Arxiu d'etiquetes: Jaume Madaula

– Teatre – Grec2016 – EL BON PARE (🐌+ 🐚) – Teatre Borràs – 24/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

EL BON PARE

Anàvem a veure una comèdia, anàvem a veure una obra de David Plana, autor que ens va impactar en el seu dia amb “La dona incompleta” (i estem parlant de fa 15 anys si fa o no fa), anàvem a veure uns actors que eren una garantia, …. Tot això ho sabíem.

Però el que no sabíem és que no ens agradaria gens ni mica.

Roger Denís (Lluís Soler) és alcalde d’una ciutat petita i es vol presentar a la reelecció, està satisfet de la seva vida i rep a la seva filla adolescent que està fent un màster a Berlín i torna a casa a passar les vacances.

Ada (Georgina Latre) és la filla, aparentment feliç i satisfeta per estar acomplint les expectatives que el seu pare ha dipositat en ella.

Pol (Jaume Madaula) és el nuvi, fill d’un empresari agrícola del poble que està políticament a l’altra banda i per tant confrontat amb l’alcalde.

Fanny (Teresa Vallicrosa) és la ex dona d’en Roger i mare de l’Ada, una dona que té unes cartes amagades i quan les ensenyi guanyarà la partida.

Continua llegint →

– Teatre – FUSELLS – (assaig obert) (🐌🐌🐌🐌) – Nau Ivanow – 29/01/2016

Deixa un comentari

Aquest matí, he pogut assistir a la roda de premsa que s’ha celebrat en un lloc molt adient per presentar FUSELLS, una obre de Teatre, escrita l’any 1937 per Bertolt Brecht i que parla de la vida d’un dia d’una família en plena guerra civil espanyola; la trobada s’ha fet dins del refugi antiaeri de la plaça del Diamant.

Refugi antiaeri Plaça del Diamant - REFUGIS - 1

Refugi antiaeri Plaça del Diamant - REFUGIS 2 - 1

El seu director Daniel J. Meyer, que alhora és el responsable d’aquesta adaptació, ens ha presentat gairebé a tota la companyia i ens ha explicat les modificacions que ell ha introduït al text original en un intent d’apropar més a la gent jove, una història que potser els hi semblarà molt llunyana, malgrat que creu que cal reexplicar-la les vegades que faci falta per evitar que es repeteixi aquest terrible i sagnant error. Ha volgut que sigui en aquest 2016, any en el qual es complirà el 80 aniversari de l’inici de la guerra civil espanyola.

Situa l’obra en una platja, i tots els esdeveniments passen en el transcurs d’un sol dia; en aquesta platja intenten viure els fills d’una família trencada per la mort del pare en combat a la guerra civil; la protagonista, Teresa Carràs, és la germana gran (en el text original, la mare)… i se sent culpable per la mort del seu pare, ja que ella va ser qui el va empènyer a defensar la república amb les armes; ara amb aquesta tràgica realitat, ha fet un “viatge” a l’inrevés, deixant de banda el seu discurs ideològic i revolucionari, cap a un discurs molt més emocional i protector, que la converteix en la defensora dels seus dos germans més petits, en un intent d’evitar amb tots els mitjans al seu abast, que vagin al front, simulant alhora una falsa “neutralitat” que ni ella mateixa es creu.

Continua llegint →

– Teatre – ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 28/12/2012

4 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

L’ultima activitat cultural que hem fet aquest 2012, i com ja us podeu imaginar és tornar al Teatre. Aquesta vegada amb la sensació que no gaudirem massa, ja que les critiques llegides no eren molt optimistes. ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET d’Albert Espinosa…. i per tant per nosaltres ha estat una bona sorpresa ja que ens ha agradat molt.

Una família que ha passat per situacions difícils i que amaga molts secrets. La vida d’uns germans que van viure moltes coses plegats i que han d’afrontar reptes en comú. La família. El que som i el que voldríem ser. Una història coral plena de sorpreses. Una història que comença amb un partit de futbol…

Albert Espinosa, artista polifacètic (dramaturg, director, escriptor d’èxit i guionista de sèries com Polseres vermelles), entra a la Sala Gran del TNC anys després de participar en el Projecte T6 (El club de les palles, temporada 2003/2004) i de col·laborar amb Comediants a El gran secret (temporada 2006/2007). Els nostres tigres beuen llet és una peça ambiciosa que ens convida a fer un viatge carregat d’humor i de tendresa, però també d’un dolor molt íntim.

Per arribar a bon terme, Espinosa recull tots els temes habituals en el seu imaginari (la família, la mort, la malaltia…) i es fa acompanyar d’actors amb els qui mai ha treballat en teatre i amb qui feia temps que volia treballar.

Wislawa Szymbroska

En paraules del mateix Espinosa: “He creat la meva família fictícia amb el bo i millor del teatre català. Del present i del futur.“… “l’obra va néixer a partir de recordar el meravellós poema «Un encontre inesperat» de la poetessa polonesa Wislawa Szymbroska (Bnin, Polònia, 1923 – Cracòvia, 2012), que em semblen els versos més bonics del món. Ella va morir el dia que vaig acabar l’obra, i per això l’hi vaig dedicar“.

Continua llegint →

– Teatre – CELOBERT (*****) – Teatre Goya

6 respostes

Divendres 25 de maig… cap de setmana llarg, de 3 dies a Barcelona; sortim de la feina i casi de cap ens dirigim al Teatre Goya, per veure una nova producció que en realitat es una quasi una reposició (encara que al seu director no li agradi que ho anomenin així), que varem poder veure al Romea l’any 2003 i protagonitzada per el mateix actor, en Josep Maria Pou; es tracta de l’esperada CELOBERT que ell mateix dirigeix. L’acompanya Roser Cami, (també va treballar amb l’antiga versió a l’any 2004) … i el jove Jaume Madaula (nebot de Ramón Madaula).

L’argument fusiona una història de dos personatges que s’han estimat molt i que encara tenen coses a dir-se per tancar ferides del passat, amb una confrontació ideològica del progressisme contra el capitalisme. La crisi actual sembla que ha actualitzat encara mes el text de David Hare, una persona compromesa amb la esquerra.

David Hare, malgrat la atmosfera anglesa de les seves obres, ens fa sentir l’obra com molt propera nostre i molt actual. Te una habilitat especial per plasmar en el seu text, discussions sobre la responsabilitat, l’amor , la culpa en aquests dos personatges, en Tom Sergeant i la seva antiga amant Kyra Hollis, emmarcat en un Londres suburbial que tan be ens mostra la excel·lent escenografia del Teatre Goya.

El loft londinenc es converteix en el punt de trobada entre el ric propietari d’una cadena de restaurants (ja amb 60 anys).. i la seva ex-amant, una madureta professora, 20 anys menor que ell, compromesa socialment…. el loft esdevé gairebé un confessionari d’amors perduts i on s’adonaran que la vida no te marxa enrere possible.

L’obra estrenada al 1995 al Teatre Nacional de Londres, és una de les que ha obtingut mes èxit a Broadway aixi com en el West End i arreu del mon.

Continua llegint →