Arxiu d'etiquetes: Clàudia Cedó

– Festival GREC 2018  – Teatre – UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT (🐌🐌🐌🐌🐌) Sala Beckett – 2018.07.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 333)

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT (temp. 17/18 – espectacle nº 333)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de “Tortugues: la desacceleració de les partícules” (2014) i “L’home sense veu”(2016), Clàudia Cedó, autora resident de la Sala Beckett la temporada 2017/18, ens presenta “Una gossa en un descampat”, una peça que dirigeix Sergi Belbel.

En paral·lel, a través del seu projecte Escenaris especials, la Clàudia Cedó, s’ha endinsat en el teatre comunitari i ha utilitzat l’escena (i la seva llicenciatura en Psicologia) com a eina d’integració social, implicant persones amb discapacitat mental en la creació escènica.

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT era una de les propostes del Festival Grec que teníem més ganes de veure, després d’haver escoltat a la seva autora, a la roda de premsa, on ens explicava que l’origen de la peça passava, justament, per una dolorosa experiència personal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’avortament no desitjat, la mort perinatal, decidir la mort d’un nadó amb greus problemes de supervivència, són temes tabú dels quals no es vol parlar. I, ara, amb aquesta proposta, la Clàudia Cedó ens explica la seva vivència: “Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar pel dilema, per les hormones, pels canvis de plans… I per un part. Jo no ho sabia, però amb cinc mesos es fa així”.

Un text punyent, colpidor, que parla de trobar sentit a les coses que colpegen, que ens fan mal, una experiència dura, una decisió difícil, una pèrdua que no ha avisat de la seva arribada … moments no desitjats però que no podem obviar, que hem d’enfrontar.

Tots tenim el nostre descampat. Un indret àrid que hem hagut de travessar en algun moment de la nostra vida.

Una obra absolutament personal, on vivim a través dels actors totes les pors, tots els dubtes, tota la dificultat i el dolor d’una decisió dura i irreversible.

La protagonista de l’obra, alter ego de la Claudia Cedó, és la Júlia, compta amb dues cares a escena: ella (Júlia 1) i la seva consciència (Júlia 2). Els dos papers son interpretats per les actrius Vicky Luengo (els dies imparells) i Maria Rodríguez (els dies parells), que s’intercanviaran els dos rols en dies intercalats.

Continua llegint

– Roda de premsa – UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT – Sala Beckett- 2018.06.25 (temp. 17/18 – RdP 102)

RdP – UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT – (temp. 17/18 – RdP nº 102)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona Roda de premsa del passat dilluns; de La Seca a la Sala Beckett, on es presentava UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT de Clàudia Cedó i dirigit per Sergi Belbel.

Toni Casares, director artístic de la Beckett, comença la RdP afirmant que un cop ha pogut veure els assajos, creu que “és precisament això el que ha de fer la Sala Beckett“.

Clàudia Cedó, l’autora, actualment és resident de la Sala Beckett i quan ja estava treballant en aquest projecte i el tenia força avançat, un esdeveniment important i tràgic a la seva vida li va fer replantejar el projecte des de zero i començar de nou per intentar explicar el “descampat” psicològic que va d’haver de passar en aquestes circumstàncies totalment inesperades.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Claudia Cedó ens ho explica en el dossier de premsa, d’aquesta manera:

 Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar pel dilema, per les hormones, pels canvis de plans… I per un part. Jo no ho sabia, però amb cinc mesos es fa així. La psicòloga de l’hospital (Ara li agraeixo molt!) ens va explicar que és el millor, que parir la criatura i veure-la t’ajuda a tancar el cicle. Jo vaig pensar “Que dur! No ho podré fer!”, per a mi era la pitjor de les pors: veure el petit, que naixeria sense vida.

Continua llegint

– Teatre (114) – L’HOME SENSE VEU (🐌🐌🐌🐌) – Sala FlyHard – 05.12.2016

L’HOME SENSE VEU

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dilluns vam tornar a la Sala Flyhard, per tal de veure aquesta nova proposta de la Claudia Cedó autora que tant ens va agradar amb la seva “TORTUGUES: la desacceleració de les partícules” que vam veure en aquesta mateixa sala i que va obtenir un premi Butaca.

Claudia Cedó va guanyar el V Torneig de Dramatúrgia Catalana dins del Festival Temporada Alta 2015, amb el títol D.N.I. ; aquest any ha estrenat L’HOME SENSE VEU dins del Temporada Alta 2016, que ara podem veure a la Sala FlyHard.

lhome-sense-veu-sala-flyhard-4

Clàudia Cedó torna a utilitzar la metàfora per parlar de la incomunicació entre les persones, de la falta de connexió que fa que parlem entre nosaltres però que molt sovint no ens arribem a entendre, com si parléssim llenguatges diferents.

Existeix la possibilitat de trobar un llenguatge comú, un traductor universal que ens permeti connectar amb els altres ?

La Cecília està a l’atur, té dos fills adolescents i un marit que viu escarxofat al sofà. En Tom Baxter és astronauta i viu aïllat, a la lluna, intentant enviar la seva veu a la Terra. Sense ningú que els comprengui del tot, la Cecília i en Tom van tirant, com anestesiats, esperant que succeeixi alguna cosa que els connecti amb l’entorn i doni sentit a tot plegat. Però el cap de setmana que Cecília decideix substituir la seva amiga a la feina, les seves vides faran un tomb.

La Cecília manté una no-relació amb el seu marit esperant i desitjant un canvi a la seva vida. Enveja la seva amiga Maria que s’ha separat i manté relacions sexuals amb persones que ha conegut a través del Tinder. Un cap de setmana decideix ocupar-se d’en Tomàs, el fill de la Maria que és autista i viu en un món de fantasia on es creu que és un astronauta complint una missió a la Lluna. La comunicació entre tots dos és un repte.

Continua llegint

– Teatre – TORTUGUES o La desacceleració de les partícules … (🐌🐌🐌1/2) – Sala FlyHard – 09/01/2015

Feia mig any que no trepitjàvem la Sala FlyHard, encara que val a dir que durant l’any 2014 en aquesta Sala vàrem poder veure 3 produccions, de les quals destaquem LA POLS a l’abril del 2014. Encara que a hores d’ara no anem a veure tot el que es representa, com si fèiem a ulls clucs a l’època d’en Jordi Casanova, a aquesta Sala li tenim una especial estimació pels bons moments que hem pogut viure teatralment en aquest petit espai.

2015/01/img_0038.pngTornem a la FlyHard, perquè amics teatraires ens han recomanat veure la proposta de la dramaturga Clàudia Cedó que ha escrit i que ara dirigeix; es tracta de “TORTUGUES o la desacceleració de les partícules“.

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.

Val a dir que ens ho hem passat molt bé, amb aquest text fantasiós i una mica inversemblant, però que teatralment funciona molt bé, perquè tracta temes d’avui en dia i que alguns ens toca de prop, l’estrès de la vida a una gran ciutat i l’intent de solucionar-ho buscant la vida més tranquil·la a una petita població… la relació de parella que a vegades funciona més bé quan els caràcters dels dos són l’antítesi; en canvi, aspectes com l’experimentació en humans de nous fàrmacs, semblen a priori, més llunyans de la realitat, però no és així, encara que sembla que sigui un tema tabú del qual no es vol parlar.

2015/01/img_0039.png

Tots aquests aspectes que he anomenat, són tractats en aquesta producció en clau de comèdia, amb un humor ben mesurat i sense caure en la vulgaritat; però aquest humor no destorba pas alhora d’exposar la trama de l’argument, amb tota la seca cruesa, fent aparèixer aspectes desagradables d’alguns éssers humans, com són el desig de triomfar, sense aturador, sigui com sigui i sense cap mena d’escrúpols, l’explotació d’altres persones sense el seu coneixement per tal d’aconseguir objectius molt particulars….. i també tracta molt acuradament, la manipulació de la parella. Per altra banda, el text vol retre un homenatge a l’amor de veritat, el de debò.

Continua llegint