixedor de l’obra de l’autor alemany.

Continua llegint

– Grec2014 – Teatre – BARTOLOMÉ ENCADENADO (***) – Teatre Grec – 18/07/2014

Bartolome Encadenado1-imp

El nostre ultim espectacle dins del recinte del mateix Teatre Grec, el vàrem viure aquest divendres passat 18 de juliol; es tracta d’una obra teatral que el propi festival Grec ha encarregat al dramaturg José Sanchis Sinisterra, i per tant s’estrena en aquest marc incomparable que guarda la nostra estimada muntanya de Montjuïc. La idea és que el Festival Grec, cada any, encarregarà una obra a un dramaturg diferent i aquest deurà escriure una peça teatral sobre un tema contemporani.

Bartolome encadenado - Grec2014 - fotografia de Josep Aznar 04-imp

Bartolome encadenado – Grec2014 – fotografia de Josep Aznar

En José Sanchis Sinisterra, s’ha basat en l’antic text de “Prometeu encadenat“, que es tracta d’una tragèdia de l’antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Esquil i que data del segle IV aC. L’obra tracta del mite d’un tità… Prometeu, que havia enganyat els déus fent que rebessin la pitjor part de qualsevol animal sacrificat i els éssers humans, la millor; a més a més, havia robat el foc per donar-lo als mortals i per això fou castigat per Zeus, a través del seu missatger Hermes.

En aquest cas el personatge és Bartolomeu, que s’encadena a dalt d’una columna o pilastra inacabada d’un pont, a més de 7 metres d’alçada, amb la intenció de provocar amb aquesta acció i el seu posterior suïcidi davant dels mitjans de comunicació, la denúncia d’un sistema capitalista salvatge que ha abocat als essers humans més febles a la catàstrofe econòmica i a la pròpia desintegració de la dignitat humana; vol d’aquesta manera, retornar als humans allò que els déus polítics i econòmics els neguen.

Continua llegint