Arxiu d'etiquetes: Jordi Casanovas

– 150 – Teatre – GAZOLINE (🐌🐌🐌) — Teatre Nacional de Catalunya – (temp. 19/20 – espectacle 097 – i RdP 043) – 2020.02.12

GAZOLINE (temp. 19/20 – espectacle 097 – i RdP 043)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dimecres dia 12, a la Sala Tallers del TNC ha tingut lloc l’estrena a Barcelona de GAZOLINE de Jordi Casanovas dirigida per José Luis Arellano García. Una proposta de la Fundacions Edmond de Rothschild i la Fundació Teatro Joven que té per objectiu visibilitzar i fomentar la diversitat ètnica en les arts escèniques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres vam poder assistir a aquesta estrena en la funció matinal escolar, i el dia abans, dimarts dia 11, també a la roda de premsa de presentació de la que també us deixem l’àudio.

GAZOLINE és un text escrit l’any 2006, arran dels aldarulls produïts a l’extraradi de Paris durant la tardor del 2005. La mort de dos joves musulmans d’origen africà que escapaven de la policia en Clichy-sous-Bois, una comuna pobra de l’est de la capital gal·la, va originar una revolta que aviat es va expandir a altres ciutats franceses. Es van aixecar barricades i van cremar desenes de cotxes en tot el país.

Continua llegint →

– 341- GREC2019 – Teatre – VALENCIANA (La realitat no és suficient) (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.06.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 262)

Deixa un comentari

GREC2019 – VALENCIANA (La realitat no és suficient) (temp. 18/19 – espectacle nº 262)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte de nou al Teatre Goya per veure l’última proposta de Jordi Casanovas presentada, tan sols dos dies, dins del Festival Grec 2019.

VALENCIANA, un viatge per deu anys de la nostra història recent. Una proposta que, a través de la història d’amistat de tres amigues de València, ens parla de la corrupció, la “ruta del bakalao”, el cas de les nenes d’Alcàsser i la tele-escombraries.

Tres joves amigues, que es van conèixer estudiant periodisme, veuen com els seus camins vitals es van separant a mesura que la crisi econòmica i de valors dels anys noranta es fa gran. Valèria inicia la recerca de la seva identitat per les discoteques de la Ruta Destroy. Ana cobreix el crim més traumàtic de la història d’Espanya per a la televisió valenciana. I Encarna dirigeix la comunicació d’un jove polític que marcarà un canvi de paradigma a tot el territori valencià.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

VALENCIANA, és una obra de ficció basada en fets reals i s’allunya una mica del teatre documental que Jordi Casanovas va utilitzar en propostes com “Ruz-Bárcenas” (espai Lliure 2014),(vegeu ressenya) “Port Arthur” (CCBB 2016) (vegeu ressenya) o “Jauria” (no estrenada a Barcelona).

Una proposta que comença justament amb l’advertiment que “tots els personatges i situacions són ficticis i que qualsevol semblança amb personatges o fets reals són pura coincidència“. Aquest advertiment provoca en el públic una atenció més gran per identificar-los. Són dotze els actors a escena que interpreten una gran quantitat de personatges en escenes curtes i contundents: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verònica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero i Carlos Amador.

Els crims d’Alcàsser presentats des de l’òptica del show mediàtic que va crear el pare d’una de les noies i de com els mitjans de comunicació, televisions públiques o privades és disputàvem la seva presencia constant en programes que podem anomenar de tele-escombraria dirigits per personatges com Nieves Herrero o Paco Lobaton.

La corrupció del PP a les terres de la comunitat valenciana, impulsats inicialment per xarxes periodístiques i mediàtiques i convertits més tard en els personatges polítics més corruptes que hem conegut fins ara. Unes persones que van estendre les seves xarxes de corrupció amb total impunitat i deixaven pel camí a tots els que ja no eren profitosos pels seus interessos.

Continua llegint →

– 186 – Teatre – LA DANSA DE LA VENJANÇA (🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – 2019.02.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 136)

Deixa un comentari

LA DANSA DE LA VENJANÇA (temp. 18/19 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes vam fer cap a La Villarroel per veure LA DANSA DE LA VENJANÇA, un text de Jordi Casanovas escrit l’any 2015 i dirigit per Pere Riera.

Pere Riera és la primera vegada que dirigeix un text que no és d’ell, i a la roda de premsa va manifestar la seva por en fer una interpretació errada del que l’autor volia expressar, però va quedar atrapat per la història …..

Un text molt dur en el que Jordi Casanovas s’endinsa en el món dels conflictes de parella i ens parla d’en Roger i la Clàudia, una parella que se separa després d’anys de matrimoni i parlen de l’educació del seu fill, intentant d’entendre les raons que els ha portat al divorci.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pablo Derqui és un inquietant Roger, propietari d’una editorial, una persona aparentment freda i egòlatra que només pot estar amb el seu fill dos dies de cada quinze.

Laia Marull interpreta a la Clàudia, emocionalment inestable que té la custòdia del “nano”. Un pacte al qual havien arribat, i que en una trobada, aparentment imprevista, es trenca.

Fent servir paraules del mateix Jordi Casanovas “com es possible que allò que un cop va ser un nucli d’estima, s’hagi de convertir per força en un camp de batalla?”

Pablo Derqui i Laia Marull conformen un magnífic duet interpretatiu que ens fa saltar de la butaca amb ganes d’intervenir. Una lluita dialèctica entre tots dos, plena de retrets, autodestructiva, que s’acaba focalitzant en la “possessió” del que més s’estimen, el seu propi fill. Pau és el personatge present i absent alhora, el fill de tots dos que ha començat a tenir problemes de comportament a l’escola.

Dos personatges d’una gran complexitat, tots dos amb clars i ombres que fa difícil que generin el nostre recolzament a l’un o l’altre, i unes interpretacions convincents, mes en el cas de Pablo Derqui que veiem en el personatge des del minut zero, i no tant en el cas de la Laia Marull que ens va començar a convèncer a mitja obra.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – FILOCTETES (🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 2018.07.31 (temp. 17/18 – espect. nº 372)

Deixa un comentari

FILOCTETES (temp. 17/18 – espectacle nº 372)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

És 31 de juliol i el Festival Grec tanca portes. Arribem d’hora al Teatre Grec per tal d’ocupar una taula i sopar una miqueta abans d’enfrontar-nos amb FILOCTETES de Sòfocles, l’últim espectacle.

Hem de reconèixer que potser aquesta proposta era la que ens feia més “por” de tota la programació, ja que no som gaire de teatre clàssic i tampoc coneixíem el text de Sòfocles; tot i això, la vàrem escollir a l’hora de comprar les nostres entrades, per dues raons, perquè vàrem veure que era una versió de Jordi Casanovas i sobretot perquè era la proposta escollida per fer la cloenda del Festival.

A aquesta peça l’anomenen els erudits, “la tragèdia oblidada de Sòfocles“, una tragèdia que va ser representada per primera vegada en el Festival de les Dionísies de l’any 409 aC. i on va aconseguir el primer premi. Sòfocles tenia aleshores més de vuitanta anys i aquesta va ser la darrera obra escrita pel dramaturg grec. Enguany, versionada per Jordi Casanovas i Antonio Simón, qui també la dirigeix, ha estat presentada en el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.

Una nova lectura d’aquesta peça que ens parla de la manipulació i de l’ús del dolor i el patiment amb finalitats polítiques.

FILOCTETES va ser escrita en el transcurs de la Guerra del Pelopones (431-404 aC) i té com a fons la guerra de Troia. Ens mostra un conflicte entre tres personatges, Ulisses (Pepe Viyuela), l’home polític que farà el que sigui per aconseguir els seus objectius, manipulant la voluntat dels que li poden ser útils.

Continua llegint →

– Teatre – MALA BROMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.03.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 237)

2 Respostes

MALA BROMA (temp. 17/18 – espec. nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… I ahir dissabte, de la Sala Flyhard a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta escrita per Jordi Casanovas i que ens havia “engrescat” a la roda de premsa.

Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina.

Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat “tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”.

El punt de partida de la proposta és un retrobament entre dos vells amics, companys d’estudis i que van compartir la seva primera feina, un programa radiofònic d’humor. Una amistat que té més de vint anys.

Ara feia temps que no es veien, l’Ernest (Ernest Villegas) i l’Òscar (Òscar Muñoz) parlen de les seves feines i de les seves vides, l’Ernest ha triomfat com a humorista i l’Òscar treballa com a periodista i se sent fracassat professionalment. Ell és feliç amb la seva parella, l’Anna (Anna Sahun), una prestigiosa cirurgiana que treballa a urgències, i tenen una filla, la Paula. L’Ernest està passant una crisi existencial, i sembla que el sentit de l’humor l’ha abandonat.

Continua llegint →

– Roda de premsa MALA BROMA – Hotel Internacional Rambles (Sala Muntaner)- 2018.03.27 (temp. 17/18 – RdP 072)

Deixa un comentari

Roda de premsa MALA BROMA – (temp. 17/18 – RdP nº 72)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Dimarts passat vaig poder assistir a una nova Roda de premsa; aquesta es va celebrar a la primera planta de l’hotel Internacional de la Rambla, davant mateix del Liceu, lloc on habitualment es presenten les propostes escèniques de la Sala Muntaner.

Jordi Casanovas ha escrit el text de MALA BROMA per encàrrec d’aquest teatre. Ell mateix ens explica que potser té alguna similitud amb “IDIOTA”, un altra obra escrita per ell i que es va poder veure a la Sala Muntaner l’any 2015.

Aquesta nova proposta tracta bàsicament sobre els límits de l’humor i del mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder.

Malgrat que Jordi Casanovas no vol fer espòiler i no ens vol explicar la “broma” que provocarà els fets representats, ens explica com comença tot …

Continua llegint →

– Teatre – ADOSSATS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.12.18 (temp. 17/18 – esp. nº 142)

1 Resposta

ADOSSATS (temp. 17/18 – espectacle nº 142)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena al Teatre Romea, de la nova dramatúrgia de Ramon Madaula dirigida per Jordi Casanovas; una proposta que ja es va poder veure fa poques setmanes a Girona, dins del Festival Temporada Alta. Es tracta de la quarta obra de l’autor i aquesta vegada està situada en el jardí d’una casa adossada del Vallès Occidental, on tres generacions de Jordis celebren la seva onomàstica.

Tal com va comentar fa pocs dies, el mateix Madaula a la roda de premsa, ADOSSATS és una comèdia que tracta de la manca de comunicació en una família “normal”.

Una parella, en Jordi pare i la Carme viuen en una casa adossada al costat de Polinyà, amb el seu fill que també es diu Jordi, en Jordi petit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ells són en Jordi Bosch, la Rosa Renom i un jove Guillem Balart. Ella escombra el jardí i xerra pels descosits, ell llegeix el diari còmodament assegut, el fill dorm a l’habitació del pis de dalt. A la caseta del gos dorm la gossa de la família. Una família “normal”.

És el dia 23 d’abril i esperen l’arribada de la resta de la família, fa bon temps i dinaran al jardí. Arriben el Jordi avi, amb la seva cuidadora, i l’artista de la família, en Joan, germà del Jordi pare, fill del Jordi avi i tiet del Jordi petit. Ells són Carles Canut, Marieta Sánchez i Ramon Madaula.

En clau de comèdia retrata el món d’una família de classe mitjana, que estan junts, però se senten sols i no aconsegueixen anar més enllà de les bones formes. No saben com apropar-se, i com més ho intenten, més s’allunyen.

Continua llegint →