Edu Gibert |

L’HOME INACABAT (temp. 17/18 – espectacle nº 32)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir ens hem desplaçat a Mataró per veure aquesta proposta programada dins del Cicle d’espectacles de confecció mataronina “Fet a Mataró”.

“Fet a Mataró” engloba els laboratoris de creació que es duen a terme a la ciutat així com una filosofia de suport als creadors i formació de públics, donant als creadors eines perquè es relacionin i interactuïn i donant als espectadors la possibilitat d’assistir a la “cuina” dels espectacles ja sigui en format d’assajos oberts, col·loquis amb els creadors o preestrenes…

El cicle Fet a Mataró es realitza a cavall dels equipaments de Can Gassol i el Teatre Monumental. Can Gassol és un espai que vam conèixer en 2011 i al qual no havíem tingut l’oportunitat de tornar fins avui. L’espectacle constitueix un dels actes centrals del programa commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch a Mataró.

L’HOME INACABAT és una reconstrucció escènica del pensament i l’obra de Josep Puig i Cadafalch. Ens situa a Mataró l’any 1967 en la celebració del centenari del naixement d’en Puig i Cadafalch. El poble observa i aplaudeix la col·locació d’una placa commemorativa a la casa on va néixer. Però el franquisme no permet parlar gaire més de qui va ser aquest personatge dins de la història de Catalunya.

Continua llegint →

Per MIQUEL GASCÓN …

Fa pocs dies varen rebre informació d’aquesta nova producció, promoguda per Atrium Viladecans (en el seu 10 aniversari), conjuntament amb la Sala FlyHard de Barcelona. Com ja és conegut per tots vosaltres qualsevol projecte en el que col·labora la Sala FlyHard, nosaltres, sense pensar-ho dues vegades ens apuntem enseguida.

Aquesta vegada “ASSASSINAT a Atrium Viladecans” a mes a mes, era una proposta escrita i dirigida per quatre dels “monstres” teatrals de Catalunya: Cristina Clemente, Blanca Bardagil, Sergi Belbel i Jordi Casanovas. No penseu vosaltres que seria un dels esdeveniments teatrals de la temporada???

El fet de què es representes tan sols 3 dies, no ens va fer sospitar de què tan sols es tractaria d’un “divertimento”, per passar tan sols una estona agradable.

La idea de representar l’escenificació d’un assassinat quasi bé davant del públic, i que el mateix públic hagi de investigar i decidir qui és l’assassí, (desprès de veure en 3 espais diferents els 20 minuts previs al mateix assassinat), es tracta, sota el meu punt de vista, d’una molt bona idea d’entrada.

L’assassinat es representa en un espai comú per tots els espectadors, concretament en un gran poliesportiu; els espectadors aquí es separaran en 3 grups “mes reduïts” per tal de veure els prolegòmens i endevinar les raons que cada persona podria tenir per cometre el crim.