Arxiu d'etiquetes: Pablo Lammers

– Teatre – NEW ORDER (***) – Sala FlyHard – 26/06/2014

Sense cap mena de dubte aquest text hauria pogut ser un dels millors de la temporada teatral a Barcelona.

20140630-115621-42981190.jpg

Un excel·lent text de Sergi Pompermayer,  molt ben treballat i actual, que tracta sobre el problemes derivats de la actual crisi econòmica, sobre les preferents i també sobre els desnonaments per les hipoteques que les famílies hores d’ara no poden pagar; tracta especialment de l’abús de poder per part de les classes dirigents, que ensorren en la misèria i la desesperació a un numero cada vegada mes gran, de membres de les classes socials mes desfavorides o amb menys recursos per auto defensar-se d’aquesta política macro liberal de la dreta al estat espanyol.

Personatges, que veiem retratats a escena i que de ben segur molts de nosaltres reconeixerem clarament en politics concrets,  que s’aprofiten d’aquesta situació i que amb les seves decisions macro-econòmiques i evidentment salvaguardant els seus propis  interessos econòmics, “juguen” amb el seu poble, tractant-les, no com a persones, sinó com simples peces d’una maquinaria que esta únicament al seu servei.

Però, ailàs !!!   les persones son de carn i ossos i tenen sentiments,  necessitats i dignitat…. i  finalment esclaten e intenten sortir del atzucac com poden, encara que sigui prenent decisions no massa ètiques.

Dic que “hauria pogut ser”, perquè l’autor, en un intent de fer mes amable l’argument ja de per si força cru,… potser per fer la representació mes accessible al públic, potser  mes “comercial”, afegeix un punt excessiu d’humor, sota el meu punt de vista,  que espatlla en bona part el boníssim treball de conjunt. El personatge de Clown que es veu forçat  a interpretar l’actor Sergio Matamala, està massa caricaturitzat per tal d’arrancar els riures d’una forma massa forçada, ridiculitzant el personatge en excés i traient credibilitat a tota la representació. Així i tot, vull aclarir que crec que  el millor de la producció es el text i la direcció de Sergi Pompermayer….. el felicito.

Continua llegint

– Teatre – UN HOME AMB ULLERES DE PASTA (***+) – La Villarroel – 13/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

El dissabte passat va ser un dia intens de TEATRE. Em vaig recordar de quan era un nen i anàvem a la sessió doble de cinema.  Desprès de sortir del CCCB de veure la producció MONTALDO, fem un mos per sopar i San tornem-hi…. Ens dirigim a La Villarroel per tal de veure per fi,  L’HOME D’ULLERES DE PASTA.

Un home amb ulleres de pastaAquesta producció de Jordi Casanoves ens la havíem perdut fa uns anys  quant es va estrenar a la Sala FlyHard, a l’època que ni tan sols sabíem que existia la Sala.  Ha estat reposta algun cop, però ha coincidit que no podíem anar. Aquest cop SI, encara que sigui en una sessió “golfa” que comença  a les 11 de la nit.

No us ha passat mai que us trobeu una persona i noteu que us pren l’energia? No us he trobat mai vosaltres mateixos estant de bon humor i que us trobaveu algú i, per alguna extranya circumstància, acabaveu de mal humor i sentint-vos més petits que mai?
A l’Aina l’acaba d’abandonar el seu xicot per telèfon, i a la Laia i a l’Òscar, els seus millors amics, no se’ls acut res millor que portar-li a sopar a casa un poeta que van conèixer fa unes setmanes, en Marcos Sarasate. No cal que us digui que, aquest Marcos, no és massa de fiar.

A la Sala pràcticament buida, els actors demanen a la gent que esta mes enrere de la fila 2 que ocupin les cadires que envolten l’espai teatral.  L’ambient es quasi semblant dons a la Sala Flyhard… tots ens tenim a tocar, inclosos els actors.

Quatre actors interpreten una comèdia / thriller que enganxa enseguida. Un argument una mica surrealista on sembla tot és normal al principi, i poc a poc va derivant en una història de quasi possessió vampirica.  De fet toca temes molt mes seriosos del que sembla, com per exemple el de la amistat per conveniència, el de la fidelitat  o no de la parella, el del descobriment de la pròpia homosexualitat  inconscient, el del treball dur d’un escriptor que comença i que encara no es conegut, el del xantatge per assolir amb rapidesa l’èxit, el de l’obsessió que tenim tots de donar consells a la gent i alhora, no saber acceptar els consells dels altres ver a tu….  i així molts d’altres fils argumentals que potser no cal reflectir fil per randa.

Un home amb ulleres de pasta 4

Continua llegint

– Teatre – ASSASINAT a Atrium Viladecans (**) – Atrium Viladecans – 07/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Fa pocs dies varen rebre informació d’aquesta nova producció, promoguda  per Atrium Viladecans (en el seu 10 aniversari), conjuntament amb la Sala FlyHard de Barcelona.  Com ja és conegut per tots vosaltres qualsevol projecte en el que col·labora la Sala FlyHard, nosaltres, sense pensar-ho dues vegades ens apuntem enseguida.

Assassinat al Atrium de Viladecans - cartellAquesta vegada “ASSASSINAT a Atrium Viladecans” a mes a mes, era una proposta escrita i dirigida per quatre dels “monstres” teatrals de Catalunya: Cristina Clemente, Blanca Bardagil, Sergi Belbel i Jordi Casanovas.   No penseu vosaltres que seria un dels esdeveniments teatrals de la temporada???

El fet de què es representes tan sols 3 dies, no ens va fer sospitar de què tan sols es tractaria d’un “divertimento”, per passar tan sols una estona agradable.

La idea de representar l’escenificació d’un assassinat quasi bé davant del públic, i que el mateix públic hagi de investigar i decidir qui és l’assassí, (desprès de veure en 3 espais diferents els 20 minuts previs al mateix assassinat), es tracta, sota el meu punt de vista, d’una molt bona idea d’entrada.

Assassinat al Atrium de Viladecans 2-impAssassinat al Atrium de Viladecans 3-imp

L’assassinat es representa en un espai comú per tots els espectadors, concretament en un gran poliesportiu; els espectadors aquí es separaran en 3 grups “mes reduïts” per tal de veure els prolegòmens i endevinar les raons que cada persona podria tenir per cometre el crim.

Assassinat al Atrium de Viladecans 5-imp

Assassinat al Atrium de Viladecans 6-imp

Continua llegint