EL PERRO DEL HORTELANO (temp. 17/18 – espectacle nº 145)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Divendres tocava un clàssic, tot i que no en som gaire amants d’aquestes peces, creiem que s’han de veure.
En aquest cas es tracta de EL PERRO DEL HORTELANO escrita entre 1613 i 1618 per Lope de Vega, i que ens porta la Compañia Nacional de Teatro Clásico de Madrid.
A la roda de premsa la directora de la proposta, Helena Pimentel va comentar que es tracta d’una comèdia única, amb una gran personalitat. Una comèdia que retrata els vaivens amorosos de la comtessa Diana (comtessa de Belflor) i el seu secretari Teodoro, uns amors encotillats per la rigidesa imposada per les jerarquies socials.
Una comèdia que destaca per la construcció dels personatges, per la relació que s’estableix entre ells amb malentesos i situacions equívoques, amb els canvis continus de les situacions amoroses dels dos protagonistes, i que de retruc, afecten Fabio i Marcela.
Una escenografia molt senzilla basada en un gran espai on les portes, la il·luminació i el gran dinamisme escènic donen un resultat deliciós. Un atraient i acolorit vestuari fan la resta.
En paraules de l’autor de la versió: “Benvinguts al laberint. Al centre està Diana, buscant la sortida. Al voltant passadissos, sales, galeries plenes d’ombres, secrets, murmuris, paranys, traïcions … i desig”.
Álvaro Tato ha fet una adaptació que vol ser fidel a Lope de Vega, i en la que els canvis fets pretenen únicament salvar el pas del temps sobre el vers i fer-ho comprensible a l’espectador d’avui.
Unes interpretacions magnífiques de tot l’elenc: Marta Poveda ha interpretat a Diana, la protagonista, la dona de classe alta que viu atrapada entre els prejudicis del seu estatus social i el seu amor, Rafa Castejón ha interpretat a la perfecció un Teodoro enamorat, dubitatiu, i que viu sotmès a l’ara si, ara no de la comtessa. Joaquín Notorio en el paper de Tristàn el lleial criat de Teodoro, que utilitza hàbilment les mentides per aconseguir els seus objectius. Natalia Huerta, una deliciosa Marcela, enamorada de Teodoro….
… i també Álvaro de Juan (Fabio i Lirano), Óscar Zafra (Otavio, Furo i Camilo), Nuria Gallardo (Anarda), Alba Enríquez (Dorotea), Paco Rojas (Marquès Ricardo), Egoitz Sánchez (Celio i Xapes), Pedro Almagro (Comte Federico), Aleix Melé (Leónido) i Fernando Conde (Comte Ludovico) completen el repartiment dels personatges de l’obra de Lope de Vega.
Però en aquesta versió de Álvaro Tato s’ha introduït un nou personatge, l’amor cec, que interactua amb la resta mitjançant la dansa, paper interpretat per Alberto Ferrero.
Un text que està escrit en vers i necessita una bona preparació dels actors per modular la paraula i fer-lo creïble.
L’acció està situada a Nàpols, i així ens ho indica el rètol que presideix la part superior de l’escena, la música de l’espectacle està basada, doncs, en la música napolitana.
Una proposta que ens ajuda a aproximar-nos a un autor que ens desconcerta per l’aparent modernitat del seu discurs, el desig d’aconseguir la plenitud sentimental de les persones més enllà de les barreres socials imposades. I de com les relacions de poder condicionen les relacions de les persones.
