AULA BRECHT (temp. 17/18 – espectacle nº 146)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquest divendres a la sortida del TNC, gairebé corrents fem cap al Teatre Romea, a una sessió de l’Off Romea, per veure AULA BRECHT, estrenada la temporada passada al Teatre Akadèmia. Aquesta és la nova versió de l’espectacle que amb el mateix nom i amb Feliu Formosa com a actor es va estrenar fa uns anys.
Òscar Intente ens apropa a l’obra de Bertolt Brecht, en una proposta que mescla una quinzena de textos breus de poesia, prosa i teatre amb contingut antidogmàtic i de crítica social.
Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. Conegut a l’escena dels cabarets berlinesos, des d’on molts artistes de l’època es van permetre opinar i criticar, sempre amb humor i intel·ligència, la situació política d’un moment perillós. Un Brecht malhumorat i autoritari al que no li agrada allò que veu al seu voltant. Un Brecht que diu veritats enormes.
Dirigit per Carles Grau, el muntatge critica la situació política que es vivia a Alemanya durant la primera meitat del segle XX i evidencia la desesperança que l’autor vivia en aquell moment.
Una aula i una pissarra on podem llegir tres frases de la boca de tres siluetes: “visc en un temps molt fosc” “així va passar el temps” i “als nascuts després”. Entra Òscar Intente i sense dir una paraula escriu a la pissarra els títols de tots els textos, poemes, relats o contes, que dirà amb la seva captivadora i hipnòtica manera de parlar o recitar.
- del pobre B.B.
- dificultats per dir la veritat
- preguntes d’un treballador quan llegueix
- diverses maneres ….. de matar
- el teu tanc, general
- cartilla militar
- contra la seducció
- Apfelbeck
- canvi de roda
- el fum
- record de maria a.
- plaers
- si els taurons fossin persones
- als nascuts després
Va parlant amb una gran naturalitat i va fent dibuixos a la pissarra perquè entenguem millor el que diu. Provoca la nostra actitud crítica per poder veure les realitats amagades sota realitats aparents.
…. El teu tanc, general ….. té un problema … necessita un conductor
…. El teu bombarder, general …. té un problema … necessita un mecànic
…. El teu home, general …. té un problema …. sap pensar
Com si fos el mestre i nosaltres els alumnes ens distribueix uns fulls en blanc per fer un dictat:
No us deixeu seduir,
no hem de ressuscitar.
El dia va a la fi,
ja bufa el vent nocturn
i l’alba no vindrà.
No us deixeu enganyar,
la vida dura poc.
A glops l’heu d’engolir
i quan la deixareu,
no n’haureu quedat tips.
I a la pissarra ha escrit l’última estrofa:
No ens deixem reduir
a ser esclaus i explotats.
De què hem de tenir por,
morirem com les bèsties
i res més no hi haurà.
Molt eloqüent la faula de “si els taurons fossin persones” o millor dit, de “quan el peix gran es menja al petit”.
Una proposta a la qual l’Òscar Intente dota d’un caire molt personal i que amb moments poètics i tocs d’humor, el sentim proper, senzill, contundent. Absolutament sincer.
Direcció i dramatúrgia: Carles Grau
Interpretació: Òscar Intente
Traducció: Feliu Formosa
Caps tècnics del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez
Producció: El Globus, Carles Grau i Òscar Intente
Idioma: català
Durada: 1 hora
