Arxiu d'etiquetes: Alicia Puertas

– Teatre – XARNEGOS (🐌🐌+ 🐚) – Almeria Teatre – 07/02/2016

XARNEGOS ha prorrogat a l’Almeria Teatre i aquesta circumstància ens ha permès poder veure aquesta producció, que se’ns havia escapat en un primer moment per culpa de la nostra massa atapeïda agenda de Teatre. De fet aquest diumenge vàrem tenir sessió doble al mateix teatre, ja que vàrem aprofitar per veure per segon cop FUSELLS un parell d’hores abans.

El Manolo és un home jubilat, procedent d’Extremadura, que fa 40 anys que viu a L’Hospitalet de Llobregat. La Marisa, la seva filla, està preocupada per ell. Diu que últimament fa coses molt estranyes i creu que s’està tornant boig. A causa de això, la Marisa acudeix amb el seu pare a unes sessions de psicodrama perquè el tractin. Segons ella, s’està tornant boig perquè diu que és català.

Xarnegos - Almeria Teatre 2

L’autor del text, Marc González de la Varga, és el que també dirigeix aquesta proposta i d’aquesta manera completar el seu somni d’estrenar-la en un teatre comercial, ja que el projecte el va iniciar al Centre municipal de música i centre de les Arts de l’Hospitalet. En el programa de mà, ens comenta que ha volgut escriure-la per tal de parlar de la seva pròpia família, dels seus pares, ella lleonesa, ell madrileny i també perquè no, dels seus avis. Ha volgut reflectir una realitat que vivim molts de nosaltres, els catalans descendents de pares nascuts fora de Catalunya, els que a casa hem conviscut sovint, parlant amb tota naturalitat les dues llengües, el castellà i el català.

També remarca que “Això no va de pàtries, això va de persones“.

Continua llegint

– Teatre – TORTUGUES o La desacceleració de les partícules … (🐌🐌🐌1/2) – Sala FlyHard – 09/01/2015

Feia mig any que no trepitjàvem la Sala FlyHard, encara que val a dir que durant l’any 2014 en aquesta Sala vàrem poder veure 3 produccions, de les quals destaquem LA POLS a l’abril del 2014. Encara que a hores d’ara no anem a veure tot el que es representa, com si fèiem a ulls clucs a l’època d’en Jordi Casanova, a aquesta Sala li tenim una especial estimació pels bons moments que hem pogut viure teatralment en aquest petit espai.

2015/01/img_0038.pngTornem a la FlyHard, perquè amics teatraires ens han recomanat veure la proposta de la dramaturga Clàudia Cedó que ha escrit i que ara dirigeix; es tracta de “TORTUGUES o la desacceleració de les partícules“.

Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen, però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan s’està a punt de carregar la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se.

Val a dir que ens ho hem passat molt bé, amb aquest text fantasiós i una mica inversemblant, però que teatralment funciona molt bé, perquè tracta temes d’avui en dia i que alguns ens toca de prop, l’estrès de la vida a una gran ciutat i l’intent de solucionar-ho buscant la vida més tranquil·la a una petita població… la relació de parella que a vegades funciona més bé quan els caràcters dels dos són l’antítesi; en canvi, aspectes com l’experimentació en humans de nous fàrmacs, semblen a priori, més llunyans de la realitat, però no és així, encara que sembla que sigui un tema tabú del qual no es vol parlar.

2015/01/img_0039.png

Tots aquests aspectes que he anomenat, són tractats en aquesta producció en clau de comèdia, amb un humor ben mesurat i sense caure en la vulgaritat; però aquest humor no destorba pas alhora d’exposar la trama de l’argument, amb tota la seca cruesa, fent aparèixer aspectes desagradables d’alguns éssers humans, com són el desig de triomfar, sense aturador, sigui com sigui i sense cap mena d’escrúpols, l’explotació d’altres persones sense el seu coneixement per tal d’aconseguir objectius molt particulars….. i també tracta molt acuradament, la manipulació de la parella. Per altra banda, el text vol retre un homenatge a l’amor de veritat, el de debò.

Continua llegint

– Teatre – NOMÉS UN ANUNCI (**) – Sala FlyHard – 03/02/2014

Nomes un anunci - cartellMalauradament havia de passar algun dia. Confiàvem massa amb els ulls tancats en qualsevol producció que es representes a la Sala FlyHard i reservàvem les entrades en el mateix moment que rebíem el correu electrònic en el que s’anunciava la nova representació.  Això almenys ens ha servit aquesta vegada per obtenir un preu especial de 5 euros al estar entre els 5 primers que han reservat per aquella funció.

Però, aquesta manera d’actuar, s’ha acabat; d’ara endavant esperarem alguna critica per decidir la nostra assistència. La raó ha estat el haver assistit a veure la producció “NOMÉS UN ANUNCI“, que sincerament ens ha deixat un mal regust de boca. Per primer cop des de que assistim a aquesta Sala, no ens veiem amb cor de recomanar  l’assistència a La Flyhard per veure aquesta representació.

Continua llegint

– Teatre – ASSASINAT a Atrium Viladecans (**) – Atrium Viladecans – 07/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Fa pocs dies varen rebre informació d’aquesta nova producció, promoguda  per Atrium Viladecans (en el seu 10 aniversari), conjuntament amb la Sala FlyHard de Barcelona.  Com ja és conegut per tots vosaltres qualsevol projecte en el que col·labora la Sala FlyHard, nosaltres, sense pensar-ho dues vegades ens apuntem enseguida.

Assassinat al Atrium de Viladecans - cartellAquesta vegada “ASSASSINAT a Atrium Viladecans” a mes a mes, era una proposta escrita i dirigida per quatre dels “monstres” teatrals de Catalunya: Cristina Clemente, Blanca Bardagil, Sergi Belbel i Jordi Casanovas.   No penseu vosaltres que seria un dels esdeveniments teatrals de la temporada???

El fet de què es representes tan sols 3 dies, no ens va fer sospitar de què tan sols es tractaria d’un “divertimento”, per passar tan sols una estona agradable.

La idea de representar l’escenificació d’un assassinat quasi bé davant del públic, i que el mateix públic hagi de investigar i decidir qui és l’assassí, (desprès de veure en 3 espais diferents els 20 minuts previs al mateix assassinat), es tracta, sota el meu punt de vista, d’una molt bona idea d’entrada.

Assassinat al Atrium de Viladecans 2-impAssassinat al Atrium de Viladecans 3-imp

L’assassinat es representa en un espai comú per tots els espectadors, concretament en un gran poliesportiu; els espectadors aquí es separaran en 3 grups “mes reduïts” per tal de veure els prolegòmens i endevinar les raons que cada persona podria tenir per cometre el crim.

Assassinat al Atrium de Viladecans 5-imp

Assassinat al Atrium de Viladecans 6-imp

Continua llegint

– Teatre – LA NOSTRA CHAMPIONS PARTICULAR (**) – Teatre Gaudí – 02/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Ens declarem seguidors incondicionals de l’autora teatral (i directora) Cristina Clemente, des del dia que la varem descobrir al TNC amb l’obra “Vimbodí vs. Praga” que en aquest mateix bloc. la varem valorar amb la màxima puntuació de 5 estrelles; després d’això, sempre que ens hem assabentat de què estrenaven una altra obra de la Cristina, hem corregut a la sala Teatral i a cegues, sense esperar cap critica…. així varem poder veure també “Volem anar al Tibidabo” i “Nit de Radio dos punt zero” les dues valorades per nosaltres amb 4 estrelles.

la nostra champions particular -cartell

L’altre dia ens varem assabentar per casualitat que estàvem representant un altre obre d’ella al Teatre Gaudí, es tracta de “La nostra champions particular“, i com sempre vam córrer el primer dia que teníem lliure.

Amb aquest text (de fet encara mes reduït del que es pot veure avui), Cristina Clemente va participar a la primera edició del “Torneig de Dramatúrgia Catalana” a Temporada Alta de Girona, l’any 2011 … i va quedar finalista.

L’Aina i el Bernat, després de molt pensar-ho, cedeixen a les pressions socials i familiars i prenen la decisió de tenir un fill. A partir d’aquí ja res no es pot frenar. Han saltat des del trampolí més alt dels jocs olímpics i quan ja has saltat ja no et pots fer enrere, només pots caure. Però malgrat els entrebancs que els sorgiran, econòmics, pràctics, emocionals, i sobretot d’acceptació del pas del temps, ells sempre lluitaran per ser feliços.

la nostra champions particular 5 (6 sur 11)

Continua llegint