Arxiu d'etiquetes: Marta Domingo

– Teatre – RÒMUL EL GRAN (🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 07/01/2016

Una estrena que esperàvem amb especial il·lusió, RÒMUL EL GRAN de la companyia Els McGregor Teatre …. i el resultat no ha estat ni de lluny el que esperàvem. El Teatre Tantarantana ple fins a la bandera en aquesta nit d’estrena amb les entrades exhaurides… i algunes trobades amb amics blogaires, va ser potser un dels millors al·licients de la nit.

ROMUL EL GRAN - Tantarantana Teatre

Un text escrit el 1949 (Romulus der Grosse) pel gran dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt i traduïda al català el 1983 per Carme Serrallonga. Pel que sembla es tracta d’un text d’una vàlua considerable (nosaltres no el coneixíem pas), que parla de la necessitat de generar noves vies de construcció social, política i econòmica des d’una honestedat regenadora. “Potser cal deixar que caigui tot i així podrem canviar i començar de nou“; també intenta transmetre a l’espectador un missatge antibel·licista que el fa més viu i actual que mai, tenint en compte les circumstàncies actuals del món en què vivim.

Continua llegint

– Teatre – NEW ORDER (***) – Sala FlyHard – 26/06/2014

Sense cap mena de dubte aquest text hauria pogut ser un dels millors de la temporada teatral a Barcelona.

20140630-115621-42981190.jpg

Un excel·lent text de Sergi Pompermayer,  molt ben treballat i actual, que tracta sobre el problemes derivats de la actual crisi econòmica, sobre les preferents i també sobre els desnonaments per les hipoteques que les famílies hores d’ara no poden pagar; tracta especialment de l’abús de poder per part de les classes dirigents, que ensorren en la misèria i la desesperació a un numero cada vegada mes gran, de membres de les classes socials mes desfavorides o amb menys recursos per auto defensar-se d’aquesta política macro liberal de la dreta al estat espanyol.

Personatges, que veiem retratats a escena i que de ben segur molts de nosaltres reconeixerem clarament en politics concrets,  que s’aprofiten d’aquesta situació i que amb les seves decisions macro-econòmiques i evidentment salvaguardant els seus propis  interessos econòmics, “juguen” amb el seu poble, tractant-les, no com a persones, sinó com simples peces d’una maquinaria que esta únicament al seu servei.

Però, ailàs !!!   les persones son de carn i ossos i tenen sentiments,  necessitats i dignitat…. i  finalment esclaten e intenten sortir del atzucac com poden, encara que sigui prenent decisions no massa ètiques.

Dic que “hauria pogut ser”, perquè l’autor, en un intent de fer mes amable l’argument ja de per si força cru,… potser per fer la representació mes accessible al públic, potser  mes “comercial”, afegeix un punt excessiu d’humor, sota el meu punt de vista,  que espatlla en bona part el boníssim treball de conjunt. El personatge de Clown que es veu forçat  a interpretar l’actor Sergio Matamala, està massa caricaturitzat per tal d’arrancar els riures d’una forma massa forçada, ridiculitzant el personatge en excés i traient credibilitat a tota la representació. Així i tot, vull aclarir que crec que  el millor de la producció es el text i la direcció de Sergi Pompermayer….. el felicito.

Continua llegint

– Teatre – ASSASINAT a Atrium Viladecans (**) – Atrium Viladecans – 07/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Fa pocs dies varen rebre informació d’aquesta nova producció, promoguda  per Atrium Viladecans (en el seu 10 aniversari), conjuntament amb la Sala FlyHard de Barcelona.  Com ja és conegut per tots vosaltres qualsevol projecte en el que col·labora la Sala FlyHard, nosaltres, sense pensar-ho dues vegades ens apuntem enseguida.

Assassinat al Atrium de Viladecans - cartellAquesta vegada “ASSASSINAT a Atrium Viladecans” a mes a mes, era una proposta escrita i dirigida per quatre dels “monstres” teatrals de Catalunya: Cristina Clemente, Blanca Bardagil, Sergi Belbel i Jordi Casanovas.   No penseu vosaltres que seria un dels esdeveniments teatrals de la temporada???

El fet de què es representes tan sols 3 dies, no ens va fer sospitar de què tan sols es tractaria d’un “divertimento”, per passar tan sols una estona agradable.

La idea de representar l’escenificació d’un assassinat quasi bé davant del públic, i que el mateix públic hagi de investigar i decidir qui és l’assassí, (desprès de veure en 3 espais diferents els 20 minuts previs al mateix assassinat), es tracta, sota el meu punt de vista, d’una molt bona idea d’entrada.

Assassinat al Atrium de Viladecans 2-impAssassinat al Atrium de Viladecans 3-imp

L’assassinat es representa en un espai comú per tots els espectadors, concretament en un gran poliesportiu; els espectadors aquí es separaran en 3 grups “mes reduïts” per tal de veure els prolegòmens i endevinar les raons que cada persona podria tenir per cometre el crim.

Assassinat al Atrium de Viladecans 5-imp

Assassinat al Atrium de Viladecans 6-imp

Continua llegint