Arxiu d'etiquetes: Sergi Belbel

– 081 – Teatre – BECKETT’S LADIES (🐌🐌🐌) – Sala Beckett – (temp. 19/20 – espectacle 051) – 2019.12.14

BECKETT’S LADIES (temp. 19/20 – espectacle nº 051)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte vam fer cap a la Sala Beckett per veure quatre peces breus de Samuel Beckett en un espectacle batejat com a “BECKETT’S LADIES: Passos, Bressol, No jo, Anar i tornar”, uns textos amb dones com a protagonistes, presentades en un itinerari per diferents espais de la Sala Beckett.

Tothom és conscient que els textos de Samuel Beckett no són pas fàcils i les seves dramatúrgies segurament no són aptes per tota mena de públic, perquè requereixen un esforç suplementari per poder connectar amb ells. … i fins i tot a vegades inclús per arribar a entendre el seu significat. S’ha de valorar doncs que la Sala Beckett s’arrisqui a posar a escena obres que a casa nostra són gairebé desconegudes i escassament comercials, formant part del cicle que la Sala dedica al dramaturg amb motiu del 30 aniversari de la seva mort.

Són quatre peces de caire misteriós que retraten unes dones atrapades en moments de conflicte vital, uns textos escrits per Beckett (Irlanda 1906-París 1989), després d’escriure una de les seves obres mes emblemàtiques “Els dies feliços” (podeu veure la nostra ressenya del Lliure de Gràcia 2014), on la Winnie viu immobilitzada, lluitant per la supervivència, mentre a poc a poc va quedant enterrada.

Uns textos traduïts i dirigits per en Sergi Belbel i interpretats per Sílvia Bel, Míriam Iscla i Rosa Renom.

Aquí les actrius interpreten a unes dones que també tenen limitada la llibertat de moviment, en una posada en escena on Sergi Belbel reprodueix fidelment tot el que va quedar fixat en minucioses notes i acotacions de l’autor.

Continua llegint

– 071 – Teatre – MEXICATAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – espec. 043) – 2019.12.05

MEXICATAS (temp. 19/20 – espectacle nº 043)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ara fa 15 mesos que vam veure MEXICATAS quan es va estrenar a Fira Tàrrega … i ens vam enamorar d’aquest grup d’actrius mexicanes i de la proposta. És per això que vam decidir tornar a veure-les a l’Escenari Joan Brossa on la representen fins al dia 15 de desembre.

Sota la direcció d’Antonio Calvo i la dramatúrgia de Sergi Belbel, a MEXICATAS, les actrius, en dotze escenes independents expliquen les seves experiències (individuals i col·lectives) en el seu exili per terres espanyoles i catalanes. Intenten comprendre i explicar com veuen Mèxic des de fora i com veuen Catalunya des de dins.

La companyia Cor de Maguey està formada per vuit actrius formades a la mateixa escola teatral de Ciutat de Mèxic, que es van trobar a Barcelona. Elles són Merlene Avendaño, actriu, ballarina, i periodista, Lupe Cano, actriu i intèrpret de música tradicional mexicana,  Esmeralda Elizalde, actriu que realitza projectes escènics amb compromís social, Ariadna Ferreira, actriu, productora i investigadora teatral, Mónica Mar, actriu i directora, Thania Paulinni, actriu, docent i professora de ioga, Marisol Salcedo, actriu a qui vam aplaudir en el monòleg de Frida Kahlo. Viva la Vida (Sala Fènix 2017), i Nadia Zúñiga, actriu, directora i pedagoga teatral.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cadascuna hi ha arribat a Catalunya per diferents motius i en diferents moments, i també per diferents motius decideixen quedar-se. Es troben, i després de compartir les seves històries de viatge decideixen crear un projecte. Així neix Mexicatas, de “sentir-nos d’aquí i d’allà, i de no pertànyer a cap dels dos llocs“. Contacten amb Sergi Belbel que els hi proposa que escriguin a partir de les seves vivències, i amb aquests escrits ell construeix el text que Antonio Calvo s’encarrega de dirigir.

Una escenografia quasi absent on només destaquen les cadires de colors diferents i al final, un altar, les vuit actrius, amb un vestuari acolorit, s’encarreguen de donar contingut i vida a cadascuna de les escenes. Amb un sentit de l’humor que no amaga els moments de dramatisme, implícit en algunes experiències viscudes, ens parlen de política, de memòria històrica, del procés català, de les vocals neutres, dels setze jutges, del que els hi fa por, de com veuen als Catalans, de com veuen als Mexicans des de Catalunya, …. la paraula que els hi ve al cap en sentir Mèxic, i la que els hi ve al cap en sentir Catalunya.

Continua llegint

– 008 – Teatre – VASELINA (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 001) – 2019.09.07

VASELINA (temp. 19/20 – espectacle nº 001)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Avui, dissabte 7 de setembre, amb les maletes preparades i com aquell que diu “taxi a la porta” per anar a l’aeroport, poques hores abans fem cap a La Villarroel per veure la primera representació, que no estrena, de VASELINA, de Gabriele di Luca dirigida per Sergi Belbel.

Justament aquest mateix dijous va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta producció de la Sala Trono, que inaugura la temporada a la Villarroel.

Un text que a nosaltres ens ha agradat força, precisament perquè retrata uns personatges molt “estripats” i volgudament exagerats, amb la finalitat de fer una caricatura de la societat actual, on el desamor, la soledat i la manca de felicitat, està a l’ordre del dia.

Però suposem que no tothom ho entendrà d’aquesta manera i potser alguns espectadors no acceptaran la irrealitat d’aquests personatges. De ben segur, la proposta no deixarà a ningú indiferent i de fet ja hem escoltat opinions contraposades a la sortida de la sala i fins i tot un abandonament d’un espectador quan faltaven pocs minuts pel desenllaç.

VASELINA és una comèdia negra sobre una família de “fracassats”. El seu autor, Gabriele di Luca, un dels dramaturgs Italians més aplaudits, ho diu en la seva dedicatòria, a sota del títol (en l’original Thanks for Vaselina): “obra dedicada a tots els familiars de les víctimes i a totes les víctimes dels familiars“.

El 2007 va crear la companyia Carrozzeria Orfeo que aposta per un teatre que des de l’escriptura pensa en l’espectador i ofereix històries arrelades a l’imaginari col·lectiu. Di Luca ha escrit vuit textos teatrals per a la companyia, i en tots intenta fer ressaltar els drames d’avui en dia, l’actualitat, les soledats insalvables, la manca d’amor i la felicitat inexistent, i ho fa barrejant gèneres: ironia amb tragèdia, diversió amb drama; en un continu anar i venir entre la realitat i el fet absurd, entre el que és sublim i el fet banal.

VASELINA ens presenta cinc personatges extrems, gairebé excessius, arrabassadors i punyents. Cinc personatges que viuen situacions inversemblants i aparentment sense sentit, però que en realitat mostren molts aspectes de la vida quotidiana. Fil (Joan Negrié), Charlie (Artur Busquets), Wanda (Karin Barbeta), Mina (Lluïsa Castell) i Annalisa (Joan Miquel Reig) són dos traficants de droga, una noia grassa, una mare ludòpata i un pare que va marxar fa 22 anys i ha fet el transit a una transsexual i ha estat captada per una secta religiosa.

Continua llegint

– 352 – GREC2019 – Teatre – CANÇÓ PER TORNAR A CASA – Sala Beckett (🐌🐌+🐚) – 2019.07.07 (temp. 18/19 – RdP 070 i espectacle nº 272)

GREC2019 – CANÇÓ PER TORNAR A CASA (temp. 18/19 – RdP 070 i esp.  nº 272)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat diumenge, i dins del Festival Grec, vam veure a la Sala Beckett el dotzè espectacle de la companyia T de Teatre, escrit i dirigit per Denise Despeyroux.

Ella mateixa ens va explicar, el passat dimecres, en roda de premsa i passi de gràfics, que va ser el gener del 2018 quan va rebre el primer mail de la companyia per a treballar plegats. Uns mesos més tard Denise Despeyroux va acceptar el repte de crear una obra a mida de la companyia. Aquesta obra ha estat traduïda al català per Sergi Belbel.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixem l’àudio i també una escena gravada al passi de gràfics …

 

Denise Despeyroux (1974) és natural de Montevideo (Uruguay) i de ben jove va venir a Barcelona amb la seva família. Instal·lada a Madrid des de fa uns anys és autora, directora d’escena, actriu, docent i guionista i ha estrenat un total de quinze obres. Ha estat candidata als Premis Max a la Millor Autoria en quatre edicions consecutives.

La companyia T de Teatre va ser creada el 1991 per cinc actrius. El seu primer espectacle “Petits contes misògins” va obtenir el Premi de la Crítica a la millor revelació teatral de la temporada. L’últim espectacle de la companyia va ser E.V.A. el 2017 (vegeu ressenya) per commemorar els seus 25 anys.

CANÇÓ PER TORNAR A CASA explica la història de tres exactrius, unides per l’èxit i separades pel fracàs, que es retroben després de vint-i-sis anys. Renata (Marta Pérez), en plena crisis existencial, enreda la Rita (Àgata Roca) i la Greta (Mamen Duch) perquè es trobin amb ella a la casa heretada de la seva mare en un remot poble català.

Continua llegint

– 314 – Teatre – AIXÒ JA HO HE VISCUT(🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2019.06.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 238)

AIXÒ JA HO HE VISCUT (temp. 18/19 – espectacle nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de l’assistència a l’assaig obert i a la roda de premsa, hem anat amb moltes ganes a l’estrena d’aquesta proposta AIXÒ JA HO HE VISCUT, al Teatre Biblioteca de Catalunya, estrena que va tenir lloc aquest dimecres dia 12.

AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), és un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel. Una misteriosa història sobre el fenómen dels “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut amb anterioritat una situació, o descobrir que un lloc nou no és desconegut per nosaltres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta és la tercera de les obres de J.B. Priestley, escrita el 1937,  que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris.

La proposta té una base argumental força simple que no volem desvetllar massa, perquè pensem que un dels punts forts d’aquesta peça és justament el misteri que l’envolta. Sis personatges magistralment interpretats per Míriam Alamany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís Soler i Roc Esquius.

En una casa rural al nord d’Anglaterra, regentada per la Sally Pratt (Míriam Alamany) i el seu pare Sam Shipley (Jordi Banacolocha), el matrimoni Ormund, la Janett (Sílvia Bel) i el Walter (Lluís Soler) coincideixen amb el jove professor Oliver Farrant (Roc Esquius)  i amb el doctor Görlter (Carles Martínez), un erudit alemany, de caire misteriós que trastoca l’harmonia del lloc i de totes les persones que hi fan estada o hi viuen.

Tots els hostes tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada i la neguitosa sensació que s’acosta una tragèdia inevitable. Només el doctor Görlter mirarà d’actuar. Descobrirem que tots ells estan lligats per vincles que interrelacionen les seves vides i els fa interdependents.

Continua llegint

– 310 – Teatre – DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 237)

DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (temp. 18/19 – espectacle nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes ens vam dirigir ahir, diumenge, al Lliure de Gràcia preparats per a la “marató” de Dolors, la sèrie de televisió en teatre. Tot un tour de force pels actors, ja que la durada total de les interpretacions s’ha aproximat a les 5 hores, i no han baixat el ritme ni un moment. Esplèndids Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes.

Tal com ens van explicar a la ressenya de la roda de premsa, amb aquesta proposta han pretès emular la manera de fer de les sèries de televisió i han creat un muntatge teatral de 6 capítols, de 45 minuts de durada cada un d’ells. Meritxell Yanes, que interpreta el paper de Lola (Dolors), és la ideòloga del projecte.

DOLORS és una coproducció del Teatre Lliure i MeriYanes Produccions.

Escrita per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente la sèrie planteja unes escenes de molta agilitat, on els actors salten d’una escena a un altre a una gran velocitat i on tot està mil·limètricament acurat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Sílvia Poch

Esplèndidament dirigida per Sergi Belbel i Cristina Clemente, que han aconseguit aixecar una proposta única, diferent i molt divertida.

Una sèrie que parla de les sèries, de les nostres i de les alienes, amb constants referències a personatges o situacions i amb l’enginyosa adaptació dels noms dels bars on els personatges van a prendre una copa o un cafè.

Amb un format de sitcom i un ritme més propi d’aquesta mena de sèries per a la televisió, Dolors es planteja com un joc a l’espectador de teatre, a través de les peripècies de tres personatges singulars, amb un argument senzill que es va complicant més i més a mesura que avança, propi d’aquest format. Amb tots els ingredients de les sèries televisives, l’espectador assistirà, de manera divertida, àgil i molt dinàmica, a una trama amb tocs de comèdia que vol ser també una crítica àcida de determinades injustícies massa arrelades en la nostra societat.

La Lola (Meritxell Yanes), és una dona emprenedora que acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor que la menstruació provoca a moltes dones, entre elles a la Miranda (Gemma Martínez), la seva companya de pis. Les empreses a les quals presenta el seu invent no la volen ni rebre. Posen en marxa un pla per poder accedir a les empreses, amb l’ajut d’en Nil (Enric Cambray) un pobre noi solitari a qui la Miranda havia atropellat accidentalment. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

Continua llegint

– 305 – Roda de premsa AIXÒ JA HO HE VISCUT – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2019.06.06 (temp. 18/19 – RdP 052)

 AIXÒ JA HO HE VISCUT (temp. 18/19 – RdP nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous una nova roda de premsa a l’espai màgic del teatre situat a la Biblioteca de Catalunya, per presentar l’última proposta de la temporada d’aquest espai, AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel.

Precisament la tarda anterior l’Imma i jo havíem tingut la sort de poder assistir a una mena d’assaig en què vàrem poder veure algunes escenes inconnexes, escollides sense cap ordre pel director, cosa que agraïm profundament perquè d’aquesta manera va evitar fer-nos un espòiler i malmetre la representació que veurem d’aquí a pocs dies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És potser un dels assajos en el que hem gaudit i après més, de l’enorme esforç que representa aixecar un projecte teatral.; Sergi Belbel és molt i molt didàctic i sense adonar-nos ens va oferir una classe magistral, de com interaccionen amb els actors, tots els elements que entre en joc, com són l’espai sonor o el disseny de llums.

Ahir la presentació, mes que una roda de premsa, em va semblar una reunió d’amics, pel bon rotllo que es respirava. Oriol Broggi director de l’espai i de La Perla29, ens va presentar a tot l’equip, començant pel director Sergi Belbel i als 6 actors, tots presents a la presentació: Jordi Banacolocha, Lluís Soler, Carles Martínez, Míriam Alamany, SÍlvia Bel i Roc Esquius…. i tots ells satisfets i força emocionats de poder treballar per fi, entre aquestes parets de pedra de la Biblioteca.

En Sergi Belbel comença a parlar per fer palès que està molt satisfet de treballar amb el mateix equip per tercera vegada; recorda “Vells Temps” a la Sala Beckett l’any 2014 i “Maria Estuard” al Teatre Lliure el 2016.

Sergi Belbel, ens explica que a la nova sala Beckett (en Sergi és president de la Fundació) ha passat de donar classes, a tenir un laboratori d’investigació, amb 24 actors de diferents àmbits, del professional i del no professional. Treballen en experiments sobre “els límits de la teatralitat” i l’any passat el laboratori es va centrar sobre “el temps en el teatre“. Amb el grup de la Beckett van fer una lectura de tres obres de Priestley, autor on el temps es converteix en una constant a les seves obres: “Dangerous Corner” (encara no representada a Espanya), “El temps i els Conways” i “Jo he estat aquí abans” que ara s’estrena amb el títol d’AIXÒ JA HO HE VISCUT.

Continua llegint