Arxiu d'etiquetes: Sala FLYHARD

– 171 – Teatre – INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE — (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard (temp. 19/20 – espectacle 117) – 2020.03.02

INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE (temp. 19/20 – espectacle 117)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns és dia de teatre a la Sala Flyhard i allà ens trobem un grup de “teatraires de pro”, que aprofitem aquesta oportunitat de poder veure teatre en dilluns.

Vam fer cap per veure INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE, el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso que ja ens van sorprendre amb el seu primer treball, “Ovelles” vist en aquesta mateixa sala en 2018 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç)

La proposta d’avui, ens parla d’una mort i dels problemes que es deriven quan no es tenen els diners necessaris per fer un enterrament “com Déu mana”.

El pare del Toni (Eduard Buch) ha mort plàcidament mentre dormia al costat de la seva dona Aurèlia (Teresa Vallicrosa). El Toni intenta desesperadament aconseguir els 8.000 euros que li demana la funerària per l’enterrament i l’Emma (Sara Diego), la seva filla n’és partícip i li fa costat. No saben com explicar-li la situació a la seva mare i àvia i decideixen portar a terme l’únic pla que se li acut: enterrar el pare pel seu compte. 

INTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE denuncia amb humor i naturalisme, quant costa morir-se. També parla de la dignitat. Del llegat que ens deixen els nostres pares i de com els tornem allò que ens han donat. Parla dels rituals, de la importància que tenen per a la societat i de com cohesionen les famílies, siguin com siguin.

Una peça que pren com a punt de partida el daltabaix emocional i econòmic que suposa la mort d’una persona propera, i el que implica mantenir les aparences, vist des de tres òptiques generacionals diferents. Tres generacions unides per vincles familiars que encaren de forma diferent el mateix fet de la mort.

Continua llegint

– 119 – Teatre – LO NUESTRO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala FlyHard (temp. 19/20 – espectacle 076) – 2020.01.20

LO NUESTRO (temp. 19/20 – espectacle nº 076)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dilluns 20 de gener, a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’una joia, l’òpera prima d’Eu Manzanares, “LO NUESTRO“, un text seleccionat per la mateixa sala entre un centenar de propostes presentades en la convocatòria 2019-2020.

Eugenia Manzanares havia escrit, fins ara, guions per a la televisió i el cinema i l’hem vist participar en muntatges com a actriu a “Estat decepció” en aquesta mateixa sala en 2018 o …     “Digue’m la veritat” al Museu Arqueològic dins del Grec 2015.

LO NUESTRO no és el seu primer text dramatúrgic, però si el primer que s’estrena en el circuit professional.

Fotografia de Roser Blanch

La petita Sala Flyhard, amb escenografia de José Novoa, s’ha convertit en el menjador de la família Guerrero Fernández, i els seus membres es preparen per celebrar la nit de cap d’any. Són una família del barri obrer, ja tenen la taula parada, el raïm a punt i es preparen per sentir les campanades. Tot llest per donar la benvinguda a un nou any, on esperen que canviï la seva sort. Cal valorar molt positivament que el sopar sigui “de veritat”, tan de veritat que ens hem quedat amb les ganes de menjar una croqueta o prendre una copa de cava …..

Els Guerrero Fernández són una família de baix estrat socioeconòmic que han de lluitar amb esforç, constància i entusiasme per tirar endavant.

La proposta està dirigida per Mercè Vila Godoy i els intèrprets són Paul Berrondo (el pare), Eli Iranzo (la mare), Pau Poch (el fill) i la mateixa Eu Manzanares que interpreta el paper de la filla.

Continua llegint

– 281 – Teatre – JACUZZI (🐌) – Sala FlyHard – 2019.05.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 204)

JACUZZI (temp. 18/19 – espectacle nº 204)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns vam fer cap a la Sala Flyhard, i hem de dir que tant de bo no haguéssim anat, perquè se’ns fa molt difícil escriure aquesta entrada sobre el treball d’una persona a la que admirem, apreciem i considerem un bon amic. Malauradament, JACUZZI és per nosaltres un projecte fallit, especialment en la dramatúrgia i la direcció.

Potser en llegir el subtítol de la proposta “Un musical electoral de Marc Rosich …..” esperàvem quelcom semblant a aquella peça que es va representar a la Sala Petita del TNC “A tots els que heu vingut” que ens va fer riure de valent. Res a veure, el que pretén ser una peça entre la farsa i el thriller, pateix d’una dramatúrgia inconsistent on els tres actors neden com poden.

Àngela Amat (Antònia Jaume), és l’alcaldable d’esquerres que comença la campanya electoral amb la simbòlica enganxada de cartells. Abans passa per casa seva on s’està instal·lant un Jacuzzi. Àngela vol fer signar a l’instal·lador (Oriol Guinart) una clàusula de confidencialitat… però ell només hi accedirà si li deixen fer ús privat de l’equipament un cop a la setmana.

Agnès Amich (Laia Alsina Riera) és la cap de comunicació del partit conservador, enemic polític de l’Àngela.

L’Àngela i l’Agnès fa anys que amaguen la relació sentimental que mantenen. L’embolic està servit…..

La música signada per Clara Peya està enregistrada i s’ofereix entretallada com a fil musical del jacuzzi, fet que ens impedeix gaudir d’aquesta creació com de ben segur mereix; per valorar-la com cal, potser l’hauríem d’escoltar de nou, sempre que aquesta música la poguessin escoltar deslligada de les lletres de les cançons, que al nostre entendre la malmeten.

Continua llegint

– 075 – Teatre – ESTAT DECEPCIÓ (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2018.10.08 (temp. 18/19 – espectacle. nº 056)

ESTAT DECEPCIÓ (temp. 18/19 – esp. nº 056)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És dilluns i ens dirigim a la Sala Flyhard, que obre la seva novena temporada amb ESTAT DECEPCIÓ escrita i dirigida per Carla Torres.

La sala manté la línia d’apostar per dramatúrgies novelles d’autors i autores catalanes, seguint l’objectiu de promoure el teatre català contemporani. I aquesta temporada ha estat engegada, tal i com van anunciar en presentar-la  “amb el cap ple de crits, de demandes, de lemes sentits en manifestacions, llegits en manifestos, sentits en les veus dels altres, cridats per nosaltres mateixos fins a quedar-nos afònics”.

Carla Torres (Barcelona, 1977) és dramaturga, actriu i directora formada com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón i com a dramaturga a l’Obrador de la Sala Beckett. Debuta com a directora en 2014, data en la que crea la seva pròpia companyia, La Peleona.  Compagina la seva vessant artística amb la docència.

ESTAT DECEPCIÓ, parteix de la premissa de què tots sabem que de vegades, per mantenir l’ordre cal generar el caos.

En entrar a la sala una enorme bastida l’ocupa, tan sols les dues grades laterals on se situen els espectadors… i la bastida. Pepo Blasco, Xavi Gardés, Eu ManzanaresRuth Talavera, ocupen la bastida com si és tractes d’un vehiche. En aquest primer moment, la bastida és un furgó policial que els trasllada al vaixell que tots coneixerem com Piolin.

Clara Manyós irromp a la sala, és una jove universitària que vol promoure una tancada per reivindicar els seus drets. La policia rep l’ordre de desallotjar la universitat. Comencen els aldarulls que acaben amb la detenció de dues estudiants i un policia greument ferit. Les dues estudiants havien volgut fugir baixant per la bastida d’unes obres, que fa anys que estan aturades, a la part de darrere de l’edifici universitari.

Continua llegint

– Teatre – OVELLES (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala FlyHard – 2018.06.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 311)

OVELLES (temp. 17/18 – espectacle nº 311)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns vam fer cap a la Sala Flyhard aprofitant justament això, que era dilluns i és una de les poques sales de Barcelona que ofereixen programació.

OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d’una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa.

Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d’un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d’atura que es diu “Pili”.

Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat amb la seva parella i encara no s’ha refet emocionalment. Vol fer un canvi a la seva vida i es planteja ser guionista.

Gemma Martínez és l’Alba, treballa en precari, està casada i té un fill de divuit mesos.

Biel Duran és l’Arnau, no té lligams i treballa fent el que li agrada, d’informàtic. Viu en un pis compartit i té un bon sou.

L’Alba i l’Arnau són bessons. L’Alba mostra més complicitat amb el Víctor. L’Arnau i el Víctor són la cara i la creu.

I ara, tots tres, s’han de plantejar com tenir cura d’aquestes ovelles. I es plantegen tres alternatives, cuidar-les, vendre-les o sacrificar-les.

Continua llegint

– Teatre – A.K.A. (ALSO KNOWN AS) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala FlyHard – 2018.03.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 236)

A.K.A. (ALSO KNOWN AS (temp. 17/18 – espec. nº 236)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’A.K.A. un monòleg que parla de l’afirmació de la identitat durant l’adolescència i dels efectes del racisme o la xenofobia.

A.K.A. (Also Known As) escrit per Daniel J. Meyer, està protagonitzat per Albert Salazar i dirigit per Montse Rodríguez Clusella.

Vaig escriure aquesta obra en una nit… no sé ben bé el motiu. Simplement, em va sortir de dins, ha explicat Daniel J. Meyer.

Carlos és un jove adolescent que comparteix amb nosaltres el seu dia a dia, la seva realitat, l’escola, les sessions de teràpia, la seva música, els seus balls, la relació amb els seus “viejos”, els amics, el seu primer amor. I ho fa des de la intimitat de la seva habitació, l’espai on ell és ell mateix, mentre espera que l’avisin per sopar.

De cop, tot el que ha construït es veu trastocat pels seus orígens als quals ell no ha donat mai importància, però sembla que la resta de la societat, sí.

Carles. 15 anys. Bueno… Acaba amb 16 anys. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol. Adoptat quan tenia 3-4 anys. No se’n recorda. Família de classe mitjana. Fa servir el Tinder. I… coneix la Clàudia. S’enamora de la Clàudia. Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana. Tot va bé. Primera nit que tindran sexe… bueno… faran l’amor. Hi ha molt d’amor. 

Però de sobte … tot es vindrà avall …. i ell no entendrà res del que està passant.

Continua llegint

– Teatre – SÀPIENS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2018.01.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 171)

SÀPIENS (temp. 17/18 – espectacle nº 171)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l’espectador.

Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l’escala de l’evolució humana i des d’aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d’espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del “homo sàpiens” existissin els “homo supersapiens” i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l’obra.

Segons Roc Esquius, el dramaturg, es parla del moment en què ens és atorgat el títol de sàpiens. Som la baga de dalt de tot de la cadena, per sobre de plantes i animals, però sembla que ens prenem aquesta posició de privilegi amb condescendència. Dient-nos ja cuidarem de la resta perquè, pobres, no són com nosaltres”  Segons Sergi Belbel, el text pretén “explorar el ridícul d’estar en aquesta posició”.

Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. També, com a bon sapiens, està carregat de problemes, gairebé sempre ridículs i insospitats.

De cop irromp al seu despatx una dona que no estava citada i a la que inexplicablement han deixat entrar, ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d’en Valentí. I no pararà fins a trasbalsar també la de tota la resta. Ella té una proposta que en Valentí no podrà acceptar, que ni tan sols podrà considerar.

Continua llegint