– Teatre – UN HOME AMB ULLERES DE PASTA (***+) – La Villarroel

Per MIQUEL GASCÓN …

El dissabte passat va ser un dia intens de TEATRE. Em vaig recordar de quan era un nen i anàvem a la sessió doble de cinema. Desprès de sortir del CCCB de veure la producció MONTALDO, fem un mos per sopar i San tornem-hi…. Ens dirigim a La Villarroel per tal de veure per fi, L’HOME D’ULLERES DE PASTA.

Aquesta producció de Jordi Casanoves ens la havíem perdut fa uns anys quant es va estrenar a la Sala FlyHard, a l’època que ni tan sols sabíem que existia la Sala. Ha estat reposta algun cop, però ha coincidit que no podíem anar. Aquest cop SI, encara que sigui en una sessió “golfa” que comença a les 11 de la nit.

No us ha passat mai que us trobeu una persona i noteu que us pren l’energia? No us he trobat mai vosaltres mateixos estant de bon humor i que us trobaveu algú i, per alguna extranya circumstància, acabaveu de mal humor i sentint-vos més petits que mai?
A l’Aina l’acaba d’abandonar el seu xicot per telèfon, i a la Laia i a l’Òscar, els seus millors amics, no se’ls acut res millor que portar-li a sopar a casa un poeta que van conèixer fa unes setmanes, en Marcos Sarasate. No cal que us digui que, aquest Marcos, no és massa de fiar.

A la Sala pràcticament buida, els actors demanen a la gent que esta mes enrere de la fila 2 que ocupin les cadires que envolten l’espai teatral. L’ambient es quasi semblant dons a la Sala Flyhard… tots ens tenim a tocar, inclosos els actors.

Quatre actors interpreten una comèdia / thriller que enganxa enseguida. Un argument una mica surrealista on sembla tot és normal al principi, i poc a poc va derivant en una història de quasi possessió vampirica. De fet toca temes molt mes seriosos del que sembla, com per exemple el de la amistat per conveniència, el de la fidelitat o no de la parella, el del descobriment de la pròpia homosexualitat inconscient, el del treball dur d’un escriptor que comença i que encara no es conegut, el del xantatge per assolir amb rapidesa l’èxit, el de l’obsessió que tenim tots de donar consells a la gent i alhora, no saber acceptar els consells dels altres ver a tu…. i així molts d’altres fils argumentals que potser no cal reflectir fil per randa.

Un bon treball de Jordi Casanovas, pensant amb el mon d’avui en dia, un text de nova creació, que s’agraeix. Teatre proper al públic que el veu, per proximitat i per els temes que enceta i que son una mica el nostre dia a dia, encara que afeigin una mica de sal i pebre, per donar-li una mica d’intriga a tot plegat.

La escenografia senzilla i es que no cal mes per representar un menjador de qualsevol casa on nosaltres vivim.

En quant a la interpretació, “xapó” per les dues dones, especialment per la CLARA COLS que hem te literalment el cor robat (en totes i cada una de les interpretacions en la que la vist trebalar), però seria injust si no destaques també el dificilíssim treball de ROSER BLANCH, que te que canviar de registre totalment al llarg de l’obra…. hi aconsegueix fer-ho creïble.

La interpretació dels homes em va agradar menys si el comparem amb el de les seves companyes, encara que segurament estic influenciat pel paper que els ha tocat interpretar; PABLO LAMMERS, que li toca un personatge sense opinió pròpia i massa influenciable … pel seu amic “intel·lectual” i SERGIO MATAMALA que interpreta el repulsiu “home de les ulleres de pasta”. No vol dir això que no m’agradi el seu treball, ja que globalment la interpretació “coral” dels quatre és realment bona i te un pes molt gran en aquesta producció.

Ens va agradar i considerem que es recomanable per tot tipus de public, com de fet acostuma a passar en totes les produccions que tene la marca FlyHard.