Arxiu d'etiquetes: Clara Cols

– Teatre – TORTUGUES o La desacceleració de les partícules … (🐌🐌🐌1/2) – Sala FlyHard – 09/01/2015

Feia mig any que no trepitjàvem la Sala FlyHard, encara que val a dir que durant l’any 2014 en aquesta Sala vàrem poder veure 3 produccions, de les quals destaquem LA POLS a l’abril del 2014. Encara que a hores d’ara no anem a veure tot el que es representa, com si fèiem a ulls clucs a l’època d’en Jordi Casanova, a aquesta Sala li tenim una especial estimació pels bons moments que hem pogut viure teatralment en aquest petit espai.

2015/01/img_0038.pngTornem a la FlyHard, perquè amics teatraires ens han recomanat veure la proposta de la dramaturga Clàudia Cedó que ha escrit i que ara dirigeix; es tracta de “TORTUGUES o la desacceleració de les partícules“.

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.

Val a dir que ens ho hem passat molt bé, amb aquest text fantasiós i una mica inversemblant, però que teatralment funciona molt bé, perquè tracta temes d’avui en dia i que alguns ens toca de prop, l’estrès de la vida a una gran ciutat i l’intent de solucionar-ho buscant la vida més tranquil·la a una petita població… la relació de parella que a vegades funciona més bé quan els caràcters dels dos són l’antítesi; en canvi, aspectes com l’experimentació en humans de nous fàrmacs, semblen a priori, més llunyans de la realitat, però no és així, encara que sembla que sigui un tema tabú del qual no es vol parlar.

2015/01/img_0039.png

Tots aquests aspectes que he anomenat, són tractats en aquesta producció en clau de comèdia, amb un humor ben mesurat i sense caure en la vulgaritat; però aquest humor no destorba pas alhora d’exposar la trama de l’argument, amb tota la seca cruesa, fent aparèixer aspectes desagradables d’alguns éssers humans, com són el desig de triomfar, sense aturador, sigui com sigui i sense cap mena d’escrúpols, l’explotació d’altres persones sense el seu coneixement per tal d’aconseguir objectius molt particulars….. i també tracta molt acuradament, la manipulació de la parella. Per altra banda, el text vol retre un homenatge a l’amor de veritat, el de debò.

Continua llegint

– Teatre – UN HOME AMB ULLERES DE PASTA (***+) – La Villarroel – 13/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

El dissabte passat va ser un dia intens de TEATRE. Em vaig recordar de quan era un nen i anàvem a la sessió doble de cinema.  Desprès de sortir del CCCB de veure la producció MONTALDO, fem un mos per sopar i San tornem-hi…. Ens dirigim a La Villarroel per tal de veure per fi,  L’HOME D’ULLERES DE PASTA.

Un home amb ulleres de pastaAquesta producció de Jordi Casanoves ens la havíem perdut fa uns anys  quant es va estrenar a la Sala FlyHard, a l’època que ni tan sols sabíem que existia la Sala.  Ha estat reposta algun cop, però ha coincidit que no podíem anar. Aquest cop SI, encara que sigui en una sessió “golfa” que comença  a les 11 de la nit.

No us ha passat mai que us trobeu una persona i noteu que us pren l’energia? No us he trobat mai vosaltres mateixos estant de bon humor i que us trobaveu algú i, per alguna extranya circumstància, acabaveu de mal humor i sentint-vos més petits que mai?
A l’Aina l’acaba d’abandonar el seu xicot per telèfon, i a la Laia i a l’Òscar, els seus millors amics, no se’ls acut res millor que portar-li a sopar a casa un poeta que van conèixer fa unes setmanes, en Marcos Sarasate. No cal que us digui que, aquest Marcos, no és massa de fiar.

A la Sala pràcticament buida, els actors demanen a la gent que esta mes enrere de la fila 2 que ocupin les cadires que envolten l’espai teatral.  L’ambient es quasi semblant dons a la Sala Flyhard… tots ens tenim a tocar, inclosos els actors.

Quatre actors interpreten una comèdia / thriller que enganxa enseguida. Un argument una mica surrealista on sembla tot és normal al principi, i poc a poc va derivant en una història de quasi possessió vampirica.  De fet toca temes molt mes seriosos del que sembla, com per exemple el de la amistat per conveniència, el de la fidelitat  o no de la parella, el del descobriment de la pròpia homosexualitat  inconscient, el del treball dur d’un escriptor que comença i que encara no es conegut, el del xantatge per assolir amb rapidesa l’èxit, el de l’obsessió que tenim tots de donar consells a la gent i alhora, no saber acceptar els consells dels altres ver a tu….  i així molts d’altres fils argumentals que potser no cal reflectir fil per randa.

Un home amb ulleres de pasta 4

Continua llegint

– Teatre – ASSASINAT a Atrium Viladecans (**) – Atrium Viladecans – 07/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Fa pocs dies varen rebre informació d’aquesta nova producció, promoguda  per Atrium Viladecans (en el seu 10 aniversari), conjuntament amb la Sala FlyHard de Barcelona.  Com ja és conegut per tots vosaltres qualsevol projecte en el que col·labora la Sala FlyHard, nosaltres, sense pensar-ho dues vegades ens apuntem enseguida.

Assassinat al Atrium de Viladecans - cartellAquesta vegada “ASSASSINAT a Atrium Viladecans” a mes a mes, era una proposta escrita i dirigida per quatre dels “monstres” teatrals de Catalunya: Cristina Clemente, Blanca Bardagil, Sergi Belbel i Jordi Casanovas.   No penseu vosaltres que seria un dels esdeveniments teatrals de la temporada???

El fet de què es representes tan sols 3 dies, no ens va fer sospitar de què tan sols es tractaria d’un “divertimento”, per passar tan sols una estona agradable.

La idea de representar l’escenificació d’un assassinat quasi bé davant del públic, i que el mateix públic hagi de investigar i decidir qui és l’assassí, (desprès de veure en 3 espais diferents els 20 minuts previs al mateix assassinat), es tracta, sota el meu punt de vista, d’una molt bona idea d’entrada.

Assassinat al Atrium de Viladecans 2-impAssassinat al Atrium de Viladecans 3-imp

L’assassinat es representa en un espai comú per tots els espectadors, concretament en un gran poliesportiu; els espectadors aquí es separaran en 3 grups “mes reduïts” per tal de veure els prolegòmens i endevinar les raons que cada persona podria tenir per cometre el crim.

Assassinat al Atrium de Viladecans 5-imp

Assassinat al Atrium de Viladecans 6-imp

Continua llegint